Source: Cinga Fòrum 2018 » Temps de Franja
// Paco Tejero
Dissabte 22 de setembre, el Palau Montcada de Fraga fou el marc on l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA va organitzar la Jornada Cinga Fòrum 2018 sota el suggeridor títol La comarca del Baix Cinca davant l’epidèmia de grip del 1918.
El seu president, Pep Labat, va explicar la tria d’eix tema perquè va estar una de les pandèmies més grans que ha tingut el planeta Terra i enguany farà 100 anys d’aquell esdeveniment. També va fer un anàlisi iconogràfic de la il·lustració que acompanyava el cartell anunciador treta d’un periòdic alemany de l’època i que portava per títol: Die spanische krantheif (‘La Dama espanyola’).
Durant el maití primer els assistents van poder escoltar els testimonis que Quim Guiral havia anat recollint de avantpassats seus i gent gran del barri de Miralsot.
Seguidament es va fer una visita guiada per Ramón Mesalles a l’exposició fotogràfica d’Herbes remeires i verinoses que es poden trobar als jardins de Fraga o en el seu terme municipal. Els cartells quedaran en dipòsit a la fototeca municipal.
Seguint el programa, Paco Tejero ha descrit el context sanitari i demogràfic de la societat espanyola i fragatina de 1910. En aquell període la gent vivia en unes condicions higièniques precàries però tenien un sentiment de la necessitat de millores i d’agraïment cap aquelles persones que s’esforçaven per aconseguir-les. L’estructura de la població presentava una piràmide del tipus expansiu, amb una mica més d’homes que de dones al nostre contorn. Quant a les malalties, la grip no era de les que presentaven més mortalitat, ho feia amb una incidència del 0,05% (14 òbits anuals).
Lorena Tejero, doctora en Història de la Infermeria, va presentar amb detall tant la història de la grip, del focus i expansió d’eix brot com de la simptomatologia. Eixa pandèmia va durar des del 1918 fins al primer trimestre de 1920 però el moment més letal va estar la segona meitat d’octubre del primer. Curiosament, al mateix temps, en tot el món occidental. Igual que a la resta, a la Comarca del Baix Cinca va afectar més a les dones que als homes, principalment en el rang d’edat entre els 25 i 40 anys. Les dades d’afectació a cada localitat, presentades de forma gràfica van captar l’atenció dels assistents. En total 306 persones van morir a la nostra contrada a conseqüència d’eixa malaltia, es a dir l’1% de la població.
Adolfo Cajal, metge i polític que ha tingut molta intervenció en la millora del equipament sanitari de Fraga, va explicar de forma senzilla però molt clarificadora les malalties infeccioses que més incidència tenen en l’actualitat. A dia d’avui molt controlades però en un moment en que el turisme i els fluxos migratoris permeten als virus i bacteris expandir-se a llocs on no solien trobar-se.
Al descans els presents van fer un piscolabis on els ronyonets preparats a l’estil de Ca Dueso van fer les delícies dels paladars.
Com a complement, es va oferir una classe de dansa. En eixa ocasió La Tarantel·la (la taràntula), una dansa que segons el costumari se recomanava als que els havia picat eix bitxo.
Els ponents van fer les següents propostes:
1.- Quim Guiral va demanar a l’Ajuntament de Fraga que al cementeri vell de Miralsot (degut a eixa pandèmia es va tindre que fer un de nou) es fage una actuació per mantenir-lo amb el decor que se mereixen les restes de les persones allí enterrades.
2.- Paco Tejero va proposar a la Comissió de cultura de l’Ajuntament de Fraga estudiar la possibilitat d’incloure en els actes al voltant del Dia de la Faldeta la visualització de la feina de les aiguadores, així com la figura del personatge Mingoloro ja que, fins l’arribada de les canalitzacions d’aigua a les cases, elles la van portar diàriament des del riu.
3.- Com els microbis no coneixen de fronteres, Lorena Tejero va plantejar als representants polítics que la col·laboració en assistència sanitària entre Aragó i Catalunya no sigue un motiu de discussió sinó tot el contrari.
Entrada de les Jornades
Imatges de les jornades de Cinga Fòrum. / Marina Barafon
Chusé Aragüés en l'entrevista que li va fer Artur Quintana el febrer de 2011 (Temps de Franja 103). / Sigrid Schmidt von der Twer