Skip to content

Origen: Pellroges amb barret de copa

De menut llegia tebeos de l’Oeste. El western era també un gènere molt freqüent a la pantalla de la tele i als cinemes del barri. De vegades, en aquestes històries hi apareixia un pellroja abillat amb la vestimenta pròpia

del seu poble barrejada amb elements d’origen europeu, com copaltes, armilles o sabatots. Aquests “indis” estrafolaris tant podien ser caps de tribus amansides pel whisky com rastrejadors al servei de la Cavalleria. Els rebels, en canvi, anaven mig despullats, lluïen plomes al cap i eren malcarats i amenaçadors. Sempre apareixien al caire d’un turó, alineats i preparats per a l’atac. Tot seguit es precipitaven costa avall, cavalcant uns preciosos cavalls clapats i udolant com animals. Les seues víctimes solien ser les caravanes de colons que es desplaçaven cap a l’Oest, amb famílies de gent bonhomiosa on mai no hi mancava un ancià venerable i, sobretot, una xicota ben plantada, plena de coratge i amb faldilles fins als peus. Els indis s’estaven una estona galopant al voltant de les carretes, disparant a l’aire i xisclant amb excitació, fins que arribava el setè de cavalleria o, millor encara, un genet solitari que amb mitja dotzena de trets increïblement precisos feia una estesa de morts entre els pellroges i enamorava la xicota de les faldilles. I sense despentinar-se.
Malgrat llur posat malèvol i brutal, aquests “salvatges” mantenien una dignitat que era a anys llum dels grotescos personatges del copalta i l’armilla. Per això, quan reproduíem aquelles escenes als descampats fangosos del barri, tots volíem ser els “indios” i ningú els “americanos” (ignorants de nosaltres, anomenàvem ‘americans’ als invasors). L’autenticitat que transmetien els guerrers indòmits era molt més estimulant que la fatxenderia dels cow boys. Els indis “renegats” ni tan sols apareixien en els nostres jocs -ningú hagués volgut fer un paper tan galdós-.
A voltes tinc la impressió que a les nostres terres hi ha massa indígenes abillats amb barrets de copa i armilles. Potser ens cal una mica més d’autenticitat i estima per la nostra manera de ser.

Origen: Sofocado un incendio en un corral de Beceite

Origen: 1.800 personas celebran la Sartanè en Maella

Iste sabado 23 d’Abril, día d’Aragón, bi seremos presens en a carrera en a chornada de San Chorche (Ramlas/Ferran). Si tos baga fer-nos una bisiteta u mercar bel libro, en tendremos de Ed. Xordica, Rolde de Estudios Aragoneseses, Consello d’a Fabla y Associació Cultural del Matarranya emtre d’atros. Aquí tenez as nuestras coordenadas:
Ramblas/Ferran  PARADA: 81
(7h-22h)
Organiza: Dictricte Ciutat Vella (Ajuntament de Barcelona)

Tos i asperamos!!

Entalto Aragón!!

Origen: 60 cuadrillas participarán este sábado en Maella en el XIII Concurso de la Sartanè

Origen: El Diplocat porta a debat el dret de decidir i el procés català a Saragossa | VilaWeb

fd_z

Després de Bilbao, Madrid i Sevilla, el Diplocat organitza avui un nou debat amb acadèmics d’una universitat de l’estat espanyol. És el torn de Saragossa, que acull la jornada ‘El dret de decidir: eufemisme o idea força?’. Serà a les quatre de la tarda a l’aula magna de la Facultat de Dret de la Universitat de Saragossa. L’acte és coorganitzat pel Diplocat i la universitat, amb la col·laboració de la Fundació Manuel Giménez Abad d’Estudis Parlamentaris i de l’Estat Autonòmic.

L’objectiu d’aquests actes és dialogar sobre el dret de decidir i el cas català. A la taula rodona hi participaran: Antonio Arroyo, professor de dret constitucional de la Universitat Autònoma de Madrid; Ramón Cotarelo, catedràtic emèrit de ciència política i de l’administració de la UNED; Teresa Freixes, catedràtica de dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona; i Josep Maria Vilajosana, catedràtic de filosofia del dret i degà de la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra.

L’acte es podrà seguir en directe per streaming a través del compte de Twitter del Diplocat.

Origen: Aquell vint de juny

M’haig passat tota la vida sospirant per esta menuda patria meua. Si fa o no fa la mateixa que volie abraçar i que va dibuixar tan magistralment Desideri Lombarte.

L’any que ve en farà cinquanta, i jo en comptava setze d’edat quan a mon pare, que havie aprovat unes oposicions funcionarials, li van adjudicar destí a un, aleshores desconegut, Santa Coloma de Farners, que vam haver de situar al mapa. Va ser per eixa raó que els pares van traspassar la tenda i la panaderia que regentaven a Mont-roig i ho van disposar tot per al trasllat.

Ere el vint de juny de 1967 quan, carregats los mobles, vaig muntar a la cabina del camió, a punt de partir cap a Santa Coloma ocupant el seient de l’ajudant. Tenia el cor encongit per sentiments contradictoris. Per un costat m’atreie el fet d’iniciar una nova vida, amb noves espectatives, en un lloc diferent. Pero, per un altre, m’afligie haver de dixar Mont-roig, amb totes les implicacions que tal circumstància comportave.

Em vaig adaptar prou bé a la vida en aquell poble. L’idioma, un cop superats els titubejos inicials, no va ser obstacle. I vaig fer amics de seguida. Pero no em podia traure Mont-roig del cap i no parava de cavil·lar sobre tot allò que tant m’estimava. I així va ser com, a poc a poc, la nostàlgia i la idealització provocades per la llunyania, van anar fent mella. En la distància tendia a magnificar-ho tot. Ere com una fal·lera. I me n’hi anava cada dos per tres, al poble. Fins i tot, molt a sovint, en autoestop.

Aquell vint de juny va representar un punt d’inflexió en la meua vida, un abans i un després determinants que encara no tinc superats. I haig de dir que, com a resultat, estos anys han transcorregut en un continu anar i vindre, enyorant-me de Mont-roig i delerant tornar-hi.

Vull pensar que tot açò respon a la dolça, pero intensa i constant, crida de la terra als seus fills absents.

Origen: Des del divendres rebem IB3 a Fraga (i a la… – Institut d’Estudis del Baix Cinca

Des del divendres rebem IB3 a Fraga (i a la resta de pobles on arriba TV3). Valorem molt positivament que tinguem accés a nous mitjans de comunicació en català!

L’Ajuntament de Fraga ha renovat la… – Institut d’Estudis del Baix Cinca

L’Ajuntament de Fraga ha renovat la senyalització urbana amb rètols bilingües: llocs emblemàtics d’interès social, cultural i històric; edificis administratius, educatius, culturals, de serveis, etc. i instal·lacions esportives i d’oci. És important la visualització de la nostra llengua al carrer. De mica en mica, s’omple la pica.

foto de Institut d'Estudis del Baix Cinca.

España Directo – TVE fa 22 hores Por caminos sinuosos, dibujados por cipreses, llegamos a la comarca del Matarraña. Este es el gran escenario de bienvenida de Valderrobres, la capital de la Toscana española #edirecto -2:15 M’agradaShow more reactionsComenta-ho Comparteix

Veure vídeo: España Directo – TVE

Imatge

Origen: La DGA fa oficial la creació del Premi Desideri Lombarte | Comarques Nord

comarquesnord.cat . Pena-roja . dimecres, 20 d’abril de 2016 .

El Govern d’Aragó ha confirmat la creació del Premi Desideri Lombarte. Es tractarà d’un premi de caràcter bianual que tindrà com a finalitat el reconeixement a una labor continuada o d’especial notorietat i d’importància, en qualsevol dels àmbits socials, culturals, esportius, artístics, econòmics… que suposen un destacat benefici pel català d’Aragó. Una distinció que anirà acompanyada de la seua modalitat en aragonès, i que rebrà el nom de Chuana Coscujuela. Els candidats a estos premis podran ser persones nascudes o residents a l’Aragó o amb especials vincles a la regió. Estos premis seran de caràcter bianual i s’entregaran de forma alterna, exceptuant esta primera edició, que es donaran els dos. Les candidatures als premis Desideri Lombarte iChuana Coscujuela del Govern d’Aragó seran proposades per qualsevol institució acadèmica, científica o cultural, o bé com a proposta popular. El jurat designat comptarà amb personalitats d’un reconeixement destacat en el món acadèmic.

A través d’este decret, el Govern d’Aragó destaque que Desideri Lombarte, nascut a la vila de Pena-roja l’any 1937, “va ser un dels escriptors contemporanis més importants” en el català d’Aragó que va destacar per “la seua obra poètica, amb antologies com ara Ataüllar el món des del Molinar, encara que també va practicar altres gèneres com la novel·la o el teatre”. De fet, fa cosa de dos anys, i coincidint amb la celebració dels 25 anys de la mort de Desideri Lombarte, es va publicarLes aventures del sastre Roc d’Arça, novel·la que inclús va tindre la seua lectura continuada durant la celebració del Sant Jordi al Matarranya. Desideri Lombarte també va treballar el teatre. Des de la seua Pena-roja natal, l’any 2007 es va fer la primera representació teatral dels Comanadors de l’Ordre de Calatrava, festa que es viu cada 3 anys a Pena-roja. Desideri Lombarte va ser un important impulsor cultural al Matarranya i pare, com molts altres veïns de la nostra terra, de l’Associació Cultural del Matarranya.

Des de Pena-roja, des de fa 12 anys, també se celebren els Premis Desideri Lombarte. Si les distincions del Govern d’Aragó parlaran de personalitats destacades, els premis de Pena-roja han destacat per la pintura.

Origen: ‘No hablamos catalán’ dice que el debate sobre la lengua en Aragón es político – Diario de Teruel

Los comparecientes, ayer en la Comisión de Peticiones Ciudadanas de las Cortes

Con argumentos como que el debate sobre las lenguas de Aragón no tiene nada que ver con asuntos lingüísticos, si no que se trata de “un tema político

Maribel S. Timoneda

20/04/2016

Con argumentos como que el debate sobre las lenguas de Aragón no tiene nada que ver con asuntos lingüísticos, si no que se trata de “un tema político”, la Plataforma No Hablamos Catalán compareció ayer en la Comisión de Peticiones Ciudadanas de las Cortes de Aragón y reclamó el mantenimiento de la Ley de Lenguas en vigor, la de 2013, y que se cree la Academia Aragonesa de la Lengua.

Los tres representantes de esta plataforma que tomaron la palabra sostuvieron que en Aragón no se habla catalán, aunque para ello no usaron ni un solo razonamiento relacionado con la lingüística como se podría esperar para un debate de esta índole, sino juicios de valor centrados en el “pancatalanismo” y en lo que denominaron “el proyecto imperialista de los Países Catalanes”, que intenta asimilar como catalanas las comarcas más orientales de nuestra Comunidad, donde se habla la variedad occidental del catalán.

El ogro del nacionalismo catalán ha entrado, según lo afirmado por los miembros de la Plataforma, en el hemiciclo, pues alguno de los portavoces de esta asociación no tuvo reparos a la hora de acusar a Podemos, a CHA y hasta al PSOE de haber abrazado la causa catalanista que, según profetizaron, terminará engullendo a Aragón hasta convertirla en la “quinta provincia de Cataluña”. En su intervención hubo más juicios del estilo, pues para los tres representantes de la Plataforma, lo que afirma la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias -ratificada por los estados miembros del Consejo de Europa desde 1992- en relación a las modalidades lingüísticas de Aragón (reconoce el aragonés y el catalán como lenguas propias) obedece a que “la Comisión Europea está plagada de catalanistas”, en palabras de Ángel Hernández, presidente de la Asociación Amics de Fraga y miembro de la Plataforma.

En la Comisión, “No hablamos catalán” propuso incluso la celebración de un referéndum para que los aragoneses –todos, no los hablantes- decidan el nombre que se le debe dar al catalán de Aragón. El defensor de tal propuesta, Luis Gascón, aseveró delante de los parlamentarios que “un grupo de políticos sentados en un sillón no pueden cambiar” la denominación de una lengua.

Pese a un comienzo así, los portavoces de los grupos parlamentarios reaccionaron con temple. El más duro fue el portavoz del Grupo Mixto, Gregorio Briz (CHA), quien nada más empezar su intervención les recordó a los tres comparecientes que los parlamentarios presentes “estamos aquí porque nos ha puesto la ciudadanía”. Además, aseveró que “la lengua no es uniformizadota de la identidad”

Briz dejó bien claro que la intención del Gobierno PSOE-CHA es la redacción de una nueva ley de lenguas basada en un “debate constructivo”, con la “creación de autoridades científicas para no depender de otros” (en referencia a autoridades lingüísticas de la comunidad vecina) y “fomentar el uso progresivo por parte de las administraciones”. Además, dijo, el Gobierno no hará cooficiales catalán y aragonés.

El PP, por su parte se mostró “totalmente de acuerdo” con lo “dicho” por la Plataforma, según el diputado Fernando Galve, quien declaró que “en Aragón no hablamos catalán”. Él no, pues se declaró castellanohablante y anunció la presentación de una queja ante la Mesa de las Cortes porque la presidenta de la Comisión, Itxasco Cabrera, no impidió que el diputado de Podemos Alfonso Clavería pronunciase un par de frases en catalán y fragatí para evidenciando los pocos matices que separan a la modalidad local de la lengua estándard. El reglamento de las Cortes únicamente permite a los diputados expresarse en castellano.

Siguiendo en la linea del debate que intenta asimilar identidad con lengua, Galve reafirmó su españolismo y aragonesismo: “estamos orgullosos de ser españoles y aragoneses, y lo digo con orgullo”, añadió. De paso, acusó “a esos rancios nacionalismos” de “estar atacando nuestra identidad” y se reafirmó en lo ya declarado por los comparecientes, que “éste no es un tema lingüístico, si no político”.

Por su parte, desde el PSOE, Darío Villagrasa expuso que la política del Gobierno se centrará en la “protección” de las lenguas, y recordó que Aragón tiene “un patrimonio lo suficientemente rico y plural como para tener que pensar que el Gobierno se pliega a las circunstancias políticas de otra Comunidad”.

En cuanto al resto de grupos parlamentarios, desde Podemos, Amparo Bella reivindicó que “todas las lenguas son un bien común y una riqueza patrimonial que deben ser protegidas” y recordó que en Aragón hay “50.000 personas que se autodenominan catalanoparlamntes”, además de que 3.500 alumnos cursan catalán de manera voluntaria. Desde el PAR, Lucía Guillén compartió con la Plataforma la “preocupación” sobre este tema ante “las noticias que llegan del Ejecutivo y sus manifestaciones”, es decir, su intención de derogar la actual Ley de Lenguas. “Somos aragonesistas, defendemos nuestras lenguas y negamos que se llame catalán” a la modalidad hablada en Aragón. Por último, desde Ciudadanos, Jesús Sansó reclamó que s deje de “mezclarse lengua, políticas y sentimientos”.

Origen: La CHE inicia varios trabajos de limpieza en la cuenca del Matarraña

Origen: Cerca de 200 atletas se baten en Valdeltormo

La Franja