Clarió se manifiesta en el IES Matarraña en defensa del catalán

«La història de la Franja encara és molt desconeguda. Són molt poques les persones que poden explicar per què a la Franja es parla català. Faltava una història de conjunt que donés resposta a tot un seguit de preguntes que els llibres d’història en general no contesten.» Aquesta història l’ha recollit l’historiador, escriptor, periodista i activista cultural Joaquim Montclús (Calaceit, el Matarranya, 1957) en el llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics, que ha editat l’Institut d’Estudis Catalans. El llibre es va presentar el dia 26 de maig, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut, en un acte en què van intervenir Germà Gordó, conseller de Justícia de la Generalitat; Joandomènec Ros, president de l’IC; Josep Cruanyes, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’IEC, i l’autor.

El treball s’ha confeccionat a partir d’una important recerca bibliogràfica, històrica i jurídica de cadascuna de les quatre comarques principals que componen les terres de la Franja de Ponent: la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya. L’estudi defineix la Franja de Ponent com el seguit de terres de llengua catalana que se situen en els límits meridionals del Principat de Catalunya, a cavall de la línia administrativa divisòria actual de les províncies de Lleida i Tarragona i també d’Osca, Saragossa i Terol: una cinta de nord a sud que va des dels Pirineus fins a la comarca dels Ports del País Valencià, amb una superfície de 4.449 km2 i amb una població de prop de cinquanta mil habitants.El llibre aprofundeix en la història i l’evolució d’aquest territori, des de la prehistòria fins a l’edat contemporània, i inclou una anàlisi jurídica sobre l’adscripció dels habitants de la Franja a Catalunya o Aragó, així com un treball històric i jurídic sobre la situació de la llengua catalana en aquestes comarques, que arriba fins als moments actuals: la Llei de llengües, promoguda pel Govern d’Aragó l’any 2009, i la seva derogació posterior, i la posada en marxa de l’anomenada «llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental d’Aragó», més coneguda com a LAPAO. El volum també recull una cronologia dels fets més importants, les biografies de personatges vinculats a la Franja i un diccionari d’autors contemporanis en llengua catalana de la Franja de Ponent. En el capítol de les conclusions, el llibre destaca que «les terres de la Franja de Ponent, malgrat la separació administrativa actual, sempre han estat unides a Catalunya».

La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics ha estat editat amb el suport del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

El llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics es presenta a l’IEC

 

 

Origen: Artistes catalans en el salvament del patrimoni artístic de l’Aragó | albert mercadé

Clarió convoque una ‘concentració simpàtica’ pel futur de l’ensenyament de català al IES Matarranya | Comarques Nord

Clarió convoque una ‘concentració simpàtica’ pel futur de l’ensenyament de català al IES Matarranya

L’associació de mares i pares pel català Clarió ha convocat per al pròxim dimecres una concentració simpàtica pel futur de l’ensenyament de l’assignatura de català al IES Matarranya. Així ho ha anunciat l’associació, integrada per diferents mares i pares dels municipis del Matarranya, que ha cridat als diferents veïns del territori amb sensibilitat per la seua llengua a participar-hi. Clarió ha convocat esta mobilització per a reclamar una solució digna per l’ensenyament del català al centre, i durant l’acte entregarà un sac de paraules boniques a l’equip directiu de l’institut. Serà a les 13.30 hores, quan es fa l’última hora de classe.

En declaracions a Ràdio Matarranya, Pepa Nogués va concretar que “volem fer visible l’aprenentatge de la llengua del territori i que no acabem el curs sense tindre una solució bona per als estudiants”. Iniciativa oberta a tota la comarca. “Serà una concentració on volem que hi haja representació de pares, associacions culturals, polítics i sobretot dels estudiants. Al director del IES Matarranya li entregarem un sac de paraules boniques que hem anat recopilant per tots els pobles, simbolitzant que eixa és la nostra llengua, el nostre patrimoni, la nostra cultura. Que ens ho cuiden i que l’ensenyament de la llengua es segueixo difonent dins de les aules”.

Pel que fa a la formació de català dins de les aules, Nogués va recordar que el dimarts previ a Comicis Municipals van tindre una trobada amb l’inspector de zona, qui els va garantir que hi havia 3 solucions possibles per al català al centre. “La primera solució és fer català per la tarde, en detriment de l’alumnat, i no ho podem fer. La segona solució és fer una setena hora de matí que és molt complicat per motius geogràfics. La tercera solució es fer-ho dins del nou currículum”. Després de parlar amb professors i pares, inspecció donaria autorització per impartir l’assignatura “en la franja horària de lenguas propias de Aragón”. Fins aquí, tot bé.

. Una solució abans de final de curs

Tot pareixia resolt. Però no. A la setmana següent, “inspecció va dir que firmaria, però que abans ho ha de demanar direcció. Parlem en direcció i ens va dir que firmarà, però prèviament els ha de donar autorització inspecció. Ha passat la setmana. Tots ens diuen que tenen bona voluntat, que el problema es resoldrà. Però ens fa por que acabe el curs sense cap solució”. Nogués va recordar que “enguany tenim els xiquets de 1er de ESO que no han pogut fer l’assignatura de català com s’havien matriculat perquè amb el curs començat els van obligar a canviar, fent una hora de català i una hora de francès”. Una solució “salomònica que volia acontentar tots, però que ha perjudicat els alumnes”.

D’aquí esta concentració simpàtica, amb la qual “volem desencallar el tema i que entre tots el puguem solucionar”. Pel que fa a l’ensenyament de català a secundària amb la LOMCE, només el IES Matarranya no ho té resolt. Nogués va apuntar que “cada u ha buscat la millor solució. Cadascú impartirà l’assignatura de forma diferent”. Però el IES Matarranya no té desenvolupat projecte lingüístic, que “no entenem perquè aquí no ha estat possible”. En este context, Nogués va recalcar que “això no és un problema que té el Govern d’Aragó amb el català, sinó que a Vall-de-roures no hem trobat una solució”. Però no s’ha pogut o no s’ha volgut? Des de Clarió diuen que “no ho sabem”

La DGA ofertará el nivel C1 de catalán en la Escuela Oficial de Idiomas de Alcañiz | Noticias de educación en Heraldo.es

Idiomas

La DGA ofertará el nivel C1 de catalán en la Escuela Oficial de Idiomas de Alcañiz

La alta demanda para estudiar en Cataluña ha conseguido que se den clases de un nivel superior.

Escuela Oficial de Idiomas J. Blasco

El departamento de Educación, Cultura y Deporte comenzó hace dos años a ofertar enseñanzas para conseguir el título de C1 (siguiente paso después del B2) en las Escuelas Oficiales de Idiomas (EOI) de Aragón. Esta experiencia, que se inició en el curso 2013-2014 como “prueba” en cinco escuelas, se ha implantado con fuerza en casi todos los centros aragoneses. Ejemplo de ello es que ya no solo se imparten clases de este nivel de inglés, francés y alemán -lenguas con mayor demanda-, sino que este año han decidido ofertar el título de C1 de catalán.

Desde este curso académico el nivel de C1 de catalán se impartirá en la EOI de de Alcañíz. De este modo, según señalan desde la DGA, se pretende cubrir las necesidades de los estudiantes aragoneses que cada año deciden matricularse en este idioma. De hecho, en el último curso había unos 300 alumnos apuntados.

Esta decisión se toma en una de las EOI con mayores conexiones laborales y académicas con Cataluña. Según destaca Javier García, responsable de Educación de CSIF-Aragón, “cada vez es más común buscar ofertas laborales en Cataluña, en las cuales te suelen pedir conocimientos de catalán”. De hecho, si se mira en internet no es extraño encontrar trabajos en los que se exija un C1 o un B2 de este idioma, aunque también existen otros en los que solo se requiere tener un conocimiento básico.

Además, desde que en 2014 la Generalitat de Cataluña reguló la clasificación por niveles del catalán igualándola a otras lenguas como el inglés o el francés, se puede ver cómo en las oposiciones se remarca cuál es el nivel requerido. Por ejemplo, para ser bombero en Barcelona es necesario tener un B2. “Con la falta de oposiciones que hay en estos momentos muchos deciden presentarse en varias comunidades, por lo tanto, es normal que se incremente la demanda de este idioma para tener más opciones”, recalca.

El estudio en universidades de Cataluña es otra de las razones por las que los aragoneses deciden aprender catalán. En estos momentos no suele ser obligatorio tener un conocimiento determinado de esta lengua, aunque la mayoría de las clases se imparten en catalán. Sin embargo, esta situación puede cambiar. Con la aplicación de la LOMCE, la Generalitat se han planteado que los futuros alumnos de Magisterio tengan que obtener como mínimo un 4 en el examen de esta lengua.

Apuesta por mejorar los conocimientos lingüísticos

Las grandes novedades de este año se centran en la oportunidad de obtener el título de C1 de catalán en Alcañiz y de alemán en la EOI de Teruel. Esto ha provocado que el número de plazas dedicadas al nivel C1 haya vuelto a ascender, aunque en menor medida de lo que lo hicieron el año anterior, cuando se duplicaron. Según los datos facilitados por el departamento de Educación, Cultura y Deporte, el próximo año habrá 660 plazas de esta categoría.

El resto de las EOI que permiten estudiar hasta el nivel más avanzado mantienen la oferta del año anterior. Tanto la número 1 de Zaragoza como la de Huesca continúan dando clases avanzadas de alemán, francés e inglés. La Lázaro Carreter en Zaragoza y la de Utebo imparten cursos de francés e inglés, mientras que en Calatayud solo se dan clases de C1 del idioma ‘rey’: el inglés.

La prescripción, en septiembre

Los alumnos que deseen estudiar este curso en Alcañiz tendrán que preinscribirse como estudiantes de nuevo ingreso entre el 1 y el 11 de septiembre y deberán haber obtenido el B2 en una de las EOI en las que se imparte. Esta dinámica también la deberán seguir aquellos que quieran cursar el nivel C1 del resto de idiomas.

Origen: Villanueva de Sijena, el pueblo de Huesca que ha puesto en jaque al Gobierno de Mas – ABC.es

La colisión entre dos vehículos se ha registrado a las 13.10 de este martes en el kilómetro 15.

Origen: Un muerto y un herido grave en un accidente registrado en la A-131 a la altura de Ballobar

Per què al Matarranya no podem aprendre la nostra llengua?

Origen: Vuelta al mundo sin moverse de Valderrobres

Les majories sorgides del 24-M auguren canvis en matèria lingüística a les Balears, el País Valencià i la Franja

Origen: Bones noves a la catalanofonia?

Aragó. La majoria absoluta se situa en els 34 escons, als quals el PP no arriba ni amb la suma de Ciutadans i el PAR (32). En canvi, un possible tripartit de PSOE + Podem + Chunta Aragonesista sí que hi arribaria. Tot i això, no podem esperar grans moviments sobre la consideració del català i l’aragonès a la regió, tret que confiem en la capacitat decisòria dels dos escons de la Chunta, l’únic partit que aposta obertament per la cooficialitat de les dues llengües. Pel que fa a Podem, tot indica que en coses de llengües naveguen bastant (hi tenen algun lingüista, entre la colla de politòlegs?), perquè proposen un règim de “quasioficialitat” sense que quedi clar què vol dir això, alhora que aspiren a la normalització lingüística però preveuen que l’ensenyament del català sigui només optatiu. Tenen però el detall de proposar canvis en la llei de llengües i prometen restituir la designació de català i aragonès en lloc dels infausts lapao i lapapip. Compte però amb el PSOE, que no diu res de canviar la llei i es limita a promoure que els centres escolars ofereixin les “lenguas propias”, sense dir si això serà curricularment obligatori.

Origen: Només la meitat de la població de la Franja sap parlar català

Origen: Carlos Orona fallece en Valderrobres y deja un legado escultórico de la comarca

Viles i gents publicat a La Comarca de 29/5/2015

«Abanicos» de PPARSOE

Natxo Sorolla

Lo Matarranya és una comarca especialment conservadora en lo vot polític. Als pobles de la conca del Matarranya la dinàmica ha estat liderada pel PP. I a la conca del Tastavins l’ha liderat lo PAR, aprofitant-se els pobles més menuts de la posició que els propis dirigents defineixen com «clavico del abanico». Però al cap de la correguda som una comarca conservadora. I és en este context que te rellevància la senyal de canvi, confusa, i potser efímera.

Això mos ajude a entendre-ho l’habitus de Bourdieu, un sociòleg d’origen rural i occità, que considerave que el comportament social se regie per unes normes de joc compartides. Eixe pòsit cultural, que denomine habitus, difícilment lo posem en dubte, perquè sense eixes «normes del joc» no podem sistematitzar la nostra activitat quotidiana. Lo nostre habitus matarranyenc estave acostumat a mantindre candidatures de l’espai tradicional PP, PSOE i PAR, i en los últims anys, una CHA emergent. No cal molt més per a l’«abanico», que tampoc ne som tants. I els experiments només s’han de fer en graciosa.

Per això, si s’ha de sintetitzar en una única idea els resultats de les darreres eleccions, s’emporte la palma l’emergència de Podemos. Los resultats de Ciutadans (6%) són bastant interpretables, aparellats a la reducció del tripartit PPARSOE. Però els de Podemos són singulars: han tret lo 17% (!) del vot matarranyenc a les autonòmiques, tants com lo PAR (!) o el PSOE (!). Contextualitzeu la intensitat del moviment fixant-tos en lo resultat del vostre poble, i intenteu ficar cares dels vostres veïns a eixe vot. Operació impossible. Ni venen de l’abstenció, ni venen d’antics votants progressistes. És una senyal confusa perquè obtenen eixa potència a les autonòmiques sense tindre la capacitat de vehicular cap candidatura matarranyenca afí a les municipals.

És bastant predictible que davant la situació actual, los habitus se poden trencar. PP i PSOE van dissenyar l’economia que va portar al creixement de la primera dècada dels 2000. Però el bipartidisme també va crear l’economia fictícia, lo sistema trencat d’una quarta part de població sense treball, un sistema bancari fallit que manté els seus dirigents en fons públics, i un sistema polític articulat per la corrupció. Si bé les ciutats són motors de canvi polític, al panorama rural la innovació se sol integrar lentament. Lo recorregut de CHA a tota la perifèria rural mostre este procés lent. Per això, aquí l’emergència ràpida i sincronitzada de Podemos és estranya, perquè té el seu nucli en elits intel·lectuals progressistes, i urbanes, valgue la redundància. Los resultats polítics matarranyencs a les autonòmiques marquen una transformació, confusa, i potser efímera. Però la innovació ja és significativa per sí mateix. Tot l’«abanico» polític matarranyenc pot prendre nota d’este fet singular.

Ives Roqueta

Els fasts del nacionalisme hispano-aragonès