La Fundación Félix Rodríguez de la Fuente (FFRF) explicará hoy a los ganaderos de razas autóctonas de la comarca de Matarraña (Teruel) los beneficios que su actividad aporta a la conservación de la biodiversidad y cómo puede suponer una fuente de riqueza sostenible que permita la viabilidad económica del mundo rural.
El representante de la FFRF José F. Gómez expondrá en el marco de las jornadas de formación dirigidas a ganaderos de ovino y caprino, organizadas este jueves en Valderrobles por la Asociación de Ganaderos de Ovino y Caprino del Matarraña y por la Comarca del Matarraña/Matarranya, las ventajas que la iniciativa ConSuma Naturalidad puede aportar a la actividad ganadera de la zona. Esta jornada está enmarcada en el proyecto ‘Matarraña, un compromiso con los emprendedores’, financiado por el Instituto Aragonés de Fomento.
Se trata de un proyecto cofinanciado por el instrumento LIFE+ de la Unión Europea y avalado por el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Su objetivo es informar al consumidor, a través de campañas de comunicación y concienciación, de la relación que existe entre la cría de razas ganaderas autóctonas y el cultivo de variedades vegetales de España y la conservación de la biodiversidad, los paisajes, las tradiciones y el mantenimiento de las economías locales.
La finalidad de este proyecto es conseguir que el ciudadano identifique los productos agrarios que son autóctonos y que por tanto están contribuyendo a la conservación de la biodiversidad española, y puedan así realizar elecciones de compra responsables. Para ello, la FFRF ha creado la marca de garantía ConSuma Naturalidad, que será presentada a los ganaderos.
Según Gómez, se trata de una iniciativa “muy interesante para territorios como éste dentro de la comunidad autónoma de Aragón, que cuenta con un importante conjunto de razas autóctonas, de ovino y caprino”.
Según el representante de la FFRF, ConSuma Naturalidad pretende “dar a conocer esas razas, su contribución a la gestión del paisaje de la zona y el valor que tienen sus productos derivados, por cuanto contribuyen a la conservación de la biodiversidad silvestre y doméstica”.
(SERVIMEDIA)
Segons “El Periódico de Aragón”, el bisbe d’Osca , Julián Ruiz Martorell, va assegurar ahir que la resposta negativa a la petició formulada pel Govern d’Aragó de cedir a la comunitat els béns de les parròquies de la seua diòcesi i de la de Barbastre-Montsó, en dipòsit a Lleida*, està fonamentada en “prefectes canònics i jurídics” i no és pas arbitrària. El bisbe va assegurar que aquesta és “una cessió molt dilatada” perquè “hem de demanar consultes a consells diocesans i no ens permeten donar una resposta afirmativa”, ha afegit . Així es va referir Julián Ruiz Martorell a les manifestacions que el conseller de Presidència i portaveu del Govern d’Aragó, Roberto Bermúdez de Castro, realitzava el passat dilluns i en què deia sentir-se “decebut com a aragonès ” per la carta dels bisbes d’Osca i Barbastre en la qual aquests denegaven la petició de cessió a Aragó d’aquests béns. El bisbe va afirmar, en aquest sentit, que aquesta “no és una resposta arbitrària” i que la decisió que s’ha adoptat està basada “en un dictamen molt extens que es donarà a conèixer més endavant als mitjans” i a la societat en general. Fins aquí la notícia d’El Periódico.
No fa falta que el Govern d’Aragó faci la mateixa petició al bisbe de Lleida.
*El Museu Diocesà de Lleida accepta només 27 obres en dipòsit de les 113. Aquesta anotació és meua
Twitter / NebulosaGrafica: Keep Calm And Peta Esclafidors ….
Keep Calm And Peta Esclafidors #massalió #matarranYA #Pilar2013 pic.twitter.com/hWEMuXLovb
Posted by xarxes in xarxes.
Tags: aragó, català, Franja, la directa, lapao, par, pp
trackback , edit post
Vam tenir una conversa amb periodistes de La Directa que va donar lloc a l’entrevista que eixia al número 326. Entrevista en pdf:
▶ II foro debate AWD Fabara Arcadi Oliveres – YouTube.
Ponencia realizada por Arcadi Oliveres en el II Foro de debate organizado por la Asociación Wirberto Delso en Fabara. 17 de noviembre de 2012. “La crisis como reto global”
BaixMontseny.info: “Ens diuen que parlem Lapao i això ens genera problemes d’identitat”.
Alcentre de la imatge l’alcalde d’Arbúcies, Pere Garriga, i l’alcaldessa de Mequinensa, Magda Godia Foto: DBM
Els ajuntaments d’Arbúcies i Mequinensa han signat un acord d’agermanament que acostarà el poble del peu del Montseny amb el de la Franja de Ponent. L’acord estableix la voluntat de portar a terme una col·laboració estable que permeti intercanviar experiències en l’àmbit cultural, esportiu i social. També mostra la voluntat de desenvolupar programes d’intercanvi entre entitats de les dues poblacions de manera periòdica, i la decisió d’esdevenir viles agermanades, “amb l’objectiu de construïr, des de la diversitat, un futur de progrés i llibertat pels nostres convilatans”, es diu a l’acord que han signat els alcaldes d’Arbúcies, Pere Garriga, i de Mequinensa, Magda Godia.
Arbúcies té ja agermanements amb Salses, a Catalunya Nord, Vilafranca de Bonany, a les Illes, i Torreblanca, al Païs Valencià. “Feia falta incorporar un poble de la Franja de Ponent. I Mequinensa, per la seva lluita en defensa de la seva identitat i de la llengua catalana, ens va semblar el més indicat. Volem establir llaços en tots els camps i donar suport a les iniciatives que ja esteu portant a terme”.
La delegació de Mequinensa va estar formada per l’alcaldessa, Magda Godia, el tinent d’alcalde, Antoni Llop, i la regidora de cultura, Gemma Nadal. “Som un poble de frontera de parla catalana. Ara ens diuen que parlem Lapao i això ens genera problemes d’identitat. Jo parlo català de Mequinensa”. En aquest sentit, Magda Godia diu que se senten relegats i “defensem la nostra llegua amb arguments científics i culturals”, però el Govern d’Aragó no en vol saber res, etziba l’alcaldessa de Mequinensa. Assenyala també que són conscients del que són, del que volen i del que senten i np volen donar cap pas enrera.
A l’acte hi varen assistir també representants de moltes entitats arbucienques, que varen mostrar la seva satisfacció per l’agermanament i varen iniciar els contactes per tal d’intercanviar visites i activitats. L’acord d’agermanament es va prendre per unanimitat de totes les forces polítiques d’Arbúcies.
El dia que l’Arquebisbe parlà en la llengua dels feligresos | L’ esmolet.
Quan l’Arquebisbe Ureña va entrar a l’església de Sant Bernat entre aplaudiments, va donar les gràcies en català. Me’n vaig alegrar, tot i que m’imaginava que seria un ‘bon dia’ tipus Bruce Springsteen, és a dir, per a quedar bé amb la parròquia (i mai millor dit). De tota manera, ja era molt, vist el menyspreu de l’Església aragonesa cap a les llengües pròpies —res a veure amb els missioners, tan amatents a aprendre idiomes remots. En ser davant l’altar, però, vet aquí que fa el discurs de benvinguda també en català. Dic ‘en català’ perquè és com ell el va designar (res de valencià o d’altres denominacions menys honorables) esmentant l’alegria que li produïa poder-lo usar en aquella part de l’arxidiòcesi. Em va envair una eufòria que, ensopit com sóc, no sol produir-me la festa major. L’Arquebisbe va explicar-nos que procedeix d’un poble d’Alacant, i per això compartia la llengua catalana amb els seus feligresos. Va celebrar la litúrgia en castellà, tret de quan va baixar a donar-nos la pau a gairebé tots els parroquians, que deia «la pau sigue amb tu» amb un somriure ample. Al final de la celebració va fer un altre parlament en català, aquesta vegada sobre els seus orígens rurals. No vaig poder evitar d’espiar de reüll els altres assistents i imaginar la seua estupefacció en veure la màxima autoritat de l’arxidiòcesi usant l’idioma de casa en acte i lloc tant solemne.
Mireu si n’estem, d’avesats a tanta garrotada, que anomenar les coses pel seu nom i usar la llengua dels feligresos es converteix en un acte extraordinari. Però, què voleu que hi faça: em vaig emocionar. Dels vint anys que duc a Aragó, a missa hi he sentit tots els accents del castellà, però mai (tret del dia del meu casament, amb capellà dut des d’Horta), la llengua dels matarranyencs. Algú em comenta sotto voce, que el papa Francesc hi té alguna cosa a veure.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 11, setembre-octubre 2013
La Comarca, columna «Viles i gents», 4 d’octubre de 2013
Moviment Franjolí per la Llengua: “LAPAOTROPIA”, l’altra cara del LAPAO, per Carles Terès.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.