Comarques Nord » Matarranya
mitjançantEl delegat del Govern a Aragó visita les casernes de Valderrobres i Calaceit.
Comarques Nord » Matarranya
mitjançantEl delegat del Govern a Aragó visita les casernes de Valderrobres i Calaceit.
La Franja de Ponent
Aiguaviva de Bergantes(Baix Aragó)
Albelda(Llitera)
Areny de Noguera(Ribagorça)
Arenys de Lledó(Matarranya)
Baells(Llitera)
Bellmunt de Mesquí(Baix Aragó)
Benavarri(Ribagorça)
Beranui i Calvera(Ribagorça)
Beseit(Matarranya)
Bonansa(Ribagorça)
Calaceit(Matarranya)
Camporrells(Llitera)
Castellonroi(Llitera)
Castigaleu(Ribagorça)
El Campell(Llitera)
El Torricó(Llitera)
Estopanyà(Ribagorça)
Faió(Baix Aragó-Casp)
Favara de Matarranya(Matarranya)
Fondespatla(Matarranya)
Fórnols de Matarranya(Matarranya)
Fraga(Baix Cinca)
Güel(Ribagorça)
Isàvena(Ribagorça)
La Canyada de Beric(Matarranya)
La Codonyera(Matarranya)
La Freixneda(Matarranya)
La Ginebrosa(Matarranya)
La Portellada(Matarranya)
La Sorollera(Baix Aragó)
La Torre de Vilella(Matarranya)
La Torre del Comte(Matarranya)
La Vall de Tormo(Matarranya)
Lasquarri(Ribagorça)
Les Paüls(Ribagorça)
Llaguarres(Ribagorça)
Lledó d’Algars(Matarranya)
Maella(Baix Aragó-Casp)
Massalió(Matarranya)
Mequinensa(Baix Cinca)
Monesma i Queixigar(Ribagorça)
Mont-roig de Tastavins(Matarranya)
Montanui(Ribagorça)
Nonasp(Baix Aragó-Casp)
Pena-roja(Matarranya)
Peralta de la Sal(Llitera)
Pont de Montanyana, el(Ribagorça)
Queretes(Matarranya)
Ràfels(Matarranya)
Saidí(Baix Cinca)
Sant Esteve de Llitera(Llitera)
Sanui i Alins(Llitera)
Sopeira(Ribagorça)
Tamarit de Llitera(Llitera)
Tolba(Ribagorça)
Tor-la-ribera(Ribagorça)
Torredarques(Matarranya)
Torrent de Cinca(Baix Cinca)
Vall-de-roures(Matarranya)
Valldellou(Llitera)
Valljunquera(Matarranya)
Vensilló(Llitera)
Viacamp(Ribagorça)
Vilella de Cinca(Baix Cinca
Carles Barrull: EDICIONS LOCALS D’ARENY DE NOGUERA, LA RIBAGORÇA I LA FRANJA.

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 3 de juliol del 2010)
Encara que fos amb la intenció de servir una causa justa, els amics de l’emperador més expansiu de la Roma històrica, van haver de recórrer a l’homicidi, a traïció, en la conjura contra el magnànim Cèsar.
Tot és a la llum del dia a The Tragedy of Julius Caesar, escrita per Shakespeare, probablement al 1599 -infòlio de 1623- perquè és en aquesta peça en particular que l’autor ens deixa el testimoni més eloqüent de la seva visió dinàmica en tot allò que feia referència a la política. I és que les peces històriques d’aquest gran dramaturg del Renaixement es caracteritzen per la dicotomia que presenta entre l’imperialisme, amb la seva conseqüència, la tirania interna, i l’aspiració legítima a la llibertat que emanava de la multitud. Shakespeare en realitat no ens explica la tragèdia d’un assassinat, ans el contrari, es tracta de la tragèdia que s’esdevé en l’oposició profunda entre el concepte de nació, molt més anàrquic i, el sistema feudal, sistema enquistat encara a l’Anglaterra d’aquells temps, i bàsicament oligàrquic. Així, l’autor més significatiu a l’hora de fer vius a l’escenari els retrats humans més universals, fa encertada exposició dels moviments dels caràcters, de la influència dominant de les personalitats i no oblida mostrar quins són els rostres de l’ambició: l’econòmica i la de l’afany de poder. Una força històrica com la de Roma tendeix al creixement i a l’expansió segons les lleis de la conquesta i malgrat les lluites internes, prossegueix el seu camí d’apropiació colonial i d’unificació econòmica del món que té al voltant. I aquells súbdits abans abnegats, esdevenen homes ara decebuts del seu Cèsar.
Perquè aquesta crònica és trista, per frustrant, per la vana rebel•lió de Brutus i Cassius contra la fatalitat històrica. L’estat romà accentuava la seva evolució vers l’imperialisme i, per arribar-hi calien, evidentment, unes estructures autoritàries.
I amb tot, aquesta escena esdevé veritablement colpidora quan a aquests mateixos homes, tot defensant la renaixença de les formes democràtiques de la república, i malgrat el seu cruent acte, el seu somni els continua essent va.
Que poc llunyanes es senten encara aquestes, de les escenes dels nostres dies…
Marta Momblant
Viles i Gents :: Escena humana… abolint al Cèsar :: July :: 2010.
Varios pacientes que pasan las vacaciones en la Costa Dorada denuncian que los sanitarios les niegan la medicación por no estar empadronados en esa comunidad.
María Rosario no ha podido conseguir sus recetas en el centro de salud de La Pineda..JOSé MIGUEL MARCO
De vacaciones, pero sin medicación. Este es el problema al que se enfrentan cientos de aragoneses con enfermedades crónicas que pasan estos meses en la Costa Dorada y que ven cómo en algunos centros de salud de la comunidad vecina se niegan a darles la medicación si no se empadronan. Es el caso de María Rosario Villasana Martínez que, el pasado viernes, volvió del consultorio de La Pineda sin sus medicinas, a pesar de que, como ha venido haciendo en los últimos 15 años, presentó el papel que le había dado su médico de cabecera en Zaragoza.
“Llevo 35 años veraneando en Cataluña y nunca había tenido problemas, pero el otro día la enfermera se negó a darme la medicación. Además, me dijo que si quería presentar una reclamación formal por escrito debía de hacerlo en catalán. Me pareció vergonzoso, porque la asistencia sanitaria en este país debería garantizar que un enfermo crónico tome su medicación esté donde esté”, explica Rosario.
Ella padece un problema de tiroides, además de una hernia de hiato, y debe tomar al menos seis medicinas diferentes cada día. Por eso, considera que la negativa del servicio de salud catalán pone en jaque su salud y la de todos los pacientes que están en su situación.
Como ella, hay muchas familias que se enfrentan al mismo problema. “Muchos aragoneses dependen de que sus hijos e hijas, que siguen en Zaragoza, recojan las medicinas ahí y después las envíen por mensajero o en el autobús hasta La Pineda”, explica.
Desde el departamento de Salud y Consumo del Gobierno de Aragón aseguran que están en conversaciones con el servicio sanitario catalán y que, en principio, no debería haber problemas. No obstante, reconocen que el médico puede estar en desacuerdo con el diagnóstico de otro colega y negarse por esta razón a facilitar los medicamentos que había indicado el otro facultativo.
Sí que recomiendan que, si es posible, los enfermos crónicos pidan a su médico de cabecera en Zaragoza que les dé las recetas para los meses que vayan a estar fuera. Así, los pacientes podrán ir directamente a retirarlos a la farmacia sin pasar por el centro sanitario.
En concreto, la directora general de Atención al Usuario, Teresa Antoñanzas, aseguró recientemente que un enfermo crónico con el correspondiente historial clínico no debería preocuparse por nada, aunque reconoció que pueden surgir imprevistos, por lo que sugirió a este tipo de pacientes que se lleven las recetas o incluso los fármacos que necesiten durante el tiempo que van a estar fuera.
No obstante, Rosario duda de que el problema sea que el médico no esté de acuerdo con la valoración de su colega en Aragón, ya que insiste en que el facultativo del centro de salud de La Pineda ni siquiera la recibió, ya que el trámite es siempre el mismo: los pacientes le dejan la hoja con los medicamentos a la enfermera y, a los dos días, vuelven al centro de salud para recogerlos y ni siquiera hay conversación entre profesional y enfermo.
Más de 50.000 desplazados
La población de las localidades de la Costa Dorada aumenta exponencialmente en vacaciones. En concreto, la de Salou se multiplica por seis cada verano, y pasa de tener 30.000 habitantes en invierno a unos 200.000. De hecho, el centro de esta localidad atiende, entre los meses de junio y octubre, a más de 50.000 desplazados, de los que el 25% aproximadamente proceden de Aragón.
Esta avalancha es inevitable, pero se recomienda a los turistas que, antes de partir, recuerden llevar a sus destinos su tarjeta sanitaria y un documento que les identifique, como el DNI. Además, se pide a los enfermos crónicos que lleven prescripción de larga duración.
Cataluña sigue poniendo trabas para dar recetas a enfermos crónicos aragoneses | Heraldo.es.

Visita dels Calatravos a Pena-roja de Tastavins (Matarranya)
Se comunique a tots los veïns de la vila, i als de les rodalies, que lo dia 31 de juliol de 2010, los nostres senyors de l’Ordre de Calatrava visitaran los seus dominis.
9.30 h Amorzar al Carrer del Vent
10-14h i 16-20h Fira d’oficis tradicionals
20.30h Representació de la visita dels senyors de Calatrava
23h Cena (apuntar-se a penaroja@gmail.com)
00.30h Concert en Chundarata, Los Draps, Txirigol i Ixuquera
matarranyadigital.com
mitjançantLa empresa Hife mejorar� el servicio de autobuses en el Bajo Arag�n.
matarranyadigital.com
mitjançantJes�s �vila Granados nos descubre los entresijos del Matarra�a Ins�lito.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.