Origen: #EnConversa amb Ramon Sistac | Ràdio Terra
El professor de dialectologia de la Universitat de Lleida (UdL), natural de Camporrells valora la iniciativa de les Corts aragoneses per la supressió del terme de ‘Lapao’, que valora positivament amb la perspectiva de drets per als 45.000 habitants de les comarques de la Franja.
Origen: La Llitera | La fi del Lapao
Les Corts de l’Aragó van aprovar el passat dijous les lleis de pressupostos i de mesures fiscals i administratives amb una esmena que reconeix el castellà, l’aragonès i el català com a llengues pròpies d’Aragó a la llei de patrimoni cultural. La iniciativa va tenir el suport de PSOE, Podemos, Chunta i Izquierda Unida. Ni rastre del LAPAO, tal com es va comprometre el president del govern d’Aragó, Javier Lambán (PSOE).
La crònica és de Marcel Pena, des de la Llitera.
MAGAZIN 6 de febrer de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi
11:55- 12:30.- Àgora : “Les claus per al triomf”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Grans biografies.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros.
13:40- 14.- Entrevista a Miguel Ángel Lázaro. Ingeniero de montes. Trabaja para la DGA. Es la persona responsable del control aéreo en los incendios forestales.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Alberto Balaguer, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.
1. Quant al litigi judicial entre l’Aragó i Catalunya per la preservació de l’Art Sacre de les parròquies de la Franja, exposades actualment al Museu Diocesà de Lleida, quines són les claus per entendre el conflicte i si n’hi ha alguna part amb major “legitimitat històrica” per gestionar aquest patrimoni cultural franjolí?Origen: Dues llengües han traspassat | Lo Finestró
LAPAPYP adéu
adéu LAPAO,
descanseu en pau
malgrat la FACAO.
Recordo quan
rèiem tant
del PP-PAR ,
dels disbarats.
Encara manca la llei,
compte govern actual!
Català i aragonès
tots dos han d’esser oficials.
Ho diu el Consell d’Europa,
escriptors, professionals,
ho diu el sentit comú:
la plena normalitat.
El Gobierno regional devuelve la presencia legal al catalán y el aragonés
La cadena Ser publica enregistraments de la reunió de dissabte amb crítiques dels barons contra l’estratègia de Sánchez
Origen: Tensions per l’independentisme i Podem en els àudios filtrats del comitè federal del PSOE | VilaWeb
En la mateixa línia el secretari general dels socialistes aragonesos, Javier Lambán: ‘Pedro Sánchez no pot ser president del govern d’Espanya amb el permís dels independentistes perquè això, companys i companyes, no seria un govern socialista sinó el patíbul definitiu per al PSOE. Ens queda per tant anar a altres acords possibles amb forces de la dreta disposades a programes reformistes, com pot ser el PNB o C’s’.
Ista semana las Cortz d’Aragón han aprebau los Presupuestos de l’anyo 2016. Amás d’os contos publicos d’iste exercicio, que destinan por primer vegada un presupuesto especifico pa la politica lingüistica, s’ha aprebau la Lei dita de Mesuras Fiscals y Administrativas d’a Comunidat Autonoma d’Aragón, que se gosa conoixer como Lei d’Acompanyamiento d’os Presupuestos. En a tramitación d’ista Lei, s’ha aprebau una enmienda presentada por la Chunta Aragonesista, que reformaba un articlo d’a Lei de Patrimonio Cultural referiu a las luengas propias d’Aragón, lo mesmo articlo en o qual los grupos d’o PP y d’o PAR heban borrau, en la tramitación d’os presupuesto anteriors, lo zaguer bayo d’as denominacions aragonés y catalán. En o nuevo articlo 4, apartau 1, d’a Lei de Patrimonio, se puede leyer: 1. L’aragonés y lo catalán d’Aragón, en os quals son incluyidas las suyas variedatz dialectals, son las luengas y modalidatz lingüisticas propias a las quals se […]
Origen: Per la seua llengua los reconeixereu | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 23 de gener del 2016)
Als catalanoparlants franjolins sovint se mos reconeix fora del territori autòcton per la nostra parla: trets al lèxic, a la morfologia (conjugació dels verbs, articles determinats, possessius, pronoms…) i a l’accent. Part del grup del català occidental, té personalitat pròpia, o millor dit, personalitats. I és que a cada poble n’hi ha alguna característica diferenciada, afavorida per l’aïllament tradicional de les comunicacions en un passat i l’escassa interferència d’altres llengües, configurant diverses parles locals, que estudia la Dialectologia. Al món contemporani globalitzat han desaparegut moltes circumstàncies propiciadores d’esta diferenciació, que evidencia la procedència rural i el caràcter sobretot oral però també la seua riquesa. Si a les comunitats autònomes a on lo català és llengua oficial, la presència d’una norma —a l’escola, l’administració, los mitjans de comunicació— va eliminant diferències, a la nostra Franja sense Llei protectora la influència del castellà oficial va aigualint lo més “bell catalanesc del món”, que es parlava abans de l’omnipresència actual de la televisió. Hi ha una invasió imparable de barbarismes, castellanitzacions lèxiques que es superposen a una gramàtica i entonació encara autòctones.
A mi encara ara me pregunten per ahí lo meu origen. O me’l reconeixen directament. Me va passar, per exemple, fa un parell d’estius a Horta de Sant Joan, al recital que el 14 d’agost organitza la poeta Cinta Mulet, en acabar de llegir uns versos de Desideri Lombarte: una dona de Bot me va identificar amb una que coneixia de la meua vila, casada a Batea, que tota la vida va mantindre la seua parla. I esta mateixa setmana de visita mèdica, lo metge ja a la segona frase me pregunta d’a on sic: era un “filofranjolí”, bon coneixedor del Bergantes, del Matarranya, dels seus paratges i personatges. Fa uns dies una cadena catalana va entrevistar l’arquebisbe Omella, que en la seua bella parla de Queretes demostra la profunditat i senzillesa dels seus orígens. Llàstima que a uns quants xiquets franjolins ningú no els podrà reconèixer mai per la llengua dels seus pares!
María Dolores Gimeno
«La pregunta, una altra volta, és la mateixa: per què no se n’ha ocupat mai, l’Aragó, del seu d’art religiós? La pregunta no és per què l’ha comprat o se n’ha fet càrrec Catalunya. Sinó per què l’Aragó no ho ha fet. Sense exagerar, es pot dir que l’Aragó no protegeix ni té cura, només reclama. Els arguments que fa servir són més que qüestionables»
Origen: Sixena i l’Aragó | VilaWeb
Origen: Base de dades de premsa. Llengua catalaan. GenCat.
Base de dades de premsa |
|
|
Resultats de la cerca
|
 |
|||||||
 |
|||||||
Data  |
 |
Títol  |
|
Diari |
|||
 |
|||||||
| 28/01/2016 | |
El català i l’aragonès tornen a ser oficialment llengües pròpies de l’Aragó | |
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura |  |
||
 |
||||||||
| 28/01/2016 | |
Les Corts d’Aragó retiren el “lapao? i tornen a incloure el català a la llei de llengües | |
Altres diaris | |
|||
|
||||||||
| 28/01/2016 | |
L’Aragó es desfà del LAPAO i recupera de nou el català | |
Veu del País Valencià, La | |
|||
|
||||||||
| 28/01/2016 | |
L’Aragó es desfà del Lapao i recupera de nou el català | |
Ràdio Catalunya | |
|||
|
||||||||
| 28/01/2016 | |
Les corts aragoneses eliminen la LAPAO | |
Altres diaris | |
|||
|
||||||||
| 28/01/2016 | |
Les corts aragoneses eliminen la LAPAO | |
Altres diaris | |
|||
|
||||||||
| 28/01/2016 | |
Menos polémica y más lengua | |
Altres diaris | |
|||
|
||||||||
| 28/01/2016 | |
L’Aragó es desfà del LAPAO i recupera de nou el català | |
Racó Català | |
|||
|
||||||||
| 28/01/2016 | |
Les corts aragoneses eliminen la LAPAO | |
Altres diaris | |
|||
|
||||||||
| 28/01/2016 | |
Aragó elimina el LAPAO i torna a reconèixer el català | |
Món, El | |
|||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Origen: Visto bueno a la introducción del término «catalán de Aragón»
Los términos «catalán» y «aragonés» dieron ayer un nuevo paso para recuperar el reconocimiento legal que perdieron en la anterior legislatura en favor de las «lengua aragonesa propia del área oriental» y «lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica», respectivamente. O lo que es lo mismo, los polémicos «lapao» y «lapapyp».
Las Cortes dieron ayer el visto bueno en la Ley de Acompañamiento de los Presupuestos de Aragón una enmienda de adición de CHA para modificar la Ley de Patrimonio Cultural Aragonés. La principal novedad es que la formación de izquierdas introduce el término «catalán de Aragón» junto al de aragonés al hablar de las «lenguas y modalidades lingüísticas propias a las que se refiere el artículo 7 del Estatuto de Autonomía de Aragón de 2007 y la Ley de Uso, Protección y Promoción de las Lenguas y Modalidades Lingüísticas Propias de Aragón. La enmienda contó con los votos a favor de PSOE, Podemos e IU. Por su parte, PP, PAR y Ciudadanos votaron en contra criticando que en el texto se hiciera referencia al Estatuto, consensuado por todos los partidos en 2007.
Críticas de FACAO
Esta modificación ya ha suscitado las primeras reacciones más allá del Pignatelli. La Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO) ya solicitó el martes a los partidos mediante un comunicado que votaran en contra de la enmienda «catalanista». Para FACAO, CHA pretende realizar una «trampa antiestatutaria» y «manipular el Estatuto de Aragón», un texto en el que en «ningún momento refleja que en Aragón se hable catalán y que ahora, con esta propuesta de CHA, se pretende partir el gran consenso que hubo para poder reformar el Estatuto de Aragón».
Por ello, la asociación insta a la oposición a recurrir jurídicamente esta enmienda de CHA y recuerda que el partido «firmó en septiembre en Barcelona un manifiesto independentista junto con la CUP y Esquerra Republicana, partidos, estos dos últimos, que exigen la anexión a Cataluña del Aragón oriental». Asimismo, recuerda a Podemos que durante las campañas electorales siempre han defendido los referéndums para consultar con el pueblo así que espera que ahora, «por coherencia y para no incurrir en mentiras», pida en las Cortes que se lleve a cabo una consulta popular a los hablantes de las modalidades aragonesas para aprobar una u otra medida. Además, también exigen «responsabilidad» a PSOE y a IU para «no caer en la trampa catalanista de Chunta». Por último, solicita a Partido Popular, Partido Aragonés y Ciudadanos que no «reblen ante las medidas impositivas y radicalizadas de CHA y que hagan valer sus votos negativos para demostrar que el 50% de las Cortes aragonesas defienden el aragonés y sus modalidades frente a la imposición del catalán y de la neofabla».
Estudio sobre el catalán en la Franja
Por otro lado, esta semana se ha dado a conocer que el Departamento de Cultura de la Cataluña y el consorcio Campus Iberus impulsarán conjuntamente un estudio y varias publicaciones sobre la situación del catalán y su uso social en la zona oriental de Aragón basándose en una encuesta realizada en 2014 que revela que el 49,6% de la población de esta zona considera que su lengua es el catalán.
Según ha señalado el Departamento de Cultura en un comunicado, el estudio tendrá como materia prima los resultados de la encuesta sociolingüística realizada en 2014 en este ámbito territorial por la Dirección general de Política Lingüística.
Según el departamento, los primeros análisis ya han permitido determinar que un 80,2 % de la población adulta sabe hablar catalán; un 94,1% lo entiende, y el 74,7% declara que lo sabe leer. La competencia de escritura es mucho más baja, como revela el hecho de que sólo la mitad de los que saben hablar en catalán declara que sabe escribir en esta lengua. Asimismo, los primeros resultados de la encuesta, que aporta los datos para llevar a cabo el estudio, reflejan que la media de uso del catalán (49,9%) es similar a la del castellano (46,5%).En cuanto a la lengua de identificación, un 49,6% de la población de esta zona aragonesa considera que su lengua es el catalán y el 40,6%, el castellano.
El estudio sociolingüístico sobre la Franja será dirigido técnicamente por la Dirección general de Política Lingüística con el asesoramiento de la Universidad de Zaragoza. Entre otros, participará el sociólogo de Peñarroya de Tastavins Natxo Sorolla, profesor de la Universitat Rovira i Virgili. Precisamente, el peñarojino ha obtenido recientemente un ‘cum laude’ en su tesis doctoral en la Universidad de Barcelona titulada ‘Elección lingüística y roles sociolingüísticos en la Franja desde la perspectiva de las redes sociales. El texto investiga sobre el proceso de sustitución de la lengua materna mediante la transmisión oral entre padres e hilos en las comarcas del Bajo Cinca y La Litera.
Origen: Adéu al LAPAO | Griselda Oliver i Alabau
Finalment, les Corts d’Aragó, amb el suport de PSOE, Podem, Chunta i IU presenten aquest dijous una esmena a la llei de patrimoni cultural per incoporar-hi un article que diu que el català i l’aragonès són les llengües pròpies de l’Aragó, en comptes del LAPAO i el LAPAPYP, tal com els anomenava la Llei de Llengües (03/2013) promoguda pel PAR i el PP fa tres anys. Aquest és el primer pas cap a la derogació d’una llei polèmica que volia evitar precisament els termes català i aragonès. El setembre del 2015, Javier Lambán va anunciar que “tan ràpid com sigui possible”, el Govern d’Aragó presentaria una iniciativa per derogar aquesta legislació.
Així mateix, Lambán ha aclarit que el seu objectiu és tornar a anomenar castellà, català i aragonès les tres llengües del territori després que el govern del PP i del PAR haguessin fet “el rídicul més espantós”, d’acord amb El Heraldo. Segons el president d’Aragó, aquesta és una realitat que cal reconèixer. A més a més, ha afegit que cal que es faci “un exorcisme de vells fantasmes” i de “vells complexos d’inferioritat” alimentats per alguns sectors de la societat, els quals s’han negat a reconèixer “realitats absolutament palmàries”. Un anuncia que es va fer públic mentre el dirigent socialista català, Miquel Iceta, va reunir-se amb el socialista Lambán.
D’aquest anunci se’n desprenen, doncs, diverses lectures. Segons el sociòleg Natxo Sorolla, el fet que l’anunci s’hagi fet al costat d’un polític català té una molta rellevància, ja que es tracta d’un anunci que lliga amb la campanya electoral catalana. Però a més a més, l’anunci de la derogació “se situa més aviat en direcció a un públic exterior a Aragó que no pas a la resolució del conflicte polític que viu Aragó en la gestió de les minories lingüístiques”, afirma Sorolla.
Per a ell, doncs, obrir un altre debat parlamentari sobre les llengües és innecessari: “Amb una definició clara que LAPAO és català i que LAPAPYP és aragonès, es disposa del cos legislatiu bàsic que donava la Llei del 2009, però no es farà així i segurament hi haurà un debat públic i parlamentari”. En aquests moments, obrir un debat polític sense un consens previ “pot provocar debats públics entre els qui donen suport al Govern, que acaben perjudicant les llengües”. Sorolla és de l’opinió que “cal normalitzar la difusió mediàtica de la presència i vitalitat de les dues llengües per evitar els conflictes com els que s’iniciaran una altra vegada”, perquè aquests debats no només “creen inseguretat i transporten les polèmiques agres sobre els parlants, els centres educatius, etc., sinó que empitjoren la normalització de les dues llengües”.
De fet, no ha estat fins a principi del segle XXI que s’ha formulat la primera llei que s’ha ocupat de vetllar per la llengua catalana i aragonesa a l’Aragó, tal com subratlla Miquel Àngel Pradilla a La catalanofonia. “És important destacar que l’anomenada «Llei de Llengües» es va elaborar en un escenari de conflictivitat important. La seua aprovació, amb els vots favorables del PSOE i de la Chunta Aragonesista (CHA), va arribar amb vint-i-sis anys de retard i amb un clima de força tensió social i política impulsat pels partits a l’oposició del Goern aragonès, el PP i el PAR”, continua Pradilla. El 2013 aquesta llei, com ja sabem, va ser substituïda per la nova Llei de Llengües impulsada pel PAR i pel PP i que va ser l’origen de la famosa denominació del LAPAO i LAPAPYP per al català i l’aragonès, respectivament.
Així, doncs, encara que la derogació de la Llei de Llengües és una bona notícia, tanmateix, la situació del català a la Franja continua sent molt delicada. És cert que les dades demostren, tal com va exposar Natxo Sorolla durant les Jornades de Llengua i Societat que van tenir lloc aquest mes de juliol a l’Ateneu Barcelonès, que l’ús del català i del castellà es troba en una mesura similar, però “és essencial posar l’accent en les llengües en el sistema educatiu, perquè en el cas del català les noves generacions estan iniciant processos de substitució lingüística que només amb el sistema educatiu podran ser gestionats”, sosté Sorolla. “A més a més, en el cas de l’aragonès, cal resoldre el consens sobres les normatives lingüístiques i engegar sistemes d’alfabetització en les zones d’ús històric”.
Segons les últimes dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics del 2013, el català a la Franja és la llengua inicial del 52,2% de la població, el 51,4% s’hi identifica i el 49,6% la fa servir com a llengua habitual. Així mateix, el català es manté estable en la transmissió intergeneracional, tant pel que fa a la llengua que els fills fan servir amb els pares (52,7%), com pel que fa a la llengua que els pares fan servir amb els fills (54%). Ara bé, segons els percentatges d’ús de la llengua, només el 9,4% l’utilitza sempre i un 23% no la fa servir mai.
Tot i que això demostra una certa vitalitat de la llengua, val la pena recordar aquestes paraules de Pradilla (La catalanofonia, 2015: 98). “Val a dir que la sobtada activitat legislativa contemporània ocasionada per l’aprovació de les dues lleis referides anteriorment ha conflictivitzat extraordinàriament la gestió de les llengües a la comunitat aragonesa. Ens trobem instal·lats, doncs, en un escenari gens propici per a l’activació de polítiques favorables a la rehabilitació del català en un territori on la vitalitat de la llengua en el paisatge lingüístic quotidià contrasta amb la seua precarietat en les comunicacions institucionalitzades.”
Carlos Mor ha asegurado que renuncia para “dedicarse por completo a su empresa” y que dimitirá cuando tenga un sustituto.