Pisadas sobre serrín.

El Mar de Aragón se acotará, al fin, en 2015.

Homenatge a l’escriptor Desideri Lombarte a la Franja de Ponent – VilaWeb.

Homenatge a l’escriptor Desideri Lombarte a la Franja de Ponent

Avui, a Beseit, es recordarà Desideri Lombarte (Pena-roja, 1937). En una de les jornades del Certamen de Literatura Rural, organitzat per la llibreria Serret, s’homenatjarà l’escriptor català amb activitats literàries, la participació de poetes del territori i l’actuació, al final del dia, de Francesc Anyó i Borja Penalva. Lombarte és un dels autors de literatura catalana més importants de l’últim segle i també un destacat activista cultural en favor de la llengua a la Franja de Ponent.

Els actes, amb motiu de ‘l’Any de Desideri Lombarte’ (2014), s’iniciaran a les deu del matí amb una trobada de poetes a la Font del Miro. Des d’allà, faran un recorregut per diferents indrets del poble i recitaran poesies i romanços de l’autor. A les dotze del migdia, els assistents es reuniran a la llibreria Serret per presentar els guanyadors del Certamen de Literatura, els poemes ‘Terres i vent’ i ‘Campo de ortigas’.

També al migdia, el comissari de l’Any Vinyoli, Jordi Llavina, presentarà dos poemaris: ‘Neu, fang, rosada, constelació’, publicat per El Cep i la Nansa, i ‘La mano del fuego’, publicat per l’editorial Candaya.

Ja a horabaixa, es farà un reconeixement dels guanyadors del concurs de poesia als jardins de la Font del Pas, i a les set del vespre Vicent Pellicer presentarà el seu llibre ‘El Massís del Port, bellesa insòlita’.

Per cloure la jornada, hi ha organitzat un sopar a la Font del Pas, i a les nou del vespre començarà l’actuació de Francesc Anyó i Borja Penalba, amb ‘Estellés de mà en mà’.

Desideri Lombarte

Lombarte és un dels escriptors de literatura catalana més importants de l’últim segle. Va destacar com a poeta, va escriure teatre i novel·la, i també va fer recerca històrica. Entre les seves obres es destaquen ‘Pena-roja i Vallibona, pobles germans’ i ‘Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort’. Una gran part dels seus llibres van ser publicats pòstumament, als anys noranta.

Com a activista, va ser un dels promotors del II Congrés de la Llengua Catalana a la Franja de Ponent, i també membre fundador i vice-president de l’Associació Cultural del Matarranya. Com a dinamitzador cultural, va participar en diversos moviments sorgits als anys vuitanta, després de la transició espanyola.

Aragonese Language in 21st | Viles i Gents.

Calaceit | Viles i Gents.

Tres escriptors aragonesos | Viles i Gents.

Programes de festes | Viles i Gents.

Escena Humana… en Estripar la terra | Viles i Gents.

La frontera | Viles i Gents.

La frontera

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 23 d’agost del 2012)

L’establiment exacte de la frontera lingüística entre el castellà i el català a l’antiga comarca del Matarranya pareix que havia de ser faena fàcil, ja que ací, contràriament al que passa a la Ribagorça, no hi ha parlars de transició. N’hi hauria hagut prou de fer com recomanava Josep Pla: deia que allà on quan dius “Bon dia!” et contesten també amb un “Bon dia!”, ja saps que parlen català. Semblava, doncs, que aquesta faena havia de ser bufar i fer ampolles, però va costar Déu i ajuda arribar a saber si, posem, la frontera passava entre Bellmunt i Fórnols, o si anava entre unes altres viles. No va ser fins al 1949 amb la publicació de Noticia del habla de Aguaviva de Aragón pel filòleg valencià Manuel Sanchis Guarner que es començà a divulgar el traçat exacte de la frontera. No hi havia ajudat gens que per part dels nostres filòlegs se seguís la doctrina monevista, precedent directe de l’actual facaisme governamental, segons la qual tot el que es parla a l’Aragó es aragonès, i en conseqüència: si a l’Aragó només es parla una llengua, no és possible establir-hi fronteres lingüístiques. Una doctrina de lingüística-ficció que no compartien els filòlegs d’altres països: alemanys, catalans, francesos. Tot plegat va provocar que en la primera meitat del segle passat la frontera tingués uns límits prou erronis. El més gruixut venia de la confusió entre la Canyada de Beric i la de Benatanduz com a localitat fronterera de llengua catalana. Quan aquest error es corregí, se seguí deixant del costat castellà no solament la de Beric, ans també Bellmunt i la Torre de Vilella. I així fins a Sanchis Guarner. Però encara Badia i Margarit deixava el 1950 fora del domini català aquestes tres localitats. És llàstima que la lletra adreçada el 1918 per Maties Pallarès a en Francesc Martorell de l’Institut d’Estudis Catalans no transcendís, i encara, fins al 2010. L’autor hi declarava que feia molts anys que estava persiguint saber quins pobles parlaven català i quins no, i descrivia exactament la frontera. Ens hauríem estalviat moltes marrades.

 Artur Quintana

Descontento de CHA por el obligado uso del castellano en el Concurso de Relatos de la FLA – Radio Huesca.

La Guàrdia Civil localitza una plantació de marihuana a Massalió | Comarques Nord.

La Sociedad Lingüística Aragonesa cumple diez años – Radio Huesca.

Incautadas 44 plantas de marihuana en Mazaleón.

Moviment Franjolí per la Llengua: “Estimem la nostra llengua” (Activitats de CLARIÓ al Matarranya).

“Estimem la nostra llengua” (Activitats de CLARIÓ al Matarranya)

 Excursió al riu, activitat del matí.

 

Vam fer una excursió al riu Matarranya per tal d’investigar la salubritat del riu a partir de la fauna existent la qual és bioindicadora: des dels petits macroinvertebrats fins a la llúdriga passant pel cranc de riu. Per a finalitzar entre tots els assistents van fer un quadre-collage del cranc de riu utilitzant materials de la natura. A la tarda es va lliurar este quadre a l’alcalde de Beseit en agraïment a l’Ajuntament per la seua col·laboració com a amfitrió de la jornada. El cranc autòcton és una espècie protegida de gran valor ecològic. Per a sobreviure als seus depredadors es mimetitza amb l’entorn per pasar desapercebut. És com una metáfora de la llengua catalana a l’Aragó, que està en regressió i tan integrada a l’entorn que sembla invisible però a la vegada resisteix i continua present.

 

Després del dinar de germanor va tenir lloc l’assemblea de socis en la qual es va aprovar l’organització al llarg del curs 2014-15 de la celebració dels 30 Anys d’Ensenyança del català a les escoles de la Franja. Els actes s’iniciaran a finals de setembre amb una jornada dedicada a valorar els 30 anys i a reivindicar l’augment a 2 hores setmanals de l’asignatura de català a les escoles que encara no ho fan.

 

A la tarda, es va fer un gran acte popular a la Plaça que va començar amb una lectura d’un manifest per part del president de Clarió. Mentre berenaven els xiquets i xiquetes van poder participar en un mural col·lectiu amb post-its amb dibuixos i paraules sobre el lema: Estimem la nostra llengua. A continuació va tenir lloc la fantástica actuació del Mag Zapata del Museo de la Magia a Alcanyís que va deleitar a tot el públic assistent. Com a cloenda es va fer entrega de l’escultura Clarió al mag en agraïment a la seua participación i del quadre de collage de creació col·lectiva realitzat al matí amb tots els xiquets sobre el cranc de riu.

 

 

 

II ALIFARA CLARIÓ.

ESTIMEM LA NOSTRA LLENGUA.

                      Beseit, dijous 21 d’agost de 2014

Contacte:

Portaveu i President de Clarió: José Manuel Aragonés, tel. 649850516

Secretària: Pepa Nogués, tel. 676308021, pepanogues@gmail.com

El proper dijous tindrà lloc a Beseit la II Alifara infantil que organitza anualment Clarió, una associació de pares del Matarranya dedicada a la promoció i conservació de la llengua catalana entre els menuts com a llengua materna. Amb el títol: “Estimem la nostra llengua”, s’ha organitzat una festa amb tot tipus d’activitats. Al matí hi haurà una excursió al riu per a explorar els animalets que hi viuen i conèixer amb lupa la conservació del riu Matarranya. A continuació, els participants podran col·laborar en la creació d’una escultura col·lectiva amb pedres del riu que representarà el cranc autòcton, una espècie protegida molt valorada que tenim als nostres rius. Després del dinar i l’assemblea per als socis, a la tarda tornaran els actes per a tothom amb una berena popular i la fantàstica actuació del mag Zapata.

Totes les activitats són gratuïtes. En la jornada han col·laborat l’Ajuntament de Beseit, la Comarca del Matarraña/Matarranya i la Caja Rural de Teruel.

Clarió es va formar ara fa 3 anys de la mà de diverses famílies de la comarca després de detectar la important pèrdua en la llengua materna dels xiquets en l’actualitat i per a reivindicar la responsabilitat dels governs de garantir la conservació de la llengua. En l’actualitat, els escolars de primària només reben una hora setmanal de la seua llengua materna, i com a asignatura optativa, la qual cosa és insuficient per garantir el coneixement oral i escrit de la seua llengua.

PROGRAMA

II ALIFARA CLARIÓ. ESTIMEM LA NOSTRA LLENGUA.

                             Beseit, dijous 21 d’agost de 2014

– 11:00h EXCURSIÓ: ‘ANEM A EXPLORAR AL RIU MATARRANYA’. Coneixerem la fauna i flora del riu i mirarem amb la lupa.

(Públic familiar, per a totes les edats. Sortida: Plaça de Beseit).

– 14:00h Dinar de convivència per als socis i simpatizants a l’Assut de Beseit. (Porteu el dinar i el banyador.)

– 18:00h BERENA i actuació espectacular del ‘MAGO ZAPATA’ a la Plaça de Beseit. (Per a tots els públics)

Al llarg de tot el dia hi haurà un punt d’informació de l’associació ‘Clarió’ i una paradeta de llibres en català a la Plaça de Beseit.

Totes les activitats són gratuïtes. Us esperem!

Organitza: ‘CLARIÓ’ Associació de pares i mares del Matarranya en defensa del català.

Col.laboren: Ajuntament de Beseit- Comarca del Matarranya- Caja Rural de Teruel

MISCELÁNEA TUROLENSE: Agosto2014/Miscelánea. 200.000 MISCELÁNEAS.
Agosto2014/Miscelánea. 200.000 MISCELÁNEAS

ARAGÓN, CABEZA Y CASA DE LA CORONA DE ARAGÓN
Hasta la fecha se han registrado, según marca nuestro contador, más de 200.000 visitas al blog: MISCELÁNEA TUROLENSE. De la página que más visitas hemos recibido, reproducimos su dirección más abajo. En total, hasta la fecha, han sido 12.247  (MÁS DE DOCE MIL) las personas que han entrado en la página que lleva por título: CATALUÑA PUEDE PERDER EL USO DE LA BANDERA DE LA CASA DE ARAGÓN. Pensamos que las visitas están motivadas, en parte, por la polémica sobre la historia de Cataluña y la apuesta por la independencia de este condado que formó parte de la Corona de Aragón. También, por la PASMOSA dejación que los aragoneses hacemos en la defensa de nuestras señas de identidad.

Para empezar, señalar a las Cortes de Aragón que han quitado del salón de plenos y de su frontispicio, el escudo de armas o Blasón de Aragón. Siguiendo con El Justicia de Aragón que ha permanecido mudo y ajeno a la polémica cuando debería estar en la defensa de nuestras señas de identidad (al menos por amor propio). En tercer lugar al Gobierno de Aragón (a todos) que no contestan con la suficiente contundencia las intromisiones del (Gobierno) Catalán en varios y sustanciales aspectos de nuestra historia y de nuestra cultura. Y, por último, al pueblo aragonés, a los medios de comunicación, a los agentes sociales, etc., que permanecen, pánfilos, mientras les roban su historia.

http://miscelaneaturolense.blogspot.com.es/2012/11/noviembre2012miscelanea-cataluna-puede.html