Skip to content

Tertúlies a la fresca | El lloc on van a parar les discussions de l’estiu d’Alcampell.

 

Programa de les tertúlies de l’estiu 2012

Si voleu, ja podeu descarregar-vos lo PROGRAMA del CICLE DE TERTÚLIES DE L’ESTIU 2012.

Per a llegir la crònica de les tertúlies feu click ací:

1) “Lo rader dia que vaig caminar per les boires“,

(+ Xerrada sobre la pujada al McKinley)

     per Joan Riba.

2) “Una alimentació saludable per al segle XXI (Menjar i deixar viure)

   per Felip Sanmartín.

3) “Petites i grans històries d’Alcampell

   per Ramon Mancho

—————————————————————————————–

Us hi esperem!

Racó Català – Fòrums – La Franja de Ponent es revela contra el Govern d’Aragó.

 

Diversos municipis de les comarques del Baix Cinca i la Llitera ja han anunciat mocions per reclamar que es mantingui el nom de català a l’avantprojecte de llei de llengües d’Aragó, que preveu substituir-lo pel d’aragonès oriental. Entre aquestsmunicipis hi haTamarit,Alcampell,Altorricó,Albelda, Saidí i Mequinensa, tots sis governats pel PSOE.Al consistori d’Albelda ja han aprova la moció. Els corresponents ajuntaments s’uneixen a la iniciativa dels consistoris de Montanui, Bonansa,Sopeira,Viacamp,Tolba, Benavarri i el Pont de Montanyana, que la setmana passada també van anunciar mocions. Per la seua part,Areny de Noguera va aprovar una resolució dissabte passat. JosepAnton Chauvell, alcalde d’Alcampell, afirma que estan “rotundament en contra d’aquesta decisió política per canviar el nom d’una llengua que la comunitat científica ha reconegut en el seu àmbit geogràfic de parla, dins del qual s’inclou la Franja”. Per la seua part, l’alcalde de Tamarit de la Llitera, Francisco Mateo, opina que l’avantprojecte de llei de llengües “és una barbaritat”. El grup socialista que presideix presentarà en el pròxim ple una moció en contra de l’avantprojecte. I ho va exemplificar dient que “quan un sevillà parla espanyol, ningú el qüestiona; nosaltres parlem català, però això no exclou que tinguem paraules pròpies, com els altres dialectes del català”. A Saidí, el consistori treballa en la moció que presentarà en el pròxim ple previst per a final de mes. Per la seua part, l’alcaldessa de Mequinensa, Magda Gòdia, va manifestar la intenció d’acordar una postura conjunta entre els diferents grups polítics en els pròxims plenaris municipals. En cas contrari, el grup socialista elaborarà una moció pròpia en contra de l’avantprojecte al considerar que “una llengua sorgida del no-res degrada la identitat que atorga una llengua històrica com el català”.

Fraga rebutja quehi hagi canvis en l’actual model educatiu

L’alcalde de Fraga, Santiago Escándil, va assegurar ahir que l’ajuntament es mobilitzarà si finalment el nou avantprojecte de llei de llengües d’Aragó elimina l’actual model educatiu a la Franja, que introdueix l’ensenyament del català a l’escola. “Estem a l’expectativa de la repercussió que tindrà en els col·legis i els instituts”, va indicar Escándil. “Ens interessa que si hi ha alumnes que després estudiaran a Catalunya, sàpiguen i coneguin la llengua”, va assegurar. L’alcalde, del Partit Popular (que també governa Aragó amb el PAR), va indicar que el govern de Fraga no té intenció de pronunciar-se “tret que finalment es canviï el model educatiu”. Pel que fa al canvi de denominació d’aragonès oriental i l’eliminació de català, Escándil va eludir pronunciar-se a preguntes d’aquest diari.

Samarretes en favor del català a la Franja – VilaWeb.

 

Es poden sol·licitar al grup de Facebook ‘Matarranejant

‘Sóc del Matarranya i parlo català.’ És la frase que llueixen les samarretes que un grup de joves de la comarca del Matarranya, a la Franja, ha començat a vendre per demostrar la voluntat que es mantingui el nom del català a la llei de llengües de l’Aragó. Les samarretes, que es venen a sis euros (en color vermell, lila o negre), es poden demanar per mitjà del grup de Facebook Matarranyejant.

Al final de juliol, el govern aragonès va aprovar la nova llei de llengües, que desprotegeix el català i l’aragonès. La llei, que començarà els tràmits parlamentaris a partir del setembre, evita d’anomenar català a la llengua de la Franja i fa referència a la ‘llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental’.

Notícies relacionades:

El govern de l’Aragó aprova la llei que margina el català i l’aragonès

Natxo Sorolla: ‘La conservació del català a la Franja serà difícil, si no es legisla com cal’

Alfredo Sancho, batlle de Benavarri: ‘Si li dic català, munten un Cristo. Són la caverna absoluta’

¿Y si pensamos en aragonés? – Opinión – El Periódico de Aragón.

 

Mal hacen los países que desprecian su patrimonio, pues optan por ser un erial inculto para súbditos

LETICIA Crespo, Concejala de Chunta Aragonesista en el Ayuntamiento de Zaragoza 17/08/2012

El pleno del Ayuntamiento de Zaragoza aprobó en junio una moción de CHA, en la que se instaba al Gobierno de Aragón a la defensa, respeto y protección de la realidad trilingüe de Aragón y a promover el uso normal de las lenguas de Aragón: aragonés, castellano y catalán. En línea con la aprobada por unanimidad en septiembre de 2005, en la que se defendía la unidad de la lengua. Recientemente, hemos instado al teniente de alcalde de Cultura a incluir la enseñanza del aragonés en las programaciones de la Universidad Popular, dentro del presupuesto destinado a enseñanza en el patronato que lo gestiona. Es decir, sin incremento de la partida presupuestaria.

 

UN PAÍS SE DEFINE por el respeto que siente por la cultura en sus distintas manifestaciones. La cultura no puede ser un lujo prescindible ni un arma política, es un derecho y sus manifestaciones merecen el mayor respeto y protección, también en época de crisis. Lamentablemente esto no ha sido así en Aragón con nuestra riqueza lingüística y la capital de todos los aragoneses, Zaragoza, no puede ser insensible a esta dolorosa realidad. Máxime cuando concentra buena parte de los hablantes de aragonés y ha sido receptora de inmigración aragonesa catalohablante y, especialmente, cuando el Gobierno PP-PAR ha aprobado un proyecto de ley de lenguas que ha sido el hazmerreír de la comunidad científica, por sus ridículos eufemismos y que ha supuesto que la presidenta Rudi recibiera un serio toque de atención desde Europa, para vergüenza de Aragón, al que, no olvidemos, representa.

Paradójicamente, ese bárbaro engendro en forma de anteproyecto de ley fue presentado por la consejera Serrat (PP), gerundense catalanohablante, y Callizo (PAR), cheso conocedor del aragonés. Aragón, país surrealista donde los haya. No son ellos los únicos culpables. Lamentablemente, el Estatuto de Autonomía de Aragón es el único de todas las comunidades con lengua propia que no ha resuelto adecuadamente la cuestión lingüística, haciendo referencia a “las lenguas y modalidades lingüísticas” sin ni siquiera denominarlas, obviando que Aragón es un país trilingüe en el que pueden convivir –sin exclusiones– el aragonés, el catalán y el castellano (como se incluye en la moción aprobada en el ayuntamiento a la que hacía referencia).

PSOE, PP, PAR e IU aprobaron en 2007 un Estatuto de mínimos, acomplejado en muchos temas y también en el lingüístico, no nombrando ni haciendo oficiales al aragonés y al catalán, junto al castellano. Fruto de este acuerdo es este atentado a la razón que representa ese anteproyecto de ley de lenguas, que produce sonrojo solo de citarlo. De nada sirve que el expresidente de Aragón, Iglesias –catalanohablante de Bonansa–, en su retiro de oro en el inútil Senado español, firme declaraciones a favor del catalán para hacer méritos en su partido, cuando nada hizo en su época de presidente por salvar nuestro patrimonio lingüístico.

Mal hacen aquellos países que descuidan o desprecian su patrimonio, pues optan por ser un erial inculto para súbditos, donde solo crece la superchería y son presa fácil de la barbarie y la ignorancia, frente a otros que, atentos a su patrimonio cultural, se convierten en lugares en los que florece la ciencia, iluminada por la razón, para disfrute de la ciudadanía culta, libre y crítica.

Solo desde la ignorancia se pueden mantener afirmaciones acientíficas como las que, lamentablemente, se oyen en ocasiones aquí. En Aragón se habla castellano, pero no es Castilla; en Aragón se habla catalán, pero no es Cataluña. Pocas falsedades hay más graves que la afirmación que vincula unidad lingüística con realidad nacional. De hecho, en Europa –salvo Islandia– no existe otro caso de realidad nacional y uso exclusivo de una lengua. Europa es un mosaico de realidades nacionales y lenguas cuyas fronteras no coinciden. Nadie, con un mínimo de rigor, afirmaría que Bélgica es Francia (aunque se hable francés) o que Austria forma parte de Alemania (aunque compartan la lengua alemana). Esto último solo lo mantienen grupos neonazis.

 

SOLO DESDE LA ignorancia se puede obviar que para intentar evitar la desaparición del aragonés (patrimonio de todos los aragoneses y aragonesas, lo hablen o no), con todas sus modalidades, es preciso el reconocimiento de la unidad de la lengua, afianzando un modelo culto y referencial, nada que no se haya hecho en todas las demás lenguas desde la creación de la Accademia della Crusca florentina en 1583 o la Académie de la Langue Française, que data de 1635, y que sirvieron de modelo para la práctica totalidad del resto de las lenguas del mundo.

Toda lengua tiene modalidades, pero la supervivencia de la lengua se basa en su unidad. Lo que se habla en Cádiz, Buenos Aires, Caracas o Valladolid son variantes de la misma lengua: el castellano o lo que se habla en Fraga o Alguer es lo mismo: catalán; del mismo modo que lo que hablan quienes han aprendido aragonés en Zaragoza, los vecinos de Echo o Chistén es la misma lengua: el aragonés.

Se venden camisetas a favor del catalán en el Matarraña.

Las camisetas se venden a seis euros en rojo o morado
Un grupo de jóvenes del Matarraña ha puesto a la venta camisetas en defensa del catalán en Aragón. En ellas, se puede leer la inscripción «Sóc del Matarranya i parlo català».Según explicó uno de los impulsores de la iniciativa, Natxo Sorolla, el objetivo es que se observe que los vecinos de las poblaciones de la Franja quieren que se mantenga el nombre del catalán en la Ley de Lenguas y que no se «esconden» por ello. «Es una polémica que han creado los políticos de fuera de nuestro territorio. Aquí no discutimos por el término para denominar la lengua que hablamos porque tenemos claro que es catalán, al igual que el mundo académico», explica el joven de sociólogo de Peñarroya. Las camisetas se venden a seis euros, precio de coste, y se pueden encontrar en color rojo o morado.

 

Por el momento, han encargado 50 unidades y si se agotan pedirán más. Los interesados pueden solicitar las camisetas en el grupo de Facebook ‘Matarranyejant’. Fue en esta conocida red social donde surgió la iniciativa de reivindicar con camisetas el catalán en la Ley de Lenguas y la que utilizan sus creadores para promocionarlas por su «facilidad» para llegar a gran cantidad de público. La iniciativa está siendo un éxito y ya se han interesado vecinos del Matarraña pero también del Bajo Aragón Caspe.

El Punt Avui – Notícia: Jornal.

Jornal és el títol d’una cançó del grup ska-core Los Draps, originari de la comarca del Matarranya (la Franja).

Fotos de la portada.

Un grup de gent ha portat a terme una iniciativa via Facebook amb la producció d’unes samarretes amb el lema “Sóc del Matarranya i parlo català”. Els interessats es poden posar en contacte al grup Matarranyejant, o a partir del post http://www.facebook.com/photo.php?fbid=372537809483520&set=a.303424676394834.69691.104832132920757&type=1

Valljunquera rep la 22ª Trobada d’ASCUMA « Lo finestró del Gràcia.

 

 

Toni Bengochea presentava l’exposició “Desideri Lombarte. Ataüllar el món des del Molinar, pasades les onze, en presencia de l’alcalde de Valljunquera, Ismael Brenchat y d’un grup de persones interessades.

Eren les dotze i al Saló de Plens de L’Ajuntament, l’alcalde donava la benvinguda als assistents i obria els actes de la jornada, glossant la personalitat de Desideri Lombarte. Va parlar el president de l’Associació Cultural del Matarranya, explicant els objectius i treballs de l’Associació. També prengueren la paraula el vicepresident de la Comarca del Matarranya, Rafael Martí i la directora General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ivonne Griley,  la qual va reivindicar la unitat de la llengua de tots els territoris de parla catalana, inclosa la Franja, y va deixar oberta la porta de la col·laboració.

Després, els ponents de la Taula rodona, Josep Maria Baró, Carles Sancho i José Miguel Gràcia, presentada i moderada per Maria Dolores Gimeno, van fer les seus intervencions sobre les relacions passades i presents entre els territoris de la antiga Corona d’Aragó —Aragó, Catalunya i València. El primer desenvolupà les relacions polítiques, el segon va parlar sobre les culturals i el tercer sobre les econòmiques. Com a entrada de les intervencions, es van presentar una sèrie de mapes de la estructura política i administrativa de la Península Ibèrica, des del segle I fins el XIX, amb especial concreció en els territoris de la Corona d’Aragó. Totes les intervencions foren força aplaudides. Un animat debat, un xic tibant per part d’algun dels assistents, va cloure els actes del matí. A les portes de la Casa Consistorial, la Cèlia i el seu marit van vendre  llibres i samarretes tot el matí.

Només acabar el dinar de germanor, al ben refrigerat restaurant —falta feia atesos els gairebé 40º de fora— del Centre Social, el president d’ASCUMA, representant a Artur Quintana, president d’Iniciativa Cultural de la Franja, lliurà el 5è Premi Franja.Cultura i Territori a Antoni Bengochea i Màrio Sasot pel projecte Jesús Moncada, d’animació a les escoles de la Franja.

Després d’un petit recés, va començar la presentació del llibre de José Miguel Gràcia, Pasqual Andreu, lo Florit. Lo Floro en vers. El president de l’Instituto de Estudios Turolenses, Gaudioso Sánchez, i Carles Sancho, prologuista del llibre, presentaren l’autor i el llibre amb mestria i senzillesa a la vegada. L’autor llegí uns poemes i també ho va fer, sense figurar al programa, Antoni Bengochea, deixant ben patents una vegada més les seues qualitats de rapsode. Un bon munt de llibres va signar l’autor.

Més tard, Àngel Villalba ens oferí unes quantes cançons dels seu nou CD, “Olivera d’Aragó” i d’anteriors treballs.

Al Poliesportiu Los Toyos i Dolors Montagut tancaren els actes amb les seues actuacions. Una bona acollida del poble de Valljunquera i una bona 22à Trobada.

                                                                                                                     Lluís Roig

El territorio reivindica obras que palien los efectos de la sequía.

Presentació de “Licantropia”, de Carles Terès a Torredarques.

 

Si no visualitzeu correctament aquest e-mail cliqueu o aneu a www.teresantolin.com/licantropia

ideideas-digital1

III Marxa Baix Matarranya / Nonasp.

 

Com cada any estem molt il·lusionats en l’organització de la Tercera Marxa Senderista Baix Matarranya Nonasp.

Enguany hem preparat el recorregut amb les mateixes ganes i il·lusió dels darrers anys.

Valorem que la maxa passi per zones ZEPA i LIC i esperem que els participants respecten l’entorn i puguin gaudir del paissatge que ofereix el terme municipal de Nonasp, juntament amb el seu patrimoni agrícola i rural.

 

Marxa puntuable a la 7ª COPA i 7ª LIGA de Andadas Populares de Aragón.

 

Recorregut curt: 12 km.

 

Recorregut mitjà: 15 km.

 

Recorregut llarg: 24 km.

 

Termini màxim de inscripció: fins el dilluns 1 D’OCTUBRE DE 2012

 

PLACES LIMITADES A 400 PERSONES

 

imatge imatge

OFERIM

 

Avituallaments sòlids i líquids al llarg del recorregut.

Assistència sanitaria i punts d’abandonament.

Informació e indicacions a través de voluntaris.

Record i dinar.

 

SORTEIG

Tots els participants a la marxa llarga participaran en el sorteig d’un GPS Garmin Foretrex 401 i per les altres marxes tres lots de material de muntanya per cortesia de OPAC Elementos Normalizados, S.L.

 

 

imatge imatge

 

MÉS INFORMACIÓ: 876 63 50 05 – 669 26 56 34

ALLOTJAMENT: Alberg Municipal

Reserves al 976 63 60 01 (Ajuntament)

 

Durant tot el matí es podrà visitar gratuitament el Museu Etnològic

 

imatge imatge

 

 

 

Desarticulada banda que cometió 11 atracos en bancos de Castellón y Teruel – ABC.es – Noticias Agencias.

The Big Six: Cool cubes – News & Advice – Travel – The Independent.

 

view gallery VIEW GALLERY

Suggested Topics

Hotel Consolacion, Teruel, Spain

Popping up from the Matarraña countryside, Hotel Consolacion is an anomaly in this rugged, natural landscape. Ten timber-clad “kubes” are poised on a hilltop with uninterrupted views of the Teruel backdrop through the floor-to-ceiling windows, while inside there are black slate baths, suspended chimneys and crisp white Egyptian cotton on the beds. The centrepiece of this modern assemblage is the 18th-century “Ermita”, with a further two bedrooms decorated in period style, a restaurant (the perfect place to try local Serrano ham) and a 14th-century church. The Camino de Santiago passes by the front door.

Hotel Consolacion, Carretera Nacional 232 km 96, Monroyo / Mont-roig, Teruel. Spain (00 34 978 85 67 55; consolacion.com.es). Doubles start €155, including breakfast.

Endemico Resguardo Silvestre, Mexico

An hour and a half’s drive south of San Diego, lies a little-known wine-producing region in Mexico’s Baja California. Scrubby hillsides plunge down to vivid streaks of vines in the Valle de Guadalupe, where the eye-catching Encuentro Guadalupe winery is taking shape. A new addition, opening next month, will be Grupo Habita’s “luxury camping hotel” – 20 stilted cube rooms overlooking the winery. Expect a glossy finish, with wine coolers in the rooms and a restaurant using only local produce.

Endemico Resguardo Silvestre, Carretera Tecate-Ensenada km75, Valle de Guadalupe, Baja California, Mexico (001 866 978 7020; www.grupohabita.mx). Double rooms start at US$175 (£117), room only.

Casa de la Flora, Thailand

60km north of Phuket in the resort of Khao Lak, Casa de la Flora is a pocket of unapologetic modernism sandwiched between the Andaman Sea and lush tropical forest. The 36 concrete, cube villas maximise the views via their plate-glass ocean-facing walls. The scene is softened and warmed by tropical hardwoods, natural stone and luxurious fittings, including private pools for each guestroom.

Casa de la Flora, Khuk Khak, Khao Lak, Phang Nga, Thailand (00 66 76 428 999; casadelaflora.com). Doubles start at 7,757 baht (£160), room only.

 

Hotel Palafitte, Switzerland

The peaceful panorama of Lake Neuchâtel is enjoyed in quite seclusion by guests at Hotel Palafitte – each cuboid room here stands on stilts over the water or on a walkway teetering at the lake’s edge. Ladders invite you down into the sparkling water directly from the room’s balcony, while the peaks of the Alps beckon for mountain hikes in the distance.

Hotel Palafitte, Route des Gouttes-d’Or 2, Neuchâtel, Switzerland (00 41 32 723 02 02; palafitte.ch). Doubles start at Sfr525 (£355), room only.

 

Carre d’Etoiles, France

Translating as “square of stars”, this collection of timber cubes invites its guests to make the most of the stunning Ardeche gorges by day, then marvel at the night sky after the sun has set. Each cabin is constructed with a clear dome above the bed to watch the nocturnal spectacle in comfort, while telescopes and stellar charts offer a more detailed view.

Carre d’Etoiles, Saint Cerice, Vogué, Rhone-Alps, France (00 33 2 48 77 59 31; carre-detoiles.com/saintcerice/). Doubles start at €95, room only.

 

Loftcube, Belgium

Tucked away in the woods surrounding the Chateau de la Poste, Loftcube is a modern counterpoint to its late 19th-century host. The sleek modernist pod has been conceived as a customisable open-plan space, with glass walls and louvred windows that reveal the sylvan setting outside. The décor is sleek and contemporary, and guests can also make use of the chateau’s hotel facilities (restaurant, tennis courts, mountain bikes and more) a short walk away.

Loftcube, Chateau de la Poste, Ronchinne 25, Maillen, Belgium (00 32 81 411 405; chateaudelaposte.be/loftcube). The cube starts at €250, including breakfast.

Europe’s secret hot spots – Itineraries.

Sergio Padura

The Matarranya region in Southern Aragon is Spain’s answer to Tuscany, striped with vineyards and rivers, and dotted with olive groves and tree-lined peaks.

Americans can’t get enough of Paris, as becomes painfully clear each summer, when it swarms with tourists. Relief waits a train ride away in Île de Noirmoutier: You’ll be greeted by the scent of mimosa and the sight of bobbing yachts and families picnicking on the beach.

Slideshow: See the secret hot spots

Thankfully, Europe is still full of under-the-radar gems like this French retreat. And we can’t resist spreading the word about the latest emerging hot spots, from Eastern Europe’s hippest art scene to a sleepy district of lakes and castles.

The continent is so varied that even with 17 countries sharing the euro currency, it can barely keep from splintering into thousands of microcultures. While this complicates the financial markets, it has an upside for travelers: continued opportunities for discovery. You’ll never walk into a beach bar in Bergen, Holland, and one on the Aegean Islands and have the same experience.

So while the hunt is always on for the next Tuscany, you’ll find that Spain’s answer — the little-touristed northeast Matarranya region — has its own distinctive accent. Its patchwork of vineyards, rivers and olive groves lies at the confluence of the ancient Aragon, Valencia and Catalonia kingdoms. The feeling is still a bit regal, especially at the Hotel Torre del Visco, a surprisingly affordable 15th-century palace in Fuentespalda (population: 368).

Farther afield, in Estonia, there’s a secret island of juniper forests, fishing villages and small farms that was the last stronghold of Estonian pagans until the 13th century. Looking for a windmill? You’ll get your photo-op with the country’s last working wooden version here.

For more of a scene, look to the Netherlands and a beach town that’s recently made waves. Like the Hamptons, but with clogs, Bergen is becoming a second-home haven for newly monied Germans and Dutch who prefer bike rides and outdoor cafés to power lunches.

It takes extra effort, sure, to reach these European spots, but the reward comes with that sense of being let in on a fantastic secret — and the opportunity to experience a place rooted in local tradition before it’s really discovered and altered.

And if you just can’t forget Paris, consider you’ll probably get to transit through one such glittering European hub along the way.

More from Travel + Leisure

IX CONCURS DE CONTES CURTS
“VILA DE PENA-ROJA
DE TASTAVINS –
MATIES PALLARÉS”
AJUNTAMENT DE PENA-ROJA DE TASTAVINS
Primer premi: 250 euros.
Segon premi: 150 euros.
Les bases del concurs es poden consultar a l’ajuntament de Pena-roja de Tastavins o
a la nostra Oficina de Turisme.
LLoc de presentació: OFICINES DE L’AJUNTAMENT DE
PENA-ROJA DE TASTAVINS.
Termini límit: ABANS DEL 3 DE DESEMBRE DE 2012.
Organitza: Col·labora:

AYUNTAMIENTO DE PEÑARROYA DE TASTAVINS
C/Ayuntamiento, nº 1 Tfno. y FAX 978 89 67 07
C.P. 44586 PEÑARROYA DE TASTAVINS (Teruel)
IX CONCURSO LITERARIO DE RELATOS CORTOS “VILA DE PENA-ROJA DE
TASTAVINS – MATIES PALLARES”.
El Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins convoca el IX Concurso literario de relatos cortos “VILA DE
PENA-ROJA DE TASTAVINS – MATIES PALLARES” que se regirá por las siguientes bases:
I
Podrán concurrir al mismo todos los escritores con obras originales inéditas y no premiadas
anteriormente en ningún otro concurso. Los idiomas podrán ser tanto el castellano como el catalán.
II
Los originales, de tema libre, deberán tener una extensión no inferior a cinco folios ni superior a quince.
Se presentarán mecanografiados a doble espacio y por una sola cara. También se presentara
obligatoriamente una copia en formato digital, no serán admitidos al concurso los relatos que no incluyan
una copia en formato digital.
III
Los textos habrán de ir firmados con un lema y acompañados de un sobre cerrado en cuyo exterior figure
el lema y que contenga nombre, edad, domicilio del autor y una pequeña reseña biográfica y bibliográfica,
en su caso.
IV
Los trabajos se enviarán antes del 3 de diciembre de 2012 al Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins, en
Plaza Ayuntamiento núm. 1, c.p. 44586 Peñarroya de Tastavins, provincia de Teruel., indicando en el
sobre: Para el Concurso “VILA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS – MATIES PALLARES” de
Relatos.
V
La dotación del Concurso será: PRIMER PREMIO 250,00 EUROS
SEGUNDO PREMIO 150,00 EUROS.
A dichos premios se les aplicaran las retenciones reglamentarias.
El Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins se reserva el derecho de publicación del relato premiado en
alguna revista cultural o en el programa de fiestas, sin que puedan ser reclamados derechos de
autor. Asimismo podrá insertar algunos de los relatos seleccionados, abonando a sus autores su habitual
tarifa de colaboración en este caso.
El trofeo acreditativo del premio se recogerá personalmente, en caso de ser posible, el 20 de enero de
2013.
VI
El Jurado, que podrá declarar desierto el premio u otorgar accésits y menciones si lo estimara
conveniente, estará integrado por 4 especialistas en literatura, cuyos nombres se darán a conocer en el
momento de hacerse público el fallo, que será inapelable, y el Concejal de Cultura del Ayuntamiento de
Peñarroya de Tastavins.
VII
El fallo tendrá lugar el 30 de diciembre de 2012. El Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins no
mantendrá correspondencia sobre este Concurso ni devolverá los originales no premiados.
VIII
La presentación al Concurso literario ““VILA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS – MATIES
PALLARES” implica la total aceptación de sus bases, cuya interpretación queda a libre juicio del Jurado.
Peñarroya de Tastavins, a 30 de julio de 2012.
EL ALCALDE,
Fdo. Francisco Esteve Lombarte,

 

IX CONCURS DE PINTURA
“DESIDERI LOMBARTE”
AJUNTAMENT DE PENA-ROJA DE TASTAVINS
Premi únic: 700 euros
LLoc de presentació: OFICINES DE L’AJUNTAMENT DE
PENA-ROJA DE TASTAVINS.
Termini limit: ABANS DEL 3 DE DESEMBRE DE 2012.
Les bases del concurs es poden consultar a l’Ajuntament de Pena-roja de Tastavins
o a la nostra Oficina de Turisme.
Telf. Ajuntament: 978.89.67.07.
Telf. Oficina Turisme: 978.89.66.67.
Organitza: Col·labora:

 

AYUNTAMIENTO DE PEÑARROYA DE TASTAVINS
C/Ayuntamiento, nº 1 Tfno. y FAX 978 89 67 07
C.P. 44586 PEÑARROYA DE TASTAVINS (Teruel)
IX CONCURSO DE PINTURA “DESIDERI LOMBARTE”
El Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins convoca el IX Concurso de pintura “DESIDERI
LOMBARTE” que se regirá por las siguientes bases:
I
Podrán participar todos los artistas nacionales y extranjeros con una sola obra inédita y reciente, de
temática y medidas libres. No serán admitidas las obras protegidas con cristal.
II
Las obras se depositarán hasta el día 3 de Diciembre de 2012 en el Ayuntamiento de Peñarroya de
Tastavins, Plaza del Ayuntamiento núm. 1, C.P. 44586 Peñarroya de Tastavins, provincia de Teruel.
(Teléfono 978896707). Si vinieran por agencia de transporte, los gastos correrán a cargo del remitente.
III
Junto con la obra se expresarán, en sobre adherido a la parte posterior, el título, técnica, medidas y precio
de venta al público de la misma, así como el nombre, DNI, domicilio y teléfono del autor.
IV
El concurso de pintura “DESIDERI LOMBARTE” contempla un solo premio dotado con 700,00 euros a
la mejor obra que estime el Jurado. A dicho premio se le aplicaran las retenciones reglamentarias.
V
El Jurado podrá realizar una preselección de las obras presentadas al Certamen, pudiendo desestimar las
que considere oportuno, en función de conseguir una mayor calidad del mismo. Todas las que participan
en el concurso serán consideradas finalistas.
VI
Con las obras preseleccionadas podrá organizarse a criterio del Ayuntamiento, una exposición que podrá
ser visitada, durante los días que se establezcan.
VII
El Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins no será responsable de las pérdidas o deterioros que puedan
sufrir las obras durante las exposiciones; no obstante, pondrá el máximo cuidado en su conservación.
VIII
El Jurado estará formado por técnicos en la materia, junto al Concejal de Cultura del Excmo.
Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins. El fallo del mismo se hará público el 20 de Diciembre de 2012.
Los premios podrán quedar desiertos si se considera que las obras presentadas no tienen calidad
suficiente.
IX
Las obras no premiadas, podrán ser retiradas a partir de la fecha en que el jurado haya emitido su fallo,
personalmente o solicitando su devolución. . A partir de esta fecha quedarán a disposición de sus autores
durante el plazo de tres meses. Concluido dicho plazo se considerará que han sido donadas al fondo
artístico del Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins.
X
Las obras premiadas quedarán en propiedad del Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins, pasando a
integrarse en su colección artística, que se reserva el derecho de reproducirlas en sus publicaciones. Los
premios serán entregados el 20 de de enero del 2013, debiendo recogerse personalmente, si no se acredita
causa justificada que lo impida.
XI
La participación en el Concurso conlleva la aceptación de las presentes bases, así como las decisiones que
pueda tomar la organización, de cara al mejor desarrollo del mismo.
Peñarroya de Tastavins, a 30 de julio de 2012.
EL ALCALDE,
Fdo. Francisco Esteve Lombarte,

La Franja