CDF _ Agrupació comarcal de la Ribagorça
1.900 hectàrees calcinades. Aquest ha estat el resultat de la catàstrofe que ha patit el nostre Pirineu i donem gràcies per no tenir pèrdues humanes, conseqüència del treball dels equips del dispositiu d’extinció i dels propis veïns. Vagi per davant. Però ha arribat el moment d’exercir la responsabilitat, de fer valoracions i de deixar-nos de autocomplaences.
Des de l’inici, la previsió de forts vents i el descuidat estat dels monts presentaven un escenari alarmant que requeria extremar les mesures d’actuació, posant-nos en la pitjor de les situacions. Importància i urgència. I sobretot, eren necessaris més mitjans terrestres des del minut zero. Castanesa es descontrolava i no podia tallar amb mitjans aeris, i els terrestres desplegats només podien actuar en el front de Les Paüls, decisió inqüestionable. I el foc va continuar per l’altre vessant, arribant a territori català.
Però abans d’aquest moment, van existir contactes entre les dues administracions autonòmiques: el mateix divendres representants de la Generalitat van acudir al centre de comandament de Les Paüls a oferir els mitjans humans i tècnics disponibles, i rebent un “ja us direm” per resposta. I quan van dir alguna cosa, havien passat 24 hores, amb l’agreujant que això va suposar en les dimensions i conseqüències de l’incendi.
Amb el foc controlat, comencen les autocomplaences. Diversos representants polítics parlaven públicament de “bona coordinació”. Bona sí, però tardana també. De fet, el delegat del Govern d’Aragó a Osca, José Luis Moret, ja va comentar les possibles irregularitats en la coordinació, comentaris que van ser neutralitzats a posteriori per altres col·legues polítics, això sí, quan el foc ja estava en “fase de control” , havent arrasat 1.600 hectàrees. El foc no es va donar per extingit fins al 22 de març.
Hi ha un altre tema destacable: la quantificació d’hectàrees cremades. I en això, veïns de la zona afectada tenen la seva pròpia versió. La superfície d’afecció del foc no són 1.900 sinó al voltant de 3.000 hectàrees, mapa topogràfic en mà. La versió oficial no quadra a molts ribagorçans.
L’exemple contrari a Castanesa es va produir uns dies més tard, el 14 de març, a Lledó, a la comarca del Matarranya, on van actuar conjuntament bombers catalans i aragonesos, amb una extinció ràpida i efectiva.
Per tot això, des CDF denunciem aquestes actuacions, amb una gestió més que deficient en previsió i reacció, i falta de transparència. És evident que els responsables polítics aragonesos haurien d’explicar per què la col·laboració i coordinació els va semblar oportuna tan tardanament, per què les hectàrees arrasades pel foc són molt superiors per a veïns del territori, i per què, segons fonts oficioses de la BRIF, la UME va arribar molt tard i sense equips. Amb aquests interrogants ineludibles, encara hi ha algú que cregui que no hem de replantejar com i quan es va actuar? ¿Tornarem a patir aquests errors en situacions futures?
Finalment, CDF ens sumem a la petició d’ajudes de rehabilitació mediambiental d’aquestes valls i de l’activitat social i econòmica dels seus municipis, especialment en els sectors turístic, agrícola i ramader, per tal de garantir, de la manera més ràpida i eficaç possible, la supervivència i el futur d’aquesta zona.
Castanesa, un mes després.