Skip to content

ASCUMA rep el Premi Ramon Casanovas « Lo finestró del Gràcia.

 

ASCUMA rep el Premi Ramon Casanovas

Granollers 0043

Granollers 10A Granollers, el passat divendres 29 de novembre va tenir lloc la XXIII Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental. Obrí l’acte Remei Picart, presidenta d’Òmnium Cultural del Vallès Oriental i en el transcurs de la jornada es lliuraren els premis: el “XXIII Premi de Poesia” a Raimon Aguiló per l’obra Bumerang, el “XXIII Premi de Novel·la Josep Soperas”  a Roser Parcerisas per La memòria d’una pisana, el “I Premi Eugeni Xammar” a NacióGranollers.cat, el “II Premi Ramon Casanovas a l’acció cívica a favor de la llengua catalana” a l’Associació Cultural del Matarranya, el “XII Premi Jaume Camp de sociolingüística” a Camins cap a la llengua. Models d’incorporació a l’ús del català de persones d’origen catalanoparlant. Es van declarà deserts els premis de poesia i narrativa infantils.

Animaren els actes les actuacions musicals de Jaume Arnella i l’Escola Municipal de Música de Granollers.

Després de lliurar els guardons als socis més antics d’Òmnium Cultural, tancà l’acte la presidenta nacional d’Òmnium, Muriel Casals, que va destacar que l’entitat seguiria treballant per aconseguir un estat propi, perquè només així el país podrà tirar endavant i mantenir els seus trets d’identitat, com ara la seua llengua.

Amb un apetitós i ben farcit bufet i animades converses va concloure la Festa.

Granollers 1Granollers 2Granollers 3Granollers 4Granollers 5Granollers 6Granollers 7Granollers 8Granollers 9Granollers 10Granollers 11Granollers 12Granollers 13Granollers 14Granollers 15

Alianza contra el ‘fracking’ entre los pueblos de Teruel y Castellón.

 

SÁBADO 8 DE DICIEMBRE
10:00 a 18:00h Feria solidaria en la Plaza Mayor (en caso de mal tiempo se realizará en el pabellón):
– Venta de productos realizados por IMSARTE (residencia 3ª edad de Benabarre) a
favor de la Asociación Alzheimer Barbastro y Somontano.
– Venta de productos cosméticos a favor de la Fundación Vicente Ferrer.
– Servicio de envoltorio de regalos realizado por AMYC Valdeflores a favor de Cruz
Roja Benabarre.
– Venta de productos solidarios y sensibilización, Protectora de Animales “El Arca de
Santi”.
– Actividades infantiles realizadas por la Protectora “El Arca de Santi”.
– Venta de productos solidarios y sensibilización, venta de participaciones para el
sorteo de un vuelo en avioneta para tres personas cedido por Club de Vuelo
Albatros Benabarre y recogida de gafas de sol, ALOUDA asociación de amigos del
pueblo saharaui del altoaragón.
– Venta de productos solidarios y sensibilización, Fundación Crisálida.
– Venta de productos de Comercio Justo con la colaboración de AMYC Valdeflores y
Cáritas diocesana Barbastro-Monzón.
– Recaudación de fondos para comprar cabras para Mauritania, a través de
Intermon-Oxfam y con la colaboración de Quesos Benabarre. Sensibilización ayuda
contra el hambre en el Sahel, campaña Mesa para 7000 millones.
– Venta de productos solidarios y sensibilización, Fundación Esclerosis Múltiple.
– Recogida de Alimentos para familias locales a través de los comercios Casa Queu y
Casa Patón.
– Recogida de regalos para niños y ancianos, con la colaboración de la Agrupación de
Bomberos Voluntarios y Protección civil de Benabarre y Cáritas. Campaña la noche
más mágica de Aragón Radio.
11:30 a 13h y de 16 a 17:30h. Taller de percusión con instrumentos reciclados (para todos los
públicos, a cargo de Carlos Barraguer, profesor de la Bentukada. Precio del taller: mínimo 1 kg
de comida o 1L de leche o dinero en metálico (la voluntad). Interesados en participar enviar
un correo a aedl.aytobenabarre@gmail.com, antes de 4 de diciembre, para recibir más
información.
A partir de les 17:00h. « Xocolatada Solidària » cedida por Chocolates Brescó para recaudar
fondos contra el cáncer a través de la Fundación La Marató de TV3.
18:00h. Sorteo del vuelo en avioneta para 3 personas cedido por Club de Vuelo Albatros de
Benabarre, en el stand de ALOUDA.
18:00 h. Pasacalles “taller de percusión en directo” por las calles de Benabarre.
21:00h. Cena Solidaria en Restaurante ARP a favor de Fundación de Esclerosis Múltiple
(donativo de 3€/menú).
Menú de tapas: surtido de embutidos de Benabarre, tabla de queso con frutos secos, tabla de
pate con sus tostaditas, piruletas de langostinos en tempura, huevos rotos, con setas y trufa,
langostinos hilados, brocheta de longaniza y piña, tarta de tiramisú con crema de chocolate.
Vino Bodega Pirineos. Precio: 18€.Reservas e información al teléfono 974543566.
DOMINGO 9 DE DICIEMBRE:
11:00h “Caminata contra el abandono”. Salida del pabellón polideportivo hasta la Ermita de
San Medardo, en compañía de mascotas y de la protectora el Arca de Santi.
Organiza: Ayuntamiento de Benabarre
Con la colaboración de: AMYC Valdeflores, Club de vuelo Albatros Benabarre, IMSARTE,
Protección Civil de Benabarre, Bodega Pirineos, Chocolates Brescó Quesos Benabarre,
Restaurante ARP, Radio Benabarre Cadena Dial, Aragón Radio, Consol Roy y numerosos
voluntarios que de forma altruista hacen posible esta feria.

JORNADA DE MEMÒRIA ORAL: ME’N RECORDO. ELS TRESORS DE CASA

Nonasp, dijous 6 de desembre de 2012

A l’Ajuntament

 

PROGRAMA

16,30 h. Apertura de l’exposició

Taller infantil: Els tresors de casa

 

17,15 h. Xerrada i exposició: “Me’n recordo. Els tresors de Casa”.

A càrrec de Pepa Nogués, antropòloga. Amb la participació de senyores informants de Nonasp.

 

18 h. Visita guiada al Museu Etnològic de Nonasp: “Els objectes parlen. Un viatge a la memòria.”

A càrrec de Daniel Maza, historiador i president del museu.

 

18,45 h. Cant de Jotes. 

Amb la participació de Laura Satué, cantautora de jotes i guanyadora del Premi de Jotes en Català de l’Ajuntament de Saragossa.

 

Per a finalitzar, s’oferirà una xocolatada.

 

 

Organitza:

Aula d’Artesanies, Tradicions i Ecologia

Etnocentre La Era

Associació Amics de Nonasp

 

Col·labora:

Ajuntament de Nonasp

 

Amb el suport de:

Institut Ramon Muntaner

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Humberto Vadillo, Director General de Cultura: “La cultura se ha democratizado”.

V.C.- Centrándonos en la ley de lenguas promovida por el anterior gobierno socialista. ¿Cuál es la situación ahora?

H.V.- Hay un proyecto que está en las Cortes cuyo objetivo es evitar la imposición de ninguna lengua. Creo que las lenguas no pueden imponerse porque ello no queda dentro de las atribuciones de ningún gobierno, sino de la familia. Cuando se han intentado imponer ha habido fracasos. Va a haber una ley que salvaguarde las variaciones lingüísticas de Aragón pero no va a imponer nada. 

Avancem amb el català « Lo finestró del Gràcia.

El proper dia 30 de novembre i fins al 9 de desembre al cine  d’Arnes es projectarà la pel·lícula EL BOSC del director Oscar Aibar i del guionista i autor Albert Sánchez piñol,  rodada en part al municipi de Arnes amb la parla del Martarraña. El dissabte dia 1 de desembre es fa la presentació al cine de Arnes amb l’assistència dels actors Maria Molins i Alex Brendemülh, del director Oscar Aibar i del autor i guionista Albert Sanchez piñol, hi esteu tots convidats!!
El tràiler de la pel·lícula el podeu veure a http://www.faustoproducciones.com/cat/

 

el_bosc_catala_lr.jpg

 

 

horari el bosc arnes.jpg

 

 

Us presentem “El Matarranya. Crònica de viatge” per Joaquim MONTCLÚS amb el prefaci del’Albert SÀNCHEZ-PIÑOL i publicat per GALERADA Editorial.

“El Matarranya. Crònica de viatge” és un recorregut de l’historiador Joaquim Montclús per les vint-i-nou poblacions de la comarca del Matarranya, a la Franja de Ponent. L’autor tant s’interesa per l’evolució recent de cada poble com pels aspectes històricament més allunyats, però que expliquen moltes coses del present. Així, doncs, la història, la política, la cult

ura, la gastronomia, l’etimologia o l’arquitectura es barregen en una prosa fluida que aocmpanya al lectorper aquesta comarca tan singular. La gran diferència de les altres aproximacions que s’han fet al Matarranya és que l’autor n’es fill, i en dona una visió més autèntica i comprensiva, adquirida des de la infantesa.
DIJOUS 6 DE DESEMBRE:

12:30: Firma de llibres a llibreria Serret a carrec de l’autor, Joaquim Montclús.
20:00: Presentació del “EL MATARRANYA. CRÒNICA DE VIATGE” de Joaquim Montclús, Albert Sánchez-Piñol, Joan Maluquer (Editor) amb la col.laboració de l’Ajuntament d’Arnes.

Autor: Joaquim Montclús i Esteban (Calaceit, el Matarranya,1957) és historiador i escriptor. Nascut al Matarranya, viu a Barcelona, on col·labora en diversos mitjans, com El Periódico o el diari Ara. Preocupat per la preservació cultural de la seva comarca, ha publicat La Franja de Ponent avui (1983) i La catalanitat de la Franja de Ponent (1999).

Contingut: El Matarranya. Crònica de viatge és una guia de turisme cultural, que ens presenta un trajecte poble per poble d’aquesta comarca de la Franja de Ponent. És una guia imprescindible per a endinsar-nos en els aspectes històrics (sense tergiversacions interessades), econòmics i culturals d’aquesta comarca.

 

Cartell-presentació-Montclu.jpg

 

 

Sobiranistes versus unionistes « Lo finestró del Gràcia.


Durante los próximos días 6 al 9 de diciembre, estará abierta en Castillonroy la exposición organizada por el CELLIT con la colaboración del Ayuntamiento de la localidad: Recuerdos del ayer. La Litera en blanco y negro.

Do de llengües/aragonès – Catalunya Ràdio.

 

LA FRANJA DE PONENT: MARY ZAPATER, UNA FRAGATINA IL·LUSTRE PREMIADA.

“Premi per a un fragatina il·lustre”

QUIM GIBERT

El número 87 de Fogaril i calaixera, aparegut aquesta tardor, és dedicat a la cançó d’autor i altres iniciatives musicals que en el decurs dels anys 80 es van gestar a la Franja de Ponent. La família Masagué i Zapater, promotors d’aquests quaderns de memòria, justifiquen el monogràfic perquè malgrat «el temps transcorregut, molts dels temes que tocaven en les seues cançons protesta continuen vigents».

En rigor, la revista trimestral fragatina destaca una de les primeres melodies de Tomàs Bosque, «Hauríem d’apartar de l’ample cial/ los núgols negres que no deixen veure clar./ Hauríem d’apartar del nostre pas/ les pedres gordes que mos fan entropessar.» I, en paral·lel, una altra de composta fa pocs anys per Àngel Villalba, un altre cantautors històrics del Matarranya, que diu: «Ja veus amic Desideri./ Per casa, tot com abans./ Una esquerra que fa figa/ i una dreta intolerant./» Villalba es refereix al malaguanyat Desideri Lombarte, un dels poetes més sòlids de la Franja.

Bosque, que darrerament ha tornat a agafar la guitarra, confessa que «fa quaranta que recorrem els pobles rescatant les contalles, refranys i paraules perdudes, anotant toponímia, escrivint cançonetes tradicionals, fent escrits preservant les formes de cada poble.»

Qui mai ha deixat de fer música des dels 18 anys ha estat l’Anton Abad, natural de Saidí (Baix Cinca), que aleshores es desplaçava a actuar de teloner «en autostop, la guitarra i una motxilleta en quatre coses de queviures (…) la mare i el pare, quan marxava estaven sempre preocupats.»

La distribució en els quioscos del darrer Fogaril i calaixera ha coincidit amb l’atorgament a Mary Zapater Labrador d’un dels sis premis Actuació Cívica, impulsats anyalment per la Fundació Carulla. L’acte es va fer dilluns passat, 12-11-12, ,en el Saló de Cent de l’ajuntament de Barcelona.

La interessant trajectòria de Mary Zapater es va començar a forjar els anys 70 a Ràdio Fraga, amb l’emissió de programes d’actualitat veïnal i de recuperació de la tradició autòctona (des de la cultura de la figa seca fins el vestit típic tradicional passant per personatges de la vida local, festes populars… ).

A partir dels anys 90, Zapater, junt amb el seu marit, emprén l’edició de Fogaril i calaixera, publicació a partir de la qual ha pogut plasmar les seves recerques i altres inquietuds, que l’han convertit en una persona culturament activa.

Un dels aspectes més rellevants d’aquesta fragatina de raça és la presència del català a tothora en la seva tasca creativa. L’ús predominant de la nostra llengua a Ràdio Fraga, Fogaril i calaixera i en altres treballs que ha realitzat, sempre ha tingut en compte els trets del parlar local, fet que ha permès que molts fragatins llegissin periòdicament en català.

L’enhorabona!

*Quim Gibert, psicòleg

252216_4336550049557_293732254_n.jpg (Imatge JPEG, 316×448 píxels).

 

Presentamos un proyecto de Ley de Lenguas alternativo al que ha presentado el Gobierno de Aragón | IU Aragón | Aragón.

Conte y Barrena

Publicado el 26 noviembre

El escritor aragonés, Anchel Conte, y el portavoz de IU Aragón en las Cortes, Adolfo Barrena, han explicado esta mañana en rueda de prensa la enmienda a la totalidad que ha presentado el grupo parlamentario de IU Aragón al proyecto de Ley de Lenguas de Aragón presentada por el Gobierno del PP -PAR para tratar de evitar la “muerte” del aragonés y en contra del anticatalanismo que promueve la DGA .

IU Aragón, que rechaza la Ley de Lenguas presentada por el Gobierno, propone un proyecto alternativo de ley de defensa, fomento y enseñanza de las lenguas propias de Aragón y en la que apuesta por la cooficialidad de las tres lenguas en las zona de Aragón donde se hablen y la posibilidad de dirigirse a las instituciones públicas en cualquiera de ellas, aragonés, catalán y castellano.

Cabe recodar que el Gobierno autonómico ha presentado un Proyecto de Ley de lenguas “con el que que se ha quedado todavía más corto que la ley aprobada por las Cortes en 2009 y a la que IU votó en contra.

“La ley presentada por PP y PAR incumple el artículo 7 del Estatuto de Autonomía, que emplaza a las Cortes de Aragón a “fomentar la cooficialidad, y niega el derecho de los aragoneses a tener su lengua propia”, ha denunciado Conte para añadir que “tampoco recoge la obligatoriedad de la enseñanza del aragonés en los centros educativos, lo que conllevará la destrucción y la muerte de esta lengua, una de las lenguas minoritarias más amenazadas de toda Europa”.

Para el escritor aragonés, “una de las razones por las que la Ley del PP-PAR no incluye la cooficialidad de las lenguas aragonesas es el anticatalinismo que hay en algunos partidos de derecha y también de izquierdas”. A su juicio, “si no se hablara catalán en Aragón, el aragonés sería ya cooficial sin ningún problema, pero hay un anticatalanismo que es la causa de que no se reconozcan las lenguas, porque o se reconocen las dos o no se reconocen ninguna y se ha optado por ninguna”. En este sentido, Conte considera que “esto se debe al error cometido por algunos políticos de limitar las lenguas a los territorios, en lugar de vincularlas a los derechos de los ciudadanos”.

Para Adolfo Barrena, “la ley presentada por el Gobierno para derogar la vigente es un intento claro de cercenar otro derecho más de los ciudadanos, además de ser tímida por estar fundada en complejos de identidad”.  Sobre el texto registrado por IU, en el que también propone que la enseñanza de las lenguas aragonesas sea obligatoria para garantizar su supervivencia, Barrena ha explicado que plantean la posibilidad de recuperar la tutela judicial, recogida en la actual ley, pero no en la presentada por el Gobierno, “para que cualquier ciudadano, que haya visto denegado su derecho a expresarse en la lengua que elija, pueda denunciar el caso en los juzgados”.

Puedes acceder en este enlace a nuestra enmienda a la totalidad con texto alternativo contra el Proyecto de Ley de Uso, Protección y Promoción de las Lenguas y Modalidades lingüísticas propias de Aragón presentado por el PP-PAR

Texto Alternativo al presentado por el Gobierno de Aragón

ASCUMA » Blog Archive » ASCUMA ha rebut el Premi Ramon Casanovas 2012.


logo

L’Òmnium Cultural Granollers-Vallès Oriental ha concedit el 2on Premi Ramon Casanovas a l’Associació Cultural del Matarranya per la tasca que porta a terme en defensa de la llengua i la cultura.

El premi es lliurarà el dia 30 de novembre de 2012 a Granollers, en el marc de la XXIII Festa de les Lletres Catalanes, a les 21 h.

Aquest premi consisteix en una distinció a l’ús i 1.000 € en metàl·lic.

L’any passat l’entitat Veu Pròpia, que aplega persones no nascudes als Països Catalans que defensen que el català ha de ser la llengua vehicular del país, va guanyar el 1r Premi Ramon Casanovas. Amb aquest reconeixement, Òmnium va voler destacar la feina d’un col·lectiu que fa anys que treballa per socialitzar la llengua catalana en espais on el català té poca presència social.

La Franja