Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre i l’associació cultural Lo Fardatxo han organitzat actes de commemoració dels 25 anys de la publicació de Camí de sirga a les tres ciutats més vinculades amb Jesús Moncada: Tortosa; Mequinensa, la seva població natal, i Barcelona, on va viure. En els dos primers actes (els dies 22 i 24 de novembre, a Tortosa i a Mequinensa, respectivament) hi prendrà part l’escriptora i editora Rosa Regàs i la germana de l’autor, Rosa Maria Moncada. A Barcelona, l’homenatge a l’autor mequinensà tindrà lloc el dia 11 de desembre, al Palau Moja, amb la presència del periodista Jordi Basté (Rac1) i de l’escriptor Genís Sinca (premi Josep Pla 2013), entre altres. En totes aquestes tres cites hi haurà una lectura de textos i música en directe a càrrec de la cantautora Montse Castellà, que ha musicat diversos textos de Moncada. En tots tres també hi serà Rosa Maria Moncada, que es mostra molt satisfeta per l’homenatge: “Per mi, aquests actes són vida, perquè Jesús Moncada s’hi va deixar la pell amb la literatura.”
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentEl Punt Avui – Notícia: El món perdut de Moncada.
El món perdut de Moncada
Pere Calders el va encoratjar a escriure, i a fer-ho amb el català de la Franja de Ponent
‘Camí de sirga’ és una novel·la “sobre sentiments, sobre la pèrdua d’una vida”
A Moncada no li agradava que a la seva obra li posessin l’etiqueta de ‘novel·la rural’
Tenia més de quaranta anys quan es va quedar sense feina. Jesús Moncada (Mequinensa, 1941 – Barcelona, 2005) va haver de plegar de l’editorial amb seu a Barcelona en què treballava, i va decidir que aquell era el moment de dedicar-se de ple a la creació literària, a allò que ja havia anat fent “a estones”, per matar el cuquet. I va començar a bastir la que es convertiria en la seva obra magna, Camí de sirga, una novel·la que ha trepitjat el cim de la literatura catalana contemporània, que ha estat traduïda a quinze idiomes i que ha guanyat nombrosos premis literaris. Aquest novembre fa 25 anys de la seva publicació, a La Magrana, el 1988.
Va ser Pere Calders, escriptor a qui admirava (i amb el qual va treballar a l’editorial Montaner i Simon), qui el va encoratjar a escriure, i a fer-ho amb el seu català, el que es parlava i es parla al Baix Cinca, en aquesta banda de l’Ebre que administrativament correspon a l’Aragó. A Moncada no li calia aquesta recomanació, perquè la seva fixació per conservar, recuperar, parlar, estudiar i escriure en català, en el seu català, era ferma. I quan va començar a posar sobre el paper Camí de sirga ja feia temps que en tenia al cap el seu contingut i la seva llengua. “Va vomitar tot el que portava a dins; tenia la novel·la al cap des de tota la vida i feia molts anys que havia començat a fer una recerca: de paraules, de noms de les eines del riu, de les eines de la mina…”, explica la seva germana, Rosa Maria Moncada, que va viure amb ell tant la gestació de la novel·la com els fets que allà s’hi descriurien: la desaparició de Mequinensa sota les aigües per la construcció d’un pantà.
El poble vell, la mítica Mequinensa de la infantesa de Moncada, situada allà on s’aiguabarregen les aigües de tres rius ( l’Ebre, el Segre i el Cinca), i que estava dominada per les mines de lignit i per la navegació fluvial, va quedar ofegada pel pantà construït durant el franquisme. L’any 1957 començava la construcció per part de l’empresa Enher de la presa de Mequinensa, situada Ebre amunt, i del pantà de Riba-roja (a la Ribera d’Ebre), la cua del qual faria desaparèixer el poble antic. Al 1971 el poble es trasllada i es reconstrueix de nou al marge del riu Segre, on és actualment.
A partir d’aquest fet, l’autor mequinensà converteix els antics habitants en personatges literaris i s’endinsa en la història del poble, des de la guerra del Francès fins a la construcció de les cases noves. I tot prenent com a nexe el camí de sirga, aquell senderó situat a la vora de l’Ebre des d’on ases i homes controlaven el rumb dels llaguts amb l’ajuda de cordes.
Però Camí de sirga és molt més que el relat sobre un poble condemnat i abocat a la destrucció. “És una novel·la sobre sentiments, sobre la pèrdua d’una vida; sobre una gent que es queda sense passat; i aquests sentiments són universals, d’aquí la bona acollida de la novel·la aquí i al Japó”, exposa Rosa M. Moncada. Ella en fa una lectura molt personal, de Camí de sirga: “És com si hagués deixat escrit tot el meu passat”, assegura.
Rosa Regàs
Per l’escriptora Rosa Regàs, amiga de Moncada (i que els dies 22 i 24 de novembre participarà en els actes d’homenatge a Tortosa i a Mequinensa), “la qualitat i la intensitat“ de l’obra no ve “només per les coses que explica i pel món que construeix entorn del seu propi país i la seva pròpia història, sinó sobretot per la cura que té del llenguatge”. Per Regàs, el de Moncada és “un llenguatge que ens fa disfrutar constantment perquè no és un llenguatge adotzenat; ni que rebi cap instrucció de ningú. És la pura creació a través del llenguatge; una delícia”, explica. I afegeix: “El català de Moncada és un català autèntic; no segueix normes. A ell no li ha fet cap falta la normalització de la llengua, perquè parla des de la profunditat i autenticitat de la llengua i això és d’una intel·ligència literària impressionant.”
Regàs va conèixer Moncada a finals dels anys setanta i van viure una amistat que s’estrenyia també amb la relació epistolar que van mantenir, a través de la qual intercanviaven les seves opinions sobre literatura. Ara es mostra crítica i pensa que encara no s’ha fet prou per ell: “Si als Estats Units o a Anglaterra o a França haguessin tingut un autor com Moncada estaria infinitament més ben considerat del que està al nostre país. A aquests catalans que surten de la força de la llengua i de l’arrel no els fem cas; i en canvi sí que en fem a aquestes altres persones que el que fan és seguir les normes del poder del moment; és una pena.” I sentencia: “No es jutja els autors per la seva qualitat literària, sinó per si estan o no al costat del poder, i això és un desastre no només per a les persones sinó per al propi país.”
Al mateix Moncada no li agradava que posessin etiquetes a la seva obra; i que la titllessin, per exemple, de novel·la rural. Per ell, una novel·la era bona o dolenta, però al marge de si parlava sobre Mequinensa o sobre el passeig de Gràcia barceloní.
Una altra persona lligada amb la figura de Moncada, la cantautora ebrenca Montse Castellà, que ha musicat diversos textos de l’escriptor i que ara n’ha impulsat els actes d’homenatge, qualifica Camí de sirga “d’obra mestra”, i indica que “representa un univers literari basat en una manera de ser que ja no recuperarem; i en una sostenibilitat i estima cap al riu que intentem mantenir”.
per la cura del llenguatge
LES FRASES
Actes a Tortosa, Mequinensa i Barcelona
Moncada diria que aquesta llei “és una collonada”
Un grup de lectors de Jesús Moncada van impulsar al maig passat un manifest i una recollida de signatures per rebutjar la denominació de Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (Lapao), que la llei de llengües de l’Aragó, aprovada pel PP i el PAR, dóna al català que es parla a la Franja de Ponent. Moncada, que va morir fa vuit anys, “estaria molt emprenyat amb això de la Lapao”, assegura la seva germana, Rosa Maria. “Després pensaria ‘que diguin el que vulguin, que jo continuo escrivint en la meva llengua com ho he fet fins ara’ i diria que la denominació de Lapao és una autèntica collonada”, afegeix la seva germana, que confessa que quan pensa en l’independentisme català se n’adona que ella “en realitat” és aragonesa “i que Mequinensa es quedaria a l’Aragó”. “La gent de la Franja de Ponent tenim aquest problema; ho tenim tot més complicat”, diu.
La cantautora ebrenca Montse Castellà, que ha posat música a diversos textos de Moncada, també creu que si a l’escriptor “no se l’ha tingut prou en compte” és per una raó que té a veure amb la llengua i amb la seva procedència geogràfica. “Escriure en català des de l’Aragó és complicat: perquè allà l’obvien i des de Catalunya se’l veu llunyà”, assegura. Per això, ella, que juntament amb Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre és una de les impulsores dels actes que en els pròxims dies es faran a Tortosa, a Mequinensa i a Barcelona, assegura que, a més d’homenatjar l’escriptor, aquests actes també serviran per “reivindicar la unitat de la llengua, perquè Moncada era una aragonès que escrivia català”: “La realitat lingüística de la Franja de Ponent és que es parla un català molt ric i molt sa, i Jesús Moncada sempre va reivindicar que parlava català.”
Només un centenar d’aragonesos, en la manifestació de suport al Lapao – VilaWeb.
Només un centenar d’aragonesos, en la manifestació de suport al Lapao
Avui, a Fraga, convocats per la plataforma ‘No hablamos catalán’
Un centenar de manifestants procedents d’arreu de l’Aragó s’ha concentrat aquest dissabte a Fraga (Baix Cinca) per reivindicar que la llengua que es parla a la Franja de Ponent és ‘aragonès oriental i no català’. En ple suport amb la Llei de Llengües de l’Aragó que denomina el català com a llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (Lapao), s’ha constituit la plataforma ‘No hablamos catalán’, propera al Partido Aragonés (PAR), que juntament amb el PP va tirar endavant la nova normativa. Tot i que la convocatòria ha estat clarament decebedora per als organitzadors i molt inferior al que havien anunciat, el portaveu de la plataforma, Luís Miguel López, ha assegurat que ‘la història i la tradició demostren que la seva llengua no és català’.
Font: Facebook
Doncs ara diu ( http://www.ellibrepensador.com/2013/11/17/exito-de-participacion-en-la-jornada-aragonesista-de-fraga/ , via Carles Barrull): “Se tiene que prohibir en Aragón las expresiones de ‘franja’ y ‘países catalanes’ porque son términos inconstitucionales que atentan contra nuestra gente y nuestro territorio”. Un encant de persona.
Empresaria del Matarraña logra inversora de lujo en TV1.
Evelyn Celma, la responsable de la empresa de cosmética biológica Matarrania, que elabora sus cosméticos con productos cultivados en el Matarraña, como el aceite de oliva, participó en el programa “Tu oportunidad” que emitió ayer Televisión Española. El programa está dedicado a que empresarios de todo tipo logren que alguno de los inversores del programa apueste por su negocio.
Evelyn expuso su negocio en el que, dijo, había invertido unos 90.000 euros a lo largo de 6 años y que cuenta con 5 trabajadoras. Ofrecía el 8% de su empresa por 29.000 euros. Matarrania recibió cuatro ofertas de compra. Tras una breve meditación, la empresaria cedió a vender el 15% de su empresa por 29.000 euros. Fue la oferta de María Eugenia Girón, fundadora de Megamcapital, con más de 18 años de experiencia en la industria del lujo.
Antes de realizar su oferta, tanto María Eugenia Girón como el resto de posibles inversores preguntaron a la empresaria de Matarrania si estaría dispuesta a cambiar el nombre del negocio por uno “un poco más fino”. Uno de los inversores opinó que transmitía “fuerza negativa”. Evelyn explicó que hacía alusión a su comarca, no obstante se mostró dispuesta a suavizarlo.
Los inversores del programa halagaron a Evelyn por la buena presentación de sus productos.
Nueva sesión del taller de lenguas: una introducción al aragonés | Zaragoza Lingüística.
El próximo viernes 29 de noviembre, ZL os ofrece una nueva sesión del Taller de Lenguas. En esta ocasión, D. Chabier Lozano Sierra y D. Santiago J. Paricio (Academia del Aragonés) nos van a presentar una Introducción al Aragonés.
Como es habitual en estas sesiones, el taller comenzará a las 16:00 h. y terminará a las 20:30, habiendo un descanso en medio de 30 minutos (aproximadamente de 18 a 18:30 h.).
Para participar en este taller, debéis mandar un correo electrónico a mhorno@unizar.es con vuestros datos (nombre y dos apellidos) y el justificante de la matrícula:
15 euros matrícula general
5 euros matrícula estudiantes de la Universidad de Zaragoza
en la cuenta de Ibercaja: C.C.C. 2085-0111-71-0331043212
En la transferencia poned, por favor, como asunto: Taller de Lenguas: sesión de aragonés.
Las plazas son limitadas. El periodo de inscripción comienza ya, y terminará cuando se complete el aforo previsto. Os mantendremos informados.
La novel·la històrica al Born | Lo finestró del Gràcia.
Dins dels actes de la primera edició “Barcelona Novel·la Històrica”, el passat 14 de novembre va tenir lloc a El Born Centre Cultural de Barcelona la taula rodona “FORA MURALLES: LA NOVELA HISTÒRICA QUE NO PASSA PER BARCELONA”. Intervingueren Carles Terès, autor de Licantropia, Miquel Esteve, autor d’El Baphomet i la taula esmaragda, una aventura història trepidant, Francesc Miralles, autor d’El secret de Picasso i Octavi Serret, llibreter. Va moderar la taula David Martí, autor de Les bruixes d’Arnes. Obrí l’acte el periodista i escriptor Enric Calpena, comisari de les jornades, organitzades per l’Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura.. A preguntes del moderador i després de la presentació dels intervinents, els tres autors parlaren de les seues novel·les: gènesi, personatges, territori i continguts; mantenint tot seguit un interessant col·loqui. Octavi Serret va fer un al·legat dels escriptors ebrencs i de tota la seua il·lusió en la promoció i venda de llibres, i anuncià la creació del premis literaris que està a punt de promocionar. Força avançat l’acte s’afegí a la taula el periodista i escriptor Víctor Amela.
L’Arreu de Mollerussa, insultats per gaudir de la seva identitat – tornaveu.
’Arreu de Mollerussa, insultats per gaudir de la seva identitat
La cultura popular uneix gent de totes les edats i procedències, perquè és capaç de crear un vincle emocional i cultural entre els membres d’una entitat, siguin com siguin i facin el que facin fora d’aquest àmbit. La cultura popular és cohesió, és respecte per les tradicions. Però sempre hi ha excepcions. I això és el que va succeir el passat 12 d’octubre, dia de la Hispanitat, a Fraga (Franja de Ponent). La Colla Gegantera i Grallera l’Arreu de Mollerussa estava convidada a la trobada gegantera de Fraga, però ben aviat va patir el rebuig frontal per part de la mateixa comissió de festes de la població.
El motiu? Els seus gegants portaven una bandera estelada. No era pas una provocació, és una decisió que la Colla havia pres feia quatre anys, i que en cada exhibició es feia evident. Aquesta vegada, però, els insults i les amenaces van ser constants. El cap de colla de l’Arreu, Jonatan Niubó, explica que, en ser avisats per part de la comissió, van haver d’amagar l’estel i convertir la bandera en una senyera, moment en que van sentir consignes com “quitad este trapo de mierda” o “que os vayáis, catalanes de mierda”. Segons Niubó mai s’havien trobat en una situació similar: “Vàrem aguantar les critiques i els crits davant de tot el públic i de nombroses colles geganteres. Primer havíem decidit de plegar els gegants i marxar, però finalment, per la cara dels companys de la Colla
Gegantera de Fraga, ens vàrem quedar”, reconeix el cap de colla.
La regidora de festes havia autoritzat que es mostrés la senyera, però els crits van continuar fins al punt de fer dubtar als geganters del Pla d’Urgell si havien de continuar la cercavila, durant la qual “membres de la Comissió de Festes passaven pel costat amb un to burlesc i foteta” fins que van senyalar el cap de colla amb el dit i li van dir “contigo luego hablaremos”, amb un to “despectiu”, assegura Niubò. La Colla l’Arreu, que va aguantar fins al final dels actes, desvincula d’aquests fets la Colla Gegants de Fraga, a qui han agraït el suport rebut.
Petu Nio – Fotos de la cronologia.
El sábado, a las 5, en la casa de las asociaciones de fabara, presentación del primer libro del Agitador. No lo diré mas veces.
Divendres 22 de novembre
Massalió
18:30h Xarrada “La llengua dels documents històrics”, a càrrec de Mª Rosa Fort, Prof. de Filologia Catalana de la U. de Zaragoza. Saló de plens de l’Ajuntament.