La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentInstitut d’Estudis del BaixCinca ha afegit una… – Institut d’Estudis del BaixCinca.
Un any més, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca celebra la seua gala anual, que enguany tindrà lloc dissabte 29 de novembre, a les 19:00 hores, al Local social de Vilella de Cinca.
Com és habitual, durant l’acte es lliuraran els guardons Josep Galan a la normalització lingüística i cultural. Ben aviat farem públic quines persones o entitats han sigut reconegudes amb aquest premi, que arriba a la XVIII edició. D’altra banda, al llarg de la gala s’anunciaran els projectes d’investigació que han merescut les XXV Beques Amanda Llebot.
Clourà l’acte una actuació musical a càrrec de Marta Larroya (flauta travessera) i Andrés Sánchez (guitarra).
«Monte Evaristo» | L’ esmolet.
Un sopar familiar de nit de Nadal. El marrec de deu anys se sent feliç. Hi ha els oncles i els cosins, un Pessebre preciós, al tocadiscos sonen els singles (vinils a 45 rpm) de nadales catalanes que tant li agraden —ell encara no ho sap, però és per contrast amb els «Chiquirritins» i les «Marimorenes» que canten els xiquets del seu barri. La conversa sempre amena del tiet Salvador pren un tombant geogràfic. En un moment donat, l’oncle pregunta al nebot «I tu, Carlus, ja saps quina és la muntanya més alta de la Terra?». En Carlus se sent cofoi. Precisament aquesta informació sí que la sap. «És clar, tiet. El monte Evaristo!», fa. Tots els comensals riuen amb ganes (menys la seva germaneta, que s’ho mira sorpresa). L’oncle Salvador l’esmena amb cordialitat. «Fins on jo sé, se’n diu Everest». El cofoisme del nano segueix en augment. Per una vegada podrà alliçonar al tiet, que tantes coses sap, que tant ha viatjat. «No, tiet; és l’Evaristo, que ho he llegit!». N’està del tot segur. «I on ho has llegit, si es pot saber?» pregunta de nou l’oncle. «A un tebeo del Buggs Bunny!» li respon en Carlus, adonant-se mentre ho diu de la inconsistència de les seves fonts. La rialla es reprèn, especialment entre els cosins grans.
Aquell dia vaig aprendre que la ignorància és molt atrevida. Per sort, l’entorn era cordial i la lliçó va ser indolora, festiva fins i tot. Tanmateix, pel que es pot sentir en tertúlies mediàtiques i articles periodístics, no tothom ha tingut una experiència tan instructiva. O si l’han tinguda, no n’han tret cap conclusió.
És important verificar les fonts d’informació, especialment entre els periodistes i tertulians que aboquen les seves opinions als mitjans de comunicació. Si no, acabarem atorgant valor enciclopèdic a la imatge d’en Buggs Bunny perseguit per una cabra, corrent pendent amunt d’una muntanya amb el rètol «Monte Evaristo» clavat al cim.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja n. 115, novembre 2012
Diversión y aprendizaje en las Jornadas Culturales del Matarraña.
Cabe reseñar que pocas veces se ha visto el salón de plenos de la Comarca tan lleno como en la primera sesión de las Jornadas. El responsable del éxito fue el historiador José Luis Corral, que presentó en Valderrobres su conferencia basada en la novela ‘La Corona de Aragón: manipulación, mito e historia’. Decenas de personas se interesaron por la actividad y escucharon con gran interés las ideas y conclusiones del veterano historiador. Entre otros aspectos, Corral criticó «la tergiversación de la historia como arma política y como fundamento ideológico erróneo».
Preguntado por las sucesivas polémicas entre la Franja y la Generalitat de Cataluña, como puede ser la inclusión de las comarcas bilingües en los libros de texto, el historiador explicó que «los libros deben ser rigurosos porque para interpretar la historia ya estamos los profesores. En demasiadas ocasiones, las editoriales han aprovechado los rasgos comunes entre Cataluña y Aragón para fundamentar objetivos políticos».
Al respecto, el historiador añadió que la falsificación de la historia no solo afecta a la Corona de Aragón ya que es un problema común de las naciones o regiones ávidas de mitos o héroes. «Por ejemplo, cuando Alfonso III quiso dotar de mayor heroicidad la Reconquista ordenó enaltecer algunos episodios, y así surgió la leyenda de la batalla de Covadonga, hecho que nunca ocurrió en realidad».
10 rincones de Aragón recomendados por gente de fuera – En el mundo perdido.
6-Roda de Isábena
Pau García Solbes (Alicante) Twitter: @elPachinko Web: El Pachinko
Roda de Isábena es una auténtica joya del románico escondida en el pirineo aragonés, concretamente en la comarca de Ribagorza, provincia de Huesca. Calles empedradas, panorámicas al espectacular Turbón, su catedral y claustro del románico, cuestecitas, arcos y piedra, mucha piedra… merece la pena visitar este pueblo perdido.
Su singularidad reside en que es el pueblo más pequeño de España (unos 60 habitantes) con catedral propia. Se trata de la Catedral de San Vicente Mártir, una construcción del siglo XI muy bien conservada, a pesar de que fue construida en el siglo XI. Entre sus anécdotas se encuentra un saqueo por parte del célebre ladrón Erik el Belga, que se llevó, entre otras joyas, el mueble románico más antiguo fabricado en Europa.
8-Comarca del Matarraña
Lala (Islantilla) Twitter: @LalaViajera Web: Lala Viajera
Una de las zonas que más me han gustado de Aragón es el Matarraña, en la provincia de Teruel, una comarca en la que la confluencia de influencias aragonesas, catalanas y valencianas han convertido a este territorio y sus gentes en un sorprendente tapiz de costumbres y tradiciones, espectaculares paisajes, y pueblos con sabor medieval.
Villas con estampas idílicas, como Valderrobres o Calaceite, se encuentran entre los “Pueblos más Bonitos de España”. Otros, como La Fresneda, Ráfales o Beceite, están declarados Conjunto Histórico-Artístico. Sin duda, merece la pena perderse por las calles sinuosas y empedradas de estos pueblos con encanto empapándote de su historia, patente a cada paso en su rico patrimonio civil, palaciego, religioso y popular.
La gastronomía es otro de los puntos fuertes del Matarraña; una cocina tradicional basada en productos de la tierra, como el aceite de oliva virgen extra, los vinos, la miel, las almendras, el queso de cabra, los productos del cerdo (especialmente el jamón con Denominación de Origen Teruel), la carne de cordero y de caza (conejo, perdiz, codorniz, etc), los melocotones de Calanda… sin olvidar la rica repostería tradicional.
Acaba de publicar ‘La pell de la frontera’ sobre l’efecte de la immigració en la identitat de la Franja
Bona notícia. Francesc Serés acaba de publicar un llibre: ‘La pell de la frontera‘. I Quaderns Crema l’ha col·locat en la col·lecció vermella amb franja negra, ‘D’un dia a l’altre’, que fa frontera entre la literatura i el periodisme. Va de fronteres. Aquesta nova obra de Serés, literària com les que més, mostra una realitat enganxada a la seva vida: l’arribada de la immigració africana al seu poble, Saidí, i a més pobles de la Franja, com Alcarràs, Soses, Torres de Segre, Aitona… Pobles d’immigrants oblidats, lloc de pas o de final de molts marroquins, malians, senegalesos… que han influït en la identitat de la Franja.
Aquest llibre s’emparenta amb ‘La matèria primera‘ (premi Octavi Pellissa, Empúries 2007), relats de no-ficció sobre el món laboral a Catalunya, i amb ‘La força de la gravetat‘ (Quaderns Crema, 2005), que afronta la mateixa temàtica a través de la ficció. La diferència és que ‘La pell de la frontera’ es publica ara, quan la crisi cou, mentre que els altres ja parlaven de la bombolla immobiliària, perquè el 2005 i el 2007 ja hi era, però no havia esclatat i no es volia veure.
Comencem l’entrevista mirant com ‘La pell de la frontera’ escruta el ‘nosaltres’ davant dels ‘altres’. Perquè l’essència d’aquest llarg projecte de Serés, segons que explica, és entendre com els ‘altres’ han incidit i han transformat el ‘nosaltres’.
—Aquest llibre és el darrer que vau fer de dalt a baix amb en Jaume Vallcorba. Vau tenir un dubte fins al final: si passàveu el segon capítol al principi i el convertíeu en una mena de pòrtic. No ho vau tocar. Trobo que començar amb ‘La petita història de les històries sense història’ és un gran encert. Aquesta primera peça conté humanisme i literatura.
Continuar llegint… Francesc Serés: ‘Per què ells sí i tu no?’ – VilaWeb.
Vídeos
L’escriptor llegeix un fragment del llibre que acaba de publicar, ‘La pell de la frontera’
Casi 200 empresas catalanas se han trasladado a Aragón desde 2012.
“Cada vez más empresas miran hacia Aragón por el proceso soberanista”, explica el presidente de Cepyme.
Vista panorámica de la capital catalana. Heraldo
Varios factores están detrás de este constante trasvase de sociedades. “El empresariado aragonés cuenta con algunas ventajas sobre el catalán, como la agilidad administrativa. No hay color entre las facilidades a la hora de implantar una empresa, eso es algo muy positivo que tenemos que agradecer”, apunta Aurelio López de Hita, presidente de Cepyme en Aragón.
También los costes laborales suponen una ventaja para el tejido empresarial de la Comunidad, según explica López de Hita: “Hay numerosos convenios colectivos cuyos costes son bastante más bajos en Aragón que en Cataluña, como por ejemplo el textil y el del metal”.
También influye, apunta el representante de la pequeña y mediana empresa aragonesa, el intento de proceso soberanista orquestado desde la Generalitat: “Está claro que en los últimos años se ha extendido una clara preocupación e inseguridad entre los empresarios catalanes ante el futuro político más inmediato y cada vez más empresas miran hacia Aragón y otras comunidades por este proceso“. Desde 2012, año en que se intensificó el discurso independentista, se han mudado un total de 198 sociedades.
Además de las empresas que ya han movido su domicilio social a territorio aragonés, se podrían sumar otras a corto plazo. “Llevamos ya un tiempo en el que estamos en constante comunicación con empresarios catalanes que planean una posible deslocalización hacia Aragón. Hablamos con ellos, les asesoramos y derivamos cada caso hacia el departamento de Industria e Innovación”, abunda López de Hita.
El empresariado catalán se ha posicionado en diferentes ocasiones contra la posibilidad de que la región se escinda del resto del Estado e incluso algunos grandes empresarios como José Manuel Lara, presidente del Grupo Planeta, anunciaron su traslado en caso de que esto se produzca.
El presidente de la patronal catalana, Joaquim Gay de Montellà, aseguró en una entrevista con Europa Press que un eventual proceso de independencia podría acabar conduciéndo a Cataluña a un “cierto aislamiento”, al menos durante los primeros años, y ante tal situación, vería necesario un colchón de seguridad, una cobertura y garantías de que el sistema funcionará. “Si no, la falta de visión de la situación nos desplazaría del resto de economías”
Madrid, principal destino
Madrid es, con diferencia, la comunidad que más empresas catalanas atrae: 435 en lo que va de año, la misma tónica que en los últimos cursos. Por detrás se encuentran la Comunidad Valenciana (102), Andalucía (95) y Aragón (63).
Francesc Serés, l’home de frontera | Núvol.
Francesc Serés acaba de publicar La pell de la frontera a Quaderns Crema, un llibre que arriba a les llibreries pocs mesos després de la mort del seu editor, Jaume Vallcorba. Serés és un home de frontera, un escriptor que ha entès com ningú que el món és un lloc obert i que la identitat és una realitat porosa i canviant. La pell de la frontera és un retrat magistral dels canvis que ha viscut el país amb l’arribada de la globalització i la nova immigració. Aquest dilluns 17 de novembre participa al CCCB en la conversa ‘Demografia i identitat nacional’, amb el geògraf Oriol Nel·lo, la cineasta Neus Ballús i l’escriptor Andreu Domingo, autor de ‘Catalunya al mirall de la immigració’ (L’Avenç).
Els relats que componen La pell de la frontera dibuixen el país que ens ha deixat la crisi. Serés hi descriu també la desparició de tot un món sense nostàlgia ni sentimentalisme, combinant descripció, diàleg i anècdota amb un equilibri sempre sostingut i àgil. Aquest llibre, quan encara era només era un projecte, va rebre el Premi Ciutat de Lleida de Narrativa l’any 2005. Quan va enllestir el primer esborrany i el va portar a Jaume Vallcorba, cap a l’any 2008, Serés es va adonar que no era un llibre acabat. Vallcorba també li va fer notar que era un esborrany que necessitava més feina i va preferir fer passar al davant Contes russos (2009). Serés va veure que amb La pell de la frontera donava fe d’una transformació que ell mateix tot just vivia en directe. Érem al llindar de la recessió i l’explosió de la crisi encara no havia il·luminat del tot els racons de misèria i esperança que Serés ha acabat explorant en aquest llibre: “Ara no saps on comença la ruïna i on acaba la brutícia”, diu Serés en un dels relats.
Aquests dies hem parlat amb Serés a la seu de Vilaweb, podeu veure en aquest mateix article el vídeo que ha gravat Noemí Roset. També l’hem vist a Olot, on viu actualment, lluny de la gran ciutat però participant alhora en el debat polític des de les pàgines d’opinió del diari El País, on s’ha manifestat a favor de la consulta. A El País Serés no deixa de ser un home de frontera, a cavall de dos mons que no s’escolten l’un a l’altre.
Al llarg de tots aquests anys de redacció del llibre Serés ha fet estades als Estats Units, a Egipte, a França, a Rússia o Anglaterra, i ha fet obres majors a la casa de la seva àvia Ramona, a Saidí, com explica molt bé a ‘L’ombra de l’arbre geneaologic’, el relat en què explica el seu retorn a la casa dels avantpassats i les obres que hi emprèn: “La casa es mou i aprova i desaprova els canvis que s’hi fan”, adverteix Serés, mentre explica la feina de restauració, que va anar acompanyada d’algunes sorpreses, com la descoberta d’una bomba de la guerra civil, encara per desactivar, que es presenta ominosament com una amenaça del passat. Serés comprèn que es troba en un espai que no pot heretar impunement, i que en el futur tampoc li serà fàcil de reapropiar-se d’un paisatge que ha canviat per sempre.
És significatiu que Serés hagi col·locat el sismògraf al seu poble per explicar-nos el canvi que hem viscut. La prova que és un gran escriptor és que el lector acaba La pell de la frontera convençut que la Franja és un dels epicentres de la globalització.
Amb aquest nou llibre, Serés tanca tot un cicle que s’havia iniciat amb ‘La matèria primera‘ (Empúries, 2007), relats de no-ficció en què abordava el món laboral a Catalunya, i amb ‘La força de la gravetat‘ (Quaderns Crema, 2005), que afronta la mateixa temàtica a través de la ficció. En aquests llibres, Serés ja parlava de la bombolla immobiliària quan encara no havia esclatat. Amb La pell de la frontera ja fa una descripció exhaustiva de la devastació que ha portat la crisi.
“La pell de la frontera no m’ha canviat, però sí que m’ha canviat l’arribada de tota aquesta gent. Jo no seria el mateix si ells no hi haguessin estat. Ens han mostrat canvis substancials que ningú no ens ensenyava”, declarava fa uns dies Francesc Serés en una entrevista que li feia Montserrat Serra a Vilaweb. La pell de la frontera està escrit amb la voluntat de documentar un canvi. Serés hi ha posat fotografies d’alguns indrets on pasa l’acció i que aviat seran irreconeixibles. Tot el que hi explica és sensible, concret, palpable, tan real que Sandra Ollo, l’editora de Quaderns Crema, li va proposar finalment de publicar el llibre a la col·lecció D’un dia a l’altre, amb Zweig i Xammar, en lloc de la col·lecció de ficció, Biblioteca Mínima. Sigui com sigui, Serés fa de la vida literatura, la seva capacitat de literaturitzar allò que explica ho impregna tot.
El divendres 19 de desembre presentem a Saragossa el Seminari Aragonès de Sociolingüística amb la presentació del llibre d’Actes de les comunicacions del Grup de Treball de Llengües i Identitats a les II Jornades Aragoneses de Sociologia. L’acte tindrà lloc a la Diputació Provincial de Saragossa (Institución Fernando el Católico) i comptarà amb la presentació de dos ponències: Josep Espluga ens explicarà les representacions mediàtiques de la premsa aragonesa en aprovar-se la Llei de Llengües de 2013 (PP-PAR) i Ceci Lapresta explicarà el seu estudi sobre llengua i identitat en els dominis de l’aragonès i el català. Us enganxo tota la informació sobre l’acte:
Primera sessió del SEMINARI ARAGONÈS DE SOCIOLINGÜÍSTICA – ASSOCIACIÓ ARAGONESA DE SOCIOLOGIA –
Divendres, 19 de desembre de 2014, 19’00 h.
Lloc: Institución Fernando el Católico (Diputación Provincial de Zaragoza). Cinco de Marzo, 5 (Zaragoza).
Presentació del llibre “Actas de las II Jornadas Aragonesas de Sociología. Grupo de Trabajo Lenguas e Identidades”. Coordinat per Natxo Sorolla i Chabier Gimeno.
Ponència: Representaciones mediáticas y metáforas sobre la ley de lenguas (3/2013) utilizadas en la prensa aragonesa. Josep Espluga.
Ponència: Lengua e identidad en el dominio lingüístico del aragonés y el catalán. Ceci Lapresta-Rey.
SEMINARI ARAGONÈS DE SOCIOLINGÜÍSTICA / SEMINARIO ARAGONÉS DE SOCIOLINGÜISTICA / SEMINARIO ARAGONÉS DE SOCIOLINGÜÍSTICA
Aragó és un territori plurilingüe i pluricultural. I aquesta fet implica realitats socials complexes.
A les científiques i científics socials aragonesos ens interessa l’efecte que la nostra societat té sobre les llengües. Processos que van, entre d’altres, des de les diferents categoritzacions dels aragonesos i aragoneses pel fet de parlar diferents llengües o varietats lingüístiques, fins les xarxes socials en les que aquestes llengües es troben immerses.
Ens interessa, en definitiva, la sociolingüística en un sentit ampli.
D’es d’aquest Seminari volen estar atents, des de diferents sensibilitats, a l’impacte de les polítiques públiques sobre els territoris bilingües d’Aragó amb llengües minoritàries i minoritzades: el català i l’aragonès.
Sota aquestes premisses creiem necessari generar coneixement sobre la situació sociolingüística d’Aragó, ja que aquesta es troba absolutament subjecta als drets regulats per la legislació, entre d’altres.
Com a científics socials creiem que tenim coses que aportar a la nostra societat, per tal d’aconseguir que la gestió actual i futura del plurilingüisme reflecteixi molt més respectuosament la realitat pluricultural i plurilingüe d’Aragó.
Si estàs interessat o interessada en col·laborar amb nosaltres i/o tens alguna proposta, posa’t en contacte amb qualsevol dels membres del Seminari.
SEMINARI ARAGONÈS DE SOCIOLINGÜÍSTICA
Chabier Gimeno.Investigador a la Universidad de Zaragoza. Zaragoza. https://unizar.academia.edu/ChabierGimenoMonterde
Natxo Sorolla.Professor a la Universitat Rovira i Virgili i membre de l’Associació Cultural del Matarranya. Pena-roja (Matarranya). http://xarxes.wordpress.com/
Josep Espluga. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Centre d’Estudis Lliterans. Alcampell (La Llitera). http://blogs.uab.cat/josepesplugatrenc/
Antonio Eito. Professor a la Universidad de Zaragoza i membre del Consello d’a Fabla Aragonesa. Chacetania.
Ceci Lapresta.Professor a la Universitat de Lleida i soci de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. Fraga (Baix Cinca).
Miguel Montañés. Professor a la Universidad de Zaragoza. Zaragoza.
Pujades des del mòbil – Antonio Serrado Sanz.
En Benabarre votamos Quieres como español. Que Catalunya se valla?