Skip to content

Origen: Marta Momblant estrena l’obra “Resposta a Cartes Impertinents” | Lo Finestró

Ojo a esta reflexión de , Dir. Gral : “no queremos alta velocidad, queremos velocidad alta”

Imatge d'enllaç permanent incrustada

Origen: Omella: «Los bienes tienen que volver a las parroquias»

Un arzobispo de Cretas I El nuevo arzobispo de Barcelona afronta con mucha ilusión, pero también con gran reparo el nuevo destino en la capital catalana.

 

Un arzobispo de Cretas, del Matarraña ¿Cómo acogió la noticia?
No me lo esperaba, siempre dicen que estaba en las cábalas, pero yo no me veía, me da mucho reparo ¡Yo iba para cura de pueblo! Pero con la ayuda del Señor y la gente buena seguro que me siento muy a gusto. Y sí, soy bajoaragonés, matarrañense de Cretas y llevo a mi tierra en el corazón. Me encanta volver a Cretas y respirar su atmósfera.
Dicen que es usted muy conciliador y que tiene buena relación con el Papa…
Eso dicen, no lo sé, pero si así me percibe la gente, me alegra. El gran reto es trabajar por el bien de todos y llevar este mensaje conciliador y evangelizador del Papa Francisco.
Respecto al litigio de los bienes de las diócesis de Barbastro-Monzón ¿Cual es su opinión?
Ese es un tema de las dos diócesis y lo tienen que resolver ellos; la sentencia dice claramente que los bienes tienen que volver a las parroquias, si estas los solicitan y el caso es que sí que los han solicitado. Ahora lo que hay que hacer es aplicarla.
¿Cree que usted puede influir?
En lo que pueda yo, echaré una mano por supuesto, porque yo conozco muy bien el tema, yo estuve en Barbastro-Monzón. Pero como te he comentado, las diócesis tienen autonomía, son totalmente independientes y ahí solo pueden obedecer al Papa. Pero desde el lugar que voy a ocupar como arzobispo yo siempre abogaré por el cumplimiento de las sentencias.
Se habla de cierta desazón por parte de la iglesia catalana…
Estas cosas pasan en todas las regiones y además, es lógico y humano que ocurran y este caso no es distinto a los demás.
Con los acontecimientos que se están viviendo en Cataluña ¿Puede aportar un mensaje conciliador?
Esta claro que sí, hay que trabajar mucho en ello. No es una cuestión eclesiástica, pero qué duda cabe que nuestra tarea ahora mismo es trabajar por el entendimiento entre todos.
¿Cuándo se traslada a Barcelona?
El 20 de diciembre me marcharé de La Rioja y el día 26 tomaré posesión en Barcelona. Tengo muchas ganas y ahí tenéis a un arzobispo bajoaragonés y del Matarraña que siempre intentará llevar allí nuestro nombre.

Origen: Fallece un vecino de Morella en un accidente de tráfico en Torre de Arcas

PUYALÓN CONSIGUE EL COMPROMISO EUROPEO DE VELAR POR LOS DERECHOS DE LOS ARAGONESOHABLANTES

La delegación de Puyalón vuelve de Bruselas con la promesa de Davyth Hicks, Secretario Gral. de la Red Europea de Igualdad Lingüística, de estar vigilante en la defensa y respeto de los derechos de los hablantes del aragonés.

En el marco de un encuentro sobre Lenguas regionales y minorizadas, al que han asistido los máximos responsables europeos en materia lingüística, Puyalón ha podido exponer la preocupante y extrema situación en la que se encuentra el aragonés, una lengua abandona por las autoridades aragonesas y españolas. En este sentido Davyth Hicks ha asegurado que “la discriminación lingüística es sistemática e institucionalizada en el Estado Español. Esto es una desgracia en la Europa de 2015”. El Secretario Gral. del ELEN ha afirmado que “vista la situación, vigilará que las autoridades competentes respeten los derechos de los aragonesohablantes.”

Por parte de Puyalón, Chuse Ramón Barrios, Coordinador de la Colla de Luengas ha recalcado que por culpa de la última ley de lenguas, las personas que hablan aragonés y catalán no ven ningún derecho lingüístico reconocido”. En la misma intervención Barrios recordó también que “el Gobierno de Aragón dedicó 0´02 € por habitante a nuestra lengua. Una cantidad escandalosamente ridícula e inimaginable en cualquier otro lugar de la Unión Europea.”

La situación de las lenguas de Aragón ha causado la sorpresa y el rechazo de todos los asistententes a la jornada de trabajo. Desde Puyalón se ha recalcado el agradecimiento a todas personas con responsabilidades en materia de lenguas de la Unión Europea por el apoyo y sensibilidad que han mostrado. Chuse Ramón Barrios ha finalizado afirmando que “si las autoridades aragonesas tuvieran la mitad de la sensibilidad y cultura que las europeas el aragonés no estaría en peligro”

Origen: Premi Lo Grifonet a Artur Quintana | Lo Finestró

Origen: Las Diputaciones de Tarragona y Teruel acuerdan arreglar la vía de acceso a Lledó

Origen: L’INEF de Lleida estudie la creativitat motriu al CRA de l’Algars | Comarques Nord

Origen: Política, llei i democràcia | Viles i Gents

Política, llei i democràcia

(Publicat al Diario de Teruel el 14 de novembre del 2015)

Quan un govern, o fins i tot un Estat, no fan front als problemes polítics, utilitzant la política, com a eina obligatòria, alguna cosa greu està passant en el seu funcionament democràtic. No cal emfatitzar sobre la divisió de poders que establí Montesquieu en l’Esprit des Lois, tothom la coneix i l’accepta com una de las bases de la democràcia. Quan el poder executiu, més concretament, quan un president de Govern, no vol seure al voltant d’una taula per enraonar sobre els problemes difícils amb els representants polítics d’una part important de la ciutadania, que manifesta democràticament el seu descontent o les seues aspiracions per impossibles que semblin, és un mal governant, indigne del càrrec. Algú em dirà que els grans problemes s’han de discutir i acordar als parlaments, i tindrà raó. Tot i que, si els problemes persisteixen, ha de ser l’executiu qui ha de prendre les regnes. Quan el mal governant intenta traspassar els conflictes polítics als jutges o tribunals, no fa altra cosa que engreixar els problemes i fer-los irresolubles a llarg termini. La judicialització de la política només fa que enverinar el sentiments i desitjos democràtics, en tant que deslegitimar la pròpia justícia. La politització de la justícia –em refereixo especialment a la Fiscalia, al govern dels jutges i al Tribunal Constitucional– desnaturalitza aquestes institucions i fa créixer la desafecció ciutadana envers la justícia en general i la pròpia classe política. Quan la legitimitat sorgida democràticament d’unes urnes es veu enfrenada per les lleis, o fins i tot per la Constitució, o s’adeqüen lleis i Constitució o la democràcia va perdent qualitat irremeiablement. Quant de temps pot resistir un país amb un gruix important de ciutadans que no es senten còmodes o, pitjor encara, es senten entre les potes dels cavalls en eixe país, on la constitució i les lleis no satisfan les seues aspiracions? Quant de temps pot resistir un país democràtic de debò amb el sentiment de domini sobre una minoria important que es reconeix com a nació amb tots els ets i uts? No tinc cap mena de dubte que les constitucions i les lleis s’han de respectar, però quan es converteixen en aixopluc de la inoperància i en subterfugi de la realitat política i social, fent cas omís del pas del temps, les dites normes van esdevenint renglons escrits sobre la sorra de la platja per molt que s’escenifiqui el seu compliment i la seua aplicació.

José Miguel Gràcia       

Origen: La Fiscalía pide al juez del Jamón que suspenda la investigación de Arrufat

Trobada entre els presidents de les Diputacions de Tarragona i Terol per a parlar de projectes estratègics i comunicacions. La carretera de Lledó pot tindre

Origen: La Diputació de Tarragona assumirà el manteniment de la carretera de Lledó | Comarques Nord

La Diputació de Tarragona assumirà el manteniment de la carretera de Lledó

comarquesnord.cat . Horta de Sant Joan . dijous, 19 de novembre de 2015 . Deixa un comentari

La Diputació Provincial de Tarragona recuperarà la titularitat dels 4.5 quilòmetres de carretera de Lledó que discorren per terres catalanes i assumirà el manteniment i neteja de cunetes que allí s’hi facen. Així ho van acordar el passat dimarts, 17 de novembre, el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, i el president de la Diputació de Terol, Ramón Millán, en una trobada institucional que es va celebrar a Horta de Sant Joan. En ella també hi va estar present l’alcalde de Lledó, Ramón Alonso. De cara als pròxims dies, els presidents de les Diputacions es trobaran a Terol, on es subscriurà un conveni pel qual Tarragona recuperarà la titularitat i les competències d’este tram de carretera. La carretera local de Lledó conste d’uns 5 quilòmetres, i la majoria discorren per terres catalanes. Es tracte d’una via molt utilitzada, sobretot per veïns de Lledó i de Queretes, per connectar el Matarranya i la Terra Alta i com a sortida directa a Tortosa.

El president de la Diputació de Terol, Ramón Millán, va explicar per als micròfons de Ràdio Matarranya que “pràcticament portem 2 anys parlant de la carretera de Lledó. Consideràvem oportú fer saber que esta carretera, tot i que des dels anys 60 és Terol qui s’ha dedicat al seu manteniment, és de la província de Tarragona”. D’aquí que el president de la Diputació de Tarragona “s’ha compromès a vindre a Teruel a subscriure un conveni pel qual la carretera serà titularitat de Tarragona”. Millán va recalcar la mà estesa facilitada des de Tarragona, i va apuntar que “inclús s’han compromès a que una vegada es firme el conveni faran una revisió dels laterals, la senyalització i el ferm de la carretera”. La intenció és que en cosa de 2 anys existeixi una planificació d’obra per a la millora de la via de Lledó, on s’ha plantejat inclús l’eliminació d’algun tram perillós. Els 500 metres entre Lledó i el pont continuaran sent titularitat de la Diputació de Terol.

Coincidint amb la visita de Millán pel territori, també se li va preguntar per algunes vies del Matarranya que precisen una millora. Entre elles, la connexió entre Lledó i Arenys de Lledó. En este context, el president de la Diputació de Terol va entendre que “estos dies inclús entrarà a Diputació una moció per a millorar eixe tram de carretera. Tenim previst actuar, netejar cunetes i intentar que la comunicació entre els dos pobles sigue fluïda. No és una carretera catalogada, sinó una pista, i treballarem perquè sigue una via com déu mane”. Ramón Millán va recordar que “des d’Arenys de Lledó ens demanen també el condicionament de la carretera que va fins a Calaceit. Mirarem com podem incloure eixos projectes”. Damunt de la taula també està la carretera de La Portellada, on estos dies s’han fet petites actuacions de manteniment. Segons entén Millán, el gran problema existent “són els diners. Aquí, i a tot arreu”.

Damunt de la taula també està pendent que comencen les obres de la carretera local que va de la N-232 fins a Torredarques. Ramón Millán va recordar que “la primera fase de les obres està aprovada i adjudicada, i la segona fase està pendent. Hem d’aprovar-la de seguida”, entenent que “estaria molt bé que s’escometeren les dos fases a la vegada”. La gent de Torredarques fa setmanes que reclame que comencen les obres.

Imatge de la notícia: Diputació Provincial de Tarragona

La diputada Punset és l’expressió d’amplis sectors de la societat espanyola en l’imaginari de la qual el català, el basc, l’asturià, el gallec i l’aragonès són llengües incompletes i defectuoses

Origen: Que barroer, el provincià

Origen: Institut d’Estudis del Baix Cinca

L’IEBC PROPOSA QUE EL COL•LEGI FRAGA III PORTE EL NOM DE JOSEP GALAN

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col•laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, ha acordat demanar formalment a l’Ajuntament de Fraga que el nou col•legi, provisionalment denominat Fraga III, porte el nom del mestre, filòleg i activista cultural Josep Galan.

Josep Galan Castany (Fraga, 1948-2005), va dedicar la seua vida a exercir la professió docent, principalment en l’escola Antoni Gaudí de Santa Margarida de Montbui (l’Anoia), on va impulsar una metodologia activa. Paral•lelament vaportar a terme tota una sèrie de treballs d’investigació sobre el català de
Fraga, individualment (Estudis lèxics de la parla de Fraga, 1985; Refranyer fragatí, 1987; Les cançons de la nostra gent, 1993, reeditat l’any 2013 amb cançons gravades; Les motades de Fraga, 1994; Estudi descriptiu de la llengua de Fraga, 1995; Lèxic esmortoït de la parla de Fraga, 1997; Modismes i frases fetes de la parla de Fraga, 2003; Lèxic de Fraga, inèdit; Estudi comparatiu del lèxic de la comarca, inèdit) o en col•laboració (Bllat Colrat, recull de literatura popular del Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça, 1997), així com va escriure la novel•la Mort a l’Almodí (1991, 1996 i 2006) i diversos poemes i cançons, obres fonamentals per a la posada en valor de la nostra parla. També és autor
del cançoner infantil il•lustrat amb cançons gravades, Toca manetes, que es va publicar pòstumament (2014) a partir de materials del cançoner anterior.

Entre 1989 i 2004 va presidir l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre de referència comarcal per a l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, de la Diputació Provincial de Huesca, entitat des de la qual va impulsar diverses col•leccions científiques i literàries (La Sitja, Gàl•lica Flàvia, Quaderns de la Glera, Quaderns de les Cadolles, Quaderns del Cingle; anuari Cinga), va promoure la investigació sobre temes locals i comarcals (Jornades Cinga i Beques Amanda Llebot) i va impulsar les publicacions periòdiques de caràcter informatiu i cultural Batecs i Temps de Franja, així com va instituir els Premis 6 de novembre (ara “Josep Galan”) a la normalització lingüística i cultural a la comarca.

Galan va ser una persona de referència sobre la llengua i la cultura de la nostra comarca (col•laborador en la Gran Enciclopedia Aragonesa, assessor de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i de l’Institut d’Estudis Catalans), representant del Baix Cinca en la Plataforma per a la Defensa de les Llengües Minoritàries d’Aragó), reconegut tant des de l’Aragó com des de Catalunya (Premi Jaume I d’Acció Cívica de la Fundació Lluís Carulla, 2003; Premi Recercat a una persona vinculada al món dels centres d’estudis l’any 2007 de l’Institut Ramon Muntaner), tot i que, per damunt de tot, les persones que el van conèixer recorden la seua qualitat humana i el seu entusiasme per la gent i la cultura. Josep Galan va morir el 26 d’octubre d’ara fa 10 anys.

 

Origen: I Jornada Jesús Moncada |

I Jornada Jesús Moncada

Filcat

Divendres que ve, 20 de novembre, tindrà lloc la I Jornada Jesús Moncada, organitzada pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona amb motiu del desè aniversari de la mort de l’escriptor mequinensà.

Aquesta jornada vol convidar els especialistes i els estudiosos a reflexionar sobre el valor, la dimensió i el sentit de l’obra de Moncada, a situar-ne la seva projecció en l’actualitat i a reforçar la recerca per tal de poder encarar més adequadament els futurs estudis. El comité organitzador, integrat per Glòria Casals, Laura Farré i Artur Garcia Fuster, ha plantejat la jornada en tres blocs: el primer, de conferències sobre aspectes diversos de la literatura moncadiana; el segon, de comentari del material fotogràfic exposat, i el tercer, de debat de l’obra de Moncada en taula rodona amb escriptors, crítics, editors i directors teatrals.

Programa de la I Jornada Jesús Moncada

Programa Jesús Moncada

El 21 de noviembre a las 20:00 h se presentará la APP ‘Matarranya Rock Art’,  en el Centro de los Íberos de Cretas. Es una aplicación de móvil que nos permite realizar un recorrido virtual por los abrigos rupestres de ‘Els Gascons’ y ‘La Roca dels Moros’, declarados Patrimonio de la Humanidad.  Una oportunidad para conocer cómo eran estas pinturas, cómo se encontraron y cuál es su estado actual.

Es una herramienta pionera en materia de documentación digital y difusión virtual que constituye una iniciativa totalmente innovadora puesto que es la primera vez que se utilizan teste tipo de tecnologías para el arte rupestre levantino en España.

Por otro lado, en  la Sala Tomás Riva de Cretas tendremos la exposición “Jocs Tradicionals del Matarranya” del 21 de noviembre al 8 de diciembre. Se trata de una exposición itinerante que consta de una serie de paneles y fotografías antiguas sobre los juegos tradicionales a los que jugaban nuestros abuelos. La exposición se complementará con una actividad para los niños el domingo 22 de noviembre, a las 11:30 de la mañana, en la Plaza de Cretas.

La Franja