La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentOrigen: Spotify Espanya es disculpa amb una usuària perquè li apareixien anuncis en català | VilaWeb
Aquestes últimes hores molts usuaris de Twitter han protestat al compte oficial de Spotify Espanya (@SpotifySpain) per la resposta que els responsables de l’aplicació per a la reproducció de música van donar a una usuària que es queixava perquè havia d’escoltar anuncis en català. ‘Per què estant a Saragossa he d’escoltar trenta segons d’anuncis en català?’, es queixava @anaaivarg (que arran de la polèmica a la xarxa ha restringit l’accés als piulets del seu compte). Spotify Espanya li va respondre: ‘Hola Ana. Sentim la molèstia. Ens pots dir de quina falca es tracta? Una salutació’.
Vegeu el piulet de queixa original (ara no visible), capturat per un altre usuari:
Hi ha hagut reaccions de tota mena tant en relació amb la usuària que es queixava com a la resposta de Spotify. Per exemple, la del vice-batlle de Castelló de la Plana, Enric Nomdedéu:
El compte @SpotifySpain ha mirat de disculpar-se amb dos piulets que ha anat responent a tots els qui es queixaven:
“El principal cambio estético es que el nuevo modelo ya no tendrá los escudos del Ayuntamiento de Barcelona (anteriormente perteneció a la Ciudad Condal).” Continuar llegint… Alcañiz sustituirá la farola de la plaza un año después de romperse
Cretas celebró sus fiestas en honor a Santa Águeda y el domingo 7 de febrero de 2016 su alcalde, Fernando Camps, cedió su bastón de mando a Estela Castels que fue nombrada alcaldesa. La nueva corporación recibió las bandas y tras un desfile y misa baturra repartieron tetas de la Santa a todos los vecinos. También las vaquillas llenaron la plaza de la villa.
Origen: Santa Águeda en Cretas 2016
MAGAZIN 13 de febrer de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi
11:55- 12:30.- Àgora : “Com despedim als nostres éssers estimats”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer Ramón Arbona, Rafael Fontanet i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Els carnavals a Favara. José Frco. Brunet
12:40- 12:55.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
13:25- 13: 40.- Els nostres cuiners. Rubén Martín
13:40- 14.- Entrevista al president del col.legi de podòlegs d’Aragó.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Rafael Fontanet, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Yolanda Abad, Mario Rius, Rubén Martín, Marcos Calleja i Elías Satué.
Origen: Altorricón 2 – Benabarre 0 (J20), por Ignacio Ramos
Altorricón, 2
Benabarre, 0
Altorricón: Magaña, Loren, Javi Sorribas, Jiménez, Pérez, Borja, Joel (Kelvin, minuto 79), Julen, Ribera (Derrick, minuto 63), Patrick (Guti, minuto 82) y Luque (Marko, minuto 68).
Benabarre: Maestro, Genís, Llorenç, Chupi, Joan (Olea, minuto 89), Joel (París, minuto 78), Ivan, Asafo (Ángel, minuto 78), Javi, Pepo y Quelle (Manel, minuto 55).
Árbitro: Ramo Andrés. Asistido por Gimeno Barrabés y Muñoz González. Amonestó a los locales Julen, Loren y Pérez; y a los visitantes Chupi, Joel y Javi.
Goles: 1-0, minuto 5: Ribera. 2-0, minuto 75: Patrick.
El Altorricón ha sumado diez de los últimos doce puntos en juego. Su mejor racha esta temporada, que comenzó al final de la primera vuelta en Alcañiz y que ha continuado esta tarde en el Municipal frente al Benabarre. Es la primera vez que los hombres de Radulovic suman dos victorias consecutivas, además de cuatro jornadas sin perder.
Ribera encarriló el partido en el minuto cinco al cabecear de manera extraordinaria un saque de esquina servido por Joel. A la postre ese tanto sería definitivo, porque el encuentro apenas tuvo ocasiones de gol y las que hubo se vivieron principalmente en el área visitante. Como el disparo de Luque desde fuera del área al que respondió muy bien Maestro, quien durante años defendiera la portería altorriconense.
Tras el descanso el Altorricón siguió dominando el partido, mientras el Benabarre llegaba con poco peligro al área de Magaña. El segundo sobrevoló la portería benabarrense en el 57, pero el córner ejecutado por Loren lo sacó la defensa visitante cuando ya se cantaba el tanto olímpico. Sí llegó en el 75, tras una asistencia de Marko que Patrick aprovechó para cabecera al fondo de la red.
Con el pitido final el júbilo de los locales. En el Municipal se respira otro ambiente, muy distinto al de la primera vuelta, ahora al fútbol le acompañan los resultados en una combinación perfecta, que aún tiene que continuar para que el Altorricón pueda sacar la cabeza de los puestos de abajo. En cualquier caso, los altorriconenses dormirán fuera de los puestos de descenso, a la espera de lo que hagan mañana sus rivales por abajo, principalmente el Grañén y la Peña Ferranca, sin olvidarse tampoco de los que tiene por encima, porque de pinchar, se quedarían a solo una victoria por delante del Altorricón, algo muy distinto a lo que sucedía a inicios de enero, cuando esos conjuntos estaban a siete, nueve o hasta once puntos de distancia.
Origen: Casquetes de xocolate (Viles i gents) | Xarxes socials i llengües
Viles i gents publicat a La Comarca el 5/2/2016
Casquetes de xocolate
Natxo Sorolla
“La famosa tortilla poco pasada de cocción, pero mucho de precio”. Sí. Este és lo comentari més fidedigne que trobo a Tripadvisor d’una famosa tortilla navarra que em vaig cruspir en visita turística a Bascònia. I com és lògic, en tal operació composada per dos dotzenes d’ous, va arribar el moment que pensava si no estava menjant truites molt per damunt de les meues possibilitats. I em preguntava com havia arribat a eixe punt de no retorn gastronòmic. Però és que la funció de qualsevol turista és eixa: fer l’imbècil.
Hores abans estàs a casa, te poses lo vestit de guiri, agarres la maleta, la poses al cotxe, i carretera i manta. I sobretot, t’incrustes lo magnífic cervell de turista full equip. Sense cap sana intenció de saber realment com és aquella gent que visitaràs. Simplement, vols passar-t’ho bé. Te debatràs contínuament entre descansar o estressar-te posant un cromo més a la teua col·lecció de puestos visitats. I sobretot, conviuràs en un patiment suprem: no deixar-te res de la Guia de les 10 coses essencials que has de fer si vas a… Perquè penses que allò més dramàtic sèrie trobar-te en eixe punt crític que, explicant als coneguts les mil meravelles del viatge, ix lo sabut que et pose entre l’espasa i la paret dient “però de verdat has estat a… i no has tastat/fet/vist …? Què fort!”. Per això et dixes portar per qualsevol aborigen que et recomane com a típica la truita de kilo i mig, i orgia d’ous i pataca que et fots entre pit i esquena. Faltarie! I was here!
Sí, molt sovint som turistes i mos ho passem bé fent allò que haurie d’estar contemplat al codi penal: fer aberracions perquè a la consciència col·lectiva es consideren com a essencials per als que visiten algun puesto. I aixina et pots trobar a les Rambles centenars de turistes rojos com una gamba, en gorro mexicà, i fotent-se una paella a les 12 de la nit. Al món desenvolupat funcionem aixina.
Perquè quan arribes a un espai desconegut, la màxima confiança sobre què menjar i què fer és en un guia que està fart de repetir diàriament que “aquí la gent sol anar a/menjar…”. Encara que ell fa dècades que no ho fa com a autòcton. O en un tio en lo que només fa uns segons que t’has creuat pel carrer i que, com a molt, intuixes que no és foraster perquè no fa la teua pinta de pixapins.
I aixina, jo haig acabat visitant castells de dubtós valor al país dels Càtars, menjant sípia de sabor incert a alguna taberna gaditana i fotent-me vi rebullit a un carrer gelat de fred. Però és que Llenguadoc són los castells, Cádiz són los chocos i Berlín és lo vi calent. I punt.
L’Aude ha sabut reinventar-se en lo seu país dels càtars que, evidentment, combine en lo formatge dels càtars, en lo vi dels càtars i qualsevol excentricitat dels càtars. Berlín ha convertit lo seu antic homenet dels semàfors soviètics en símbol turístic de clauers, samarretes o didals. Kukuxumusu s’ha fet d’or associant la duresa del San Fermín en la figureta simpàtica del bou multisouvenir. I estos invents se col·loquen a bon preu al turista, perquè no n’hi ha cap que marxo sense el souvenir de rigor.
És per això que sempre em plantejo què deu ser el que un guiri es deu imaginar que els autòctons fem/mengem diàriament al Matarranya. Segur que entre tots hi podem donar forma. Però va per davant l’axioma irrefutable que la casqueta és lo nostre símbol nacional. Qualsevol bar i racó turístic matarranyenc haurie de tindre lo seu mostrador de casquetes, clauers de casquetes i samarretes simpàtiques de I love casqueta. I evidentment, tota la seua indústria complementària de la restauració: desconstrucció de casqueta, casqueta salada i menú especial de degustació casquetera. Podeu no estar-hi d’acord, i penseu que tenim coses millors per a col·locar al turista. Però només que sigue per caritat en los aborígens llépols: penseu que la casqueta de xocolate pot portar a qualsevol sibarita a un estat de shock papil·logustatiu. Reflexionem-hi!