LA TERRETA NOTÍCIES DE.

ARENY CONTRA EL ARAGONES ORIENTAL A LA PREMSA

El ple d’Areny de Noguera, a la Franja, va acordar ahir una moció en què reivindica el català com la llengua que, juntament amb el castellà, es parla en aquesta localitat de la Ribagorça aragonesa.Aquest municipi, on el PSOE governa amb majoria absoluta, es converteix en el primer de la Franja que expressa oficialment el rebuig de la denominació d’aragonès oriental que postula l’avantprojecte de la nova llei de llengües d’Aragó. L’alcalde, Miguel Gracia, va argumentar que el català a la zona “està normalitzat des de fa 25 anys” i que la futura normativa que prepara el Govern aragonès “és un gran pas enrere després d’aconseguir que es reconegui el que aquí ha sigut normal tota la vida”. El Partit Popular, a l’oposició, hi va votar en contra al·legant que la presència del català suposa una despesa que l’Administració pot evitar.

El Ayuntamiento de Areny, en la Ribagorça aragonesa, se convirtió ayer  en el primero de la Franja que vota  a favor de denominar catalán la lengua que se habla en esta zona, y no  “aragonés oriental” tal y como el PP ha propuesto en el anteproyecto de  Ley de Lenguas. El PSOE, que gobierna en mayorìa en Areny, dónde  tiene seis de los siete regidores, presentó ayer la moción, que el alcalde Miquel Gracia defendió “ante la amenaza que supone la ley de lenguas tras más de veinticinco años  de escolarización en catalán”. Según el alcalde socialista, la propuesta del gobierno del PP “es un paso atrás en la normalización lingüística de la Franja”. El único regidor del PP en Areny, Javier Puyane, votó en contra, porque cree que “el catalán supone un gasto que la administración tendría que evitar”. Esta semana siete ayuntamientos  de la  Ribagorça aragonesa se reunieron en Benabarre para acordar acciones de rechazo a la ley de  lenguas y defender el catalán. Esta moción aprobada ayer por el ayuntamiento de Areny será aprobada también más adelante en los plenos municipales de Benabarre, Bonansa, Montanuy, Sopeira, Viacamp, Literà y Tolva. Los alcaldes consideran que en la Ribagorça aragonesa siempre se ha hablado en catalán y creen que desde el territorio no se entiende el cambio de denominación. En la reunión, la primera que los ayuntamientos han hecho para analizar la modificación de la ley, también participaron representantes de los profesores de catalán y de padres de alumnos. Enseñanza optativa en catalán El encuentro sirvió también para reivindicar la continuidad de la enseñanza optativa del catalán en el Instituto de Secundaria de Graus, que el gobierno del Aragón ha anunciado que se suprimirá. Según los afectados, Educación les ha anunciado que el año próximo se dejará de impartir catalán en este centro. La denominación “aragonés oriental” surgió durante la presentación 
que hizo el gobierno del Aragón del borrador del anteproyecto de la nueva “ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de la comunidad”.  El PP se sacó de la manga esta nueva denominación para esquivar el término catalán, y a la vez indicaba que uno de los objetivos del texto era evitar que ninguna modalidad lingüística aragonesa “pueda estar sujeta a organismos reguladores ajenos a nuestra comunidad autónoma”. El nuevo texto considera el castellano lengua oficial de la comunidad con dos lenguas más que considera como propias: la “lengua aragonesa de las áreas pirenaica 

L’Ajuntament d’Areny de Noguera, a la Ribagorça Oriental, va aprovar ahir una mocióque referma que la llengua que es parla al municipi és el català i no l’aragonès oriental com l’anomena l’avantprojecte de llei de llengües que prepara el govern aragonès.

Areny de Noguera inicia la defensa aferrissada del català

El municipi aragonès és el primer en votar en contra d’anomenar la llengua catalana “aragonès oriental”

L’Ajuntament d’Areny de Noguera (Ribagorça oriental) s’ha convertit en el primer de l’Aragó en votar a favor d’anomenar ‘català’ la llengua que es parla al municipi, enlloc d’aragonès oriental, com proposa el nou avantprojecte de Llei de Llengües que prepara el govern del PP d’Aragó. L’alcalde d’Areny, Miguel Gracia, ha alertat de la pèrdua que pot suposar la Llei després de més de 25 anys d’escolarització en català. El regidor del Partit Popular s’ha posicionat en contra justificant que la presència del català suposa una despesa que l’administració pot evitar.

El debat sobre la denominació de la llengua de la Franja de Ponent ha començat el seu periple pels ajuntaments aragonesos. Areny de Noguera ha estat el primer en votar la moció, redactada dimarts a Benavarri, que en les properes setmanes es debatrà a diferents municipis aragonesos en defensa de la llengua catalana. El text demana la preservació del català a la Franja i el manteniment a l’educació de la zona oriental d’Aragó, després que l’avantprojecte de la Llei de Llengües presentat pel Govern d’Aragó declari com a oficial el castellà a tot el seu territori i estableix l’existència de dues llengües més, “l’aragonesa pròpia de l’àrea pirinenca i prepirinenca i l’aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, fent referència al català. 

L’alcalde d’Areny de Noguera, Miguel Gracia, ha recordat que la situació del català a la zona “està normalitzada des de fa 25 anys, ja que s’està ensenyant a les escoles”. Segons Gracia “l’avantprojecte de la Llei de Llengües és un pas enrere molt gran després d’haver aconseguit que es reconegués el que aquí ha estat normal tota la vida”. 

El regidor del Partit Popular, Javier Puyané, ha dit que “l’administració aragonesa no pot mantenir funcionaris a tot arreu que atenguin els documents en català” i ha avisat que “encara no se sap com afectarà a l’ensenyament, però a la Franja se seguirà ensenyant català”. Segons l’alcalde, la justificació de l’austeritat “no és vàlida perquè el català no suposa cap despesa econòmica”. Miguel Gracia entén la postura del PP com “una cortina de fum per crear un debat fictici on hi ha els vots, a les grans capitals, i tapar així les retallades en educació, la supressió de mestres interins i de les beques de transport i menjador”. 

A més, l’alcalde troba “il·lògic que l’avantprojecte de Llei de Llengües prevegi que cada ajuntament pugui definir la seva modalitat d’aragonès oriental”. A més, a la Franja es tem pels títols de llengua catalana acordats entre els Governs d’Aragó i Catalunya. 

El català, normalitzat al carrer, inexistent a l’administració

Passejant pels carrers de pobles com Areny de Noguera es fa evident que l’ús del català parlat, en la seva variant dialectal del Pirineu, està del tot normalitzat. Per això a les poblacions situades a l’est d’Aragó on es parla català viuen intensament, aquests dies, el debat sobre la proposta del Govern aragonès d’anomenar aquesta llengua com a aragonès oriental. Els veïns asseguren que parlen català, i no cap altra varietat, i lamenten que la Llei de Llengües pugui fer perdre la promoció de la llengua pròpia de la Franja que des de fa 25 anys s’ensenya a les escoles de la zona gràcies a l’aprovació de declaració de Mequinensa, l’any 1984, impulsada pels alcaldes. Així s’afegia l’assignatura de català a les escoles de la Franja, encara que la resta de l’ensenyament és en llengua espanyola. També funciona en castellà l’administració, fins i tot la municipal.  

ERRETA NOTÍCIES DE LA T.

DEL PLE DE L’AJUNTAMENT D’ARENY NI UNA PARAULA

Partidos y autoridades de Cataluña quieren que se denomine «catalán» al habla que se usa en el Aragón oriental, al que ellos llaman Franja.

ESTÁ visto que con cada cambio de Gobierno, Aragón dispondrá de una nueva ley de lenguas. El PSOE hizo la suya y el PP se apresta ahora a modificarla desterrando el vocablo «catalán» para referirse a la lengua que se utiliza desde la Ribagorza al Matarraña. Es el juego de las mayorías y también la prueba de la incapacidad para consensuar una norma que perviva más allá de los vaivenes políticos. En todo caso, son acciones de los representantes legítimamente elegidos por el pueblo aragonés.

Lo que no es de recibo es que ahora autoridades y hasta partidos catalanes se lancen a interferir en la política interna de nuestra Comunidad, tratando de imponer un nombre a una lengua que se usa en el Aragón oriental y hasta una institución como referencia para las cuestiones lingüísticas propias de nuestro territorio al que ellos llaman ‘Franja de Ponent’ sin plantearse siquiera que forma parte indisoluble de Aragón.

Campaña en defensa del catalán y en contra de la DGA en las instituciones de Cataluña

Convergencia Democrática de la Franja y Democrática de Catalunya impulsan mociones para exigir la retirada de la ley

ZARAGOZA. Política contra la DGA pero desde Cataluña. Esta es la estrategia que se han marcado los partidos catalanes –auspiciados por Convergencia Democrática de la Franja (CDF) y Convergencia Democrática de Catalunya (CDC)– para hacer frente a la nueva ley de lenguas que presentó el Gobierno de Aragón y que no reconoce ni el catalán ni el aragonés como lenguas propias. La norma, en fase de anteproyecto, se refiere a estas como «lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas».
Ante esta situación, CDF y CDC han iniciado una potente campaña en todas las instituciones catalanas (ayuntamientos, diputaciones y comarcas) en las que han impulsado mociones en defensa de la lengua catalana en el Aragón oriental. La última se aprobó el pasado viernes en el consejo comarcal del Segrià (fue presentada por CiU y recibió el apoyo de todos los partidos, salvo el PP que se abstuvo).

La misma iniciativa se llevará a la Diputación de Lérida el próximo 20 de julio. El texto consta de siete puntos. El primero pide al Gobierno de Aragón que «respete y utilice la denominación científica internacional de la lengua hablada en esa zona, el catalán, como riqueza patrimonial cultural a proteger y fomentar». El segundo reclama que se paralice el anteproyecto de ley de lenguas.
También se solicita a la DGA que «implemente la enseñanza obligatoria del catalán en los centros educativos de los municipios» del Aragón oriental «por respeto a los derechos lingüísticos de los hablantes y para garantizar su conocimiento y pervivencia». El cuarto punto insta a la DGA a que «mantenga los diferentes proyectos educativos bilingües (catalán-castellano) y trilingües (inglés-catalán-castellano)». Además, pide que reconozca «el Institut d’Estudis Catalans como autoridad académica competente» y que «vele por emplear criterios científicos a la hora de reglamentar su política lingüística, al considerar que esta debe ser de respeto, de fomento y de promoción, y siempre basada en criterios filológicos reconocidos y defendidos por la comunidad académica». Por último, la moción insta a dar trasladado del acuerdo a la DGA, a las comarcas del Aragón oriental, a la Plataforma por la Lengua y a la Mesa del Parlamento de Cataluña.
Otras iniciativas en Aragón
Esta campaña se desarrolla en paralelo a otra impulsada en las instituciones del Aragón oriental por CDF. Al no tener representación, este partido ha enviado una carta a todos los grupos parlamentarios con un texto similar a la moción de Cataluña para que lo planteen en los municipios de la zona. Según explicó la secretaria general de CDF, Marta Canales, también se ha remitido a los presidentes de las comarcas. «El objetivo común es defender el catalán», resumió. En total, se ha enviado a 140 grupos de la zona limítrofe.

INTROMISIÓN
EL mismo partido que desde la Generalitat defiende que el catalán sea la única lengua vehicular en las escuelas de Cataluña reclama a la DGA que sean dos –catalán y castellano– las lenguas obligatorias en los colegios del Aragón oriental. CDC anda impulsando mociones en los ayuntamientos de la comunidad vecina para, entre otras cosas, pedir que se «implemente la enseñanza obligatoria del catalán en los centros educativos de los municipios de la Franja». La decisión de PP y PAR de emprender la reforma de la Ley de Lenguas aprobada en la pasada legislatura –un texto este último prudente y con un encaje adecuado en la ortodoxia lingüística– no justifica esta intromisión en los asuntos aragoneses. Claro que no es la primera vez que vemos bullir el pancatalanismo por la zona oriental de Aragón, con la excusa de defender los derechos de sus ciudadanos. De todas formas, la iniciativa de Convergencia llegaría con menos ruidos, no tan contaminada, si los bienes religiosos de las parroquias aragonesas retenidos desde hace años en museos catalanes hubieran sido ya devueltos a sus legítimos propietarios, tal como exigen numerosas sentencias judiciales. Se respetarían así tanto la ley como la voluntad de los afectados por el expolio.

TÍCIES DE LA TERRETA NO.

Mocions a favor del català en sis municipis del Baix Cinca i la Llitera

Diversos municipis de les comarques del Baix Cinca i la Llitera ja han anunciat mocions per reclamar que es mantingui el nom de català a l’avantprojecte de llei de llengües d’Aragó, que preveu substituir-lo pel d’aragonès oriental. Entre aquestsmunicipis hi haTamarit,Alcampell,Altorricó,Albelda, Saidí i Mequinensa, tots sis governats pel PSOE.Al consistori d’Albelda ja han aprova la moció. Els corresponents ajuntaments s’uneixen a la iniciativa dels consistoris de Montanui, Bonansa,Sopeira,Viacamp,Tolba, Benavarri i el Pont de Montanyana, que la setmana passada també van anunciar mocions. Per la seua part,Areny de Noguera va aprovar una resolució dissabte passat. JosepAnton Chauvell, alcalde d’Alcampell, afirma que estan “rotundament en contra d’aquesta decisió política per canviar el nom d’una llengua que la comunitat científica ha reconegut en el seu àmbit geogràfic de parla, dins del qual s’inclou la Franja”. Per la seua part, l’alcalde de Tamarit de la Llitera, Francisco Mateo, opina que l’avantprojecte de llei de llengües “és una barbaritat”. El grup socialista que presideix presentarà en el pròxim ple una moció en contra de l’avantprojecte. I ho va exemplificar dient que “quan un sevillà parla espanyol, ningú el qüestiona; nosaltres parlem català, però això no exclou que tinguem paraules pròpies, com els altres dialectes del català”. A Saidí, el consistori treballa en la moció que presentarà en el pròxim ple previst per a final de mes. Per la seua part, l’alcaldessa de Mequinensa, Magda Gòdia, va manifestar la intenció d’acordar una postura conjunta entre els diferents grups polítics en els pròxims plenaris municipals. En cas contrari, el grup socialista elaborarà una moció pròpia en contra de l’avantprojecte al considerar que “una llengua sorgida del no-res degrada la identitat que atorga una llengua històrica com el català”.

Fraga rebutja quehi hagi canvis en l’actual model educatiu

L’alcalde de Fraga, Santiago Escándil, va assegurar ahir que l’ajuntament es mobilitzarà si finalment el nou avantprojecte de llei de llengües d’Aragó elimina l’actual model educatiu a la Franja, que introdueix l’ensenyament del català a l’escola. “Estem a l’expectativa de la repercussió que tindrà en els col·legis i els instituts”, va indicar Escándil. “Ens interessa que si hi ha alumnes que després estudiaran a Catalunya, sàpiguen i coneguin la llengua”, va assegurar. L’alcalde, del Partit Popular (que també governa Aragó amb el PAR), va indicar que el govern de Fraga no té intenció de pronunciar-se “tret que finalment es canviï el model educatiu”. Pel que fa al canvi de denominació d’aragonès oriental i l’eliminació de català, Escándil va eludir pronunciar-se a preguntes d’aquest diari.

ERRETA NOTÍCIES DE LA T.

QUI DEFENSA EL CATALA A L’ARAGÓ: CAPITOL 10

La Sala de Juntes del Rectorat de la UdL acogió ayer un debate sobre el catalán en la escuela y en la franja bajo el título Ja n’hi ha prou! La moderadora Cecília Gaspà presentó a los dos ponentes de la mesa redonda, el sociolingüística Jordi Solé y el sociólogo Natxo Sorolla. Estaba previsto que el profesor y ex director de las Escoles Alba también asistiera al debate, pero finalmente no pudo acudir. El primer poniente, Jordi Solé, empezó su intervención Ens volen liquidar! explicando que “el catalán ha recibido un guantazo impresionante por parte de Aragón” y prosiguió durante más de media hora relatando unos capítulos de un libro que todavía no ha publicado, donde utilizaba la fábula para explicar un litigio entre dos comunidades. Un relato que recordó a Rebelión en la granja de George Orwell y que dejó muy clara la posición de Solé, que no quiso aportar nada más a su turno de palabra. A continuación, el ponente Natxo Sorolla abarcó el tema de la Ley de Lenguas en Aragón más profundamente, haciendo un análisis del contexto de la Franja. Sorolla explicó que en la Franja no hay más de 50.000 habitantes que hablan catalán,y esta cifra representa tan sólo un 1% de los casi 10 millones de hablantes de la lengua catalana. Además, Sorolla analizó por qué en la Franja se le llama xapurriau a lo que en realidad es catalán y por qué se refieren a Aragón Oriental cuando quieren decir catalán de la Franja. Por tanto, aclaró que el aragonés oriental es un dialecto del aragonés. A la mesa redonda acudieron una veintena de personas, que esperaron su turno de palabra más de lo esperado, ya que los ponentes alargaron sus intervenciones. Este debate se organizó debido a las constantes agresiones que esta sufriendo la lengua catalana en distintos territorios. Las organizaciones de la Esquerra Independentista, representadas a Lleida por la CUP, Arran, SEPC y Casal Independentista l’Ocell Negre, organizaron esta jornada de reflexión con el objetivo de defender el catalán y aclarar algunas dudas sobre la lengua en Aragón, en concreto en la Franja

Ni fiel ni balanza « Lo finestró del Gràcia.

Article publicat a l’Heraldo d’ahir, dia 10 de juliol, on podreu assabentar-vos de les meues reflexions sobre la consideració del català a la Franja i a tot l’Aragó en general.

(Punxeu sobre la imatge per poder llegir l’article fàcilment)

C.C. Terra Alta

demà el justicia….

demà el justicia d’Aragó visite lo Matarranya, si voleu transmitir-li les vostres queixes heu de demanar cita al 900 210 210 A partir de les 10.30 estará a la seu de la Comarca del Matarranya de Valderrobres…

Moció de Cerdanyola del Vallès

Moció de Cardedeu

CDC impulsa mocions als ajuntaments d’arreu de Catalunya en defensa del català a la Franja :: Text :: ACN :: 676841.

CDC impulsa mocions als ajuntaments d’arreu de Catalunya en defensa del català a la Franja

El Consell Comarcal del Segrià va aprovar divendres la moció presentada per CiU amb el suport de tots els partits excepte del PP

Barcelona (ACN).- Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) juntament amb Convergència Democràtica de la Franja (CDF) han impulsat mocions als ajuntaments d’arreu de Catalunya i a d’altres administracions locals en defensa de la llengua catalana a la Franja arran de l’avantprojecte de Llei de llengües del govern d’Aragó. De fet, divendres passat el Consell Comarcal del Segrià va aprovar la moció presentada pel grup de CiU amb els vots a favor de tots els partits excepte del PP, que es va abstenir. Fa una setmana, la Paeria també va aprovar la moció presentada pel grup municipal de CiU. Aquesta mateixa moció és previst que es debati i es voti el proper dia 20 de juliol a la Diputació de Lleida.

Areny, primer poble d’Aragó a favor de la llengua catalana.

L’alcalde recorda que al municipi han fet 25 anys de normalització en llengua catalana

L’Ajuntament d’Areny de Noguera (Ribagorça) s’ha convertit en el primer d’Aragó a votar a favor de dir català a la llengua que es parla al municipi, en lloc d’aragonès oriental, com proposa el nou avantprojecte de Llei de Llengües que prepara el Govern d’Aragó. El PSOE ha presentat una moció que ha estat rebutjada pel Partit Popular. L’alcalde d’Areny, Miguel Gracia, ha alertat de la pèrdua que pot suposar la llei després de més de 25 anys d’escolarització en català. El regidor del Partit Popular s’ha situat en contra justificant que la presència del català suposa una despesa que l’administració pot evitar.

El debat sobre la denominació de la llengua de la Franja de Ponent ha començat el seu periple pels ajuntaments aragonesos. Areny de Noguera ha estat el primer a votar la moció que les pròximes setmanes es debatrà en diferents municipis aragonesos en defensa de la llengua catalana, moció que es va redactar aquest dimarts en una reunió a Benavarri.

El text demana la preservació del català a la Franja i el manteniment en l’educació de la zona oriental d’Aragó després que l’avantprojecte de la Llei de Llengües presentat pel Govern d’Aragó declari com a oficial el castellà en tot el seu territori i estableix l’existència de dues llengües més, “l’aragonesa pròpia de l’àrea pirinenca i prepirinenca i l’aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, fent referència al català.

Normalitzada fa 25 anys

L’alcalde d’Areny, Miguel Gracia, ha recordat que la situació del català a la zona “està normalitzada des de fa 25 anys, ja que s’està ensenyant a les escoles“. Segons Gracia “l’avantprojecte de la Llei de Llengües és un pas enrere molt gran després d’haver aconseguit que es reconegués el que aquí ha estat normal tota la vida”.

El regidor del Partit Popular, Javier Puyané, ha dit que “l’Administració aragonesa no pot mantenir funcionaris a tot arreu que atenguin els documents en català” i ha avisat que “encara no se sap com afectarà en l’ensenyament, però a la Franja “, ha assegurat,” se seguirà ensenyant català “. Segons l’alcalde, la justificació de l’austeritat “no és vàlida perquè el català no suposa cap despesa econòmica”. Miguel Gracia entén la postura del PP com “una cortina de fum per crear un debat fictici allà on hi ha els vots, a les grans capitals, i tapar així les retallades en educació, la supressió de mestres interins i de les beques de transport i menjador “.

A més, l’alcalde troba “il·lògic que l’avantprojecte de Llei de Llengües prevegi que cada ajuntament pugui definir la seva modalitat d’aragonès oriental”. A més, a la Franja es tem pels títols de llengua catalana acordats entre els governs d’Aragó i Catalunya.

Areny de Noguera inicia la defensa aferrissada del català ! directe!cat.

El municipi aragonès és el primer en votar en contra d’anomenar la llengua catalana “aragonès oriental”

L’Ajuntament d’Areny de Noguera (Ribagorça oriental) s’ha convertit en el primer de l’Aragó en votar a favor d’anomenar ‘català’ la llengua que es parla al municipi, enlloc d’aragonès oriental, com proposa el nou avantprojecte de Llei de Llengües que prepara el govern del PP d’Aragó. L’alcalde d’Areny, Miguel Gracia, ha alertat de la pèrdua que pot suposar la Llei després de més de 25 anys d’escolarització en català. El regidor del Partit Popular s’ha posicionat en contra justificant que la presència del català suposa una despesa que l’administració pot evitar.

---

El debat sobre la denominació de la llengua de la Franja de Ponent ha començat el seu periple pels ajuntaments aragonesos. Areny de Noguera ha estat el primer en votar la moció, redactada dimarts a Benavarri, que en les properes setmanes es debatrà a diferents municipis aragonesos en defensa de la llengua catalana. El text demana la preservació del català a la Franja i el manteniment a l’educació de la zona oriental d’Aragó, després que l’avantprojecte de la Llei de Llengües presentat pel Govern d’Aragó declari com a oficial el castellà a tot el seu territori i estableix l’existència de dues llengües més, “l’aragonesa pròpia de l’àrea pirinenca i prepirinenca i l’aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, fent referència al català.

L’alcalde d’Areny de Noguera, Miguel Gracia, ha recordat que la situació del català a la zona “està normalitzada des de fa 25 anys, ja que s’està ensenyant a les escoles”. Segons Gracia “l’avantprojecte de la Llei de Llengües és un pas enrere molt gran després d’haver aconseguit que es reconegués el que aquí ha estat normal tota la vida”.

El regidor del Partit Popular, Javier Puyané, ha dit que “l’administració aragonesa no pot mantenir funcionaris a tot arreu que atenguin els documents en català” i ha avisat que “encara no se sap com afectarà a l’ensenyament, però a la Franja se seguirà ensenyant català”. Segons l’alcalde, la justificació de l’austeritat “no és vàlida perquè el català no suposa cap despesa econòmica”. Miguel Gracia entén la postura del PP com “una cortina de fum per crear un debat fictici on hi ha els vots, a les grans capitals, i tapar així les retallades en educació, la supressió de mestres interins i de les beques de transport i menjador”.

A més, l’alcalde troba “il·lògic que l’avantprojecte de Llei de Llengües prevegi que cada ajuntament pugui definir la seva modalitat d’aragonès oriental”. A més, a la Franja es tem pels títols de llengua catalana acordats entre els Governs d’Aragó i Catalunya.

El català, normalitzat al carrer, inexistent a l’administració

Passejant pels carrers de pobles com Areny de Noguera es fa evident que l’ús del català parlat, en la seva variant dialectal del Pirineu, està del tot normalitzat. Per això a les poblacions situades a l’est d’Aragó on es parla català viuen intensament, aquests dies, el debat sobre la proposta del Govern aragonès d’anomenar aquesta llengua com a aragonès oriental. Els veïns asseguren que parlen català, i no cap altra varietat, i lamenten que la Llei de Llengües pugui fer perdre la promoció de la llengua pròpia de la Franja que des de fa 25 anys s’ensenya a les escoles de la zona gràcies a l’aprovació de declaració de Mequinensa, l’any 1984, impulsada pels alcaldes. Així s’afegia l’assignatura de català a les escoles de la Franja, encara que la resta de l’ensenyament és en llengua espanyola. També funciona en castellà l’administració, fins i tot la municipal.

Augmenta el rebuig al projecte de Llei de Llengües del PP-PAR « Lo finestró del Gràcia.

L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), reunida ahir a la Facultat de Filologia de Salamanca, amb motiu del XVI Col·loqui Internacional, ha decidit adherir-se al manifest de la Universitat de Saragossa (Departament de Filologia) en contra del projecte de Llei de Llengües del PP-PAR. Així mateix l’AILLC ha acordat adherir-se també a la crida del Rolde de Estudios Aragoneses.

Es tenen notícies que tots els departaments de Filologia de la Universitat de Lleida s’adheriran en breu al manifest de la Universitat de Saragossa.

La bestiesa i l’estupidesa del Govern PP-PAR ha estat immenses, per això la gran taca d’oli de rebuig de la comunitat científica s’estén per tot arreu. Si el PP i el PAR tinguessin un gram de vergonya retirarien el projecte immediatament. Si no ho fan, passaran a la història dels malencerts acientífics. La mofa a la consellera de Cultura és incommensurable.

El president de la Diputació de Lleida emviarà un escrit de protesta.

mitjançantMaella realiza una reforma total de sus piscinas tras un hundimiento.

Avals internacionals per a la denominació de “català” a la llengua de la Franja « Xarxes socials i llengües.

Fa temps que vaig començar a recopilar els avals de tot tipus que té la denominació de català a la Franja. Les últimes propostes que amenacen en traure-li fins i tot lo nom a la legislació aragonesa fan necessari reviscolar tots estos avals per al nom de la llengua, i renovar-los en la incorporació d’alguns de nous. Destaquen lo Manifiest de la comunitat científica internacional del REA, Camilo José Cela l’any 1965 (via Pep Espluga) i la comunitat de wikipedistes de les principals llengües.

Avals lingüístics i acadèmics

• Universitat de Saragossa:
  • Martín Zorraquino, María Ángeles, Fort Cañellas, María Rosa, Arnal Purroy, María Luisa i Giralt Latorre, Javier (1995). Estudio sociolingüístico de la Franja Oriental de Aragón. Zaragoza: Departamento de Educación y Ciencia. Universidad de Zaragoza.
    • Text que avala la denominació
  • Javier Giralt Latorre, professor titular de Filologia Catalana a la Universitat de Saragossa:
    • Disglosia funcional y actitudes lingüísticas en la Litera (Huesca)
      • “Dentro del territorio aragonés, su máximo exponente lo encontramos en una extensa franja situada en la zona oriental de la región, que abarca desde los Pirineos hasta el Matarraña turolense y que se caracteriza por la convivencia que en ella se da entre el castellano y el catalán (o variedades de estas lenguas).”
    • “En el siglo XVI, en Albelda también se hablaba catalán”. Diario del Altoaragón, 20/03/2009
  • Rosa M. Castañer Martín, M. Pilar González Olivera, Javier Simón Casas.  Aproximación al estudio de la entonación aragonesa.
    • “Se comienza con unas explicaciones preliminares acerca del grupo investigador aragonés en el proyecto AMPER y se ofrece un panorama general de la situación lingüística de una región en la que, además del castellano, lengua materna de la mayor parte de sus habitantes, se hablan otras variedades lingüísticas aragonesas y catalanas, cuestión que deberá ser tenida en cuenta en el desarrollo de las investigaciones.”
• Institut d’Estudis Catalans
• Acadèmia Valenciana de la Llengua: Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià
  • “D’acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l’actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia…), la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals).”
• Real Academia de la Lengua Española (RAE): La lengua de los valencianos(1975):
  • Que el valenciano es una variante dialectal del catalán. Es decir, del idioma hablado en las islas Baleares, en la Cataluña francesa y española, en la franja de Aragón, en la mayor parte del País Valenciano, en el Principado de Andorra y en la ciudad sarda de Alguer.
  • Aval de Camilo José Cela (1965) al nom de la llengua a la Franja
• Manifiesto de la comunidad científica internacional a favor del reconocimiento y dignificación de las lenguas minoritarias de Aragón (Rolde de Estudios Aragoneses). Més de 100 signatures de científics.

Avals legislatius i polítics

• Ensenyament en català a la Franja:

  • Alcover, Carme; Quintana, Artur (2004) “L’ensenyament de la llengua catalana a l’Aragó”. Serra d’Or, número 530. Febrer de 2004.
  • Alcover, Carme; Quintana, Artur (?) Plans reguladors d’Ensenyament de l’Aragonès i el Català a l’Aragó. Saragossa: ROLDE – Gobierno de Aragón.
  • Llarga història de docència de l’assignatura de llengua catalana les escoles de la Franja i experiències d’ensenyament bilingüe (castellà – català) a escoles i Instituts de Fraga i Tamarit.
• Llei de patrimoni cultural (Aragó)
  • El aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración.
    • Vots a favor: PAR, PSOE, CHA y IU. En aquell moment governava l’Autonomia la coalició PP – PAR. El PAR es va desentendre del vot d’abstenció del PP i va votar a favor de la Llei.
• Llei de llengües d’Aragó (2009)
  • Artículo1. 2. El aragonés y el catalán son lenguas propias originales e históricas de nuestra Comunidad Autónoma.
• Altres lleis:
  • …
• Comarques i Ajuntaments:
  • Comarca del Baix Aragó – Casp: LENGUA Por unanimidad de la toda la comunidad científica, entre la que podemos destacar a la Real Academia Española de la Lengua y a la Universidad de Zaragoza, la lengua que se habla en los pueblos del Baix Matarranya de la Comarca (Faió/Fayón,  Nonasp/Nonaspe, Favara/Fabara y Maella) forma parte del catalán noroccidental, más concretamente del conjunto de hablas tortosinas, bastante heterogéneas, que constituyen una zona de transición hacia el valenciano.
  • Ajuntament de Fondespatla: En la parte oriental de la comunidad autónoma de Aragón en la que se incluye Fuentespalda, se localiza una franja territorial, denominada Franja oriental de Aragón, en la cual se emplean variedades y modalidades lingüísticas de la lengua catalana.
  • Comarca del Matarranya: El ciclo festivo en el Matarraña, Usos y Costumbres Sus costumbres y simbología se comparte en todas aquellas tierras y comarcas pertenecientes al dominio lingüístico catalán.
    
    • Además, el vicepresidente también destacó que “el catalán es una lengua aragonesa” y que “esperamos que esta iniciativa que hoy comenzamos pueda ir consolidándose a lo largo de los años como una de las actividades propias de ‘Sant Jordi’ en el Matarraña”. (enllaç)
  • Alcaldes i regidors del PAR al Matarranya.
  • Comarca del Baix Aragó: La Ginebrosa. Su topónimo procede del término “ginebre”, enebro en catalán, en referencia a la abundancia de este arbusto en la zona.
  • Comarca del Baix Cinca: El Justicia recibió en la sede de la Comarca del Bajo/Baix Cinca a los ciudadanos. Problemas derivados de(l) (…) uso del catalán en las instituciones.
  • Comarca de la Llitera: nuestra riqueza idiomática sonde se convive diariamente y sin tensiones entre el castellano y el catalán.

Avals socials

• Recerca elaborada pel Instituto Aragonés de Estadística sobre la situació sociolingüística del català a Aragó, actualizant les recerques dels anys 90.
  • Lo 86,9% de la població de la Franja està d’acord en l’afirmació “El parlar de les Illes Balears, el de Catalunya, el de la Comunitat Valenciana, el d’Andorra i el de les Comarques Orientals d’Aragó són maneres diferents de parlar la mateixa llengua.” Pocs dubtes hi ha a la Franja sobre la identitat popular del català amb el català dels altres territoris.
• Viquipèdia en català:
  • El català és una llengua romànica parlada per més d’onze milions de persones a Catalunya, al País Valencià (tret d’algunes comarques de l’interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l’Aragó), la ciutat de l’Alguer (a l’illa de Sardenya), la Catalunya del Nord i el Carxe, un petit territori de Múrcia poblat per immigrants valencians.
• Wikipedia en castellà:
  • Se habla en algunos territorios de España: Cataluña, zonas orientales de la Comunidad Valenciana (donde también recibe la denominación de valenciano), Islas Baleares, Franja Oriental de Aragón y en el sector oriental de la sierra o paraje del Carche, perteneciente a la Región de Murcia; Francia (Rosellón) e Italia (ciudad de Alguer); así como en Andorra, donde es la lengua oficial.
• Wikipedia en anglès:
  • It is the co-official language not only of Catalonia but also of two other Spanish autonomous communities, the Balearic Islands and Valencia (where it is known as Valencian (valencià, IPA: [valensiˈa])). It also is a co-offical language of the Spanish city of Alghero. Outside Spain, it is the only official language of the nation of Andorra, and it is one of the official languages of the Italian island of Sardinia. It is also spoken, with no official recognition, in the Spanish autonomous communities of Aragon (in La Franja) and Murcia (in Carche), and in the historic Roussillon region of southern France, roughly equivalent to the current département of the Pyrénées-Orientales (Northern Catalonia).
• Wikipedia en aragonès:
  • Distribución cheografica: (…) En Aragón oriental (Francha de Levant), as comarcas de A Litera y o Matarranya, en torno a lo cinquanta por ciento d’a Ribagorza, Baixo Cinca y Baixo Aragón-Casp, an no ye oficial, anque dende 1990 ha ganau cierto reconoiximiento en a lechislación autonomica.
• Wikipedia en francès:
  • Le catalan (en catalan : català) est une langue romane² parlée par environ 10 000 000 de personnes^{N 1} dans d’anciens territoires de la couronne d’Aragon : en Catalogne, dans la Communauté valencienne (où on le nomme traditionnellement valencien, valencià), aux Îles Baléares, dans une petite partie de l’Aragon (la Franja de Ponent), en Andorre, dans la majeure partie des Pyrénées-Orientales et à Alghero en Sardaigne.
• Wikipedia en alemany:
  • Gesprochen in: Spanien (in Katalonien, Valencia, auf den Balearischen Inseln, in der Franja de Ponent und im Carxe), Andorra, Italien (in Alghero auf Sardinien), Frankreich (in Nordkatalonien)

Avals per la denominació toponímica de “La Franja”

• Denominació utlitzada pel món cultural de la Franja
• Denominació utilitzada en àmbits acadèmics:
  • Martín Zorraquino, María Ángeles, Fort Cañellas, María Rosa, Arnal Purroy, María Luisa i Giralt Latorre, Javier (1995) Estudio sociolingüístico de la Franja Oriental de Aragón. Zaragoza: Departamento de Educación y Ciencia. Universidad de Zaragoza.
• Denominació utilitzada per la Real Academia de la Lengua Española: de la franja de Aragón
  • La lengua de los valencianos (1975):

La denominació legal del català als altres territoris de llengua catalana

• Catalunya (Estatut): La llengua pròpia de Catalunya és el català.
• Illes Balears (Estatut): La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.
  
• Catalunya del Nord (Loi Deixonne, 1951): Elle autorise l’enseignement facultatif de certaines langues régionales : le basque, le breton, le catalan et l’occitan.
• Andorra (Constitució): La llengua oficial de l’Estat és el català.
• L’Alguer (Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna): La medesima valenza attribuita alla cultura ed alla lingua sarda è riconosciuta con riferimento al territorio interessato, alla cultura ed alla lingua catalana di Alghero, al tabarchino delle isole del Sulcis, al dialetto sassarese e a quello gallurese.
• País Valencià:
  • Estatut d’Autonomia: La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
  • AVL: D’acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l’actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia…), la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals).