Skip to content

Origen: El agua de La Fresneda vuelve a ser potable

Origen: Echenique califica de “vergonzosos” los retrasos en las vías bajoaragonesas

Origen: “Clarió” fomenta la llengua i el coneixement del patrimoni | Lo Finestró

 

2015 Cartell_escola_nostra

Amb el títol “ESCOLA NOSTRA”, l’associació de pares del Matarranya “Clarió” organitza la seua 1a Escola d’Estiu dedicada al foment de la llengua i al coneixement del patrimoni de la comarca. Des de danses i música tradicional fins a contalles de bandolers, passant per explorar com els arqueòlegs o visitar l’únic poble deshabitat de la comarca: el Mas de Llaurador. Tot amb activitats divertides i a càrrec d’especialistes locals o vinculats al territori.

El programa es dirigeix a xiquets i famílies, però també està obert a tot el públic. Totes les activitats són gratuïtes i no cal inscripció prèvia, excepte en aquelles activitats en què s’especifica.

Més informació: José Manuel Aragonés, president (tel. 649850516),  clariomatarranya@gmail.com)

El pasado sábado 25 de Julio, pudimos disfrutar en Fayón de la octava edición de la recreación de La Batalla del Ebro.

Origen: Fayón revive por octava vez La Batalla del Ebro

Els dies 7, 8 i 9 d’agost tindrà lloc a Pena-roja de Tastavins la tercera edició de MATARRANYA INTIM.  Este festival pretén apropar les arts escèniques al mitjà rural. Matarranya Intim traça una ruta escènica amb espectacles que aborden el fet teatral des de múltiples variables.  Peces d’art en viu, de petit format i durada, dissenyades per a tots els públics, que es desenvoluparan a l’interior de les cases. En esta edició es comptarà amb l’actuació musical de Carmen París.  Un festival avantguardista i únic a Aragó.

La venda anticipada d’entrades les podeu comprar, entre altres punts, en l’Oficina de Turisme de la Comarca del Matarraña/Matarranya. Si esteu interessats, us aconsellem que les compreu abans a l’efecte de poder organitzar-vos els espectacles que aneu a visitar.

Us adjuntem l’enllaç del programa d’esta edició.

http://content.yudu.com/Library/A3syyf/MatarranyaIntim2015/resources/index.htm?referrerUrl=http%3A%2F%2Fwww.comarcamatarranya.es%2Findex.php%2Fpersonas%2Fcultura%2Fitem%2F322-el-festival-matarranya-intim-llegara-a-penarroya-de-tastavins-el-07-08-y-09-de-agosto

 

COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA

Departamento de Cultura

Avda. Cortes de Aragón, 7. 44580-VALDERROBRES (Teruel)

www.comarcamatarranya.com

 

L’històric alcalde del poble, ara a l’oposició, ha anunciat que deixe el càrrec de regidor en una carta que s’ha repartit per totes les cases del poble. Algueró

Origen: Antonio Algueró deixe el càrrec de regidor a La Freixneda | Comarques Nord

Origen: L’evolució del català a la Franja 2004-2014 | Xarxes socials i llengües

L’evolució del català a la Franja 2004-2014 30 juliol 30UTC 2015

Fa uns dies es va presentar l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (diapositives 38-62). Amb esta ferramenta es pot començar a analitzar l’evolució sociolingüística del territori durant l’última dècada. Lo canvi més important és lo canvi demogràfic, per l’entrada de nova població. Però l’explotació aprofundida segurament que mos donarà resultats més interessants a nivell sociolingüístic. De moment, aquí teniu les conclusions de la primera anàlisi.

  • A la Franja, la població autòctona dels territoris de llengua catalana és de 7 de cada 10 enquestats, amb un important increment de població al·lòctona, de 17,6 punts percentuals en 10 anys.
  • Gran part dels canvis sociolingüístics tenen a veure més amb l’increment de població al·lòctona que no pas amb canvis estructurals en el comportament sociolingüístics de la població autòctona.
  • L’any 2014 el català és la llengua inicial de la meitat de la població, havent-hi fins a un terç de castellanoparlants inicials i una dècima part de població al·loglota.
  • La reducció de catalanoparlants inicials (–18,3 punts percentuals) té una intensitat similar al decrement proporcional de població autòctona.
  • El coneixement oral de la llengua és molt superior al volum dels seus parlants inicials, abraçant fins a un 80,2% de la població
  • Al conjunt de la Franja s’estima un volum de 33.743 parlants
  • Aquesta proporció s’ha reduït 8,4 punts durant la dècada, assolint-se també el 5,9% de població que no entén la llengua
  • Pràcticament la meitat dels seus parlants declara no saber escriure la llengua.
  • El nivell d’ús del català en general s’ha reduït, i actualment el grau d’ús és similar al del castellà (49,9% i 46,5%, respectivament).
  • La proporció de població que no usa gens el català s’apropa a una quarta part.
  • Pel que fa als indicadors de la vitalitat de la llengua, les diferències entre la llengua inicial i la llengua d’identificació, indiquen que la major part de catalanoparlants s’identifica amb la seua llengua inicial, en unes proporcions similars a les que ho fan també els castellanoparlants.
  • Pel que fa a la transmissió intergeneracional de la llengua, s’observa estabilitat en la transmissió del català, reproduint-se la llengua a nivell familiar, tal com també ho fa el castellà, i fins i tot les llengües altres i combinacions.
  • Alguns resultats apunten que la intensitat del manteniment familiar del català s’ha reduït, encara que de forma molt matisada, mentre que el castellà ha recuperat algunes pèrdues que tenia una dècada abans.
  • Finalment, en les denominacions que els enquestats donen a la seua llengua s’observa com s’ha incrementat l’ús del terme acadèmic català, fins assolir la primera posició (44,6%), ocupant les denominacions pejoratives i localistes posicions més secundàries.

Origen: La Franja de Ponent

  • Escrito por  Carles Sancho

La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics és el títol del treball de l’historiador calaceità Joaquim Montclús i Esteban publicat per l’Institut d’Estudis Catalans i que fou presentat a la seu de l’entitat a Barcelona el passat mes de maig i que ja es pot comprar a les llibreries del Matarranya.

El volum prologat per Salvador Giner expresident de l’IEC i presentat per Joandomènec Ros actual president de la institució. El llibre consta d’una introducció geogràfica on es parla, principalment, de les comarques i de la demografia del territori -la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya lingüístic-, seguida d’un apartat molt extens de la història dels territoris de la Franja, especialment àmplia la referència a la de l’edat mitjana, on l’autor ja va publicar un volum sobre el tema referit a Calaceit: ‘Una vila medieval entre fronteres'(1987). En este apartat Montclús incideix en la qüestió dels límits territorials entre Aragó i Catalunya. També és ampli l’espai dedicat a l’edat contemporània perquè la fa arribar fins als últims fets polèmics: la Llei de llengües -l’antiga i la nova- o la creació de l’aragonès oriental -LAPAO. Finalitza amb una completa bibliografia sobre el tema. En els annexos de l’obra diferents apartats: una cronologia dels fets més importants del territori a criteri de l’autor, biografies de personatges històrics vinculats a la Franja, diccionari d’autors contemporanis en llengua catalana i fotografies i mapes.

L’obra té l’encert de ser el primer volum d’història que s’ha publicat de la Franja i que, encara que és un territori molt allargassat que va del Pirineu al Maestrat amb unes comunicacions des de sempre molt deficitàries, existeix una vinculació important pel fet de ser territori de frontera entre Aragó i Catalunya i parlar una mateixa llengua.

Origen: La CHE estudiará otras alternativas a la ubicación de la presa en Aguaviva

Origen: Soro defenderá la N-232 entre El Burgo de Ebro y Torres de Arcas como una infraestructura prioritaria

Origen: Xerrades i activitats d’estiu – Alcampell 2015 |

Del 31 de Juliol al 26 d’agost tindran lloc les xerrades i activitas d’estiu organitzades per Grapa, R. Casas, La Mula Groga i l’Àrea de Cultura de la Biblioteca del Ajuntament d’Alcampell.

La primera activitat serà aquest divendres a les 22h a l pati de les Escoles amb la presentació del llibre “Al doblar la esquina” de Pilar Enjuanes Marqués, mestra que va estar treballant a Alcampell.

Origen: José Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística | Mas de Bringuè

José Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística

jose-ignacio-lopez-susin_002L’advocat i jurista saragossà José Ignacio López Susín, especialitat en legislació sobre normalització lingüística i militant de CHA, ha set anomenat avui pel Govern aragonès Direcció General de Política Lingüística.
La creació d’aquest organisme va ser una exigència irrenunciable del grup nacionalista d’esquerres CHA per a entrar al nou govern d’Aragó presidit pel socialista Javier Lambán. CHA s’ha fet càrrec de la Consellería de Vertebració del Territori, Foment i Vivenda.

López Susín es posa al front d’aquesta nova Direcció General amb la intenció de donar la importància i la rellevància que mereix a la regulació i el desenvolupament de les llengües minoritàries d’Aragó després d’un “quadrienni negre” per a l’aragonès i el català, degut a la nul•la acció política en aquest àmbit portada a terme pel govern PP-PAR. Tot i ser-ne conscient de que aquest organisme no comptarà amb els mitjans i estructures administratives d’altres direccions generals, el nou responsable de Política Lingüística del Govern aragonès ha declarat la seua intenció de preparar una nova Llei de Llengües que substituïxca la Llei del LAPAO i el PAPAPYC promoguda pel PP i el PAR en la passada legislatura i, mentrestant “portar a terme accions concretes de protecció, suport i desenvolupament de les nostres llengües pròpies” – explicà Susín.
La nova Llei de llengües que en el seu moment el govern PSOE-CHA presentaria a les Corts, estaria basada a grans trets en la que es va aprovar a l’Aragó l’any 2009. Mantindria la creació de dues Acadèmies (una per la llengua aragonesa i una altra per al Català d’Aragó) i probablement suprimiria o donaria un caràcter menys oficial al Consell Superior de Llengües.
Nacho López Susín, (Saragossa, 1956), és llicenciat en Dret i funcionari de carrera de l’Administració de Justícia des de 1979. En els diferents períodes en que la CHA ha assumit tasques de govern en diferents institucions, Susín ha estat director de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Saragossa (1999-2003) i Director de l’Àrea d’Educació i Acció Social de l’Ajuntament de Saragossa (2003-2007). També ha estat membre fundador i dirigent del Rolde d’Estudis Aragonesos, associació que edita la revista Rolde, i membre destacat de la Fundació aragonesista Gaspar Torrente y del Consello da Fabla Aragonesa.
López SusínLópez és també autor o coautor d’una desena de llibres entre els quals destaquen els referits al dret aragonès (Gent de lleis. El dret aragonès i els seus protagonistes, Saragossa, 2004), a la lexicografia aragonesa (Bocabulario de Plasenzia, 2000 -amb María Dolores Montaner -, Lèxic del dret aragonès, 2006, El diccionari aragonès, col•lecció de veus per a la seva formació, 1902, 2009, o Manuel Díaz Rozas: Apunts de Llengua Chesa, 2013) i especialment al dret lingüístic (El règim jurídic del multilingüisme a Aragó, 2000, Estudis sobre l’Estatut jurídic de les llengües a Espanya, 2006, Estatut Jurídic de les Llengües pròpies d’Aragó, 2011 -amb José Luis Sorolla, i Formularis d’escriptures notarials en castellà i aragonès segons el Codi de Dret Foral d’Aragó, en premsa, amb Javier Mazana i Miguel Martínez Tomey), a més de col•laborador habitual en revistes especialitzades.

Los nombramientos han sido en los departamentos de Desarrollo Rural, Derechos Sociales, Universidad y Educación y Deporte

Origen: ​El Gobierno de Aragón nombra al nuevo director de Deporte y otros 11 nuevos cargos

Director general de Política Lingüística. José Ignacio López Susín
Zaragoza (1956). Licenciado en Derecho y funcionario de carrera de la Administración de Justicia desde 1979. Director del Área de Cultura de la Diputación de Zaragoza (1999-2003) y Director del Área de Educación y Acción Social del Ayuntamiento de Zaragoza (2003-2007). Es autor o coautor de una decena de libros entre los que destacan los referidos al derecho aragonés (Gente de Leyes. El derecho aragonés y sus protagonistas, Zaragoza, 2004), a la lexicografía aragonesa (Bocabulario de Plasenzia, 2000 –con María Dolores Montaner-, Léxico del derecho aragonés, 2006, El diccionario aragonés, colección de voces para su formación, 1902, 2009, o Manuel Díaz Rozas: Apuntes de Lengua Chesa, 2013) y especialmente al derecho lingüístico (El régimen jurídico del multilingüismo en Aragón, 2000, Estudios sobre el Estatuto jurídico de las lenguas en España, 2006, Estatuto Jurídico de las Lenguas propias de Aragón, 2011 –con José Luis Soro-, y Formularios de escrituras notariales en castellano y aragonés según el Código de Derecho Foral de Aragón, en prensa, con Javier Mazana y Miguel Martínez Tomey), además de colaborador habitual en revistas especializadas.

Més informació: Wikipedia

29/7/2015

Vicente Guillén es el portavoz del Gobierno de Aragón El Gobierno de Aragón tiene intención de mediar y buscar los mayores consensos posibles en materia de lenguas. El Ejecutivo autonómico está convencido de que desde el consenso se obtienen “los mejores objetivos” y se ha mostrado defensor de “la diversidad y pluralidad lingüística” de la Comunidad.
Emilio César Mera Gallego

imprimir correo
Vicente Guillén es el portavoz del Gobierno de Aragón

Zaragoza.- El Gobierno de Aragón se ha comprometido a mediar y buscar los mayores consensos posibles en materia de lenguas. Está convencido de que desde el consenso se obtienen “los mejores objetivos”, tal y como ha indicado el portavoz de la DGA, Vicente Guillén.

El Ejecutivo autonómico se ha mostrado defensor “de la diversidad y la pluralidad lingüística” existente en la Comunidad con las distintas variantes que hay y que “generan alguna diatriba desde el punto de vista lingüístico y alguna situación no pacífica”.

Guillén ha subrayado que “la diatriba existente con la diversidad de lenguas en Aragón” no debe ser “infravalorada”, pero tampoco se tiene que “supravalorar”. Considera que debe ser considerada “en su justa medida”.

La Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE) ha pedido al ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente la anulación del expediente administrativo del proyecto de construcción de la presa

Origen: La CHE pide al ministerio que retire el expediente de la presa del Bergantes – Diario de Teruel

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja