7a Trobada d’Autors Ebrencs al Matarranya « Lo finestró del Gràcia.

Els dies 4 i 5 d’agost tintrà lloc a Vall-de-roures i Arnes, la 7a Trobada d’Autors Ebrencs. Trobareu el programa en el pdf que teniu a sota.

pdf programa

FesTA, música i cultura a Torredarques « L’esmolet.

Divendres, 24
23:00h Cinema d’estiu: Festival de curts (col·labora Associació las Ranetas)



Dissabte, 25
14:00h Taller de pintura graffiti
17:00h Taller de percussió
19:00h Presentació del llibre “Licantropia”, premi Guillem Nicolau 2011
21:00h Sopar al carrer del forn
00:00h CONCERTS:
La Kinky Beat
Azero
Willy Fuego
Neiz
Hi ha acampada lliure i l’entrada és gratuïta.

Ballant amb la FACAO i amb el català: Carlos Alustey, el president de la Comarca del Baix Aragó-Casp (PAR) «.

El president del PAR del Baix Aragó-Casp Carlos Alustey està fent possible combinar les posicions més radicalment anticatalanes de negar que a la Franja es parla català i a la vegada marcar-se un discurs en català al Matarranya recordant que va estudiar a Barcelona. No es pot afirmar que a Favara es parla aragonès, perquè clar, de cap de les maneres és català, i contradir-se un altre dia a Favara parlant català que va aprendre a Barcelona. O hi ha intercomprensió entre el parlar de Barcelona i el Baix Matarranya, o són dos parlars tan radicalment diferents que un és la llengua aragonesa i l’altre la llengua catalana.

Carlos Alustey (PAR) amb els radicals de la FACAO:«En mi opinión no es catalán sino aragonés. Es la lengua materna y no se escribe, es distinta al catalán puro».

Carlos Alustey (PAR) presidint la presentació d’un treball de recuperació de la literatura oral comarcal: “concluyó con unas breves palabras en catalán recordando su infancia en Barcelona. Asimismo, mencionó el abundante léxico catalán presente en el habla caspolina, «un nexo de unión al que resulta conveniente recurrir en momentos de diferencias de política lingüística»”.

Esta forma de contradir-se en la part fonamental ja és habitual al PAR. María Herrero, diputada del PAR que es va ocupar de defensar públicament a la televisió aragonesa que el català no existia a la Franja, inicia mítings a la Franja en català “perquè va estudiar a Lleida”. No recorda que el seu discurs es basa en què el parlar de Lleida i el parlar de la Franja res tenen a veure? De tant simpàtics que volen caure, acaben caent mal.

Fabara acoge la presentación de un libro sobre la literatura oral de la zona.

Martes, 24 de Julio de 2012 00:00 La Comarca

Solé, consejero Cultura; Alastuey, presidente; Domenech, alcalde; y Oriol y Salas, autoras del libro. Cedida por Inés Llop

El Ayuntamiento de Fabara acogió el sábado la presentación de la reedición del libro ‘Literatura oral a Faió, Favara, Maella i Nonasp’. La obra colectiva de Carme Oriol, Pere Navarro y Mònica Sales, profesores de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona recoge la rica cultura popular autóctona de las cuatro poblaciones catalanohablantes del Bajo Aragón Caspe. Se trata de una iniciativa comarcal que forma parte de la colección ‘Lo Trill’ de l’Associació Cultural del Matarranya (Ascuma).

 

El alcalde fabarol, Francisco Domènech, realizó una triple defensa de la «recuperación del pasado» con publicaciones como la presentada, «de la gente de frontera, acostumbrada a tratar con afecto a quienes llegan de todas procedencias geográficas y culturales y de su lengua catalana, en la actualidad amenazada por decisiones políticas».

Según las palabras del consejero de Cultura de la Comarca, Hipòlit Solé, el libro supone «subsanar una deuda moral de la comarca bajoaragonesa, que puede servir a los habitantes de los pueblos encuestados en la antología y sobre todo a los niños». La obra será distribuida en centros educativos y bibliotecas.

La presentación académica corrió a cargo de Carme Oriol, coordinadora del volumen, y Mònica Sales, la recopiladora de los materiales. Oriol destacó que el libro pretende dejar constancia escrita de «ese rico mundo» que circula oralmente y que permitía que las gentes se sintieran identificadas con su literatura tradicional, además de proporcionar valiosos documentos didácticos para los pequeños. Asimismo, la coordinadora subrayó la satisfacción del equipo por el método de investigación realizado, basado en el contacto directo con los depositarios de los textos orales.

Por último, el presidente comarcal, Carlos Alastuey, concluyó con unas breves palabras en catalán recordando su infancia en Barcelona. Asimismo, mencionó el abundante léxico catalán presente en el habla caspolina, «un nexo de unión al que resulta conveniente recurrir en momentos de diferencias de política lingüística».

CARLES BARRULL: Ribagorça:país de desmemòria (I): : 600 anys de la mort del Comte de Ribagorça Alfons el Vell: 1412-2012.

– Fruit de la Guerra entre Castella i Aragó , va manar la realitzar de dos censos al Comtat de Ribagorça que són els  Focs y morabatins de Ribagorza (1381-1385), recopilats per José Camarena Mahiques.
-Segons el cronista Pere Carbonell, el comte va manar aixecar el castell i l’església de Valdeflors a Benavarri i va començar el Palau Dical de Gandia, que continuaria

Capella Ducal. Concert en commemoració del 600 aniversari de la mort d’Alfons el Vell

Dilluns 5. CASA DE CULTURA MARQUÉS DE GONZÁLEZ DE QUIRÓS, 20.00 h. Entrada lliure  05/03/2012 – 05/03/2012

El CEIC prepara la commemoració dels 600 anys de la mort d’Alfons el Vell, primer duc de Gandia [22.06.12]

Gandia, 22 de maig de 2012. El Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell ha aprovat, en el seu últim Consell General, iniciar els preparatius de la commemoració del 600 aniversari de la mort del primer duc de Gandia, Alfons d’Aragó i Foix, més conegut com Alfons el Vell.
Entre els acords presos pel Consell General, celebrat el passat dimecres 20 de juny, destaquen l’encàrreg d’una composició musical en honor del duc, un auca i unitats didàctiques per divulgar la figura del duc entre els estudiants de la ciutat, i un cicle de conferències sobre la importància de la figura d’Alfons d’Aragó en la consolidació de Gandia com a ciutat.

També s’estudia la reedició del llibre Alfons el Vell, duc reial de Gandia, la primera biografia del personatge, feta per Jaime Castillo, publicada pel CEIC en 1999 i que a hores d’ara està exhaurida.

Entre d’altres acords, el Consell General del CEIC també va aprovar la publicació d’un mapa de la Safor, així com del catàleg de les seues activitats i edicions entre els anys 2005 al 2011.

Alfons d’Aragó (1332-1412), duc reial de Gandia
Alfons d’Aragó i Foix (es pronuncia “fosh”) conegut a Gandia com Alfons el Vell, era nét del rei Jaume II i membre de la casa reial de la Corona d’Aragó. Va ser primer duc de Gandia, primer comte de Dénia, primer marqués de Villena i comte de Ribagorça, entre altres importants càrregs nobiliaris i militars. A Gandia, va encetar les obres de l’església de Santa Maria (actualment col·legiata), va eixamplar el palau i la ciutat i va construir el monestir de Sant Jeroni de Cotalba. Abans de morir als 80 anys, va ser candidat a rei de la Corona d’Aragó.

Pena-roja rebutja que la Bassa dels Vila-sants utilitzo sistema de bombeig | Comarques Nord.

El Matarranya tindrà una ruta per conèixer tots els seus vestigis rupestres | Comarques Nord.

Marca de calidad territorial Matarraña Matarranya Teruel Aragon España Europa – YouTube.

Desideri Lombarte traduït al japonès (via Túrnez i Sesé) « L’esmolet.

Desideri Lombarte traduït al japonès gràcies a la magnífica musica d’en Túrnez i Sesé. Potser el primer matarranyenc que ho aconsegueix? A veure si ho veu la nostra consellera de “cultura”. Aragonès oriental? No Arigatô.

http://blog.daum.net/yueun46/3546

El Contenciós-Administratiu de Lleida dóna la raó al Consorci del Museu de Lleida « Lo finestró del Gràcia.

El passat dia 20 de juliol, el Jutjat Contenciós-Administratiu de Lleida ha donat la raó a les institucions lleidatanes en sentenciar que el Govern aragonès no és competent per demanar al Consorci del Museu Diocesà de Lleida que lliuri les 113 obres d’art al bisbat de Barbastre-Montsó, un conflicte que s’arrossega des de 1995. El jutjat ha resolt que Aragó no és competent a Catalunya. El Govern d’Aragó va presentar el 2009 un escrit al Consorci perquè acordés el lliurament al bisbat de Barbastre-Montsó de les 113 obres. El Consorci no va atendre la petició i Aragó va optar per recórrer al Jutjat Contenciós-Administratiu. La sentència també diu, sense entrar a valorar l’origen dels béns, que són patrimoni cultural català i estan gestionats per un consorci, que és qui té la potestat per decidir-ne l’ús.

Suposo que és perdre el temps recomanar seure’s al voltant d’una taula per trobar algun tipus de acord. Sempre ho he dit i continuaré dient-lo. Les posicions maximalistes poden portar al no-res. I si els drets sobre les obres d’art no fossin tan evidents? Per què no es demanen responsabilitats als que no aconsegueixen res? Normalment quan es perd un plet o no s’aconsegueix el que es reclama, o és per manca de raó o per una mala defensa. Cent anys són massa anys per fer valer drets i responsabilitats. S’imposa la cordura.

Moció per el reconeixement dels catalanoparlants a Aragó

Els regidors del Grup Municipal d’ERC, Jep Bargalló i Torres, i Montse Medall i Prades, presenten la següent moció per la seva presentació al proper Ple.

• Atèsa la intenció del Govern d’Aragó de derogar la Llei de llengües d’Aragó i del fet sorprenent que es denomini el català que es parla a la Franja amb el circumloqui «llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de la comunitat autònoma»

• Atès que a Sant Sadurní d’Anoia, són moltes les famílies que provinents de de la Franja de Ponent, principalment de la Comarca del Matarranya, així com els Ports i Baix Maestrat al País Valencià, i el Montsià i Terra Alta al Principat, que emigraren principalment durant el primer terç del segle XX i que segueixen mantenint un vincle cultural i familiar amb aquestes terres. Fou una immigració que no necessità cap tipus d’adaptació cultural ni lingüística.

• Atès que hi ha unanimitat en la comunitat científica a reconèixer els parlars de les comarques de la Franja de Ponent com a llengua catalana. Rebutgem qualsevol denominació estranya i que no segueix la tradició científica. Qualsevol dubte al respecte hauria de ser resolt amb consultes als departaments universitaris corresponents. La llengua catalana és patrimoni de les comarques històriques (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça, Baix Aragó i Baix Aragó–Casp) i ja té una tradició de llengua estàndard fortament lligada a la producció literària dels nostres escriptors i l’ensenyament de la llengua a la Franja.

• Atès que aquest patrimoni es manté amb una fragilitat excessiva i des de principis de la dècada passada ja mostra els primers símptomes de substitució lingüística en les àrees més poblades, convertint-se el castellà en llengua d’intercomunicació entre catalanoparlants en importants capes de població jove.

• Atès que el manteniment de la llengua catalana com a patrimoni d’aquestes comarques depèn del reconeixement de la llengua per part de les institucions, i especialment cal que l’ensenyament obligatori assegure la plena competència  lingüística del català i el castellà de tota la població a les comarques indicades. Només una política decidida per l’alfabetització en català i en castellà de la població escolar pot salvar la fragilitat amb què es conserva viu aquest patrimoni cultural en l’actualitat.

• Atès que els parlants del català i els de l’aragonès han de tenir els drets lingüístics assegurats per les institucions autonòmiques, provincials, comarcals i municipals, per tal de poder desenvolupar la seua activitat en la llengua que trien.

• Atès que ens preocupen profundament les declaracions sobre la derogació de la Llei de llengües vigent que qüestionen l’existència d’aquesta llengua i els drets lingüístics dels seus parlants.

Des del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia proposem al Ple Municipal que s’aprovi,

1- Que es reconega la llengua catalana i la llengua aragonesa en la legislació aragonesa.

2- Que s’asseguren les mesures necessàries per a la conservació de la llengua catalana i aragonesa a les comarques on és la llengua històrica.

3- Que la llengua catalana i la llengua aragonesa formen part activa de l’ensenyament per tal que tota la població escolar conega la llengua pròpia de les seues comarques i el castellà.

4- Que es facen d’una vegada, per part de les institucions, campanyes actives d’informació  i conscienciació de la població d’Aragó del fet que el català i l’aragonès formen part irrenunciable del seu patrimoni cultural, com en forma part del de tota la humanitat.

5- Fer arribar aquesta moció a l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, a l’Associació Cultural del Matarranya i al Centre d’Estudis Ribagorçants, Al Consell Comarcal del Matarranya i al Departament de Cultura del Govern d’Aragó.

España, un proyecto fallido « Lo finestró del Gràcia.

(Aquest article a estat publicat al Diario de Teruel)

                                                                                                  ” José Miguel Gràcia

Hasta hace bien poco, cuando escribíamos sobre la crisis, corríamos el riesgo de que nuestras opiniones o conclusiones quedasen superadas por la realidad a la hora de publicarlas. Este peligro ya ha pasado, porque estamos en el fondo del pozo, intervenidos por Bruselas o Berlín, con un Gobierno de malas prácticas, sin ideas para salir de la crisis y sin soberanía real, haciendo todo lo contrario de lo que dijo, sin ninguna confianza del exterior —gobiernos y mercados— y esperando las órdenes de los mandamases de Europa o de la Troika. Ahora solo queda lo peor de lo peor. Las últimas medidas —recortes de sueldos de funcionarios y recortes de gastos, subidas de impuestos indirectos, pérdidas de derechos laborales, sociales y constitucionales— no harán más que deprimir la demanda y aumentar el paro. El efecto real sobre el déficit del Estado no alcanzará ni la mitad de la mitad de lo anunciado, o tal vez nada. Y más recortes y más paro: una espiral que irá de lo peor a lo “más” peor aún.

Por poner un ejemplo de irracionalidad económica: si digo que el más grave problema de la economía española es el paro, estoy seguro que todo el mundo me dará la razón. Si digo que no encuentro ninguna medida directa al objeto de reducir la escalofriante cifra de 5.600.000 personas, con la que nos acercamos al 25% de la población activa, con un 53% de parados jóvenes, ¿alguien puede contradecir mi afirmación? ¿A qué jugamos? ¿A qué juega el Gobierno, mejor dicho? Posiblemente alguien me contestará, con displicencia y cara dura que el paro que generarán las medidas de ahora, será el manantial de trabajo en el futuro. ¡Menudo sarcasmo, señores! Claro que también podríamos preguntar: ¿A qué juega Europa?

España es un proyecto fallido, porque estamos en pura quiebra económica y financiera, aplicando medidas que solo sirven para que nos hundamos más. Las recetas económicas que se aplican están preñadas de un credo político que se extiende mucho más allá de nuestras fronteras, y de un determinismo neoliberal, lacerante y equivocado. “No podemos hacer otra cosa”. “Es lo que hay que hacer”.

España es un proyecto fallido, porque ha perdido gran parte de su soberanía, me refiero sobre todo a su soberanía económica. Rajoy lo dijo: “Hemos llegado a un punto en que no podemos elegir. No tenemos libertad.

España es un proyecto fallido, porque una gran mayoría de países han perdido la confianza en nosotros. Desde los países nórdicos nos ven como una república bananera, poco trabajadores y poco de fiar. Tanto si tienen razón como no, así nos ven.

España es un proyecto fallido, porque cada día huyen, legal o ilegalmente, millones de euros hacia otros países en busca de seguridad, porque creen no tenerla aquí. La mayor parte de ellos son capitales españoles. La inversión extranjera neta retrocede espectacularmente.

España es un proyecto fallido, porque la Constitución se está convirtiendo en papel mojado. El Estado social y democrático, y aquello de que la soberanía nacional reside en el pueblo (no en Bruselas), que proclaman el artículo 1º, quedan hechos trizas. En Aragón, el Gobierno se pasan por el arco del triunfo el artículo 2º que dice que las otras lenguas también serán oficiales. Da risa leer el artículo 6º, cuando dice que la estructura de los partidos políticos deberá ser democrática. ¿Para qué seguir analizando más artículos? ¡Qué pensar del derecho al trabajo o a la vivienda y tantas cosas más! ¿Quiénes son los antisistema? ¿Los del Gobierno o los del 15M?

España es un proyecto fallido, porque se están tambaleando los tres poderes, incluso la Corona no está en sus mejores momentos.

España es un proyecto fallido, porque del “café para todos” se avanza hacia “agua para nadie”. Algunas comunidades autónomas cederán soberanía de buen grado, o del grado que sea, para volver a la concepción centralista y decimonónica de Madrid, pero el País Vasco y Cataluña pueden decir, ahí te quedas España. Hemos entrado en una fase de casi no retorno. Desde Cataluña se defiende que su expolio ha de terminar, y desde el resto de España se ventila su insolidaridad. De un lado se reclama la total competencia sobre los derechos lingüísticos y sobre los que la sentencia del TC consiguió diluir, y desde el otro se acude a la uniformidad y a una imposible y falsa igualdad de derechos. Las posiciones son completamente irreconciliables.

Ni con moderación ni sumisión, ni pactos políticos, saldremos del pozo. Hace falta un cambio de ideas, de modelo social, tan grande que bien pudiéramos calificar de revolucionario. No es casualidad que las ideas de la derecha ultraliberal campan a sus anchas por Europa. ¿Tiene legitimidad democrática un gobierno que hace todo lo contrario de lo que ofreció en su programa electoral hace unos meses? Si el cambio no lo decide el pueblo en las urnas, desgraciadamente lo habrá de decidir en las calles. Los grandes cambios o los movimientos cuasi revolucionarios, no se pueden preveer, pero se producen. Si usted lector es hoy más optimista que yo, ¡enhorabuena! o ¡enhoramala!”

La Vall del Tormo busca fórmules per assentar a la gent jove del poble | Comarques Nord.

Valderrobres bonificarà el 80% de la llicència d’obres als grangers que haiguen d’adaptar les explotacions a la nova normativa | Comarques Nord.

Entidatz que treballan por o catalán y l’aragonés se reunen ta movilizar-se contra a lei de luengas que proposa o gubierno PP-PAR | Arredol.

Diferents asociacions, entidatz y personas, muitas d’as quals empentoron a «Coordinadera por un Aragón Trilingüe», que organizó una manifestación en Zaragoza en 2009 por os dreitos lingüisticos de totz os aragoneses y por una Lei de Luengas que reconoixese o Catalán y l’Aragonés en iste territorio en as mesmas condicions que o Castellán, s’han reuniu entre as zagueras semanas ta estudiar medidas de refús y repulsa, debant de l’anuncio feito por l’actual gubierno aragonés d’o PP-PAR de derogar l’actual Lei de Luengas y l’aprobación d’una nueva que ni sisquiera da nombre propio a las luengas que se charran historicament en Aragón, y que suposa una grieu retallada de dreitos lingüisticos d’os ciudadans aragoneses, enmarcadu en una dinamica cheneral de retallada de dreitos ciudadans y deterioración grieu d’o sistema democratico en cheneral.

En as diferents reunions que ditos colectivos han manteniu recientment, s’ha alcordau de recuperar o nombre y o logotipo d’a Coordinadera Aragón Trilingüe que organizó a debantdita manifestación, y o compromiso, como tal organismo conchunto, d’organizar quantos actos de conscienciación y sensibilización ciudadanas, en diferents puntos d’os nuestros territorios bilingües y en a resta d’Aragón, y convocar a la ciudadanía a movilizar-se ta aturar l’Abantprochecto de Lei que apresta o gubierno y que prochecta presentar-lo a las Cortz d’Aragón a primers de l’agüerro vinient.