Un nou llibre analitza la singularitat històrica i jurídica de la Franja de Ponent – Racó Català.

30 anys de Gràfiques del Matarranya.

Mostra dels llibres més representatius impressos a Gràfiques del Matarranya, 1985-2015.
Sala Arts&Mes (carrer de les Flors, 5. Calaceit)
18 i 19 d’abril de 10 a 14 h i de 17 a 21 h.
www.arts-mes.com

Associació Amics de Nonasp.

Este dissabte, 11 d’abril, tindrà lloc el 15º Dia de la Comarca del Matarraña/Matarranya a Beseit.  Entre els actes programats per este any destaquem la desfilada de ‘cabezudos’ dels pobles de la comarca, que partirà a les 18:00 h des de la Sala d’Exposicions de l’Antiga Fàbrica Noguera.  Us adjuntem el programa complet i us convidem a participar en esta jornada de convivencia.

Endesa renuncia a la construcció de la presa de Mont-rebei | Nació Lleida.

La companyia assegura que mai tirarà endavant un projecte d’aquestes característiques amb l’oposició de la ciutadania

Fotomontatge del punt exacte on s’instal·laria la presa Foto: Endesa

Endesa descarta tirar endavant el projecte de construcció d’una nova presa a Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), a les portes del congost de Mont-rebei, al pantà de Canelles. Fonts de la companyia han assegurat que mai tiraran endavant un projecte d’aquestes característiques si topen amb l’oposició política, institucional i social del territori com és el cas.

Fa uns dies es va constituir de nou la plataforma que ja es va oposar al projecte fa 10 anys i aquest mateix dimecres el Govern, a través de Territori i Sostenibilitat ha manifestat la seva oposició al projecte al considerar que és incompatible amb la preservació dels valors naturals de l’entorn.

El Govern havia valorat negativament el projecte

La renuncia d’Endesa a la construcció de la presa arriba poques hores després que el Govern hagi manifestat la seva oposició al considerar que les actuacions objecte de l’estudi d’impacte ambiental presentat són incompatibles amb les mesures de conservació de la Xarxa Natura 2000, que preveuen evitar el deteriorament dels habitats naturals i de les espècies, especialment les considerades prioritàries. De fet, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, s’ha mostrat ferm aquest dimecres en el rebuig a la presa assegurant que l’executiu català “farà el que calgui per preservar el congost”.

Cal assenyalar que, en aquesta àrea, la presència de la llúdriga (Lutra lutra) va motivar l’any 1987 la declaració d’una Reserva Natural Parcial per a la protecció d’espècies en perill de desaparició a Catalunya que va possibilitar-ne la recolonització en alguns trams. També es tracta d’un espai inclòs en el Pla de Recuperació del trencalòs (Gypaetus barbatus) al nostre país.

L’informe considera que la construcció d’una presa en un lloc lliure d’infraestructures com aquest i la inundació amb una làmina d’aigua permanent aigües amunt de la presa de Sant Esteve “suposaria un canvi en les comunitats vegetals i en els hàbitats presents actualment”. El bosc de ribera, que queda inundat en períodes curts, no resistiria llargs períodes d’inundació i acabaria desapareixent. En definitiva, les conseqüències derivades de l’execució del projecte suposarien impactes “greus i irreversibles” sobre la flora, la fauna, la hidrologia i el paisatge i, per tant, sobre tot l’ecosistema propi d’un tram de riu de mitja muntanya, actualment en bon estat de conservació, segons del departament.

Precisament aquesta bona conservació afavoreix en bona part el turisme a la zona. Un quilòmetre aigües avall de la presa projectada, de 33 metres d’alçada, s’hi troba el Congost de Mont-rebei, un espai emblemàtic i singular entre Catalunya i l’Aragó, amb un elevat valor per al sector turístic, tant des del punt de vista paisatgístic com per la seva biodiversitat. Els visitants hi arriben atrets pels valors ambientals, que n’han motivat la protecció.

Aquest dissabte, DIA 11 D’ ABRIL. se celebra a… – Institució Cultural de la Franja de Ponent.

Noticias Huesca – Toda la información de la provincia de Huesca.

Este viernes 10 de abril Alcampell y Tamarite de Litera serán escenario de la presentación del libro ‘Costa y La Litera’, una publicación de Daniel Guillén que plasma en sus páginas unos documentos inéditos que, tras ser guardados en un cajón durante años y años, salen a la luz para dar un mayor conocimiento histórico de tal personaje ilustre y que tuvo una labor esencial en la construcción del Canal de Aragón y Cataluña y, en consecuencia, en el desarrollo social y económico de La Litera.

Las presentaciones tendrán lugar a las 19.00h en la sala polivalente de la Casa de la Cultura de la Alcampell y posteriormente, a las 20.25h, la charla se impartirá en el Centro de Entidades de Tamarite de Litera.

Raquel Blanch

Gestionar la Diversidad Lingüística de Aragón | Cursos de verano.

Gestionar la Diversidad Lingüística de Aragón

Torredarques. Imatges de festa i viatge | L’ esmolet.

[Aquesta és la primera columna de «Viles i gents» que vaig publicar a La Comarca, l’agost de 1995]

De bon matí, eixim de Torredarques i enfilem carretera avall. La son als ulls, la veu rogallosa. Són festes encara, i el poble viu animat per una força nova, provisional però intensa. Llargues converses pel carrer, a les penyes, a la intimitat de les cases. Balls, els balls de sempre, dibuixats pels torredarquins, els que ho són tot l’any i els que s’hi tornen eixos dies, embriagats per la màgia de la festa. I, més enllà, rere les suades esquenes dels músics, l’ample silenci, la foscor, les criatures innombrables que habiten el bosc i el barranc. Si algú fuig de la festa, potser per reposar el cos o potser per apagar-ne el desig, se sent colpit per la solitud sobtada, ingent, quasi sòlida, que envolta el cèrcol rutilant de la plaça. Hi ha el gos que lladra, el grill que calla al nostre pas, la carrasca obscurint més encara el seu retallet  de cel. Però a la vila la festa continua, creix, es ramifica per dins els cors de tothom. I perdura fins que el dia trenca el vellut de les hores nocturnes, els més jóvens resistint-se a tornar al jaç solitari de la casa familiar.

Però es de matinet, i cal anar a la terra baixa a guanyar-se les garrofes.

El cel es manté equívoc, encoixinat de núvols baixos i grisosos. El sol s’escola per totes les bades, donant al fenàs i a la pinassa la fresca lluentor que ha dixat la rosada. Només cal reduir els ulls a una  mínima fissura, desfocar la mirada, obrir el nas a les olors, la pell a la carícia de l’aire. La son s’adorm, el desig d’estar-se al llit s’esborra. Mont-roig, la Consolació, i més enllà, abans d’arribar a la Venta, una perspectiva llarga, dolça, que arriba fins a terres de Catalunya, al contorn inconfusible del tossal d’Horta, de les roques de Benet. I al cap de no res, ens enclavem en la frondositat brevíssima de la vall de Lluna. I altra volta per amunt, pinars que s’estenen cap a Ràfels primer, cap a Bellmunt després, i Santa Mònica, i el trencall de Fórnols i la Codonyera. Des que la carretera s’ha convertit en una línia recta –poc i mal asfaltada, però recta– hem perdut els punts de referència –«on era el pi dels gitanos?» pregunta algú­–. S’ha guanyat en perspectiva, això sí. Bellmunt ens vigila des d’allà baix, Fórnols navega sobre les aigües revoltes del pinar i l’oliverar.

I aviat les Ventes. El Baix Aragó apareix en tota la seua magnitud. No podem evitar un lleuger calfred en veure aquelles planes d’aparença infinita, el verd que es difumina en ocres, grocs i aridesa. La serra queda a les nostres esquenes, i la carretera es precipita cap al darrer oasi, l’horta del Guadalop. En eixe moment no podem evitar de pensar en els pobles d’allà dalt, i pareix que ja enyorem la fresca, l’olor, els colors del bosc clapejat de bancals.

La Comarca, columna «Viles i gents»,  25 d’agost de 1995

La Presidenta de Aragón se reúne con una delegación de la plataforma “Sociedad Civil Catalana” – Aragón_hoy.

La Presidenta de Aragón se reúne con una delegación de la plataforma “Sociedad Civil Catalana”

La Presidenta de Aragón, Luisa Fernanda Rudi, ha mantenido un encuentro con una delegación de la plataforma “Sociedad Civil Catalana”. En la cita, que ha tenido lugar en el área de Presidencia del Edificio Pignatelli, han estado presentes tres vocales de la Junta de esta Sociedad: Juan Arza, Ferrán Brunet y Sixto Cadenas.

Se reanudan las obras de la carretera entre Mirambel y el límite con Castellón.

El Museo de Valderrobres abre sus puertas.

DGA aprueba ayudas para los afectados de las riadas en el Matarraña y Guadalope.

Aliaga urge soluciones para las carreteras del Matarraña castigadas por el temporal.