Per raons professionals, sóc del sector de l'ensenyament, tinc casos d'alumnes de primària que no volen anar a l'escola. De vegades descobreixes que hi ha companys que els fan la guitza a tothora. I, aleshores, l'alumne convertit en l'ase dels cops refusa l'indret en el qual viu les situacions desagradables, que en aquest cas coincideixen amb l'escola. De fet, no és un rebuig acadèmic sinó ambiental: el vailet se sent mancat de recursos davant d'un entorn hostil. I acaba associant l'escola amb un malson. Els catalanoparlants de la Franja de Ponent i d'altres indrets de l'àmbit lingüístic no tenen res en contra de la llengua que han popat. Ans al contrari. Però viure en català, en molts contextos locals, genera sovint dificultats de relació social. Quan aquestes molèsties persisteixen, es tornen tan insostenibles que la persona s'estima més fer servir el català només en entorns segurs (família, veïns, amics...). Tant és així, que arran d'unes consultes (en català) a una caixera d'un cèntric supermercat de Fraga, que feia poc que hi treballava, aquesta em va respondre durant una bona estona en castellà. Quan a la fi es va passar al català, no vaig tenir cap dubte que era del poble: el deix fragatí és preciós. Alguna cosa ha passat en la vida d'aquesta noia que expliqui perquè fa servir inicialment el castellà davant d'un client que se li dirigeix en català. Quan la llengua pròpia és ignorada per les institucions i, a causa d'això, el seu ús queda cada cop més restringit entre la ciutadania, com ara a la Franja de Ponent, som testimonis d'un lingüicidi. Josep Ma. Prim i Serentill, en el seu darrer llibre Contra la Franja. Crònica de l'agressió a la llengua, al Bisbat i al Museu de Lleida, diu que entre les diferents variants d'un genocidi hi ha el lingüístic. Josep Ma. Prim explica que el creador del terme genocidi, Raphael Lemkin, el defineix com a qualsevol acte deliberat comès amb la intenció de destruir una llengua. L'assagista lleidatà denuncia l'odi existent contra la Franja a conseqüència de: «qualsevol manifestació cultural, artística, política, econòmica, folklòrica que tingui denotacions o connotacions catalanes». El darrer episodi d'aversió cap a la llengua l'ha protagonitzat la tardor la consellera aragonesa d'educació, Dolores Serrat, filla de Ripoll, amb la supressió del Programa d'Animació Cultural Jesús Moncada a les Escoles de la Franja. Ser anticatalà és, en molts casos, un senyal d'identitat tant aragonès com espanyol. Però d'anticatalà no se'n neix, sinó que te'n fas. El menyspreu a allò català és fruit d'una educació. La construcció de l'Aragó contemporani ha passat per la idea de fer del castellà la llengua del territori, la qual cosa ha implicat la creença d'una suposada superioritat de la llengua castellana i la inhibició d'empatia envers la diversitat lingüística autòctona. Tot i que els xiquets no s'infanten sabent el castellà (ni en aquesta llengua solen criar-los els fragatins), una mestra de parvulari de Fraga va apuntar al quadern de notes que una alumna de 4 anys: «se expresa en español con dificultad». Amb tan pocs anys, la fradineta no ha tingut temps d'aprendre idiomes. I la mestra, a punt de jubilar-se després de dècades a l'escola, ha deixat anar a la família de la menuda, per arrodonir-ho, que «hablan un catalán muy cerrado». Tal com especifica el títol del magnífic llibre de Prim, que es presentarà a Lleida (Institut d'Estudis IIerdencs, 12-3-12, a les 19:30) i a Fraga (Palau Montcada, 17-3-12, a les 11:00), també aborda la ruptura del Bisbat de Lleida, els orígens del Museu de Lleida, el litigi per l'art sacre de la Franja, el posicionament de la nunciatura del Vaticà, les relacions institucionals entre Catalunya i Aragó... Malgrat les envestides, plorar de dret és més digne que riure agenollat. Quim Gibert, psicòleg i coautor d'El despertar dels Països Catalans Nou llibre: Contra la franja Crònica de l'agressió a la llengua, al Bisbat i al Museu de Lleida de Josep M. Prim Contra la Franja vol recordar que ja fa temps que els habitants de Ponent van merèixer el qualificatiu de resistents, per Pompeu Fabra, contra les envestides vingudes de més enllà del riu Cinca i de l'Alcanadre. La destrucció barroera i antidemocràtica del Bisbat de Lleida per la conxorxa del Vaticà i de l'Estat espanyol que ha portat com a conseqüència l'escàndol del conflicte del Museu de Lleida continua empudegant la convivència entre Catalunya i Aragó. Tot plegat ens porta a denunciar la secular agressió de l'Estat espanyol contra la nació catalana. Contra la Franja posa a l'abast del lector textos i documents que expliquen les diferents cares d'aquest procés històric. Josep Maria Prim i Serentill (Benavent de Segrià), ha guanyat nombrosos premis en tots els gèneres. Ha publicat les novel·les Inadaptado, El gran rei Jaume I el Conqueridor (totes dues premiades), Joan Prim, revolucionari i home d'Estat i He mirat la terra, premiada per Òmnium Cultural l'any 2006. També és autor d'assaigs, com Rotary, entre la globalització i el localisme; L'altra cara de Barcelona, finalista del Premi d'Assaig Trias; Cinc genis de la ciència moderna; El racisme, un dels grans reptes de les societats modernes; Marcats per l'escola franquista o L'esperit de Josep Trueta. Edita: PAGÈS EDITORS Col·lecció Guimet, 155 ISBN: 978-84-9975-193-1 216 pàgs. Rústica 13,5 x 21 cm PVP: 16,00 euros