El PP d’Aragó contra el reconeixement de l’aragonès, però legitima del català « Xarxes socials i llengües


L’entrada del PP al Govern d’Aragó, amb el suport explícit del PAR, ha deixat en suspensl’evolució de la Llei de Llengües i el reconeixement del català i l’aragonès que el PSOE tans anys havia trigat en aprovar (tímidament). En un inici vaig opinar que el nou Govern podia fer una política lingüística contra el català i l’aragonès més mediàtica que efectiva. El fet de nomenar a Humberto Vadillo Director General de Cultura ha fet mantindre la tensió al màxim. Però les successives queixes públiques i demandes de dimissió han exigit al PP fer-se enrrere en la presentació pública i presa de posicions de Vadillo. Però l’ha mantingut en el càrrec i (amb molts nervis) n’ha defensat la seua futura gestió. De fet, ell, tot un Director General de Cultura, ha arribat a dir en les primerescompareixences que “mi opinión personal sobre la cultura es irrelevante en este momento: soy gestor”. ¬¬

Si tot això ja és digne de tot el surrealisme, la diferenciació entre el català i l’aragonès ho són encara més. La Consellera de Cultura Dolores Serrat,ha sorprès en les seues declaracions més recents: parla de les “modalitats lingüístiques” i del “català”. Per tant, albira una política clara de reconeixement del català, i l’oposició al reconeixement de l’aragonès, més enllà d’un conglomerat de “modalitats lingüístiques”.

La consejera de Cultura ha asegurado que presentarán “en el primer año de legislatura” la reforma de la ley de Lenguas de Aragón con el objetivo de “garantizar que todas las personas puedan conocer las modalidades lingüísticas y el catalán”.

Amb tot, amb la nova legislació pretenen treure qualsevol resta de dret lingüístic per als catalanoparlants:

No obstante, ha rechazado la normalización, “que sería la obligatoriedad de que en todas las instituciones aragonesas se exigiera hablar las tres lenguas”, algo “insostenible” en estos momentos, además de que “no es necesario”, como sí lo es “potenciar” la “conservación y conocimiento” de las modalidades lingüísticas y el catalán.

La Consellera parla de català a Aragó, i nega l’aragonès. Això que Vadillo va sentenciar que “El chapurriau, evidentemente distinto, ya en primera escucha, tanto del catalán como del valenciano”.  I que un altre dels seus directors generals (del PAR) defensa la unitat de l’aragonès i el català. Mai deixaran de sorprendre al personal…

El PP d’Aragó contra el reconeixement de l’aragonès, però legitima del català « Xarxes socials i llengües.