Q. Gibert: Una educació aragonesa

Una educació aragonesa.

Societat en Xarxa
Una educació aragonesa
“Sánchez és capaç d’explicar-te els orígens del poble, els motius pels quals les salines han deixat de rutllar, el tipus de vegetació comarcal, les rutes a peu més interessants… Però de la llengua pròpia dels feligresos i d’altres veïns, d’aquest bé immaterial, no en vol saber res”
Quim Gibert
Membre de Tallers per la Llengua
Farts d’esperar el desplegament i, posteriorment, aplicació de la Llei de Llengües d’Aragó, aprovada el 2009, el favarenc Josep Bada Panillo va presentar el 10-5-12 la seva renúncia com a president del Consell Superior de les Llengües d’Aragó, junt amb la sots-presidenta. Bada és conegut per haver estat el conseller d’educació que va introduir el català com assignatura (optativa) a les escoles de Franja de Ponent. En un comunicat emès per l’esmentat consell es subratlla que l’aragonès «ja és una relíquia venerable» i que la llei «per si sola no garanteix la conservació i supervivència de cap llengua». El comunicat afegeix que invertir per promoure l’ús de les llengües és «invertir en democràcia i educació humana» (Heraldo, 19-5-12).

José Ignacio López Susín, un altre dels membres del Consell Superior de les Llengües, és del parer que la democràcia passa perquè cadascú pugui viure en la llengua que ha popat, la materna: «I aquesta part de la democràcia no ha arribat encara a quasi 100.000 aragonesos. Per què?» (Heraldo 18-5-12). López Susín diu sentir vergonya quan constata que hi ha xiquets que han de deixar els jocs en horari extraescolar per aprendre la llengua que parlen a casa seva: «mentre s’encamina vers l’obligatorietat de fins a dos llengües estrangeres, a més del castellà, la pròpia es llença directa a les escombraries. Això es respectar i tenir cura del patrimoni?». Susín denuncia que ni s’aplica la llei del parlament aragonès de 2009 ni la Carta Europea de les Llengües, aprovada pel Congrés espanyol de Diputats amb Aznar de president i sense vots en contra, «aquells que tenen que vetllar perquè les lleis es compleixin no fan res». López Susín considera admirable l’actual feina de recuperació de part del patrimoni material aragonès (músiques, instruments, danses, costums… ). Però no se’n sap avenir que un dels patrimonis immaterials, com ara les llengües territorials, silenciosament vagin morint amb cada ancià que ens deixa.

Susín l’encerta de ple. Aquesta insensibilitat envers les llengües autòctones fa feredat. En els termes que venen a continuació em va respondre Javier Sánchez Martínez de Baños, gerent de l’alberg juvenil de la Casa Santuari St. Josep de Calassanç de Peralta de la Sal, quan vaig sol•licitar fer-hi nit: «Aunque aquí en esta zona se habla el idioma de toda la Franja, como bien sabes muy parecido al catalán, y aun a pesar de que se entiende perfectamente tanto escrito como hablado, creo queda claro que yo, nacido en Zaragoza, soy castellanoparlante. Ya en la conversación telefónica mantenida ayer por la noche y ahora mismo en este correo puedes comprobar que en ningún momento me he dirigido a ti en catalán. Te agradacería, para que no puedan surgir confusiones, y dado que seguro tú también hablarás y escribirás castellano perfectamente, sea éste, el castellano, el idioma que utilicemos en futuras conversaciones, caso de que las hubiera». Javier Sánchez és un religiós d’uns 35 anys, membre de la comunitat d’escolapis que resideix a Peralta de la Sal, municipi catalanoparlant de La Llitera. Sánchez és capaç d’explicar-te els orígens del poble, els motius pels quals les salines han deixat de rutllar, el tipus de vegetació comarcal, les rutes a peu més interessants de la contrada i d’altres bens materials. Però de la llengua pròpia dels feligresos i d’altres veïns, d’aquest bé immaterial, no en vol saber res. La seva postura recorda la d’aquells missioners europeus establerts a l’Àfrica colonial.

El passat 25-5-12, una delegació de la Chunta Aragonesista es va entrevistar, a Estrasburg, amb el secretariat de la Carta Europea per transmetre la seva preocupació per la situació de la llengües catalana i aragonesa.

Quim Gibert, psicòleg i coautor de Llengua i emoció