Skip to content

​CHA acusa a PP y PAR de dejar morir de inanición a las lenguas de Aragón.

Solo el 5% de los aragoneses son aragonesohablantes.

La Estación Rural de Interior de Cretas saldrá a licitación en mayo – Diario de Teruel.

Uno de los edificios del nuevo servicio para alberguistas en la vía verde de Val de Zafán

La burocracia administrativa ha retrasado la puesta en marcha del albergue juvenil y el centro de BTT de la Comarca del Matarraña que se ha adecuado en la antigua estación de Cretas y donde la adecuación de su entorno continúa pendiente.

Maribel Sancho Timoneda

14/04/2015


Vota
Vota 1 de 5 Vota 2 de 5 Vota 3 de 5 Vota 4 de 5 Vota 5 de 5
 Resultado
1 de 52 de 53 de 54 de 55 de 5
0 votos

La burocracia administrativa ha retrasado la puesta en marcha del albergue juvenil y el centro de BTT de la Comarca del Matarraña que se ha adecuado en la antigua estación de Cretas y donde la adecuación de su entorno continúa pendiente. Estos trabajos han salido a licitación por un importe de 80.000 euros.

El presidente de la institución comarcal, Francisco Esteve, se lamentó de que las obras de acondicionamiento exterior de la antigua estación se hayan retrasado por que faltaba la licencia de obras. “Acaba de llegar, así que esperamos poder adecentar los alrededores de la instalación en el plazo de un mes”, dijo. Al mismo tiempo, añadió, se sacará a licitación la gestión, con el fin de que pueda ponerse en funcionamiento para la temporada de verano.

La Comarca del Matarraña ha hecho público el anuncio de aprobación del expediente de establecimiento y prestación del servicio público del albergue comarcal, para el que no se han presentado reclamaciones.

La licitación de la gestión también se hará pública en breve, tal y como adelantó Esteve. “La adecuación exterior tiene que comenzar en los próximos días. En el momento en el que las obras estén iniciadas, licitaremos la gestión”, dijo el presidente de la Comarca. Según Francisco Esteve, a la institución comarcal no le interesa tanto sacar rendimiento económico a esta estación de BTT tanto como que funcione correctamente. “Lo que pediremos a los licitadores son mejoras y un proyecto interesante. No tenemos grandes exigencias, porque nuestro objetivo es que las ideas y el proyecto sean viables y hagan que la estación funcione”. En este sentido, recordó que la Estación Rural de Interior está dotada de un mínimo mobiliario, pero reconoció que “una de las mejoras que pueden proponer los licitadores es completar el amueblamiento de la instalación”.

En junio

El presidente de la institución reconoció que los planes iniciales de la Comarca pasaban por que el centro de BTT y el albergue estuvieran en marcha y funcionando desde hace semanas, pero los trámites administrativos han retrasado la apertura. Aún con todo, se mostró convencido de que “en junio, el servicio podría estar adjudicado”.

66 plazas de alojamiento

La Estación Rural de Interior está dotada de un centro de BTT y de un albergue de 66 plazas distribuidas en cinco módulos: dos habitaciones múltiples de 12 plazas con baño y ducha; 6 habitaciones múltiples de seis plazas, con baño y ducha y tres habitaciones dobles con baño y ducha.

Como albergue, la instalación prestará servicios de alojamiento y manutención, que podrá ser en régimen de alojamiento y desayuno o de alojamiento a media pensión o pensión completa. Además, en cuanto se ponga en marcha dispondrá de otros servicios para los usuarios como lavandería, alquiler de sábanas, toallas, etc.

La estación proporcionará alojamiento a alberguistas individuales y a grupos, principalmente de jóvenes. Su cometido será facilitar a las entidades juveniles espacios adecuados para sus actividades como convivencias, encuentros, reuniones, cursos o talleres.

Por otra parte, los usuarios del albergue deberán disponer del carné de alberguista de la Red Aragonesa de Albergues Juveniles o de la International Youth Hostel Federation para poder disponer de acceso al alojamiento en el albergue.

Centro BTT

Además de acoger a los alberguistas, la Estación Rural de Interior también ofrecerá servicios a los usuarios de la vía verde de Val de Zafán a través de su centro de BTT, ubicado en uno de los edificios del complejo.

Pep Gimeno ‘Botifarra’ | Viles i Gents.

(Publicat a La Comarca el 13 de març del 2015)

Pep Gimeno ‘Botifarra’, nascut a Xàtiva a la comarca de la Costera, és un extraordinari investigador i cantaor de música tradicional valenciana.

Des de la dècada dels 80 del segle passat ha anat per les viles recuperant amb molta paciència i dedicació les cançons que encara estaven presents en la memòria de la gent gran i que d’altra manera s’hagueren perdut. La transmissió oral del patrimoni musical ha segut el seu neguit durant tots estos anys d’intens i minuciós treball de camp. Les cançons i temes populars recuperats per Botifarra eren després integrats en el seu ampli repertori i interpretats pel cantaor en els seus continus recitals arreu del territori acompanyat, principalment, de la Rondalla de la Costera però també per bandes de música. En les grans actuacions com per exemple enguany per a la Mercè a Barcelona s’acompanya de grups de dansa d’arrel tradicional. Fins ara ha enregistrat tres treballs en solitari: “Si em pose a cantar cançons” (2006), “Te’n cantaré més de mil” (2009) i “Ara ve nadal” (2014). També s’ha editat el documental “Pep Gimeno Botifarra, el cant de les arrels” (2014) on s’explica el complicat procés de recuperació de la música tradicional valenciana, per part del de Xàtiva. Interpreta un ampli repertori de composicions i estils: jotes, romanços, malaguenyes, cants de batre, albaes, granaïnes… En les seues actuacions recupera el so dels instruments de la música tradicional com les castanyoles, la canya badà o el pandero. L’èxit del cantaor valencià de música tradicional va en augment i els viatges a les Illes i al Principat cada vegada són més freqüents.

La música tradicional del Matarranya comparteix moltes de les cançons i estils del folklore recollit per Botifarra. Composicions com ‘Alça l’aleta polleta’, ‘El meu xiquet té soneta’, ‘Mira si hai corregut terres’ o ‘A ta mare l’hai vist al barranc de l’Assut”. I estils com les cançons de batre, romanços, folies, jotes, albaes… Tot un gust escoltar la veu del poble valencià que interpreta magníficament Pep Gimeno que dignifica aquella mateixa llengua que destrossa l’alcaldessa de la capital del Regne Rita Barberà.

Carles Sancho Meix

Indiferència jacobina | Viles i Gents.

(Publicat a La Comarca el 27 de març del 2015)

La indiferència, quan no hostilitat, del professorat que exerceix a les escoles i instituts de la Franja respecte de la llengua catalana no és cosa nova, ni originària del franquisme. L’actitud colonialista ha estat la norma, inclús durant l’època republicana.

El criteri general dels educadors —amb honroses excepcions—, és que a l’escola s’ha d’ensenyar el castellà.

La llengua pròpia és millor ignorar-la olímpicament o, com a molt, reduir-la a curiositat folklòrica. El mecanisme també va funcionar a ple rendiment durant la II República, que, d’altra banda, tant esforç va fer per millorar l’educació.

Tres insignes mestres republicans molt vinculats al Matarranya i al Baix Aragó catalanoparlant son exemples de desinterès respecte de la llengua autòctona. Santiago Hernández va arribar a ser el número dos del Ministeri d’Educació durant la II República i, en acabar la Guerra Civil, va col•laborar amb la Unesco. Conta a les seues memòries Una vida española del siglo XX que, quan va conèixer a Vall-de-roures a la que seria la seua dona, la parla de la gent li “sonava a català”, però l’única frase catalana que reprodueix no l’escriu correctament, una badada impensable amb qualsevol altra llengua.

Palmira Pla, nascuda a Queretes, va ser una alta responsable del Ministeri d’Educació i del Consell d’Aragó. Acabada la guerra, es va instal•lar a Veneçuela i va tornar a Espanya als anys setanta. Al reincorporar-se al treball educatiu —segons conta Enrique Satué a Los niños de frente—, la Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza li va proposar fer un curs de valencià ja que anava a treballar al País Valencià, però ella, “no ho va creure oportú”.

Benita Gil, nascuda a La Ginebrosa, va ser mestra durant la II República i va destacar per les seues idees progressistes. Al març de 2014 va rebre l’Encomienda de la Real Orden de Isabel la Católica per la seua contribució a la cultura espanyola. Encara viu a Praga, la ciutat on la va dur l’exili. Preguntada l’any passat per la seua opinió sobre la situació del català a l’Aragó i, en concret, al seu poble natal, la seua resposta va ser que la parla de La Ginebrosa “té molt poc a veure amb el català”.
Com deia el poeta, “gotas de sangre jacobina”.

Lluís Rajadell

Llibreries rurals | Viles i Gents.

Llibreries rurals

(Publicat al diario de Teruel el dissabte 11 d’abril del 2015)

Una de les desgràcies de l’actual crisi és la desaparició de moltes llibreries. Vendre textos impresos ha anat disminuint al nivell de l’economia desfavorable, al mateix temps que s’ha hagut de conviure amb les noves tecnologies, una forta competència que ha substituït la figura del llibreter de carn i ossos per grans plataformes de venta anònima i a distància, i el paper per diaris electrònics, llibres digitals, continguts de lliure accés… D’una manera o d’una altra, la gent ha continuat llegint, ara orientada per les campanyes de màrqueting de les grans editorials, que utilitzen bastant bé les possibilitats de promoció de l’era digital. Això si és que continuen preferint la paraula escrita als cants de sirena dels múltiples estímuls tecnològics.

Al món rural del nostre Aragó despoblat, no s’ha notat massa el declivi de la llibreria tradicional. La majoria de les viles no n’ha tingut mai cap. A la meua recordo la que va mantindre uns quants anys un fotògraf i lector informat, molt bon provida, que jo visitava amb reverència infantil; i un altre intent posterior d’una xica jove, més breu i combinat amb material de papereria. A part de les excepcions i de Serret de Vall-de-roures, les nostres llibreries han estat los estancs o la tenda que ven de tot: piles de llibres per encàrrec o l’obres d’un autor local al costat de les gominoles, diaris damunt dels estoigs de perfums, un best seller tocant a la caixa registradora, un llibre de cuina de l’associació de dones a la vitrina, còmics o literatura infantil i juvenil en època nadalenca… Un panorama de distribució difícil.

En defecte d’això, los raders anys s’ha anat creant una xarxa de Biblioteques Públiques, de titularitat municipal i patrocini autonòmic. Obren en horari limitat, no sempre tenen instal·lacions modernes ni un fons coherent, però van rebent novetats, algunes participen en programes d’animació a la lectura (en castellà) i tenen lectors freqüents de totes les edats. Juntament amb les xarxes socials, són una finestra oberta al coneiximent i la estètica, una companyia justa i necessària en la distància immensa del camp.

María Dolores Gimeno

Lo nouvingut del Viles i gents.

  • Escrito por  Natxo Sorolla

Los col•legues del Viles i Gents celebren 20 anys de l’inici d’esta columna (1995). Jo en aquell moment tenia 15 anys i encara anomenava xapurriau a la meua llengua. Va ser aquell temps en què professors de l’Institut de Vall-de-roures, alguns monolingües, mos van fer reflexionar sobre com n’és de perillós reconèixer que el que parles no arribe ni a llengua.

Mentres, vaig anar aprenent los plaers i les desgràcies de la vida adulta, vaig anar a estudiar a fora, vaig formar part d’un grup de rock, vaig deixar la música clàssica… I al 10è aniversari de Viles i gents (2005) Carrégalo em va proposar de formar part de l’equip. Inicialment no m’hi vaig veure en cor. Però només escomençar, va ocórrer el desastre de La Todolella, havent d’escriure la primera columna sobre morts properes i joventut. Tota una prova d’ingrés.

Després van anar passant los temes cada sis setmanes. Tenia el ferm objectiu d’usar la nostra llengua per a parlar de les mil i una coses que podien interessar a un jove matarranyenc, i haig parlat de l’arribada de l’ADSL, dels concerts, de les penyes… i recordo especialment les reaccions d’un que vaig escriure sobre el consum de cocaïna. Un tema tabú que a pesar de la seua quotidianitat, ningú volie tractar en normalitat. I fins enguany, que jo complixco 10 anys i el col•lectiu, 20.

Mentres, la vida va passant. Lo Matarranya s’ha posat de moda com a destí turístic, gràcies a les polítiques descentralitzades comarcals, però també s’ha abandonat la proposta de Parc Natural. Ha aparegut Ràdio Matarranya que use en normalitat la llengua, i a pesar de meritoris esforços personals al Consell Comarcal per normalitar-lo, la llengua continue ocupant un espai subsidiari. Vam tindre una represa poblacional en l’explosió econòmica, però encara no ham trobat la vareta màgica per a evitar la sangria poblacional dels jóvens autòctons. I qui dia passe, anys espentege.

Más en esta categoría:« 20 anys… no són res?

image003

La Comarca del Matarraña/Matarranya organitza la quarta edició de ‘Quedaran les paraules…’. Esta activitat consisteix en una lectura pública continuada d’una obra literària d’un autor del Matarranya. En esta ocasió s’han escollit contes i historietes de la nostra literatura popular, recollits en la col·lecció Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa, dedicat a la narrativa i al teatre. L’acte començarà a les 17:00 h a la plaça de l’ajuntament de Massalió, el dijous 23 d’abril, i estarà amenitza amb música a càrrec del grup Acordes del Matarraña. En este mateix marc tindrà lloc a les 19:00 h una activitat d’animació infantil organitzada per l’Assoc. Cultural Club de la Joventut.

Els interessats a participar en la lectura deuran inscriure’s abans del 20 d’abril en cultura(arrova)matarranya.org o a través del telèfon 978 89 08 81.

Joaquim Ibarz, al programa “Objetivo” d’Aragón TV” avui a les 9,30 h. | Mas de Bringuè.

 El programa de reportatges “Objetivo” , d’Aragón Televisión, dedica, avui dilluns, un d’ells  al periodista de Saidí i ex-correponsal de La Vanguardia a Latinoamérica, Joaquim Ibarz, escorcollant en diversos aspectes de la seua biografia, a través de testimonis de gent que el van conèixer i parlant de la casa-museu “CASA DE USTED- Casa vostra” a Saidí, on hi ha un nombrós conjunt de peces   que Joaquim va  anar recollint durant  els 28 anys de treball periodístic ‘estància per tota Amèrica.
El reportatge s’emet avui a les 9,30 h., després de la segona edició del telediari regional. Serà el primer dels tres reportatges que s’emeten avui.  A partir de demà, el programa estarà penjat a la web de la cadena: http://alacarta.aragontelevision.es/.  Sí, el reportaje se emite hoy a las 21.30 horas en el programa Objetivo, justo después de la segunda edición de nuestros informativos. Además, es el primero de los tres reportajes, así que hay que ser puntual… A partir de mañana, estará colgado en la web de la cadena http://alacarta.aragontelevision.es/.
¡Espero que te guste!
Un saludo,

La mobilització social fa que Endesa aturi els plans d’aixecar una presa al paratge natural del congost de Mont-rebei | Directa.

El català/lapao a l’Aragó queda fora del currículum escolar | Lo Finestró.

El català/lapao a l’Aragó queda fora del currículum escolar

El govern d’Aragó ha deixat fora del currículum escolar el català, dit lapao segons l’acientífica i estúpida Llei de Llengües del PP/PAR, incomplint inclús la seua pròpia Llei. L’associació Clarió ha fet una sèrie d’al·legacions i una nota de premsa que podeu llegir aquí: NOTA DE PREMSA DE CLARIÓ. ASCUMA s’afegeix a les reclamacions.

Franja Gaza

Google Traductor.

 

PODEMOS/PODEM i les llengües minoritàries d’Aragó | Lo Finestró.

 

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 18 d’abril del 2015)

 

D’ençà fa uns dies circula per les xarxes un esborrany de propostes, fet pel Cercle temàtic de llengües d’Aragó de PODEMOS/PODEM. Són unes propostes, segons diuen, per a discutir-les i treballar-les, un esborrany encara, però amb la intenció de què es mantingui l’essencial. Volen establir canals de participació per elaborar un document definitiu. Mai cap partit a l’Aragó, tal vegada amb l’excepció de la CHA, havia estat tan agosarat en presentar unes propostes per defensar, protegir i promocionar el català, l’aragonès, i els seus parlants a l’Aragó. Només per fer un tast de les propostes, aquí en teniu un extracte: derogació de la Llei del PP-PAR del 9 de maig del 2013 i substitució per una altra que respecti la realitat plurilingüe d’Aragó; utilització del termes català d’Aragó i aragonès com a denominació oficial, sense perjudici de mantenir la unitat lingüística del català; cooficialitat d’ambdues llengües en els territoris d’utilització; manteniment i ampliació dels convenis amb la Generalitat; creació de les Acadèmies del Català i de l’Aragonès; plans d’acció per a la dignificació de les llengües als mitjans públics; establiment d’un quota extra de professors de català i aragonès; creació de centres realment bilingües; restabliment dels premis Guillem Nicolau i Pedro Arnal Cavero; derogació del currículum aragonès de la l’LOMCE; recuperació del programa Jesús Moncada; discriminació positiva pel coneixement de les llengües minoritàries; etc., etc. Sembla que la persona o persones que han redactat les propostes de PODEM coneixen perfectament la realitat lingüística d’Aragó. No sé del grau de probabilitat de manteniment o inclús de millora de les propostes en el document definitiu, ni si els directius de PODEM d’Argó o centrals estan d’acord plenament amb l’esperit del document que circula per les xarxes, el temps ho dirà. De moment tot sona força bé. Tant de bo aquestes propostes arribin a convertir-se en programa real de PODEM… I per acabar, no puc deixar de dir que, coneixent l’electorat aragonès —una gran part de catxirulo anticatalanista—, tinc un dubte raonable: amb un programa electoral que defensi de debò el català i l’aragonès, guanyarà o perdrà vots PODEM a l’Aragó?

 

José Miguel Gràcia      

 

 

Institut d’Estudis del BaixCinca

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca presentarà el proper dimecres, dia 22 d’abril, a les 20.15 hores i al Palau Moncada, el llibre “Col·lecció diplomàtica de la reina Maria de Lluna en relació amb el seu senyoriu de Fraga (1396-1406)” de l’historiador Joaquim Salleras Clarió. La publicació forma part de la col·lecció Gallica Flavia, sèrie de treballs dedicats a la història de la nostra comarca.

L’objectiu de l’estudi no és solament tractar la figura de la reina Maria de Lluna, sinó que també presenta tots els documents que ha localitzat l’autor en aquest últims anys referents a la relació de la reina amb la localitat de Fraga, període en la qual la vila s’integra al regne d’Aragó. Salleras confessa que el seu mestre en la investigació havia estat don José Salarrullana de Dios, però aquell historiador fragatí, en el seu temps, no va oferir més de mitja dotzena de documents sobre aquesta noble reina.

Maria de Lluna seria la darrera reina de la Corona d’Aragó, abans de passar tots els seus territoris i els del seu marit, Martí l’Humà, a mans del reis castellans de la casa de Trastàmara. El seu interès per Fraga s’entreveu al llibre, ja que les llargues absències del seu marit, el rei Martí, la van obligar a dirigir-se directament als seus súbdits i, especialment, als dels seus senyorius
.
Després de presentar-nos una semblança personal de Maria de Lluna, com a dona, mare i regent, ens unirà els lligams dels ascendents i hereus amb la casa del Lluna de Sogorb (València), que fins ara es mostrava desconeguda. Després, l’autor fa una descripció del senyoriu de Fraga a finals del segle XIV i els impostos que les tres comunitats religioses de Fraga -cristians, moros i jueus- pagaven a la Corona. Potser encara són més interessants, per la novetat, el successos que van esdevenir a Fraga durant aquest anys de canvi de segle, on l’aportació de l’autor encara és més inèdita. A més, la història està contada de la forma més senzilla possible, encara que immersa en el pensament i llenguatge medieval. Al final del llibre, Joaquim Salleras ens facilita una llista de conceptes propis de l’època i un llarg llistat de pobladors citats en la documentació coetània.

La personalitat de Maria de Lluna havia interessat a tots els historiadors medievalistes. Malgrat que s’havien escrit alguns treballs molt interessants sobre aquesta dama, és la primera vegada que es presenta un estudi de Maria de Lluna i la seua relació amb Fraga.

Us esperem a tots a la presentació del dimecres!

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja