C. Sancho
Estos últims dies quan llegeixo en la premsa que la nova presidenta del Govern d’Aragó, la popular Luisa Fernández Rudi, afirma que derogarà la Llei de Llengües que es va aprovar a les Corts d’Aragó durant la passada legislatura amb els vots del PSOE i de la CHA i parla de la protecció i desenvolupament de l’ús de les modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó anul•lant la normalització de l’aragonès i el català, em ve a la memòria aquell canvi que es va produir en el govern aragonès a l’estiu del 1987 quan el PSOE va perdre les eleccions autonòmiques i va assumir el poder el PAR. El president de l’executiu d’aquell moment, el regionalista Hipólito Gómez de las Roces, només fer-se càrrec del govern va sentenciar que cremaria totes les gramàtiques catalanes a l’Aragó, en referència clara a l’obra del doctor Artur Quintana que havia publicat recentment en la col•lecció Pa de Casa promoguda pel Govern d’Aragó que titulava “La nostra llengua. Gramàtica de la llengua catalana”. Un manual per ajudar a professors i alumnes en l’ensenyament i aprenentatge de la llengua de la Franja. El resultat de l’advertiment del president de cremar totes les gramàtiques catalanes a l’Aragó va ser que durant aquella legislatura liderada pel PAR no només no es va poder aturar l’ensenyament del català a la Franja si no que va augmentar significativament el número de centres que el van sol•licitar i també el número d’alumnes que volien aprendre la nostra llengua. En aquella mateixa legislatura va nàixer l’Associació Cultural del Matarranya, un col•lectiu amb 22 anys d’existència, amb 400 d’actius socis que edita llibres, CDs, revista, organitza trobades culturals, classes de català i defensa la nostra llengua. El més destacat escriptor del Matarranya, el pena-rogenc Desideri Lombarte, escrivia, aquells anys, les millors pàgines de la nostra incipient creació literària posant el valor la llengua del territori. Repetirem la història?
La Comarca 22, juliol, 2011