La Comarca, columna «Viles i Gents», 23 de desembre de 2011
Des del passat estiu que, per circumstàncies que no vénen al cas, no tenim tele a la casa de Torredarques. Això m’ha permès comprovar el que afirmen alguns escriptors: la manera tan diferent com s’aprofita el temps. Quan parlo d’«aprofitar el temps» no em refereixo a picar pedra o a estudiar o a fer qualsevol altra activitat «productiva», que també, sinó a llegir un llibre, fullejar tranquil·lament una revista, xerrar o tot just asseure’s al balcó a mirar els subtils canvis del paisatge. Els pensaments flueixen d’una altra manera, com un corrent continu, sense interferències ni curtcircuits. Sí que tenim un petit aparell lector de DVDs i unes quantes pel·lícules per veure, però aquesta activitat la fem quan volem i amb l’atenció que requereix.
A voltes m’he preguntat què passaria si, durant un període de temps suficient (un mes. O sis), el munt de canats de TDT que arriben a les nostres llars emetessin programes de qualitat. Amens, entretinguts, divertits, interessants, però de continguts ben fets i pensats per a la «construcció» de les persones, no per a la seua alienació, que és el què ara passa. Com que això no sembla possible (suposo que als que ens governen, polítics o financers, no els interessa) l’alternativa és prescindir-ne. En certa manera els nostres joves tendeixen a fer una cosa semblant amb la visualització de programes a internet. Tanmateix em temo que sovint la seva tria no difereix gaire del què hi ha a la TDT, però ja és un primer pas: no empassar-se tot el què ens volen fer engolir.
Sé que, en llegir aquestes línies, algú mourà el cap i pensarà que és molt difícil de dur a terme, especialment si tens fills. Jo també ho pensava. Convisc com tothom amb la dolça letargia del «a veure què fan?». Però no costa gaire fer la prova, encara que sigui els caps de setmana i vacances, a manera de desintoxicació. Hi ha vida més enllà. I crec que és millor.