Skip to content

Origen: Jornades Cinga Fòrum 2015 a Fraga | Lo Finestró

jornadas-cinga

NOTA:

DISSABTE 19 DE SETEMBRE. Fraga
L’Institut d’Estudis del Baix Cinca ha organitzat per al dissabte 19 de setembre al Palau Montcada de Fraga una nova edició de les Jornades Cinga Fòrum on se reflexionarà sobre “El patrimoni religiós del Baix Cinca”, un tema que recents esdeveniments han posat de força actualitat.

Se desenvoluparan durant tot el dia. Al matí d’una forma més teòrica i per la tarda amb una visita guiada.

Els dos primers ponents dissertaran sobre el què tenim al Baix Cinca, mentre que els dos segons ho faran sobre com s’està gestionant o com se podria fer-ho. Durant el descans es podrà gaudir de rebosteria que en el seu nom popular hi figura algun element eclesiàstic.

Com a novetat d’enguany i a fi que els estudis presentats tinguin una incidència pràctica, cada ponent haurà de fer una proposta per tal de complir amb la segona part del títol: RETROBANT EL PASSAT.

La visita a l’ermita de Chalamera ens permetrà conèixer en directe les característiques d’aquest monument. El desplaçament es farà en cotxes particulars.

Les jornades estan obertes a tot el públic interessat i són gratuïtes. Tampoc cal inscripció prèvia.

CINGA FORUM 2015. Programa

Ermita de Chalamera

Origen: «Manifiesta corruptela» en el seno de la D.O. Jamón de Teruel

Origen: 1442253284.pdf

https://twitter.com/MartaKnales/status/643697368639082496

ALCALDES Y CONCEJALES, CONSEJEROS Y PRESIDENTES COMARCALES DE LOS MUNICIPIOS ARAGONESES VECINOS DE LLEIDA Reunidos en la Ciudad de Fraga, el día 14 de septiennbre de 2015, consideramos que: • Las relaciones entre los pueblos y las comarcas limítrofes de Huesca, parte de Zaragoza y Lleida, siempre han gozado de una buena fluidez en ambas direcciones y en todos los ámbitos de las relaciones humanas. Los lazos afectivos creados a lo largo de la historia y el entramado social y económico superan con creces las delimitaciones administrativas y territoriales. • La coordinación de los dos sistemas sanitarios y de los diferentes sectores sanitarios se ha regulado durante estos últimos años mediante un protocolo firmado por los Consejeros Alberto Larraz y Eduard Rius, en el año 2002 y mediante un Convenio de Colaboración entre los respectivos departamos de salud, firmado, con una vigencia indefinida, en abril de 2005 por las consejeras Maria Luisa Noeno y Marina Geli. • Al mismo tiempo el Ministerio de Sanidad creó el Fondo de Cohesión Sanitaria para compensar a las Comunidades que dan asistencia a pacientes no residentes en ellas. El Fondo de Cohesión en el año de su creación se dotó con 150 millones de euros en los Presupuestos Generales del Estado. • En estos momentos de dificultades, el Gobierno de España ha decidido liquidar en los Presupuestos Generales del Estado para 2016 el Fondo de Cohesión Sanitaria. A partir de 2016 no habrá ningún recurso estatal para compensar la atención de pacientes de otras Comunidades. • En los últimos meses se han constatado crecientes dificultades de acceso de los pacientes aragoneses a los centros sanitarios dependientes de la Generalitat de Catalunya, en el marco del Convenio vigente firmado en 2005 entre ambas administraciones. Por todo lo expuesto, los Alcaldes, Concejales, Consejeros y Presidentes Comarcales de la Ribagorza, La Litera y el Bajo Cinca, reunidos en Fraga, hacen un llamamiento público para que: 1. – El Gobierno de España rectifique y vuelva a dotar de un Fondo de Cohesión Sanitaria que contribuya a compensar la atención de pacientes entre Comunidades Autónomas dotando adecuadamente tanto el Fondo de Cohesión como el Fondo de Garantía Asistencial (FOGA). Para ello solicitan de los Grupos Parlamentarios en el Senado que durante el trámite de enmiendas a los Presupuestos Generales se doten ambos Fondos, con los recursos suficientes para compensar a las Comunidades que atienden a pacientes procedentes de otras regiones. 2. Los Gobiernos de Catalunya y Aragón diferencien y aparten la atención sanitaria, como bien primordial y derecho fundamental, de cualquier enfrentamiento, litigio o posicionamiento alejado en otras cuestiones que puedan existir entre ambos y que en muchas ocasiones, constatamos, están supeditadas a los colores de los diferentes gobiernos y/o coyunturas electorales. 3. – Así mismo a dichos gobiernos autonómicos les solicitamos que: • En el marco de los convenios actuales, entendiendo que siguen vigentes en estos momentos, exigimos que los pacientes tanto aragoneses como catalanes sean atendidos en cualquier circunstancia en los centros de referencias que establecen dichos convenios. • Que las Comunidades Autónomas de Aragón y Catalunya, entretanto no se restituya el Fondo de Cohesión Sanitaria, y a través de sus correspondientes Consejerías de Salud, establezcan canales de entendimiento para valorar y compensar entre ellas el coste de estos servicios, que en ningún caso deben de merrnar la calidad asistencial a los residentes en la denominada Franja de Ponent o Aragón Oriental. Designar una Comisión de Presidentes Comarcales y de Alcaldes y solicitar una reunión con el Consejero de Salud del Gobierno de Aragón y con el Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya al objeto de exponerles personalmente los problemas detectados en estos últimos meses y establecer acuerdos y medidas de futuro para evitar situaciones de discriminación de derechos fundamentales.

Origen: Beceite acoge el III Encuentro Nacional FEDME Barranquero ‘T-Hocinos 2015’

Origen: El Alcañiz pierde 1 a 2 frente al Benabarre

Origen: El Punt Avui Televisió – 02/09/2015 L’Illa de Robinson (22.15-22.31)

Tertúlia, avui amb Vicent Sanchis, Vicent Partal, Jaume Soler i Albert Fortuny.

A partir del minut 05:00, Vicent Partal explica la situació del català i l’aragonès a l’Aragó. Posteriorment, els participants inicien una tertúlia sobre el tema.

Origen: Aragón y Valencia inician la política de cooperación hacia la N-232

  • Escrito por  Beatriz Severino

 

VALENCIA. Los gobiernos autonómicos de Aragón y Valencia sentaron ayer las bases para comenzar a trabajar en la reivindicación de las infraestructuras comunes

El consejero de Vertebración del territorio, Movilidad y Vivienda del Gobierno de Aragón, José Luis Soro, se reunió con la consejera de la Generalitat valenciana, María José Salvador. El objetivo es confeccionar una estrategia común para reivindicar servicios que afectan a ambos territorios.
Uno de los grandes temas fue la N-232, una infraestructura para la que Soro no obtuvo ningún compromiso por parte de Fomento la semana pasada en Madrid. «La única solución para el tramo de Aragón es el desdoblamiento tal y como reflejaron los alcaldes de ambas comunidades en el ‘Acuerdo de Morella’ firmado en julio. Por ello vamos a luchar, no nos sirve otra cosa», dijo. Ambos consejeros exigieron al Estado compromiso real y firme que se refleje en los Presupuestos Generales. «Hay partidas para estudios y poco más. Tenemos que ir de la mano para pedir que se ejecute lo presupuestado y que se avance de una manera decidida. Nos importa lo que se ejecuta en Aragón y también lo que se ejecuta dentro de la Comunidad Valenciana y por eso tenemos que ir juntos», aseguró. El ferrocarril y el corredor del Mediterráneo centraron la otra parte de la cita.
Cabe destacar que el encuentro estaba previsto en un primer momento para el 27 de agosto en el Pignatelli. Finalmente se celebró ayer en Valencia y en torno a una mesa con un mapa de ambas comunidades desplegado. La intención es seguir haciendo políticas de cooperación por lo que se trabajará también en buscar una figura jurídica acorde y conseguir un foro estable para las reuniones.

 

Próximo encuentro en Zaragoza
Ayer se acordó comenzar a confeccionar un estudio que recoja todos los elementos comunes con el fin de trazar la estrategia común para reivindicar. Será un diagnóstico de la situación socioeconómica y de estrategia ya que proporcionará los datos concretos sobre flujos de transporte, tráfico, demografía y posibilidades de desarrollo industrial, de logística y en materia turística. Está previsto que la siguiente cita sea en dos semanas en el Pignatelli. Será el momento de ver los primeros avances del estudio que será la herramienta de ambas comunidades. «Lo podremos presentar a la hora de exigir compromisos, como por ejemplo, en los Presupuestos», comentó Soro.

Origen: La primera operadora de drones certificada de la provincia comienza a trabajar en Torrecilla

Malgrat la derogació, el PP ha aconseguit desactivar l’ambició de fer cooficials el català i l’aragonès a l Aragó

Origen: El lapao i el sostre de vidre | Cultura | EL PAÍS Catalunya

Els socialistes Miquel Iceta i Javier Lambán.

La notícia es feia pública el dia 2 d’aquest mes. Acompanyat a la foto pel socialista català Miquel Iceta, el president de la comunitat d’Aragó, el també socialista Javier Lambán, anunciava la derogació de la infame llei de llengües del PP, famosa per haver ocultat el nom de les “altres” llengües de la regió (com si no fossin pròpies) rere les sigles lapao i lapapip. Es posava així punt final al penúltim esperpent amb relació al reconeixement de la diversitat lingüística a Espanya per part de la dreta més cavernosa, i molts respiràvem alleujats en contemplar que, per fi, algú havia posat una mica de seny.

Un cop saludada la bona nova, però, rebrota el desencís en constatar que, de fet, som allà on érem, que el que recuperem no és altra cosa que poder dir les coses pel seu nom, i que se’ns planteja un escenari ben lúgubre si interpretem com un èxit la mera correcció dels disbarats, com si tens la casa que et cau al damunt però et felicites de no calar-hi foc. Així, davant la satisfacció que s’han fet les coses bé, de seguida desem al calaix la idea de fer les coses millor, no fos cas que ens fiquéssim en un jardí. El mateix Lambán era prou clar en la compareixença en què certificava la defunció del lapao i alhora aparcava qualsevol iniciativa que anés més enllà: “Es evidente que sólo puede haber una lengua oficial en Aragón, que es el castellano”.

I per què hauria de ser tan evident? Per què fa la sensació que, apel·lant a l’evidència, es desactiva el debat i es deixen els arguments adversos en els dominis de la ignorància? És una afirmació anàloga a la que va proferir un altre representant de l’esquerra, el candidat de Podem Pablo Echenique, que en campanya electoral, a la pregunta de si el català i l’aragonès havien de ser cooficials, va respondre amb un contundent “obviamente, no” que deixava com uns enzes tots aquells que pensessin el contrari. Anem ben malament si, mentre la dreta canvia el nom de les coses, l’esquerra es limita a tancar la discussió amb la suficiència del qui és clarivident.

No hi ha cap impediment ni polític, ni legal, ni intel·lectual perquè l’aragonès i el català siguin oficials allà on es parlen. N’hi ha prou a mirar a una comunitat veïna del mateix Aragó, a Navarra, per comprovar de quina manera es poden formular solucions ben simples a obstacles aparentment insalvables. És l’article 9.2 de l’Estatut d’autonomia vigent: “El vascuence tendrá también carácter de lengua oficial en las zonas vascoparlantes de Navarra”. Ja està, és així de senzill, així de fàcil, no cal res més per fer oficial una llengua pròpia justament allà on es parla, ningú diu que calgui fer-la oficial més enllà del propi domini lingüístic. Però es veu que no: l’ocurrència del lapao ha tingut com a corol·lari catastròfic la imposició d’un sostre de vidre amb forma de pèrdua d’ambició, de conformisme eunuc.

Molts diran que al català no li cal ser oficial a la Franja, que ja ho és a tres comunitats autònomes més, que allà només el parlen 30.000 persones, i que ja té qui el defensi, però estaran obviant que, de tota la catalanofonia, és el territori on es donen els percentatges més alts de coneixement de la llengua, d’ús social i de llengua materna. Gran paradoxa: la zona del domini lingüístic on tens més possibilitats de trobar-te un catalanoparlant és justament la que li atorga menys drets, cosa que hauria de fer enrojolar l’esquerra que abandera les obvietats, ja que la dignificació d’una llengua no és només un exercici de bonisme cultural en favor de la diversitat; és també una extensió dels drets dels ciutadans sota el principi d’igualtat.

I la mateixa reflexió val per l’aragonès, el pretèrit lapapip, mancat de normativa comuna, sense ensenyament obligatori, amb 13.000 parlants que fan el que poden, i el que és més important: ningú que doni la cara per ell. Només Aragó pot defensar l’aragonès, llengua romànica com el francès, l’italià o el mateix català i patrimoni immaterial únic que, com el dàlmata, pot acabar en els llibres d’història com a exemple de llengua neollatina extingida. Si no s’hi posa remei, això sí que serà una bona evidència.

Estant així les coses, convé preguntar-se finalment on són els apòstols del bilingüisme, on són els defensors de dotar les dues llengües d’un mateix territori d’una presència pública equivalent, perquè aquesta defensa només s’explicita quan es prejutja que la llengua que es troba en inferioritat és el castellà. On són els que prediquen el bilingüisme quan aquest bilingüisme comporta dignificar les altres llengües?

Origen: Innovar, com fumar porros, a destemps | Xarxes socials i llengües

(Publicat a La Comarca, 28/8/2015)

Natxo Sorolla

Los adolescents escomencen a fumar porros perquè els influencien los seus amics? Los jóvens malotes se trien entre ells? Fumar porros, l’obesitat, la felicitat, o tantíssimes altres qüestions personals, com la innovació tecnològica, tenen influència directa dels nostres amics. Per a l’adopció d’innovacions és més important lo comentari d’un amic que qualsevol anunci que et fóteguen a la tele. Hi ha grupets d’amics a on és habitual fumar, i grupets que mai fumen. L’únic que quede per respondre és si fumem per influència dels amics, o si els que tenen hàbits de fumar se seleccionen entre ells. Però ser el més guai de la colla per fumar canuts és similar al mecanisme pel qual una amiga de mitjana edat, que està concentrant l’atenció d’una conversa mentres explique a les companyes què és això del Facebook, té com a conseqüència una manada irrefrenable de senyores dirigides als seus fills demanant mòbil i Facebook. Encara que no tinguen clar per a què servix. L’avantatge és que la innovació tecnològica ha produït la major part dels canvis socials positius que coneixem. Seguir llegint… Origen: Innovar, com fumar porros, a destemps | Xarxes socials i llengües

 

Origen: Any 1923: “Se necesita médico para pueblo de la provincia de Teruel de habla catalán” | Xarxes socials i llengües

A partir de les notes de Pedro J. Bel, es va saber que el 16 de desembre de 1923 l’alcalde de Fórnols demanava un doctor per a la vila amb un anunci a La Vanguardia, i que hi especificava que la població era “de habla catalán”:

Doctor Fórnols habla catalán 1923Per a Artur Quintana, que situa l’origen de la denominació pejorativa de xapurriau a principis del XIX, això significaria que no és fins després de la Guerra Civil que es consolida la denominació de xapurriau. Una prova més que tomba allò de sempre li ham dit xapurriau i el xapurriau dels iaios dels nostres iaios

JORNADA CINGA FÒRUM 2015

EL PATRIMONI RELIGIÓS DEL BAIX CINCA: RETROBANT EL PASSAT

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA ha organitzat per al dissabte 19 de setembre al Palau Montcada de Fraga una nova edició de les JORNADES CINGA FORUM on se reflexionarà sobre EL PATRIMONI RELIGIÓS DEL BAIX CINCA, un tema que recents esdeveniments han posat de força actualitat.

Se desenvoluparan durant tot el dia. Al maití d’una forma més teòrica i per la tarde amb una visita guiada.

Los dos primers ponents dissertaran sobre el què tenim al Baix Cinca, mentre que els dos segons ho faran sobre com s’està gestionant o com se podria fer-ho. Durant el descans se podrà gaudir de rebosteria que en el seu nom popular hi figura algun element eclesiàstic.

Com a novetat d‘enguany i a fi que els estudis presentats tinguen una incidència pràctica, cada ponent haurà de fer una proposta per tal de complir amb la segona part del títol: RETROBANT EL PASSAT.

La visita a l’ermita de Chalamera ens permetrà conèixer en directe les característiques d’est monument. El desplaçament es farà en cotxes particulars.

Les jornades estan obertes a tot el públic interessat i són gratuïtes. Tampoc cal inscripció prèvia.

El programa és el següent:

09:30 PRESENTACIÓ DE LA JORNADA. A càrrec de Pep Labat, president del Institut d’Estudis del Baix Cinca.

10:00 PATRIMONI RELIGIÓS I GEOLOCALITZACIÓ: LA COMARCA DEL BAIX CINCA. A càrrec de Josep Martínez París, professor de l’IES Baix Cinca.

10:45 PATRIMONI RELIGIÓS IMMATERIAL. A càrrec de Quim Guiral Satorres, historiador local.

11:30 DESCANS. Hi haurà rebosteria celestial: vi de missa, popetes de Santa Àgueda, pets de monja, ossos de sant…

12:00 LES IMMATRICULACIONS DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA: EL CAS DEL CE.I.CU. A càrrec de Paco Tejero Costa, historiador local.

12:45 GESTIONAR LA HISTÒRIA: POLÍTIQUES PATRIMONIALS. A càrrec de Montse Macià, ex-directora del Museu de Lleida i responsable de promoció patrimonial de la Diputació de Lleida.

16:00 VISITA GUIADA A L’ERMITA DE CHALAMERA. A càrrec de Quim Salleras, historiador local.

 
 
Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Fraga

 

cartell J CINGA 15.jpg

 

programa J CINGA 15_a.jpg

 

programa J CINGA 15_b.jpg

 

Origen: La llengua de la Franja

En quina llengua parlen a la Franja de Ponent? La pregunta pot semblar ximple, però ha aixecat molta polseguera les darreres setmanes. L’avantprojecte de llei de llengües que vol tirar endavant el govern aragonès, del Partit Popular, diu que l’idioma que parlen a la Franja de Ponent és l’aragonès oriental i no el català o un dialecte de la nostra llengua.

Aquesta avantproposta de llei ha posat a l’ull de l’huracà els veïns d’aquesta zona d’Aragó, a tocar de Catalunya, que no sap en quin idioma parla. Equip de reporters ha anat fins allà per constatar l’embolic que ha generat aquesta polèmica i la divisió que hi ha en el mateix territori sobre com anomenar l’idioma que utilitzen en el seu dia a dia.

Origen: El Mas del Llaurador

El Mas del Llaurador

  • Escrito por  Carles Sancho

El dimecres 12 d’agost el Mas del Llaurador, per unes hores, va ser protagonista al Matarranya i va tornar a recuperar la passada vitalitat. Una seixantena de visitants de totes les edats, principalment de la veïna població de Valljunquera, atrets per la programació de la 1a Escola d’Estiu que havia presentat l’associació de pares Clarió i l’AMPA de Valljunquera.

En la convocatòria vam fer una passejada pels carrers de la vila abandonada des de la dècada dels 60 i pels voltants. Vam anar a la font Bona on encara ofereix aigua cristal•lina al caminant i que fa uns quants anys era qui abastia la població del Mas. També anàrem a la font del Molí completament seca i amagada per la vegetació perquè ja no alimenta l’antic molí ara en runes ni a les basses que regaven els fèrtils horts del Prat del Mas abandonats des de fa dècades. El lloc evoca l’estança d’un destacament de les tropes republicanes de la 11a Divisió de Líster, allà amagades, que veien impotents com l’aviació italiana bombardejava el Mas sense cap objectiu militar i, per sort, sense població civil que ja havia marxat per l’imminent atac després del sagnat front a les Ventes de Valldalgorfa al març del 1938. L’església del Mas, dedicada a Sant Joan Degollat, va ser una de les poques edificacions de la població que van quedar intactes de l’acció militar i que encara ara vam poder veure i observar la seua espectacular construcció d’estil barroc. Va ser l’estança on oferírem als assistents una mostra del cançoneret del Matarranya. I ja fora del temple explicàrem breument la història de la vila i parlàrem dels personatges més rellevants que van tindre relació amb la població: el mestre i mossèn valldalgorfà José Pellicer, els constructors de les casetes de falsa cúpula i el capellà i músic vallejo León Andía. Una tarde d’estiu ben aprofitada i en bona companyia, en un lloc ple de records i evocacions.

Origen: Aiguaviva i Desideri Lombarte | Lo Finestró

42548659Enguany la 25a. Trobada Cultural del Matarranya promoguda i organitzada per l’Associació Cultural del Matarranya, Clarió i l’Ajuntament d’Aiguaviva se celebrarà en esta vila del Bergantes el proper 4 d’octubre. Població d’estreta relació amb l’escriptor matarranyenc Desideri Lombarte que coneixia prou bé perquè va publicar el treball “Toponímia d’Aiguaviva. Primera aproximació (Aiguaviva del Bergantes)” en el Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica XLI, setembre 1990 –pàgs. 1 a 24- sense que l’autor el poguera veure’l imprès a conseqüència de la seua mort. I és que a la dècada dels vuitanta del segle passat el pena-rogí va conèixer, al barri d’Horta de Barcelona on vivia, “Cuadrau [Quadrat] Esteban Retabé, de 76 anys, llaurador, nat a Aiguaviva el 12 d’abril de 1912. Que va vindre a Barcelona l’any 1967.” Continua en l’introducció del seu treball Lombarte …”fa vint anys que viu a Barcelona, tot i que ha fet algunes estades temporeres al lloc, i aquesta circumstància pot donar peu a alguna influència del català barceloní, la qual cosa no fa més que remarcar l’afinitat absoluta i la proximitat que hi ha entre el català del Principat i l’arcaic catalanesc de la conca del Bergantes. I no ho dic com si això fos un miracle, que no ho és, ho dic pensant en tots aquells paisans nostres mal informats, que estan encara entestats en pensar que la llengua d’Aiguaviva o la de Vall-de-roures, com la de Fraga o la de Tamarit de Llitera, no tenen cosa a veure amb el català de la Plana de Vic, poso per exemple”. Afegeix en la introducció “jo aquí, de la mà del meu informador, [Cuadrau Esteban] només intento recollir i deixar constància de la toponímia aiguavivana, tal com ell me la va recitant, respectant al màxim la seua toponímia”… “Aquesta toponímia mereix una enquesta més extensa i contrastada, perquè és de llei fer-ho i perquè s’ho val. I, si les cames m’hi porten, la faré, l’enquesta” és per això que l’investigador titula “Primera Aproximació”. El treball metòdic de Lombarte recull les partides, els masos o masades, les ermites, els molins d’oli, l’horta o la vega, l’aigua, rius, barrancs, fonts…, coves i coberts, camins, carreres i noms de cases. També va fer un mapa de localització de la toponímia que el butlletí no va publicar i que, posteriorment, vam fer-ho a la revista Sorolla’t núm. 11, desembre 2000 –pàg. 31-. Potser seria interessant ara una nova edició completa del treball de Desideri Lombarte sobre Aiguaviva.

Carles Sancho

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja