Viles i Gents :: Lo futur Parc Natural del Matarranya :: June :: 2012

Viles i Gents :: Lo futur Parc Natural del Matarranya :: June :: 2012.

Publicat a La Comarca el 15 de juny de 2012

Lo passat 5 de juny se va anunciar que es proposarà convertir la vessant matarranyenca dels Ports de Beseit en Parc Natural. Esta proposta clou un procés que es va iniciar a la banda catalana l’any 2001 en lo Parc Natural dels Ports, va continuar a la banda valenciana en l’aprovació del Parc Natural de la Tinença de Benifassà l’any 2006, i clourà en l’aprovació en menys de dos anys del Parc Natural dels Ports de Beseit a la banda del Matarranya, segons allò anunciat.

Lo format de Parc Natural és divers, i mentre a la Terra Alta, Baix Ebre i Montsià abrace un espai continu d’unes 35.000 hectàrees, a la Tinença de Benifassà el Parc se forme de moltes zones discontínues que sumen unes 5.000 hectàrees. En tots los casos la major part dels nuclis de població i terres d’aprofitament econòmic queden fora del Parc Natural, per a compatibilitzar-ho en l’activitat humana.

Aragó compte en quatre Parcs Naturals: Posets–Maladeta que comprèn també territori de la Franja a la Ribagorça, Guara al nord d’Osca, lo Moncayo, i les Valls Occidentals a Hecho i Ansó. En un nivell superior de protecció hi ha el Parcs Nacionals, que a Aragó se represente per Ordesa–Monte Perdido, i a on s’ha proposat sumar Posets–Maladeta també.

Les diferències entre el Parc Natural i Parc Nacional són essencials. Los Parcs Naturals pretenen compatibilitzar les activitats humanes en la protecció del territori, i al seu interior s’hi poden trobar tota classe d’activitats d’explotació dels recursos. Per contra, en lo nivell superior de protecció dels Parcs Nacionals no es permet l’explotació dels recursos naturals. És esta diferència que convertix un Parc Natural als Ports en un gran potencial de futur per al Matarranya. Permet a preservar l’explotació dels recursos que han fet possible mantindre població fins avui dia, i a la vegada obrir-lo a un futur de potenciació del turisme i la conservació de l’espai natural.

Lo Matarranya dedique la major part de la seua força productiva en l’agricultura i la ramaderia. Cal conservar este teixit productiu perquè és la base essencial sobre la que se sustente el territori. Però a més, cal diversificar i modernitzar l’economia per a l’aprofitament de la nostra reraguarda natural. Serà positiu que compatibilitzem la preservació de la nostra activitat humana i la millora de les oportunitats per a les generacions més jóvens.