Skip to content

Pisadas sobre serrín.

El Mar de Aragón se acotará, al fin, en 2015.

Homenatge a l’escriptor Desideri Lombarte a la Franja de Ponent – VilaWeb.

Homenatge a l’escriptor Desideri Lombarte a la Franja de Ponent

La llibreria Serret dedicarà a Lombarte una jornada del Certamen de Literatura Rural, organitzat a Beseit

Avui, a Beseit, es recordarà Desideri Lombarte (Pena-roja, 1937). En una de les jornades del Certamen de Literatura Rural, organitzat per la llibreria Serret, s’homenatjarà l’escriptor català amb activitats literàries, la participació de poetes del territori i l’actuació, al final del dia, de Francesc Anyó i Borja Penalva. Lombarte és un dels autors de literatura catalana més importants de l’últim segle i també un destacat activista cultural en favor de la llengua a la Franja de Ponent.

Els actes, amb motiu de ‘l’Any de Desideri Lombarte’ (2014), s’iniciaran a les deu del matí amb una trobada de poetes a la Font del Miro. Des d’allà, faran un recorregut per diferents indrets del poble i recitaran poesies i romanços de l’autor. A les dotze del migdia, els assistents es reuniran a la llibreria Serret per presentar els guanyadors del Certamen de Literatura, els poemes ‘Terres i vent’ i ‘Campo de ortigas’.

També al migdia, el comissari de l’Any Vinyoli, Jordi Llavina, presentarà dos poemaris: ‘Neu, fang, rosada, constelació’, publicat per El Cep i la Nansa, i ‘La mano del fuego’, publicat per l’editorial Candaya.

Ja a horabaixa, es farà un reconeixement dels guanyadors del concurs de poesia als jardins de la Font del Pas, i a les set del vespre Vicent Pellicer presentarà el seu llibre ‘El Massís del Port, bellesa insòlita’.

Per cloure la jornada, hi ha organitzat un sopar a la Font del Pas, i a les nou del vespre començarà l’actuació de Francesc Anyó i Borja Penalba, amb ‘Estellés de mà en mà’.

Desideri Lombarte

Lombarte és un dels escriptors de literatura catalana més importants de l’últim segle. Va destacar com a poeta, va escriure teatre i novel·la, i també va fer recerca històrica. Entre les seves obres es destaquen ‘Pena-roja i Vallibona, pobles germans’ i ‘Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort’. Una gran part dels seus llibres van ser publicats pòstumament, als anys noranta.

Com a activista, va ser un dels promotors del II Congrés de la Llengua Catalana a la Franja de Ponent, i també membre fundador i vice-president de l’Associació Cultural del Matarranya. Com a dinamitzador cultural, va participar en diversos moviments sorgits als anys vuitanta, després de la transició espanyola.

  • Desideri Lombarte.

Aragonese Language in 21st | Viles i Gents.

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 19 de juliol del 2014)

Amb aquest títol acaba de publicar-se una esplèndida introducció a la situació de la llengua i la literatura aragoneses ara i ací. El llibre és entès com l’actualització i ampliació de l’obreta El aragonés hoy publicada pel Consello d’a Fabla Aragonesa a Osca fa vint-i-cinc anys. És en anglès i en castellà. Porta adjunt un vídeo en anglès, aragonès i castellà, amb una introducció anglesa i aragonesa. Malgrat la inevitable concisió s’hi indiquen amb detall els territoris on s’enraona aragonès, es descriuen amb encert els dialectes aragonesos, la difícil història de la llengua i se’n fa un bon resum de la literatura contemporània. En tractar de la sociolingüística i de l’ensenyament els autors es permeten una àmplia exposició, especialment del treball inèdit d’Iris Campos sobre les actituds dels estudiants de magisteri envers l’aragonès, actituds altament positives de cara a l’ensenyament d’aquesta llengua. Per les notícies que m’arriben sembla que l’esmentat treball tracta també de les actituds enfront del català d’Aragó. Caldria que els que hi tenen accès, ens n’informessen. Per a conèixer la situació jurídica de l’aragonès i el català convé llegir les pàgines 45-50 d’aquest capítol, i més encara les pàgines 69-70 del següent, on s’exposa sense eufemismes el gran retrocés en el foment de l’aragonès i del català que és la Llei de Llengües actual en relació amb la no pas generosa Llei de Llengües anterior. Els autors ja ens advertien al principi (p. 37) que l’actual llei de Llengües deja prácticament en la desprotección más absoluta a las dos lenguas minoritarias de Aragón, llegando incluso a negarles su nombre científico e histórico (aragonés y catalán). Segueixen els capítols dedicats als mitjans de comunicació, amb la bibliografia (quasi)exhaustiva i ben descrita dels llibres en aragonès del 1971 al 2013. Tanquen l’obra un breu comentari sobre l’aragonès en l’àmbit internacional, les conclusions i un llistat de les entitats que treballen per l’aragonès. Al vídeo observareu que hi ha representants de les tres ortografies –Consello, Academia i Sociedat – un triomf del bon seny aragonès. Llegiu aquest llibre i sabreu molt més bé qui som.

 Artur Quintana

Calaceit | Viles i Gents.

(Publicat a La Comarca el 25 de juliol del 2014)

La consideració de capital cultural del Matarranya a Calaceit està basada en mèrits propis. A la part més alta de la vila, als peus de l’antic castell, lluny del tràfec de la carretera, van instal·lar-se grans personalitats del món cultural ja des de la dècada dels 70, buscant la tranquil·litat i la bellesa de les cases antigues de pedra de grans murs magníficament restaurades que aïllen els artistes i pensadors en busca de la necessària creativitat.

Els cuidats i bonics carrers estrets d’esta part de la vila van oferir als seus veïns il·lustres moltes possibilitats per a la inspiració. Aquí es va instal·lar la Fundació Noesis, molt activa en la dècada dels 80 i 90, refugi i punt de trobada d’artistes i creadors. L’ajuntament, en agraïment als seus prestigiosos veïns, els hi va dedicar el Jardí dels Artistes evocador racó d’alguns dels personatges més significatius que van viure a Calaceit. El Museu Joan Cabré on s’hi fan exposicions temporals i altres de permanents com la dedicada al món ibèric i a l’arqueòleg local Joan Cabré. Este estiu, des de juliol, s’ha obert un altre espai expositiu en una rehabilitada casa que abans del 1609 havia sigut l’ajuntament de la vila. Es tracta de ARTS&MES on es pot veure una bona mostra de tots aquells artistes que han tingut i tenen alguna relació amb la població. Pintors  com Ràfols Casamada, Romà Vallès, Maria Girona, Fernando Navarro, Leopoldina Valdemoro, Ripert Schroeder, Lisa Rehsteiner, José Picó i Laurence Quentin, ceramistes com Teresa Jassà i Àngel Grañena, escultors com Lluís Ribalta i Fernando Navarro, un gravat de Ferran Blanco i una fotografia de Jean Nöel. A més de ser un espai expositiu ARTS&MES és una botiga on ws pot comprar llibres, vins i degustar productes del territori. Un espai tranquil i relaxant a la part alta de la població, decorat amb molt de gust, recuperant la planta baixa d’una casa on encara ara es pot observar l’entrada, l’antic estable i els trulls. Uns grans arcs de pedra divideixen espai creant diferents estances. Una visita recomanada d’este estiu.

Carles Sancho Meix

Tres escriptors aragonesos | Viles i Gents.

(Publicat a La Comarca l’1 d’agost del 2014)

Començaré la meua aportació a “l’Any Desideri Lombarte” fent-me, en veu alta, algunes preguntes. Com serie la realitat cultural del nostre país si encara visqueren els escriptors Jesús Moncada, Josep Galan i Desideri Lombarte?

Perquè ja és mala sort, que tres personatges tan destacats en la normalització de l’Aragó ric i divers de les tres llengües, haiguen desparegut sense arribar a vells i quan més fecunda ere la seva obra.
Segurament la posició política de la casta de “parranda baturra” i les entitats casposes que els ballen l’aigua, estarie tant poca-solta com ho està ara. Segurament dirien les mateixes mentides i tonteries de LAPAO I LAPAPYP. Però serien capaços de menysprear en públic o privat al Moncada escriptor traduït a tantes llengües estrangeres? Li negarien la fe de baptisme aragonès per arribar a ser tant conegut escrivint en català, la llengua aragonesa que la nefasta coalició s’ha obstinat en destrossar?
Què ferien els ximples de la negació de llengües en l’articulista i filòleg Josep Galan, que a més de les seues aportacions a la recuperació del folklore i tradicions aragoneses, ere martell de destalentats de l’extrema dreta de la Franja? Perquè estem segurs que vivint ell no s’hagueren atrevit a posar falses denúncies i querelles, ni a promoure operacions de desprestigi contra coneguts investigadors.
Fa vint-i-cinc anys de la mort del pena-rogí Desideri Lombarte, poeta, escriptor i actiu defensor de la recuperació del català d’Aragó; autor de biografia extraordinària que sols desperta emocions i sentiments positius als qui s’apropen a la seua magnífica obra, cada dia més valorada i coneguda. Cóm serien avui les seves relacions, en tant que escriptor destacat, en la Sra. Consellera de Cultura del Govern d’Aragó? Se’l traurien de davant en les tisores de retallar en Educació? Li penjarien també a les espatlles les mateixes infàmies que ens han penjat a tots els altres, per estudiar i escriure correctament la nostra estimada llengua?
Esperarem les respostes en les pròximes eleccions.

Tomàs Bosque

Programes de festes | Viles i Gents.

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 2 d’agost del 2014)

A punt de tornar les festes majors, arriba puntual a casa lo programa corresponent. Se pareix als dels anys anteriors. La tapa és lo dibuix guanyador del concurs celebrat entre els escolars: enguany està la torre, segurament l’edifici més repetit, per més emblemàtic, al llarg de la història dels programes. Les pàgines centrals contenen les fotos de les “dames d’honor”, grans i xicotetes, i les envolten un llistat dels actes programats. No falta la salutació de l’alcalde, que fa balanç de lo que ha pogut fer i projecta lo que farà, i a continuació escriuen lo capellà, una mestra i també –enguany— algun veí important a la política o en algun àmbit professional: tenen l’estrany títol “saluda de…” en lloc del corrent i correcte “saludo”. Per suposat, ningú escriu en català, la llengua de comunicació habitual al poble que es pot estudiar a l’escola de forma optativa dins del marc legal vigent a l’autonomia aragonesa. Pocs però més interessants són los articles que revisen algun aspecte de la història local i de les tradicions populars o que es detenen en coses curioses de la vila. La majoria de les pàgines les ocupen anuncis comercials de tendes, bars i negocis locals, tot i que han anat reduint-se estos raders anys de crisi.

En format només ha canviat lo blanc i negre inicial pel color que ara tenen les pàgines institucionals i alguns dels anuncis, segurament més cars. Los actes són també els mateixos: ball a la plaça i a la glorieta, processó patronal, carreres pa grans i xiquets, estirar la corda, partit de futbol amb rivals de la zona, festival de jota, bou de foc, berena popular, focs artificials des del riu… La gent se mudarà, enramarà les cases, prepararà bons dinars i farà penyes. En certa manera, resulta tranquil·litzador que tot continuo igual que sempre. L’únic afegit últimament és la disco-mòbil pals jòvens, que preferixen tancar-se a les seues penyes i apareixen en algun moment avançat de la nit, lluny dels balls de l’orquestra. Única i significativa novetat d’un divorci generacional irreversible.

María Dolores Gimeno

Escena Humana… en Estripar la terra | Viles i Gents.

La frontera | Viles i Gents.

La frontera

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 23 d’agost del 2012)

L’establiment exacte de la frontera lingüística entre el castellà i el català a l’antiga comarca del Matarranya pareix que havia de ser faena fàcil, ja que ací, contràriament al que passa a la Ribagorça, no hi ha parlars de transició. N’hi hauria hagut prou de fer com recomanava Josep Pla: deia que allà on quan dius “Bon dia!” et contesten també amb un “Bon dia!”, ja saps que parlen català. Semblava, doncs, que aquesta faena havia de ser bufar i fer ampolles, però va costar Déu i ajuda arribar a saber si, posem, la frontera passava entre Bellmunt i Fórnols, o si anava entre unes altres viles. No va ser fins al 1949 amb la publicació de Noticia del habla de Aguaviva de Aragón pel filòleg valencià Manuel Sanchis Guarner que es començà a divulgar el traçat exacte de la frontera. No hi havia ajudat gens que per part dels nostres filòlegs se seguís la doctrina monevista, precedent directe de l’actual facaisme governamental, segons la qual tot el que es parla a l’Aragó es aragonès, i en conseqüència: si a l’Aragó només es parla una llengua, no és possible establir-hi fronteres lingüístiques. Una doctrina de lingüística-ficció que no compartien els filòlegs d’altres països: alemanys, catalans, francesos. Tot plegat va provocar que en la primera meitat del segle passat la frontera tingués uns límits prou erronis. El més gruixut venia de la confusió entre la Canyada de Beric i la de Benatanduz com a localitat fronterera de llengua catalana. Quan aquest error es corregí, se seguí deixant del costat castellà no solament la de Beric, ans també Bellmunt i la Torre de Vilella. I així fins a Sanchis Guarner. Però encara Badia i Margarit deixava el 1950 fora del domini català aquestes tres localitats. És llàstima que la lletra adreçada el 1918 per Maties Pallarès a en Francesc Martorell de l’Institut d’Estudis Catalans no transcendís, i encara, fins al 2010. L’autor hi declarava que feia molts anys que estava persiguint saber quins pobles parlaven català i quins no, i descrivia exactament la frontera. Ens hauríem estalviat moltes marrades.

 Artur Quintana

Descontento de CHA por el obligado uso del castellano en el Concurso de Relatos de la FLA – Radio Huesca.

Álvaro Abadías, portavoz de CHA en el Ayuntamiento de Monzón ha manifestado que considera ‘penoso’ que en el Concurso de Relatos programado por el XX aniversario de la Feria del Libro Aragonés sólo tenga cabida la lengua castellana.

Lo ‘escandaloso’ de esta iniciativa, según ha manifestado, es que margina al resto de lenguas aragonesas en una Feria que ha destacado desde sus orígenes por reflejar la realidad trilingüe y la diversidad cultural del territorio.

El portavoz de la Chunta Aragonesista ha recordado del mismo modo que Monzón es un municipio que ha estado a la vanguardia de la defensa de la normalización de la lengua aragonesa. Así ha recordado que fruto del censo lingüístico realizado en 1997 donde el 49,3% de la población creía necesario que esta se fomentase desde el Ayuntamiento, la capital mediocinqueña se convirtió con la escuela ‘Nabata’, en la primera localidad en tener una academia de enseñanza de la lengua aragonesa.

La Guàrdia Civil localitza una plantació de marihuana a Massalió | Comarques Nord.

La Sociedad Lingüística Aragonesa cumple diez años – Radio Huesca.

Hace unos días, con una asamblea, la Sociedad Lingüística Aragonesa (SLA) celebraba su décimo aniversario. Surgió en el año 2004, en el Altoaragon, integrada por hablantes y filólogos nativos de los dialectos del aragonés, así como por escritores e historiadores procedentes de diferentes sectores, aunque todos unidos por una misma preocupación: el estudio y la dignificación del aragonés. La sociedad tiene su sede en Graus.

Desde el inicio los objetivos, entre otros, de la SLA han sido el estudio lingüístico de los dialectos hablados en el Altoaragón y socialización del aragonés convirtiéndose en espacio de encuentro de las variedades patrimoniales.

La Sociedad Lingüística Aragonesa desarrolla, además, otras actividades como la edición de la revista De lingua aragonensi, la promoción de la enseñanza de los dialectos, participando en el programa Luzia Dueso del Gobierno de Aragón con el desarrollo de actividades en centros educativos aragoneses o con la organización y participación en seminarios tanto dentro como fuera de España.

La SLA afronta la nueva década con el ánimo de alcanzar acuerdos que permitan crear un foro de encuentro de las diversas modalidades patrimoniales del aragonés.

Incautadas 44 plantas de marihuana en Mazaleón.

Moviment Franjolí per la Llengua: “Estimem la nostra llengua” (Activitats de CLARIÓ al Matarranya).

“Estimem la nostra llengua” (Activitats de CLARIÓ al Matarranya)

 Excursió al riu, activitat del matí.
 
Vam fer una excursió al riu Matarranya per tal d’investigar la salubritat del riu a partir de la fauna existent la qual és bioindicadora: des dels petits macroinvertebrats fins a la llúdriga passant pel cranc de riu. Per a finalitzar entre tots els assistents van fer un quadre-collage del cranc de riu utilitzant materials de la natura. A la tarda es va lliurar este quadre a l’alcalde de Beseit en agraïment a l’Ajuntament per la seua col·laboració com a amfitrió de la jornada. El cranc autòcton és una espècie protegida de gran valor ecològic. Per a sobreviure als seus depredadors es mimetitza amb l’entorn per pasar desapercebut. És com una metáfora de la llengua catalana a l’Aragó, que està en regressió i tan integrada a l’entorn que sembla invisible però a la vegada resisteix i continua present.
 
Després del dinar de germanor va tenir lloc l’assemblea de socis en la qual es va aprovar l’organització al llarg del curs 2014-15 de la celebració dels 30 Anys d’Ensenyança del català a les escoles de la Franja. Els actes s’iniciaran a finals de setembre amb una jornada dedicada a valorar els 30 anys i a reivindicar l’augment a 2 hores setmanals de l’asignatura de català a les escoles que encara no ho fan.
 
A la tarda, es va fer un gran acte popular a la Plaça que va començar amb una lectura d’un manifest per part del president de Clarió. Mentre berenaven els xiquets i xiquetes van poder participar en un mural col·lectiu amb post-its amb dibuixos i paraules sobre el lema: Estimem la nostra llengua. A continuació va tenir lloc la fantástica actuació del Mag Zapata del Museo de la Magia a Alcanyís que va deleitar a tot el públic assistent. Com a cloenda es va fer entrega de l’escultura Clarió al mag en agraïment a la seua participación i del quadre de collage de creació col·lectiva realitzat al matí amb tots els xiquets sobre el cranc de riu.
 
 
 
II ALIFARA CLARIÓ.
ESTIMEM LA NOSTRA LLENGUA.
                      Beseit, dijous 21 d’agost de 2014
Contacte:
Portaveu i President de Clarió: José Manuel Aragonés, tel. 649850516
Secretària: Pepa Nogués, tel. 676308021, pepanogues@gmail.com
El proper dijous tindrà lloc a Beseit la II Alifara infantil que organitza anualment Clarió, una associació de pares del Matarranya dedicada a la promoció i conservació de la llengua catalana entre els menuts com a llengua materna. Amb el títol: “Estimem la nostra llengua”, s’ha organitzat una festa amb tot tipus d’activitats. Al matí hi haurà una excursió al riu per a explorar els animalets que hi viuen i conèixer amb lupa la conservació del riu Matarranya. A continuació, els participants podran col·laborar en la creació d’una escultura col·lectiva amb pedres del riu que representarà el cranc autòcton, una espècie protegida molt valorada que tenim als nostres rius. Després del dinar i l’assemblea per als socis, a la tarda tornaran els actes per a tothom amb una berena popular i la fantàstica actuació del mag Zapata.
Totes les activitats són gratuïtes. En la jornada han col·laborat l’Ajuntament de Beseit, la Comarca del Matarraña/Matarranya i la Caja Rural de Teruel.
Clarió es va formar ara fa 3 anys de la mà de diverses famílies de la comarca després de detectar la important pèrdua en la llengua materna dels xiquets en l’actualitat i per a reivindicar la responsabilitat dels governs de garantir la conservació de la llengua. En l’actualitat, els escolars de primària només reben una hora setmanal de la seua llengua materna, i com a asignatura optativa, la qual cosa és insuficient per garantir el coneixement oral i escrit de la seua llengua.
PROGRAMA
II ALIFARA CLARIÓ. ESTIMEM LA NOSTRA LLENGUA.
                             Beseit, dijous 21 d’agost de 2014
– 11:00h EXCURSIÓ: ‘ANEM A EXPLORAR AL RIU MATARRANYA’. Coneixerem la fauna i flora del riu i mirarem amb la lupa.
(Públic familiar, per a totes les edats. Sortida: Plaça de Beseit).
– 14:00h Dinar de convivència per als socis i simpatizants a l’Assut de Beseit. (Porteu el dinar i el banyador.)
– 18:00h BERENA i actuació espectacular del ‘MAGO ZAPATA’ a la Plaça de Beseit. (Per a tots els públics)
Al llarg de tot el dia hi haurà un punt d’informació de l’associació ‘Clarió’ i una paradeta de llibres en català a la Plaça de Beseit.
Totes les activitats són gratuïtes. Us esperem!
Organitza: ‘CLARIÓ’ Associació de pares i mares del Matarranya en defensa del català.
Col.laboren: Ajuntament de Beseit- Comarca del Matarranya- Caja Rural de Teruel

MISCELÁNEA TUROLENSE: Agosto2014/Miscelánea. 200.000 MISCELÁNEAS.
Agosto2014/Miscelánea. 200.000 MISCELÁNEAS

ARAGÓN, CABEZA Y CASA DE LA CORONA DE ARAGÓN
Hasta la fecha se han registrado, según marca nuestro contador, más de 200.000 visitas al blog: MISCELÁNEA TUROLENSE. De la página que más visitas hemos recibido, reproducimos su dirección más abajo. En total, hasta la fecha, han sido 12.247  (MÁS DE DOCE MIL) las personas que han entrado en la página que lleva por título: CATALUÑA PUEDE PERDER EL USO DE LA BANDERA DE LA CASA DE ARAGÓN. Pensamos que las visitas están motivadas, en parte, por la polémica sobre la historia de Cataluña y la apuesta por la independencia de este condado que formó parte de la Corona de Aragón. También, por la PASMOSA dejación que los aragoneses hacemos en la defensa de nuestras señas de identidad.

Para empezar, señalar a las Cortes de Aragón que han quitado del salón de plenos y de su frontispicio, el escudo de armas o Blasón de Aragón. Siguiendo con El Justicia de Aragón que ha permanecido mudo y ajeno a la polémica cuando debería estar en la defensa de nuestras señas de identidad (al menos por amor propio). En tercer lugar al Gobierno de Aragón (a todos) que no contestan con la suficiente contundencia las intromisiones del (Gobierno) Catalán en varios y sustanciales aspectos de nuestra historia y de nuestra cultura. Y, por último, al pueblo aragonés, a los medios de comunicación, a los agentes sociales, etc., que permanecen, pánfilos, mientras les roban su historia.

http://miscelaneaturolense.blogspot.com.es/2012/11/noviembre2012miscelanea-cataluna-puede.html

La Franja