Skip to content

 

Rolde de Estudios Aragoneses:

LLENGÜES AMENAÇADES DE DESAPARICIÓ I DIVERSITAT LINGÜÍSTICA A LA UNIÓ EUROPEA
Presentació a Aragó a càrrec de François Alfonsi, diputat cors de l’Aliança Lliure Europea, ponent de l’informe ara aprovat pel Parlament Europeu.
XV Jornades sobre el model d’Estat de la Fundació Gaspar Torrente.
7 de novembre de 2013; 19 h. Museu Ibercaja Camón Aznar (MICAZ). Carrer d’Espoz y Mina, 23, 50003 Zaragoza. ARAGÓ

 

 

Rolde de Estudios Aragoneses

Tfno. y Fax 976 372 250

www.roldedeestudiosaragoneses.org

www.rolde.org

 

Declarats tres incendis a Queretes, Valljunquera i La Freixneda per la crema de residus agrícoles | Comarques Nord.

 

Ball del Poll’13.

  • Divendres 1 de novembre
    Marxa senderista fins a la partició amb Sorita, eixida a les 9 desde la plaça major
    Mago de oh a les 19:00 al bar
    Dissabte 2 de novembre
    Taller de panellets a les 11
    Ruta botànica pels voltants del poble, lliure, tot lo dia
    Dinar popular (inscripció prèvia) a les 14:00
    Ball del Poll a càrrec dels gaiters “Quatre arreplegats”, les 18:00
    Concert de Pascual i desnatats (membres de La Terrasseta de Preixens) a les 24:00
    i despres after hour en dj resident tota la nit al bar!
    diumenge
    Curs d’animació a la lectura, a les 12

Lenguas amenazadas de desaparición y diversidad lingüística en la Unión Europea.

  • Presentación en Aragón a cargo de François Alfonsi, diputado corso de la Alianza Libre Europea, ponente de dicho informe.
    XV Jornadas sobre el modelo de Estado de la Fundación Gaspar Torrente.

Els arcs de l’Aljaferia | Lo finestró del Gràcia.

 

Arc

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 26 d’octubre del 2013)

Com és ben conegut, el magnífic Palau de l’Aljaferia de Saragossa es va construir el segle XI per a servir de residència al rei musulmà de la taifa de Saragossa. És el monument d’art islàmic situat més al nord d’Europa. El 1492 es va convertir en residència dels Reis Catòlics, després va passar a ser seu de la Inquisició i més tard caserna militar.

L’any 1868, la “Comisión Provincial de Monumentos” de Saragossa va donar al “Museo Arqueológico Nacional” diverses peces de gran valor, entre elles, dos arcs mixtilinis i un rosetó. En aquell temps, aquest museu s’estava formant a Madrid i les peces donades del Palau de l’Aljaferia eren uns restes més, afectats pel procés de deteriorament de tot el monument.

Amb motiu de l’Exposició Internacional del 2008 i commemorant el 25è aniversari de les actuals Corts d’Aragó, el “Museo Arqueològico Nacional” —estava tancat en aquells moments per reformes— va deixar temporalment a les Corts d’Aragó  o al govern d’Aragó els dos arcs mixtilinis i el rosetó esmentats per a que s’exposessin a l’entrada de la sala de sessions del Parlament aragonès. Atès que el condicionament de l’ària medieval del museu de Madrid fa temps que s’havia acabat, el ministre de Cultura del govern espanyol va demanar, el 5 de març de l’any passat, les peces prestades. Implícita o explícitament el govern d’Aragó i els partits polític aragonesos, sempre han manifestat la seua decisió de no retornar les peces d’art prestades. Tot i que, el 16 d’octubre passat, el diputat de la CHA, Chesús Yuste, va defensar en la Comissió de Cultura de les Corts espanyoles una iniciativa no de llei en la que es demanava la cessió de la propietat dels esmentats arcs a les Corts d’Aragó. La petició va ser rebutjada amb els vots en contra del PP, abstenció del PSOE, CiU i UPD i a favor la CHA i la resta de l’esquerra.  Fa un temps, una iniciativa similar també va ser rebutjada a la Comissió de Cultura de les Corts d’Aragó pels vots en contra del PP-PAR amb l’excusa de que s’estava negociant.

 Amb referència als conflictes territorials d’obres d’art, Aragó sempre ha mirat cap al Llevant, ara ho fa o ho hauria de fer també dirigint els ulls cap al Ponent. O si voleu, amb un ull a cada costat.

Quan de bé ens hagués fet a tots, abans de qualsevol reclamació de béns, aixecar els corresponents “meaculpes” per la deixadesa i oblit seculars envers l’art en general a les nostres terres!

                                                                                        José Miguel Gràcia

BXbnuFVCEAA4gnU.jpg:large (Imatge JPEG, 1023×1476 píxels) – Escalat (59%).

Serrat no descarta la expropiación, aunque confía en que no llegue

http://t.co/TZn0snKE1B

La DGA firma el convenio con Mazaleón para reparar el ayuntamiento.

Per als propers dies destaquem a la Comarca del Matarraña/Matarranya les següents activitats:

 

       18 ‘Dia dels Bolets’ i 16 ‘Jornades Micológicas’ a Beseit, els dies 26 i 27 d’octubre.  Més informació:

http://www.comarcamatarranya.com/docs/anex2262.pdf

 

Dins de la programació de la fira s’inclou la tercera de les activitats del projecte ‘Viatge pel temps’ que organitza el Departament de Patrimoni Cultural de la Comarca del Matarraña/Matarranya. En esta ocasió els més menuts podran realitzar un viatge en el temps per la localitat de Beseit. S’iniciarà a les 16:30 h a la Plaça de la Constitució. Participa i completa el teu àlbum del Matarranya.

 

       Romeria a l’ermita de Sant Rafael a Ràfels el dissabte 26.

 

       Concert de música inspirada en l’antiga tradició sefardí, a càrrec d’Ana Alcaide.  Este divendres 25 a les 23:00 h en el Santuari de Verge de la Font de Pena-roja de Tastavins. Més informació:

http://www.comarcamatarranya.com/docs/anex8578.pdf

 

       3 Marxa Senderista ‘Camins de germanor’.  El dissabte 26. Sortida des de Mont-roig i arribada a la Cerollera. Mes informació:

http://www.comarcamatarranya.com/docs/anex682.pdf

 

       6 Campionat de ‘guiñote’. El dia 26 a Val-de-roures. Més informació:

http://www.comarcamatarranya.com/docs/anex12314.pdf

 

       Últim cap de setmana per visitar l’exposició ‘entre 2’ a la Sala d’Exposicions Antiga Fàbrica Noguera de Beseit.

 

També, avui dia 24 d’octubre se celebra el ‘Dia Internacional de la Biblioteca’. Recordar-vos que durant els propers dies van a tenir lloc diverses activitats a les biblioteques municipals de la nostra comarca:

 

       25 d’octubre, 17:30 h, Biblioteca Municipal de La Portellada. Activitat d’animació infantil Anem a llegir pintures rupestres!. Organitza Departament de Cultura de la Comarca del Matarraña/Matarranya.

       28 d’octubre, 17:30 h, Biblioteca Municipal de Calaceit. Activitat d’animació infantil Anem a llegir pintures rupestres!. Organitza Departament de Cultura de la Comarca del Matarraña/Matarranya.

       28 d’octubre, 18:30 h, Biblioteca Municipal de Vall-de-roures. Conta contes a càrrec de Marga Labarga. Organitza Diputació Provincial de Terol.

       28 d’octubre, 15:00 h, Biblioteca Municipal de Pena-roja de Tastavins. Conta contes a càrrec de Marga Labarga. Organitza Diputació Provincial de Terol.

       29 d’octubre, 21:00 h, Biblioteca Municipal de Vall-de-roures. Trobada amb l’autor aragonès Félix Teira. Organitza Diputació Provincial de Terol.

       29 d’octubre, 17:30 h, Biblioteca Municipal de La Vall del Tormo. Activitat d’animació infantil Anem a llegir pintures rupestres!. Organitza Departament de Cultura de la Comarca del Matarraña/Matarranya.

 

 

COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYADepartamento de Cultura

Avda. Cortes de Aragón, 7. 44580-VALDERROBRES (Teruel)

Telf. 978 89 08 81 – Fax 978 89 03 01

www.comarcamatarranya.com

Serrat no descarta la expropiación, aunque confía en que no llegue.

Dolores Serrat, ayer en el pleno de las Cortes.

Insistirá a los obispos para que actúen

La consejera de Educación, Universidad, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, Dolores Serrat, no descarta la expropiación de los bienes de las diócesis de Barbastro y Monzón y Huesca que se exhibe en el Museo Diocesano de Lleida, aunque confía en no tener que llegar a esa vía “muy radical”.

EFE

25/10/2013


Vota
Vota 1 de 5 Vota 2 de 5 Vota 3 de 5 Vota 4 de 5 Vota 5 de 5
 Resultado
1 de 52 de 53 de 54 de 55 de 5 2 votos

ZARAGOZA.- “En cuanto a la expropiación, no le voy a decir ni que sí ni que no, es una vía muy radical, es una vía muy compleja, y no nos gustaría tener que llegar a ella, pero en estos momentos no descartamos nada de nada”. Así lo ha reconocido Serrat, en su comparecencia en el pleno de las Cortes de Aragón, a petición de CHA, desde donde se ha planteado la posibilidad de expropiar los bienes, al entender que los “obispos son ahora el problema”, indicó el diputado José Luis Soro.

Tras la negativa de los obispos de estas dos diócesis a ceder los derechos de propiedad al Gobierno de Aragón para poder emprender acciones legales, Serrat explicó que los argumentos esgrimidos, en la carta dirigida a la presidenta Luisa Fernanda Rudi, fueron “sorprendentes y decepcionantes”.

Al respecto, indicó que comprende que ambas diócesis rechazarán ceder la propiedad de dichos bienes al Gobierno por parecerles “demasiado”, pero indicó que lo que resulta “incomprensible” es que en esa carta “pasaran de puntillas” por la otra opción planteada, la cesión del derecho a emprender acciones legales.

De esta forma, comentó que insistirán a los obispos para que, o bien emprenden ellos acciones legales o, en su defecto, cedan ese derecho al Gobierno de Aragón, al entender que es “viable y posible”, ya que existe un “precedente”.

Se refirió Serrat a la Orden de San Juan del Monasterio de Sijena, que ha cedido estos derechos al Gobierno de Aragón tras consultarlo con el Vaticano, para recuperar las pinturas de la Sala Capitular, ahora ubicadas en el Museo Nacional de Arte de Cataluña (MNAC), en Barcelona. “Si lo pudieron hacer las hermanas de la Orden de San Juan, lo pueden hacer también los obispos de Barbastro Monzón y Huesca”, ha precisado.

De hecho, el Gobierno de Aragón emprenderá acciones legales, después de que el MNAC no haya respondido al requerimiento de devolución de las pinturas presentado hace un mes.

Por otro lado, en relación a los bienes vendidos de 1983 al 1992 del monasterio de Sijena, explicó que se presentó una demanda de nulidad de pleno derecho de compraventa en el juzgado de primera instancia de Huesca, un proceso que ahora se encuentra en “fase de contestación”.

Por ello, dado este “antecedente”, el Gobierno insistirá a que los obispos cedan la propiedad o el derecho a emprender acciones legales, apuntó Serrat, frente a la postura de los obispos que “erróneamente”, dijo, se aferran a la intervención del Gobierno de España.

Serrat aclaró que esta vía ya fue “explorada y denegada”, al tiempo que dijo que ha quedado ya de manifiesto la “incapacidad” del Gobierno de Aragón para emprender acciones legales, sin tener la propiedad, como se reflejó en distintas sentencias.

“Si conseguimos que los obispos reclamen, los bienes vendrán pronto, si no tendremos que enfrascarnos en una seria de pleitos, en los que seguiremos insistiendo, pero se nos dificulta las posibilidades de acción”, afirmó.

LA OPOSICIÓN LAMENTA QUE RUDI NO COMPARECIERA

Por su parte, los grupos de la oposición lamentaron que la presidenta del Gobierno de Aragón, Luisa Fernanda Rudi, no hubiera comparecido, como solicitó CHA, cuando dijo, en su investidura, que se iba a encargar de este asunto “personalmente”.

“Ha demostrado que su palabra no vale nada”, reiteró Soro, quien coincidió con el diputado de IU Adolfo Barrena en preguntar por las acciones llevadas a cabo para recuperar los papeles de Salamanca o los Arcos del Palacio de la Aljafería.

A este respecto, Serrat anunció que se opondrán a la salida de los arcos de la Aljafería y que están buscando otras vías para reclamar los papeles de Salamanca correspondientes a Aragón, a pesar de no ser los titulares de la propiedad.

La diputada del PSOE Cristina Vera calificó de “estrategia mediática” el envío de la carta por parte de la presidenta Rudi a los obispos, al entender que ya conocían previamente la respuesta, mientras que el PP y el PAR han apoyado la gestión del Gobierno.

Govern d’Aragó: “Los lazos lingüísticos que unen Cataluña y Aragón” | Xarxes socials i llengües.

Fa uns dies analitzàvem aquí mateix lo desenvolupament que està fent lo Govern d’Aragó de les directrius que apuntave en la II Llei de llengües (2013). Explicàvem que la Llei implícitament considera que no es parla català, però el contingut és tant indeterminat que fins i tot pot no entrar en contradicció en allò que encara afirma la Llei de Patrimoni Cultural (1997): que a Aragó es parlen català i aragonès.

Dolores Serrat, Consellera de Cultura d’Aragó

Amb tot, hem vist que el Govern tant pot afirmar en document oficial que “el catalán no és una lengua propia de Aragón” com dir que hi ha “una modalidad lingüística de la zona oriental de Aragón denominada catalán”. Finalment lo 3 d’octubre lo Govern d’Aragó i la Generalitat de Catalunya van repetit lo conveni que mantenen des de Iglesias per temes educatius. I al redactat lo català no queda com a llengua estrangera, si no que s’afirma “Que los lazos históricos, culturales y lingüísticos que unen desde hace siglos Cataluña y Aragón constituyen un campo favorable para el desarrollo de relaciones entre centros escolares, docentes y alumnos”. Lo Govern d’Aragó ho tenia fàcil amb no contradir allò que diuen les Universitats. Però han entrat en un camp de dubtes i contradiccions que poc rèdit els pot aportar

Cartell_Cinga_Fòrum_definitiu_21_octubre_13Cartell_Cinga_Fòrum_21_octubre_13

ORDEN de 3 de octubre de 2013, del Consejero de Presidencia y Justicia, por la que se dispone la publicación del protocolo de coordinación entre el Gobierno de Aragón y la Generalitat de Catalunya, para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación.

BOA 24_10_2013

La reivindicació en defensa de l’escola pública i rural s’estén a tot el Matarranya | Comarques Nord.

comarquesnord.cat . Vall-de-roures . dijous, 24 d’octubre de 2013 . Deixa un comentari
Etiquetes:

Professors i alumnes amb samarretes i llaços verds, aules buides, pancartes en defensa de l’escola rural i centres que no han obert ni les portes. Estos han estat els efectes d’un dia marcat per una vaga general en el sector educatiu estesa per tota la geografia espanyola i que també ha estat sonada al Matarranya. De fet, molts centres escolars del Matarranya han estat tancats, com és el cas de les escoles rurals de Beseit, Arenys, La Sorollera, Lledó, Valljunquera o la Vall del Tormo, i en alguns altres la presència, tant de professors com d’alumnes, ha estat anecdòtica. El major seguiment de la vaga s’ha produït al CRA Algars. Tres de les quatre escoles rurals no han obert, i Queretes ha fet de centre de serveis mínims. El seguiment del professorat ha estat del 78,5%, i a escola han assistit uns 10 dels 110 alumnes que té tot el CRA.

El seguiment de la vaga educativa ha segut prou rellevant al CRA La Freixneda, ja que dels 13 professors 9 han secundat la mobilització. Això supose un 69% entre el professorat. Molt significativa ha estat la vaga a Valderrobres. Al CEIP Vicente Ferrer, 13 dels 17 professors de Primària han secundat la mobilització, cosa que supose el 76% del total, i només han assistit els alumnes de 6è. Infantil, per la seua part, ha seguit la jornada lectiva amb absoluta normalitat. Al CRA Tastavins, mentrestant, el seguiment ha segut del 50% del professorat. Si La Sorollera no ha obert l’escola, a Pena-roja han assistit el 33% dels alumnes, a Mont-roig el 20% i a Fontdespatla el 50%. Segurament, ha estat el CRA Matarranya on la mobilització ha tingut menys repercussió. La vaga ha estat seguida per un 40% de la comunitat educativa. La Vall del Tormo no ha obert.

En Secundària, el seguiment de la mobilització ha estat molt rellevant entre l’alumnat, que es creu que ha superat el 90 per cent dels estudiants. Entre el professorat, 27 de 40 professors han seguit la vaga, cosa que supose el 67,5 per cent. Precisament, al IES Matarranya s’ha fet una petita concentració a les portes del centre que ha estat seguida per unes 70 persones entre professors i alumnes. Tots ells s’han assegut a les portes del centre i han debatut sobre els punts que “no ens agraden” d’esta nova Llei d’Educació. S’han tractat temes curriculars com els continguts d’algunes assignatures, les revàlides de secundària, els cursos pont, així com el finançament econòmic de l’escola pública i els preus dels estudis superiors i els graus universitaris.

▶ No recortes no – YouTube.

Más de 100 zahoríes solicitan mayor visibilidad.

 

alt

El Matarraña acogió un encuentro de zahoríes

El zahorí Josep Lluís Castelló es director de Waterfinders, una empresa especialista en la localización de acuíferos e investigación de fallas de largo recorrido de todo el mundo. Actualmente trabaja en Dubai para el emir, el mismo que le ha facilitado el avión que le trasladó hasta España.

El de Castelló es un excepción en un oficio que se practica de forma individual y que es un gran desconocido para el gran público. Los también llamados radiestesistas tienen la facultad de detectar manantiales de agua subterráneos con ayuda de un péndulo y unas varillas que se agitan incontrolados en su mano cuando están sobre una corriente. Es un oficio milenario aunque con poca visibilidad social. Se desarrolla en solitario y, en ocasiones, bajo un aura de misterio y de leyendas ancestrales. Aunque poco a poco se va profesionalizando, aún son una excepción los que se ganan la vida con ello. Solicitan sus servicios, principalmente, empresas perforadoras, ayuntamientos o agricultores.
Este fin de semana se celebró en el Matarraña el segundo ‘Encuentro de Zahoríes en los territorios de Habla Catalana’. El objetivo fue dar visibilidad a este colectivo y que se conozcan entre ellos. En total, se inscribieron más de 100 zahoríes. Los participantes procedían mayoritariamente de territorios catalanohablantes: Aragón, Cataluña y Valencia. También hubo presencia autóctona. Ángel Blasco, de Valjunquera, participó en una de las mesas redondas. Es zahorí desde 1975, cuando empezó por casualidad cuando una empresa de Valencia llegó a su localidad para perforar pozos. Un geólogo supo que poseía la habilidad al comprobar que le marcaba el péndulo, por lo que le inició en la práctica. En el último año ha detectado casi 60 pozos. «No todos valen para esto. Es algo con lo que se nace y que no se puede aprender», afirmó. También acudieron Agustín Angosto (Monroyo) y Paco Francisco Arrufat (Valderrobres), entre otros. El primero se inició con el péndulo gracias a un amigo que quería buscar un pozo y el segundo, por un maestro que le pidió que probara con el péndulo en el colegio.
Gracias a la elaboración de un estudio se detectó el poco conocimiento que se tenia del colectivo en la sociedad y a la vez, la poca interacción entre ellos. Con el objetivo de darles visibilidad, en 2011 se organizó la primera edición del encuentro de zahoríes en Tarroja de Segarra (Lleida), donde se superaron las previsiones con más de 211 inscritos. Dos años después, el Matarraña quiso coger el testigo para que no se pierda esta práctica en la zona. «Es un oficio que realizan de forma voluntaria incluso sin cobrar. Aunque ahora se está profesionalizando», explicó Pepa Nogués, promotora y organizadora del encuentro junto Rosa María Canela.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja