És estiu, i per tant, hi ha més gent pels carrers. Tots fugint de les grans massificacions de població. Alguns se retrobaran en la densitat de població per les platges de Salou. I altres s’hi podran allunyar en lo retorn al poble.
Gran i terrible història la de l’emigració del món rural a la ciutat. Los avantpassats van abandonar esta terra. Marxaven del treball al sol, de les poques perres per a gastar, per una promesa de bon futur, un bon jornal, l’alliberació del jou familiar, la jornada de vuit hores, per a capacitar-se professionalment, per a anar a la Universitat… Los dies d’estiu s’omplin d’eixa història recent.
Diuen que es note la crisi, i part han redescobert casa sos pares o sos iaios. Un format de turisme econòmic, i integrat al territori. Redescobrixen la terra familiar, que anys més tard encara manté la lluita per sobreviure, per fer-se lo seu espai al món globalitzat. I és que no s’està mal.
Hi ha qui retrobe una comunitat compactada, hi ha qui retrobe un espai per emprendre noves il·lusions, hi ha qui retrobe tranquil·litat per als més menuts, hi ha qui retrobe una illa de desconnexió del dia a dia laboral, hi ha qui retrobe una activitat cultural frenètica, hi ha qui retrobe un espai a on les ones econòmiques són més suaus… Los motius no importen. Són personals i intransferibles. Però viure el Matarranya durant tot l’any no té preu. Ja sigue quatre vegades a l’any, tots los capsdesetmana o instal·lar-s’hi definitivament. Ara que hi ha tan de moviment, és un bon moment per a pensar en intensificar eixos lligams!Viles i Gents :: Viure el Matarranya :: August :: 2011.