http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/categoria/7.trobades-al-matarranya
Val de Zafán ye un manullo de relatos y poemas a redol d’un camín, de fierro…Gara d’Edizions!
Prelogo — Pròleg — Prólogo
Va per tu, Sarmenter, que vas fer d’enllaç de terres i de persones, de llengües i de cultura.
Maria Lluïsa Gascon i Prades
Ací, en aquest llibre, llegireu la història i vida, intensa i dura, amable i tèrbola, del Tren de la Val de Zafán. Busco per la meua cartografía, potser insuficient, és cert, i no trobo cap vila ni cap indret que se’n diga, de Val de Zafán. D’on surt un nom així, insospitat, i no allò tan evident de Ferrocarril de la Pobla a Tortosa, com Saragossa-Alacant o Ankara-Istanbul? Busco i rebusco per la xarxa i acabo trobant que prop de l’Estació de la Pobla, quan ja hi passava el tren de Casp a Saragossa, però encara no s’havia fet el nostre, hi corria una sèquia, sembla que cabalosa, dita de la Val de Zafán, que rega l’horta de la vila. Un topònim humil, val a dir, i potser per això la gent no en va fer gaire cas –“On és això de Safan?” es devien preguntar– i van rebatejar el tren amb l’assenyat poètic nom de Sarmentero, perquè corria entre vinyes verdes cap a mar. I tanmateix, per una vegada, més m’estimo el nom oficial de Zafán, que té clares connotacions morisques –mudèjars fóra més just de dir–, i sempre és bo de recordar els nostres ancestres desterrats.
Val de Zafán ye un manullo de relatos y poemas a redol d’un camín, de fierro, que mos trai a frescor d’a bisa d’o mar, a fredor d’o zierzo y a boluntat d’entendimiento dellá d’as mugas y decá d’as luengas y resultau d’a empenta naxida d’una tierra sin de mugas, a Matarraña, fruito d’a iniziatiba de Serret Llibres y l’otel La Parada del Compte, como preba palpiable d’ixa boluntat de comunicazión.
A la convocatòria han acudit 41 autors, d’aquí, d’allí, de tot arreu i com diria Lluís Llach i que podríem adoptarho com a lema, Venim del nord / venim del sud / de terra endins / de mar enllà / i no creiem en les fronteres… I cadascun que s’hi ha sumat ho ha fet en la seva llengua, en la llengua del cor que és com cadascun pensa i sent, perquè en aquesta llengua la paraula es transforma en imatge mental, en cosmovisió de l’univers, en la nostra pròpia cosmovisió. Així doncs, sense complexos, sense tabús, sense oblidar d’on venim però amb el ferm desig de voler caminar junts, amb les nostres llengües del cor, amb la paraula a la mà oberta i estesa.
No se han traducido los textos. Fue decisión de los coordinadores Juli Micolau y Chusé Aragüés. Por ello se presentan tal y como fueron sentidos y pensados, tal como fueron escritos en su lengua originaria porque, como dice Artur Quintana en el prólogo, “funciona la intecomunicación románica” cuando queremos que funcione, cuando sabemos valorar lo de los demás igual que lo nuestro, cuando tenemos voluntad de entendernos.
Gara d’Edizions
www.garadedizions.com
El llibre que teniu a les mans, és fruit de la compilació per part de Santi Borrell dels treballs que 95 autors/es sense fronteres, han escrit en la llengua que millor reflecteixen els seus sentiments: en llengua castellana, aragonesa i,o catalana, sense tenir en compte els seus orígens i que millor que aquest treball; poesia a la frontera, esdevingui en el llibre que anyalment s’edita coincidint amb la Trobada d’autors al Matarranya.
March Editor
marcheditor.blogspot.com/
La frontera és un concepte. I és una manera d’entendre
el món.
Una frontera és el límit geogràfic imaginari entre dos països.
Abans de l’establiment de fronteres precises, hi havia terres
de ningú o neutrals entre els diferents territoris i els
elements del relleu físic, com les muntanyes o els rius,
actuaven de barrera entre les comunitats.
Moltes fronteres es van traçar per la força, sense comptar
amb el beneplàcit de la població i dividint ètnies i nacions.
Aquest fet ha estat la causa de nombroses guerres
al llarg de la història.
Altres conflictes es deuen al desig d’expansió d’un país,
que viola la frontera amb un altre.
El contraban i el tràfic organitzat desfan les fronteres.
El pitjor és quan l’individu incorpora la frontera i la fa seva
en tot allò que pensa. La frontera esdevé la marca d’una
alienació ferotge.
La frontera separa. A banda i banda, dues vides es desconeixen
i aquest llibre pretén lligar-les.
La traducció és, alhora, una frontera i la superació de la frontera.
Ricard Ripoll
Articles relacionats
Dels trenta anys, de Jesús Fusté, en concert a Arenys de Lledó el 4 d’agost