Primer de tot, cal que mireu lo vídeo. Es força il·lustratiu
La transcripció seria la següent:
Adell.- Voldria dir unes paraules
Algueró. – Eh… Puede tomar la palabra
Adell.- Bueno, después d’este acte, m’agradarie dir-tos quatre coses. Bueno, rectificar algunes meitat verdats que tos han dit esta gent. M’han sonat un poc a voler incitar un poc a les masses. [murmuracions] No estem al moment, eh. Parlo en català, perquè és la nostra llengua.
Montse des del públic.- (…) Perdona, parlem xapurreau. Natres parlem en xapurreau. En català, no. I els catalans a Catalunya.
Adell.- No t’enganyos.
Montse.- Natres parlem xapurreau.
Adell.- Eh…
Montse.- La llengua que mos han ensenyat son los dels pares, i a escola mos l’han ensenyat en castellà, perdona.
Adell.- Vale, perfecte, deixem-lo estar estar lo tema.
Montse.- No, no, no, però és que és aixina.
[Criden de la part de darrere del públic, mentres molta gent marxa. Continua el debat entre Adell i Montse.]
Montse.- Parlant en castellà i tu me parles en castellà.
Adell.- Montse, Montse…
Montse.- Esta és l’educació
Adell.- M’estic referint al poble [no comprensible]
Montse.- Sí, jo també me referixco a tu…
Adell.- Com estic parlant? [no comprensible]
Montse.- [no comprensible, canvia al castellà] … por aquí delante. Poca educación. No hables ahora de la educación de los demás.
Algueró.-El [no comprensible] que respetar en este momento el silencio hasta que no…
Qualsevol observador extern dirà que hi ha un conflicte lingüístic. En realitat, i en aquell moment, el conflicte més important és el que s’està debatent: l’arrebatament de l’alcaldia al PP, que la mantenia ja de manera històrica. Li arrebata el PSOE i el PAR. De fet, a la taula ja hi ha una alta tensió que podem comprovar només en les paraules del nou alcalde, que es refereix al PP com “esta gent”. Era una cosa que ja venia de lluny. I això és el que s’està discutint en el fons, i que fa saltar els crits i que molts veïns marxen. La importància del fet es pot visualitzar amb la foto de la primera fila del ple, a on hi ha una llarga representació del PP i PSOE del Matarranya.
En este rererfons, unes paraules tan simples com “parlo en català perquè és la nostra llengua” poden fer saltar una polèmica tan agra. Dos matarranyencs discutint en la mateixa llengua sobre si parlen la mateixa llengua.Paradoxes. En realitat, la discussió és sobre el nom de la llengua, si se li diu català o se li diu xapurriau. I es desvia per a acabar discutint si l’ús d’esta llengua és correcte en plens municipals enlloc de fer-ho en castellà, que és la llengua utilitzada pel representant del PP. En un espai tan curt de temps es visualitza els dos grans conflictes lingüístics a la Franja: el nom de la llengua i l’espai que ha d’cupar eixa llengua. Lo pronòstic és clar, perquè cada vegada discutirem menys del nom de la llengua i discutirem més de l’espai que ha d’ocupar. Tan com vaigue avançant la substitució lingüística que s’està gestant a les comarques centrals de la Franja preocuparà menys el nom, s’acceptarà més la denominació de català, i serà més conflictiu utilitzar-lo de manera pública.
La qüestió té més rellevància quan escenes d’esta classe, de pur anticatalanisme les podria liderar gent que ha treballat a Catalunya i hi té fills vivint. De Menéame són motl bons els comentaris:
Es el esperpento de este país. Los dos discutiendo en catalán y uno diciendo que es un idioma con otro nombre.
Los fets de la Freixneda podrien resumir-se en la célebre frase:
Hi ha gent a qui li molesta que pense, parle o escriga en català; és la mateixa gent a qui li molesta que pense, parle o escriga.
Criden a un alcalde per dir que “parlem català”? « Xarxes socials i llengües.