Ara fa just un any i mig que les Corts Aragoneses, amb el vot en contra del Partit Popular (PP), el Partit Aragonès (PAR) i Izquierda Unida (IU), van aprovar la llei coneguda com Llei de llengües, que suposava un tímid reconeixement de la realitat trilingüe de l’Aragó. En tot aquest temps, però, res no ha canviat, més enllà de la constitució del Consell Superior de les llengües d’Aragó i del nomenament de les persones que ocuparan les poltrones de l’Acadèmia del Català d’Aragó.
A pocs dies de les eleccions és una bona ocasió per veure quina és la posició dels partits aragonesos pel que fa al tema lingüístic.
A les eleccions del dia 22 de maig es presenten un total de 17 candidatures. No totes tenen una posició definida respecte a aquest tema, però si que he pogut constatar que figura d’una manera o altra en la majoria de programes dels partits amb possibilitat de representació i fins i tot en alguns de més marginals o minoritaris.
Per començar, cal dir que la majoria de partits tenen penjat el seu programa en format pdf al web, excepte el Partit Popular (PP), que té només un programa resumit a la mateixa web. Tots els webs són exclusivament en castellà, excepte el de Tierra Aragonesa (TA) que es presenta com a trilingüe —tot i que les versions en aragonès i català són limitades— i la de Chunta Aragonesista (CHA), que vol ser trilingüe, però que es queda en parcialment bilingüe —castellà i aragonès—, perquè el català només és present en un menú per triar idioma, que no porta enlloc.
Els partits que van aprovar la Llei (PSOE i CHA) no s’acaben de posar d’acord en què s’ha fer ara. Per al PSOE, el tema no mereix més de 4 línies en l’apartat de cultura: “Apoyar el desarrollo de la Ley de Lenguas Propias de Aragón, así como el trabajo que desarrollen el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón y las Academias del Aragonés y del Catalán de Aragón para proteger el uso de las modalidades lingüísticas propias de nuestra Comunidad y los derechos lingüísticos de sus hablantes”. En un programa de més de 100 pàgines no n’hi ha cap altra referència, i encara menys en l’extens apartat de propostes educatives.
Chunta Aragonesista (CHA), que ja en la tramitació de la llei la va considerar insuficient, vol que com a mínim s’aplique i que siga un primer pas cap a la cooficialitat. En l’apartat de joventut proposa: “Poner en marcha las medidas necesarias para la defensa y el fomento entre la juventud de la cultura, las lenguas y la identidad nacional de Aragón.” I en l’apartat “Aragón en un estado plurinacional”, dedica el punt 19è a demanar la normalització de l’aragonès i del català i vol asegurar el desenvolupament íntegre de la Llei, convertir la ràdio i la televisió públiques en un instrument de promoció i difusió de les llengües pròpies d’Aragó i garantir l’oferta educativa en tots els centres d’ensenyament, entre d’altres propostes.
Izquierda Unida (IU) -que va dir que s’oposava a la Llei per considerar-la insuficient– omet qualsevol referència al tema lingüístic, si no és la que apareix a la pàgina 142 del seu programa, que, en parlar de la necessitat d’un nou model cultural, diu: “Utilizaremos los medios de la cultura para promover solidaridad y el conocimiento de otras culturas con especial interés en aquellas que conviven en nuestra Comunidad.” O potser és que no parlen de nosaltres!
Els altres partits que es van oposar obertament a la llei, PP i PAR, presenten propostes diferents. Així el Partido Aragonés, dins de les seues iniciatives per a fomentar la identitat aragonesa, proposa “Revisar la Ley de Lenguas para conseguir un mayor consenso que evite las tensiones sociales generadas por esta norma, sin políticas normalizadoras y respetando la voluntad de los hablantes”, tot i que més endavant vol “Hacer que la realidad económica, histórica, social y cultural de Aragón se convierta en asignatura troncal en el currículo de primaria y secundaria obligatoria.” Suposo que sense reconèixer la realitat lingüística de la Franja.
El Partit Popular, que només disposa d’un programa resumit al web, proposa, sense embuts, derogar la Llei de Llengües, “comenzando al mismo tiempo una política activa para la preservación y divulgación de nuestras modalidades lingüísticas”.
Entre els partits que fins ara no tenen representació parlamentària, les propostes no són més il·lusionants. Entre aquests només n’he trobat un, Tierra Aragonesa (TA), que defensa el trilingüisme a l’Aragó (és l’únic amb el web parcialment en català). TA dedica 10 pàgines del seu programa al patrimoni lingüístic aragonès. Entre d’altres coses, diu que el català és llengua pròpia i originària d’Aragó i com a tal els aragonesos tenen dret a anomenar la llengua com ells vulguen i per això proposa un referèndum per decidir el nom de la llengua!!, això sí, un cop decidit el nom, en demana la cooficialitat.
A la banda dels contraris a la dignificació del català, hi trobem Unión, Progreso y Democracia (UPD), Compromiso con Aragón i La Voz Independiente de Aragón.
UPD és qui s’hi oposa de manera més argumentada, si bé els seus arguments són els mateixos (llibertat, igualtat…) que fa servir en altres comunitats per a demanar justament el contrari. Curiosament és dins de l’apartat “Estado del bienestar” on destaca en negreta la seua voluntat de “Supresión de la Ley de Lenguas”, sense cap més argumentació perquè més endavant hi dedica tot un extens punt del programa. Després de qualificar la llei com inconstitucional, perquè entenen —no sé a partir de què— que suposa una cooficialitat encoberta, es dediquen a carregar contra el suposat catalanisme del govern del PSOE a l’Aragó i proposen la derogació de qualsevol coŀlaboració amb la Generalitat de Catalunya, siga en temes d’ensenyament o de difusió dels canals de televisió.
Compromiso con Aragón és una escissió del PAR, però en aquest tema segueix la línia del partit mare. En un programa resumit en 15 objectius, barregen en un mateix punt la “Devolución de los bienes del Aragón Oriental y Revisión en profundidad de la Ley de Lenguas. Promoción del patrimonio cultural y medioambiental de Aragón”, en una evidència de la manipulació que hi ha a l’Aragó al voltant d’aquests dos temes.
I acabo ja amb aquest repàs amb un cop d’ull al minso programa de La Voz Independiente de Aragón (L’VIA), que només té quatre punts, dels quals dos estan dedicats a l’expressió de la seua fòbia per tot el que sone a català. En el primer demana la derogació de la llei de llengües “que nos impone el catalán”, i acaba el quart punt amb un contundent i en negreta “No a los Paises Catalanes”.
El conjunt dels programes ens pot donar una visió bastant real del que es pensa a l’Aragó sobre els que parlem català a la Franja, del paternalisme d’alguns a la fòbia de la majoria. Malauradament crec que ens portarà a curt termini a un carreró sense eixida. Ni tan sols els partits que van recolzar la llei han fet un petit esforç i han presentat una versió en català dels seus programes. Deuen pensar que és un gest inútil, com de fet ho és la pròpia Llei.
Ricard Solana