DIARI D’UNA AGROECOLOBECARIA
Lo Juakin ja m’havia advertit que els dilluns eren durs a can “del camp a casa”. La jornada laboral comença a les 8 del matí si el fred ho permet, i al meu cotxe no li va permetre. A Lleida tot estava gebrat, el meu cotxe no arrancava, però el pitjor era pensar si em trobava el mateix panorama a Fraga…brrrrr! quin fred! Però no, allí no va gelar tant… per sort de les meves mans i el meu nas. Vaig arribar que ja collien cebes tendres a tort i a dret. “Agafa les mes grossetes i fes manats”. Jo crec que el domini de les gomes de pollastre és un art que adquireixes fent cistelles a velocitats forçades. Despres a collir romanescus, cols, espinacs, remolatxes, calçots… cada verdura té capricis diferents, per unes t’hi has d’agenollar, per d’altres has d’ajupir-te, algunes demanen que les serris i d’altres que apretis el cul i estiris amb força, i segons quines que els tallis les cues. Fulles lletges fora, la terra ben espolsada i tot encaixat i cap a la furgo. Jugar al “brocoliball” va estar bé. Consisteix en rebre a dues mans els bròcolis que t’arriben de dreta i esquerra llençats amb bastant mala folla. Jajaja. I encaixar-los, i cap a furgoneta. Vam canviar de finca i vam pujar i baixar de la furgo a velocitats supersòniques, allà no es podia parar ni un moment. Vaig anar a dinar a cal juaki que encara quedava verdura per collir. A les 3 tornem-hi… naps i cols i… les meves grans amigues… havíem de collir 100 kg de borraines! perlamordedeu, gairebé caic a terra del disgust… però el meu àngel protector i la mare natura van fer que estiguessin un xic malmeses pel fred, i com que la cosa anava a contrarellotge, no hi havia temps per destriar-ne tantes… toootal, que vam canviar-les per bledes! yuuuuuuuuuuju! Fins aquí la part campestre, que fou bastant graciosa, sobretot per les disfresses de bielorrussos en plena sibèria que duiem a sobre. La segona part de la jornada fou fer cistelles. I quantes cistelles! Les de Lleida, les de Saragossa, les grans, les petites, les comandes especials, ampliacions de cistella… vaja, un no parar de muntar caixes, col·locar plàstics, pesar i col·locar productes… he de reconèixer que cap a les 7 de la tarda ja em feien figa les cames. I es clar, sempre hi ha sorpreses d’última hora, i cal corregir i tornar a pesar i tal i tal i tal. A partir d’aquí ja ho vaig fer tot d’esme, no et sabria dir què va passar, sol se que tancar tots els plàstics i apilar en palots les cistelles es fa etern… no per la dificultat, sinò per ser el final dels finaaaals… Sort que el juakin em va convidar a una superhamburguesa a casa seva boníssima per reposar forces després d’aquesta jornada laboral tan dilatada. Conclusions: la cistella d’aquesta setmana segur que me la miro d’una manera diferent, les verdures hi han arribat collides del dia anterior, amb molta alegria, i amb una feinada ben feta, molt ben sincronitzada i planificada per par del Joaquim i el Patrici, fruit de molts mesos de treball, moltes proves, molts errors transformats en millores i encerts. Em sento feliç de consumir aquestes cistelles. Us recomano que, si podeu, participeu d’aquestes jornades de feina, per mi ha estat un plaer!
