Viles i Gents :: Escena Humana… recordant a Ibsen :: August :: 2011

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 30 de juliol)

Henrik Ibsen, va viure del 1828 al 1906 dedicant la seva vida a ser un boníssim retratista del seu temps, un autor que va ser capaç d’observar la rabiosa societat i que a través d’una poderosa teatralitat dins les seves obres, donà representació als moviments de l’opinió pública tot comunicant-ne un fort impuls. El dramaturg noruec va viatjar per tota Europa i va ser capç de contemplar la realitat des de diferents perspectives, el seu legat és un testimoni de successos i d’idees i, com d’altres autors a la seva època que també, amb retrospectiva, ens fan el servei d’historiadors a través del seu suposat treball a la ficció, Ibsen ens és imprescindible a l’hora de catalitzar un segle XIX tan revolucionari com ric i agosarat en propostes.
Peces com Els Apareguts, Hedda Gabler, Solness el Constructor, Peer Gynt, i la tant celebrada entre el feminisme occidental Casa de Nines, son textos insignes per entendre el desenvolupament d’una societat que pugna per desarrelar-se dels vells estigmes de consciència col•lectiva. Els diàlegs de tota la dramatúrgia d’Ibsen, sustentats per un ferm canemàs tan teatral com social, son una revaloració de la personalitat d’un segle sencer. Qui s’oposa per manca de perjudicis a la defensa de la vella moral puritana, moral oficial per la societat en vigor, percep com en tota obra del seu autor, la condemna, aconseguint l’efecte d’esdevenir l’antiheroi, i acabar sempre digne de ser odiat. I la seva obra, referent al llarg del segle XX a partir de la revisió d’aquesta moral tan toscament assentada, ens exigeix agraïment en refermar la supremacia d’una societat que amb prou ull crític, era capaç d’auto detectar-se i superar-se.
I és davant d’això que, paradoxalment, incita la curiositat conèixer si els compatriotes d’Ibsen, seran capaços de “retratar” amb la mateixa capacitat de crítica de la seva moral de fons, l’actual escena humana que en tan mala hora estan vivint, quan un segle després d’idealització cívica, aquests darrers temps el món escandinau ocupa el nostre punt de mira, i no precisament per ser significatius d’un exemple a ser seguit.