(Publicat Diario de Teruel, el dissabte 4 de febrer del 2012)
És ben sabut que part dels nostres intel•lectuals, institucions i mitjans de comunicació s’esforcen de fa temps en destruir aquest patrimoni dels espanyols que són les llengües minoritzades —aragonès, basc, català … . Fent això han aconseguit que molts conciutadans interioritzen aquest missatge destructor, creant en les mateixes víctimes —els ciutadans de llengua aragonesa, basca, catalana, …— profunds complexos d’autoodi, que de vegades esclaten violentament, com en els recents i tètrics fets de la Codonyera i la Freixneda. Una de les tècniques més utilitzades consisteix en ridiculitzar aspectes de la llengua que es desitja discriminar. I és així com l’autoodi i l’afany autodestructiu s’ha pogut escampar en col•lectius que en principi hi pareixien immunes. Podem veure que determinats grups i associacions profundament compromesos en l’estudi, foment i reforma de l’aragonès ridiculitzen importants mesures en el mateix sentit per part del Consello d’a Fabla Aragonesa. Un dels camps més atacats és l’ortografia del Consello: si ja és ridícul, argumenten, escriure zezina o eraldica, encara ho és més grafiar Biba Balenzia! I així aconsegueixen l’aplaudiment barat d’un públic profundament acastellanat i immers en l’autoodi, al qual li costa molt d’entendre que allò que val per al castellà —la distinció de ‘v’ i ‘b’— puga no ser-ho en aragonès. La reforma ortogràfica del Consello és criticable per diverses raons, però en cap cas no se la pot titllar de ridícula. Se’n ridiculitza també la formació de neologismes: en els primers anys de les reformes del Consello és proposà de dir fablaluén en comptes de telefono, però aviat es va retirar per por que passés el que realment ha passat amb animal tetador per mamifer/mamifero. Aquí hom s’hi ha rabejat, mostrant aquest mot com el súmmum del ridícul. Però ni fablaluén ni animal tetador tenen res de ridícul: són exemples d’uns altres procediments per a crear neologismes: mentre determinades llengües, i entre elles la castellana, tendeixen a crear neologismes a partir del grec i del llatí, d’altres ho fan a partir del propi vocabulari —com és el cas de l’alemany Fernsprecher (=fablaluén) o Säugetier (=animal tetador). De ridícul pónt, d’autoodi molt.
Artur Quintana