Skip to content

Quedaran les paraules…
III LECTURA CONTINUADA D’OBRES LITERÀRIES DEL MATARRANYA

PARTICIPA en la lectura ininterrompuda de l’obra Les aventures del sastre Roc d’Arça de Desideri Lombarte i Arrufat. Apunta’t i VINE A LLEGIR amb nosaltres el 23 d’abril a les 17:00 h al Santuari de la Mare de Déu de La Font de Pena-roja

Informació i inscripcions fins al 16 d’abril en:

Associació Cultural del Matarranya
C/Mayor, 4. Calaceite
Telf. 978 85 15 21— acmatarranya@gmail.com

Organitza: Comarca del Matarranya

Colabora:
Associació Cultural del Matarranya
Ajuntament de Pena-roja
Associació Cultural Tastavins
Associació Musical Peñarbés
Associació La Dona Penarrogina

Lectura Desideri

Queretes tornarà al seu passat medieval amb el mercat tradicional, les recreacions històriques i els tallers | Comarques Nord.

La Vall del Tormo se sumarà a les Fires del Matarranya gràcies al bestiar i la ramaderia extensiva | Comarques Nord.

Presentació de “La col·lectivització de Queretes” a Barcelona | Lo Finestró.

 

Queretes 1

 

Autors del llibre: Encarnita i Renato Simoni.

 

Pròleg de Julián Casanova.

 

Edició a cura d’Artur Quintana i Carles Terès.

 

Traducció de Carles Terès.

 

Editat per l’Associació Cultural del Matarranya. Col·lecció L’Aladre

 

Queretes 2Queretes 3Queretes 4

 

L’interès que va despertar l’acte de presentació del llibre Queretes. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938) a la Universitat Central de Barcelona, el dimarts 1 d’abril, es demostra pel fet d’haver-hi de canviar l’aula per una més gran, vist el nombre d’assistents que romanien dempeus.

 

Obrí l’acte el catedràtic de la Universitat de Basilea i expert en filologia romànica i lexicografia catalana, Germà Colón Domènec, el qual donà la paraula a Artur Quintana, expert filòleg de català occidental i membre de l’IEC, que, entre altres coses, destacà la nul·la importància que la majoria dels historiadors li donen a la llengua, però que no era el cas dels autors del llibre que es presentava. Carles Terès va fer esment a la casuística dels treballs de la traducció del llibre: dialectització, alternances del català occidental i oriental, diferents versions del llibre… Si bé, la base per a la traducció ha estat la versió castellana publicada, ha tingut sempre al costat les versions francesa i italiana, així com les nombroses ampliacions que els autors han fet més recentment.

 

Queretes 5Queretes 6Queretes 7

 

Tots dos autors van parlar del llibre distribuint-se els continguts i l’estructura. I així, Renato Simoni es va referir a Queretes com a una experiència única al món de l’anarquisme, per a parlar després de les formes de poder en aquells moments, de la estructura i formes de la propietat, de l’analfabetisme i, per sobre de tot, de les fonts del treball —poca documentació escrita i el gran i imprescindible valor de les 40 llargues entrevistes. Encarnita Simoni dedicà les seues paraules a distingir les dues parts del llibre —de principis del segle XX fins a la República y la segona part dedicada a la República i més concretament a la col·lectivització—, amb les seues imbricacions i ruptures.

 

Val a dir, per acabar aquestes línies, que el llibre és del tot interessant, fàcil de llegir i molt ben documentat: un treball de molts anys. Si bé es refereix a l’exemple de la col·lectivització a Queretes, el llibre no és pas localista, va molt més enllà del poble, de la comarca i de la província. De fet es pot considerar com un estudi dels precedents i pràctiques llibertaries a tot l’Aragó (Consell Regional de Defensa d’Aragó), un estudi rigorós i desapassionat i sense prendre cap partit o bandera. Sobre la traducció al català, val a dir també que la possible heterodòxia dialectal li dóna un plus al llibre que les versions anteriors —francesa, italiana i castellana—, lògicament no el podien copsar. Força recomanable la seua lectura.

 

Queretes 8Queretes 9

 

 

Fernández i Valle s’emporten el segon Ral·li-Sprint de la Comarca del Matarranya | Comarques Nord.

Per al mes d’abril els Departaments de Cultura i Patrimoni Cultural de la Comarca del Matarraña/Matarranya hem programat les següents activitats:

      Concurs ‘Valors del Matarranya. Cultura i Patrimoni Cultural’. Este concurs que arriba a la seva novena edició inclou les modalitats de fotografia i de vídeo.  Els interessats podeu trobar les bases en el següent enllaç:   http://www.comarcamatarranya.com/docs/anex58275.pdf

      Quedaran les paraules…  En esta ocasió llegirem el dia 23 d’abril, a les 17:00 h, al Santuari de la Mare de Déu de la Font de Pena-roja, l’obra de Desideri Lombarte i Arrufat, Les aventures del sastre Roc d’Arça. Esta lectura està oberta a tothom que vulgui participar, ho pot fer de manera individual o col·lectiva.  En el següent enllaç teniu més informació:    http://www.comarcamatarranya.com/docs/anex85271.pdf

      El dissabte 12 abril, amb motiu del Dia Internacional de Teatre que va ser el passat 27 de març, anem a tenir una actuació de teatre a càrrec de Jaime Cros Gil i els membres dels grups de teatre aficionat que existeixen en el Matarranya. Monòlegs, curts, esqueches, somriures, emocions,… en definitiva teatre.  En finalitzar es llegirà el manifest del Dia Internacional del Teatre d’aquest any.  Serà en el Saló Multiusos de l’Ajuntament de La Vall del Tormo.

      L’exposició ‘Lo Sarmenté. Antiga línia de Tren de la Val de Zafán’ estarà oberta al públic entre el 7 i el 23 d’abril a la Sala Multiusos de l’Ajuntament de Rafels.  Esta exposició recull una mostra de fotografies antigues de l’antiga línia de ferrocarril, avui convertida en via verda.  Una mirada al nostre passat més proper que no deixarà indiferent als més nostàlgics. Esta exposició està prevista que recorri tota la comarca al llarg de l’any.

Animar-vos a concursar, llegir, mirar, sentir i gaudir de la nostra proposada cultura per al mes d’abril

Salutacions,

David Arrufat Andreu

COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA

Departamento de Cultura

www.comarcamatarranya.com


El Matarranya demanarà 400.000 euros per finalitzar l’Estació Rural d’Interior de Queretes | Comarques Nord.

▶ TRUFAS MONROYO MATARRAÑA – YouTube.

Esfendendo l’aragonés d’as mentiras seculars… – Consello D’a Fabla Aragonesa.

Esfendendo l’aragonés d’as mentiras seculars sobre as luengas minoritarias

LA MENTIRA OFICIAL DE PÉREZ REVERTE

José Ignacio LÓPEZ SUSÍN

Leíamos con estupor en XLSemanal (23-29 de marzo de 2014) en el artículo de Pérez Reverte (“Una historia de España -XXI-”) que “la elección de la lengua castellana por España [sic] fue voluntaria … de una forma que podríamos llamar natural”. Y los que opinan lo contrario son (somos) “manipuladores, cantamañanas, idiotas, mareantes y tontos del ciruelo”.

No debería necesitar el Sr. Pérez los insultos para reforzar sus argumentos, si los tuviera. Su opinión no es otra cosa que la doctrina oficial, la que el rey Juan Carlos elevó a dogma en la entrega del Premio Cervantes el 25 de abril de 2001: “Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro, … a nadie se obligó nunca a hablar en castellano, … fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.”

Lamentablemente las cosas no han sido así. Esa idílica elección “natural” y “voluntaria” del castellano, se ha ido tejiendo a base de arrinconar a las demás lenguas de la península, y muy especialmente a costa del asturiano-leonés y del aragonés (léase sobre esto el reciente libro del catedrático de lingüística de la Universidad Autónoma de Madrid, Juan Carlos Moreno Cabrera: Guía del imperialismo lingüístico panhispánico).

En nuestro caso la entronización de los Trastamara en el Compromiso de Caspe ocasionó una sustitución paulatina del aragonés y el catalán como lenguas de la Corte, por el castellano. En el siglo XVII ya comienzan a documentarse (en Zaragoza) los efectos de la sustitución. Así en las “Exequias y certamen poético por Margarita de Austria” celebrado en 1612, se excluye a un concursante por utilizar la palabra aragonesa fusta en lugar de la castellana madera (Gerónimo Pérez justa / muy mal, pues que no se ajusta / al cartel, y, le ha llamado / a vn árbol recién cortado, /en vez de madera, fusta.), o pocos años después (1629) al mandar los jurados de la ciudad sustituir el nombre del gremio de pasamaneros por el castellano de parcheros.

Pero la cosa se destapó con la derogación de los Fueros en 1707, y así en las Instrucciones secretas para la aplicación de los Decretos de Nueva Planta (1717) Felipe V manda a los corregidores poner: “… el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará providencias más templadas y disimuladas para que se note el efecto sin que se note el cuidado”.

Ya avanzado el siglo, Carlos III en una Real Cédula de 1768 impone la enseñanza en castellano: “Para que en todo el Reyno se actúe y enseñe en lengua castellana. […] y a este efecto derogo y anulo todas cualesquier resoluciones, o estilos, que haya en contrario, y esto mismo recomendará el mi Consejo a los Ordinarios Diocesanos, para que en sus Curias se actúe en lengua castellana.[…] cuidando de su cumplimiento las Audiencias y Justicias respectivas…”.

Y poco después (1770) con relación a América: “Por la presente ordeno y mando a mis Virreyes del Perú, Nueva Granada, Nuevo Reyno de Granada… guarden, cumplan y ejecuten, y hagan guardar, cumplir y ejecutar puntual y efectivamente […] mi Real Resolución […], para que de una vez se llegue a conseguir el que estingan los diferentes idiomas, de que se una en los mismos dominios, y sólo se hable el castellano, como está mandado por repetidas Reales Cédulas y Órdenes expedidas en el asunto”.

Forma muy natural de conseguir las cosas (“razón de mercado”, dice el Sr. Pérez) como en esta Real Cédula de 1772: “…por la cual mando, que to¬dos los Mercaderes, y Comerciantes de por mayor y menor de estos mis Reynos, y Señoríos, sea Naturales, o Extranjeros, lleven, y tengan sus Libros en Idioma Castellano”. Lo que se confirmará más tarde en el Código de Comercio de 1829 (art. 54): “Los libros de comercio se llevarán en idioma español. El comerciante que los lleve en otro idioma, sea extranjero, o dialecto especial de alguna provincia del reino, incurrirá en una multa…”.

Ya en el reinado de Carlos IV, se dan unas “Instrucciones para el arreglo de teatros y compañías cómicas fuera de la Corte”, en las se preceptúa que: “En ningún Teatro de España se podrán representar, cantar, ni baylar piezas que no sean en idioma castellano”.
Y en los Estatutos del Seminario de Huesca de 1815, al que acudían los niños y jóvenes del Altoaragón se les prohibía “dentro del colegio hablar otra lengua que la castellana y al que hiciere lo contrario le mortificará el primario con algunas penitencias a su arbitrio”, es decir que no podían hablar en aragonés.

Aunque peor se lo ponían a los maestros por un R. Decreto de 1902 (Alfonso XIII): “Los maestros y maestras de Instrucción Primaria que enseñasen a sus discípulos la Doctrina Cristiana u otra cualquiera materia en un idioma o dialecto que no sea la lengua castellana serán castigados por primera vez con amonestación … y si reincidiese, serán separados del Magisterio oficial, perdiendo cuantos derechos les reconoce la Ley.

Y para finalizar, porque el espacio no da para más, Franco en una de sus primeras alocuciones (1 de octubre de 1936, en Radio Castilla de Burgos) ya dejó bien claro por dónde iban a ir los “tiros” de su largo mandato: “El carácter de cada región será respetado, pero sin perjuicio para la unidad nacional, que la queremos absoluta, con una sola lengua, el castellano, y una sola personalidad, la española”.

No hace muchos años El Ribagorzano (diciembre de 1982) publicaba la noticia de que el maestro de Arén había multado con 50 pts. a los niños por hablar en su lengua en la escuela…

Pues eso, que los que pensamos que la cosa no ha sido tan “natural” somos “manipuladores, cantamañanas, idiotas y tontos del ciruelo” y nuestras lenguas, según el Sr. Pérez Reverte, han tenido mala suerte. Si, la verdad que muy mala.

Estimats amics,

Amb aquesta Lletra de convit els informem de la trobada que tindrà lloc els dies 13 i 14 de juny a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

Organitzada pel Departament de Filologia Romànica de la UB, s’emmarca dins de les activitats del projecte ParemioRom (FFI20011-24032) i compta amb la col·laboració del Centro Aragonés de Barcelona i la seva Colla de Charradors O Corrinche.

Serà una trobada per a compartir experiències i projectes d’estudi i difusió de la llengua aragonesa.

Si voleu més informació visiteu la pàgina web web de la trobada o envieu un email.

 José Enrique Gargallo Gil

Departament de Filologia Romànica de la UB

 Pau Arbués Cazo

Centro Aragonés de Barcelona

——————————————————

 

 

Biernes, 13 de chunio

Primera ponenzia conbidata, mesa redoncha y comunicazions curtas

Puesto: Sala de Profesors de l’Edifizio Josep Carner

(Facultá de Filolochía de la UB)

 

9-9:45 oras.
Rechistro d’os participans

9:45-10 oras.
Auto d’ inaugurazión

10-11 oras.
Ponenzia de Ramón de Andrés (Unibersidad d’Obiedo): Medición de fronteras lingüísticas: una aplicación al asturiano y sugerencias para el aragonés.

11-11:30 oras.
Pausa con café

11:30-12 oras.
Presentazión d’a exposizión L’aragonés, lengua biba, a cuentas d’Antonio de la Rosa Botaya (CAB)

12-13:30 oras.
Comunicazions

15:30-17:30 oras.
Comunicazions

17:30-18 oras.
Pausa con café

18-19:30 oras.
Comunicazions

21 oras.
Zena en o Zentro Aragonés de Barzelona

23 oras.
Autuazión mosical en o Zentro Aragonés de Barzelona

 

 

Sabado, 14 de chunio

Segunda ponenzia conbidata, mesas redonchas y autibidaz culturals

Puestos: Sede de Alumni UB (Gran Via de les Corts Catalanes, 582) y CAB

 

10-11 oras.
Ponenzia de Juan Carlos Moreno Cabrera: Dialectología e ideología: el caso del aragonés.

11-13 oras. (Alumni UB)
Mesa redoncha sobre l’aragonés en os meyos de comunicazión y sobre os ligallos arredol l’aragonés, moderata por José Enrique Gargallo

13-14 oras.
Bermú mosical en o CAB

16 oras.
Excursión guiada por os puestos “aragoneses” de Barzelona

Lo Duo Recapte actua el dissabte a Saidí dins de l’Any “Desideri”. | Mas de Bringuè.

???????????
Lo duo Recapte, format per Antoni Bengochea (Calaceit) i Màrio Sasot (Saidí), duran el seu espectacle “Ataüllant el món des del Molinar”, dedicat íntegrament a la poesia d’en Desideri Lombarte, a l’antic Cinema Parcerisa de Saidí el dissabte 5 d’abril a les 18,30 hores, dins de les Jornades culturals que durant aquest mes organitzen la regidoria de Cultura de l’Ajuntament amb la col•laboració de les diferents associacions culturals i cíviques de la vila.
A la setmana següent, el divendres 11 d’abril a les 22,30 hores, el Duo Recapte actuarà a la biblioteca de Torrent de Cinca, en un concert organitzat per l’Ajuntament de la localitat amb el suport de la Comarca del Baix Cinca.

Totes les facetes i etapes del poeta
L’espectacle “Ataúllant…” del Dúo Recapte, que ja ha estat representat a altres llocs anys enrere com La Freixneda, Sabadell, etc., consta d’una breu introducció poètica i musical amb dos poemes: “Les belles paraules” i “La terra besaria”, que sintetitzen l’amor a la terra i a la seua llengua del poeta. Després, ve un primer bloc dedicat a La terra i la Natura amb la lectura dramatitzada de “La xica tornada serp”, “Tots los colors” i “Joc de paraules”. El segon bloc, titulat Existència i ironies de la vida conté poemes narratius com “L’home que no sabia trobar el castell”,” Xerraduries”, i altres més reflexius com “Sol•licitud”, “Llaurem rostolls daurats” i “Lluny de tu”.
Un tercer bloc, Retorn a la terra, on el poeta ja sent molt prop la seua mort, inclou els poemes “Timó de flor menuda”, “Me n’aniré” i “Deixa’m posar-me davall”.
Finalment, un breu epíleg obre una escletxa a l’esperança amb el poema “Quan no quedarà res”.
La música (bandúrria i mandolina elèctrica) que acompanya els poemes segueix la línia eclèctica i variada habitual en els concerts d’aquest grup.
Desideri Lombarte, sempre en la memòria
Desideri Lombarte nasqué un 7 de febrer de 1937 en el mas del Molinar de Pena-roja. Les dificultats d’aquells convulsos moments el van impulsar a abandonar la localitat als 19 anys per cercar un futur millor a Barcelona. Allí va cursar estudis com a delineant i va començar la seua carrera en un despatx d’arquitectura.
També es va casar amb una altra penarogina emigrada, Rosalia Gil, que encara hi viu.
Va ser una prematura malaltia la que el va fer retirar-se de la feina, marcant l’inici de la seua prolífica obra literària. Tot i residir en la capital catalana, Desideri mai oblidà els seus orígens, retornava amb freqüència a Pena-roja, i els costums, la llengua i els paisatges de la comarca prompte impregnaren totes les seues creacions.

En només nou anys, Desideri va treballar en multitud de poemes i recopilacions literàries que serien publicades al llarg de la dècada dels anys noranta i del 2000. A partir de 1991 i a títol pòstum veurien la llum A l’ombra de les roques del Masmut, Sentències comentades / Voldria ser, Romanços mai contats, Cartes a la
molinera, La bona vida i la mala bava, Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses i també Ataüllar el món des del Molinar. També va publicar dos treballs d’investigació i una obra de teatre.

DSC_6829

la reina 2

DIA DEL TEATRE AL MATARRANYA

Organitzat per la Comarca del Matarranya i en col·laboració amb els grups de teatre aficionat, se celebrarà el proper 12 d’abril el “II Dia del Teatre”, a la Vall del Tormo.

Els participants es trobaran a les 11 del matí i podran assistir a una visita guiada als poblats ibèrics del Tossal del Montanyés i de Torre Cremada. A la tornada visitaran la Bassa, l’Església i el Centre d’Interpretació dels Ibers.

Sobre les 14 h., serà el dinar.

Com a acte principal del Dia del Teatre, Jaime Crosinterpretarà el monòleg “El mal está fuera del parque”, basat en la seva obra “El Parque de los locos”, i es projectarà el curtmetratge “Sólo es un paso”, que tracta sobre la soledat que pateixen els més vells. Desprès, els grups de teatre del Matarranya intervindran amb unes “Notes d’humor”.

La jornada es clausurarà amb la lectura del manifest del Dia Mundial del Teatre, enguany escrit pel dramaturg i director sud-africà Brett Bailey

Presentació del llibre “El penúltimo profeta” | Lo Finestró.

 

76_portada-royo-garces

Merxe Llop ha emprés la tasca de recopilar l’obra inèdita de Ramón Meseguer Albiac, d’una riquesa literària i humana extraordinària.
Gara d’Edizions i la Librería Central us inviten a la presentació del llibre El penúltimo profeta de Ramón Meseguer. L’acte tindrà lloc el dijous 10 d’abril a les 19,30 h a la Sala Cultural de la Librería Central , C/ Corona de Aragón, nº 40 de Saragossa.

Intervendran en la presentació Merxe Llop, Pascual Miguel Ballestín i Chusé Aragüés.

pdf nota llibre

L’oli de la Cooperativa del Matarranya, el millor de la DO del Baix Aragó | Comarques Nord.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.