Informació facilitada per l’Associació Cultural del Matarranya.
Resolució de la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya sobre el LAPAO | Lo Finestró.
La Comissió de Cultura del Parlament ha aprovat aquest dijous dues propostes de resolució sobre la unitat de la llengua i el rebuig a la Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats pròpies d’Aragó que considera el català llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (LAPAO), ha informat CiU en un comunicat.
Així, la Cambra catalana expressa el seu rebuig a totes aquelles denominacions impròpies de la llengua catalana que “atemptin contra la unitat de llengua i que no responguin als criteris científics, filològics i acadèmics establerts internacionalment, ni a noms històrics, tradicionals o locals reconeguts com expressions o modalitats territorials de la mateixa llengua catalana”.La proposta també insta el Govern d’Aragó que consideri el català com a “patrimoni aragonès i comú” als altres territoris del domini lingüístic català –Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears, Franja de Ponent, Catalunya Nord, Andorra, l’Alguer i el Carxe–, a més de sol·licitar que reconegui l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) com a autoritat filològica del català per elaborar regulacions i normatives que impulsin el català a Aragó. (Europa Press, 30 de gener)
Reacció de l’Heraldo (sense comentari) La Franja
Informació facilitada per l’Associació Cultural del Matarranya.
Roban la furgoneta de Los Azero y un bar de Torrecilla.
La Codoñera y Torrecilla de Alcañiz han sido el blanco de los ladrones en la madrugada de este martes. En el primer municipio robaron una furgoneta que utilizaron para llevarse la máquina tragaperras del bar de Torrecilla de Alcañiz. Se solicita la colaboración ciudadana para que ante cualquier movimiento sospechoso que perciban, se avise.
La furgoneta apareció en una granja a las afueras de La Codoñera con la máquina dentro aunque vacía. Pertenece al grupo de música Azero y dentro llevaban varios instrumentos de los que no se sabe su paradero porque los sacaron para dejar hueco libre. De ahí, fueron al bar restaurante Neres de Torrecilla.
“Parece que ataron unas cadenas o cuerdas en la furgoneta y tiraron de la reja, la echaron abajo y rompieron la puerta de madera. Entraron al bar y salieron con la tragaperras y se marcharon”, explicó Eric Velilla, uno de los propietarios.
El robo se produjo sobre las tres de la madrugada y lo hicieron sin ningún miramiento porque el ruido alertó a algunos vecinos de la carretera que identificaron a, al menos, cinco personas.
Los hechos han sido denunciados a la Guardia Civil y se ha hecho cargo la Policía Judicial de Alcañiz. No se descarta la posibilidad de que los ladrones hayan escondido los instrumentos y que regresen cualquier día a buscarlos. Se solicita la colaboración ciudadana ante cualquier sospecha.
El Parlament rebutja el Lapao i reconeix la unitat de la llengua catalana.
BARCELONA, 30 Ene. (EUROPA PRESS) –
La comissió de Cultura del Parlament ha aprovat aquest dijous dues propostes de resolució sobre la unitat de la llengua i el rebuig a la Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats pròpies d’Aragó que considera el català llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (Lapao), ha informat CiU en un comunicat.
Així, la Cambra catalana expressa el seu rebuig a totes aquelles denominacions impròpies de la llengua catalana que “atemptin contra la unitat de llengua i que no responguin als criteris científics, filològics i acadèmics establerts internacionalment, ni a noms històrics, tradicionals o locals reconeguts com expressions o modalitats territorials de la mateixa llengua catalana”.
La proposta també insta el Govern d’Aragó que consideri el català com a “patrimoni aragonès i comú” als altres territoris del domini lingüístic català –Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears, Franja de Ponent, Catalunya Nord, Andorra, l’Alguer i el Carxe–, a més de sol·licitar que reconegui l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) com a autoritat filològica del català per elaborar regulacions i normatives que impulsin el català a Aragó.
A vulgarización d’a luenga Aragonesa medieval en Aragón TV, o “romance” |.
A eliminación d’a historia, tradición y evolución de qualsiquier feito cultural aragonés ye una d’as fins de l’espanyolismo. Regular que os meyos privaus de dubdosa tradición democratica en Aragón lo fan sin garra compleixo, con as dos luengas propias d’Aragón: l’aragonés y o catalán. Pero en iste caso nos trobamos en o caso d’a televisión publica d’Aragón, que con enchaquia d’a donación d’os textos más antigos en luenga Aragonesa medieval, no han perdiu a oportunidat pa confundir y vulgarizar a luenga en a que son escritos, clamando-la como “romance” u “romance aragonés”. Cuesta entender a que se refieren con ixa denominación, quan luengas latinas como o castellano, nunca no ye clamau como “romance castellano” en textos d’as mesmas calendatas, sino “castellano medieval” o “Español antiguo” estando ista zaguera inventada de tot.
Remeramos que as “lenguas romances”, tamién clamadas romanicas u neolatinas, son todas as luengas que evolucionaron d’o latín vulgar (entendiu como “parla cotidiana d’a chent”) de revés que o latín clasico, traza estandarizada que nunca no yera aprendida como luenga materna.
A luenga Aragonesa medieval, evolucionó de vez, pero independientment a la luenga castellana, por as envueltas d’os sieglos X-XV, y como tal mereix o mesmo rispeto a denominacions cultas y veraces, sin amagar garra nombre. O mesmo rispeto que mereixen o portugués, asturianoleonés u gallego, todas tres d’a mesma branca iberoromance.
La vulgarización de la lengua Aragonesa medieval en Aragón TV, el “romance” (cast.)
La eliminación de la historia, tradición y evolución de cualquier hecho cultural aragonés es uno de los fines del espanyolismo. Normalmente los medios privados, de dudosa tradición democrática en Aragón, lo hacen sin ningún complejo, con las dos lenguas propias de Aragón: el aragonés y el catalán. Pero en este caso nos encontramos en el caso de la televisión pública de Aragón, que con motivo de la donación de los textos más antiguos en lengua Aragonesa medieval, no han perdido la oportunidad para confundir y vulgarizar la lengua en la que están escritos, denominándola “romance” o “romance aragonés”. Cuesta entender a que se refieren con esa denominación, cuando lenguas latinas como el castellano, nunca es llamado como “romance castellano” en textos de las mismas fechas, sino “castellano medieval” o “Español antiguo” siendo esta última denominación totalmente inventada.
Recordamos que las “lenguas romances”, también llamadas románicas o neolatinas, son todas las lenguas que evolucionaron del latín vulgar (entendido como “habla cotidiana” de la gente) al revés que el latín clásico, manera estandarizada que nunca era aprendida como lengua materna.
A lengua Aragonesa medieval, evolucionó de vez, pero independientemente a la lengua castellana, por las envueltas d?los siglos X-XV, y como tal merece el mismo rispeto a denominaciones cultas y veraces, sin esconder ninguno nombre. El mismo rispeto que merecen el portugués, asturianoleonés o gallego, todas tres d?a misma nada iberoromance.
La primera nevada del año tiñe de blanco el territorio.
En las zonas altas del Matarraña, como Peñarroya de Tastavins, también la nieve ha llegado a cuajar dejando imágenes propias de postales navideñas.
La alerta amarilla por nevadas terminó en la tarde del miércoles a las 20.00 aunque hay que circular con precaución en algunas vías.
Finalment comença a fer calor. Una bona notícia per a hostalers i comerciants, sobretot del sector tèxtil. No sé si també gaire per a les economies familiars, però que arran de l’anunci d’un estiu més fresquet esperen estalviar en refrigeració domèstica. La tònica d’aquesta canícula pròxima: menys aire condicionat i més ventalls. Això sí, l’oportunitat de reviure alguns plaers estivals: l’ombra, la migdiada, els sopars al descobert, els banys de mar o piscina i els gelats. Ja els enyorava, els gelats, encara que no deixo de consumir-ne tot l’any, si bé ara vindran més de gust. Confesso la meva debilitat per les taronges tropicals de Glas que compro al Plus i pels vasets de Chelats Sarrate, d’Alcampell. Una gran varietat de sabors, no sé si també de préssec, que a Fraga denominen mullarero.
Que els fragatins diguin mullarero al préssec -de fet, els arbequins en diem préssic– no significa que parlin una llengua diferent. Aquí ens referim a la sorra com arena, a les vambes com a keds o als pits de les dones com a popes, i no per això se’ns acudeix (bé, a alguns sí que se’ls ha passat pel cap algun cop, en temps del leridanismo franquista) de creure que no ens expressem en català, un català tan vàlid com el d’Olot, Tortosa, Benavarri, Pollença o Alcoi. Per cert, m’adhereixo a la campanya de la web popes.cat, en favor de preservar aquest dialectalisme tan eufònic i rotund, i la seva generalització arreu del domini lingüístic.
D’una cosa de llepar a una altra, torno als gelats Sarrate. A propòsit, per què escriuen chelats? En tot cas, txelats. L’anècdota no ve més que a confirmar la sospita que aquest nou idioma de la Franja inventat per les autoritats aragoneses -amb l’aquiescència d’uns quants col·laboracionistes locals, còmplices actius o passius de l’intent de genocidi cultural- no és més que un català amb faltes d’ortografia.
Alcampell, precisament, ha estat el primer municipi a rebel·lar-se contra aquest absurd filològic, obrint la senda a una trentena de consistoris més. Es nota que té un alcalde lletraferit, l’escriptor Josep Antoni Chauvell. Un altre Josep Antoni és fill il·lustre de la vila. I algun, diria que cada vegada més, començant per bastants companys de la seva pròpia federació, a tenor de les últimes enquestes, pensem que faria un gran servei a la causa si -en català, castellà o lapao– s’abstingués de parlar tant.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.