Nació Digital: «Les llengües s’han de dir pel seu nom, català i aragonès».
«Les llengües s’han de dir pel seu nom, català i aragonès»
El filòleg Francho Nagore, pioner de la normativització de l’aragonès, considera un “disbarat” i una “aberració” el nou projecte lingüístic del govern d’Aragó
El filòleg aragonès Francho Nagore Foto: Willtron
El filòleg Francho Nagore, un dels pioners de la normativització de l’aragonès gràcies als seus treballs sobre gramàtica i la seva participació en la creació de normes ortogràfiques per a aquesta llengua, es mostra força crític amb l’esborrany de l’avantprojecte de llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques d’Aragó, que evita parlar de català i substitueix el nom de la llengua per un terme inventat, l’aragonès oriental.
-Quina impressió en treu del nou projecte lingüístic del govern aragonès?
La primera reflexió és que no calia aquest esborrany, ja que el que fa és canviar una llei que ja era de mínims. I en segon lloc, crec que el principal problema és que en lloc de parlar de llengües, en gran part del seu articulat parla de llengües i modalitats.
-Quin serà l’efecte de parlar de llengües i modalitats i no només de llengües?
Doncs l’efecte de multiplicar qualsevol actuació que es pugui fer per promocionar-les, amb el resultat d’aconseguir que l’aplicació de la llei sigui inviable.
-Potser aquesta és la intenció del legislador, aconseguir que no s’apliqui.
En aquest cas han fet el text perfecte per a que no es pugui aplicar.
-El que més sobta del projecte és que, a diferència de l’anterior llei, ja no es parli d’aragonès i català sinó de les llengües aragoneses septentrional i oriental.
Sí, en cap moment es parla d’aragonès i català, i per tant es confonen les dues llengües de manera lamentable al parlar d’aragonès del nord i de l’est. Aquesta confusió que apareix a l’esborrany fa que la llei sigui inaplicable i sense sentit. A més, és molt imprecís des del punt de vista científic, perquè les llengües cal anomenar-les pel seu nom, català i aragonès, fer una altra cosa és científicament inacceptable i ignorar la realitat.
-Hi veu intencionalitat política al darrere de tot plegat?
Sí, hi ha una intencionalitat política, què és la de fer una llei inviable, i això es veu clarament en la disposició transitòria primera, que permet que cada municipi decideixi a través del ple municipal el nom que li dóna a la seva modalitat lingüística. Això es barrejar ciència amb política, a més de ser un disbarat i una aberració, perquè el resultat serà la multiplicació de denominacions cadascuna amb la seva aplicació local de la llei, amb l’efecte totalment contrari als conceptes de normalització i normativització.
-Finalment, el projecte pretén unificar en una sola acadèmia les dues previstes per l’anterior llei, una per a l’aragonès i una altra pel català.
Sí, i aquesta nova acadèmia no se sap per a quina llengua servirà, perquè al seu nom ni tant sols ho especifica. A més, se suprimeix el Consell Superior de les Llengües d’Aragó, órgan consultiu del govern aragonès en matèria lingüística de la qual en sóc membre, però de moment no hem rebut cap notificació de res.