De l’últim dia que vaig ballar amb entusiasme, en deu fer uns vint-i-cinc anys. En una macrodiscoteca de Fraga. Hi vaig posar una imaginació saltironenca que anava molt més enllà de les meves possibilitats acrobàtiques. Total: vaig sortir volant i em vaig obrir el cap. Res greu. Però prou per a no confondre mai més el ballar amb l’alcohol i l’alegria. Tot i això, de tant en tant, a casa, en solitari, faig alguns gestos fent veure que canto ‘Twist and shout’ o ‘Going back to Miami’. Només un dia o dos l’any, i només en cas de tenir algun petit rebrot d’alegria.
Continua a Quan Barcelona ballava cocaïna en flor – Mail Obert – VilaWeb.