ASOZIAZIÓN CULTURAL BENTE D´ABIENTO: CENAS DE LA BENTE.
El jueves 3 de mayo, cenamos con Humberto Vadillo, director general de Cultura del Gobierno de Aragón, con el que tuvimos una animada tertulia acerca de las diferentes formas de concebir la cultura aragonesa y el papel de cada uno en la misma.
Treinta años dando vida al cartón – Escenarios – El Periódico de Aragón.
Benedicto siempre ha sido consciente de que la suya era una profesión dura, “partimos de la base de que se utiliza su nombre como un insulto”, recuerda parafraseando declaraciones del director general de Cultura, Humberto Vadillo “y de Mariano Rajoy”, señala. “Compartimos un dudoso placer con los payasos y deja entrever el concepto social que se tiene de nuestra labor”. Sin embargo, no duda de que el público sigue disfrutando “como siempre” de los títeres porque “es mágico dar vida a un ser de cartón y tela”, aunque sí nota reticencias cuando los adultos justifican su presencia en los espectáculos diciendo que “he tenido que traer a los niños”, lamenta.
| -El Director Generla de Cultura de Rudi comparece en comisión para hablar de gastos, nada de cultura- |
| EPA-FD \ Los partidos de la oposición cargaron este viernes contra el director general de Cultura del Gobierno aragonés, Humberto Vadillo, para reprocharle no tener “ni criterio, ni objetivo, ni modelo” en la planificación de la legislatura, en palabras de la diputada socialista Ana Cristina Vera. Vadillo compareció en la comisión de Cultura de las Cortes a petición de Chunta Aragonesista (CHA), para informar sobre la organización y presupuesto para ferias, festivales y muestras culturales en 2012.
Así, recordó las decisiones ya conocidas en estos meses, como la suspensión de la Muestra de Artes Escénicas de Alcañiz, vacío que se intentará suplir “trabajando con la Feria de Huesca (que era hasta ahora de carácter nacional e internacional) para que incorpore una programación superior de escena aragonesa”, que era la que se exhibía en Alcañiz. La Feria de Huesca, de todas las formas, también ha visto reducido su presupuesto, que no llegará a los 50.000 euros. Vadillo resaltó el apoyo a la Red Aragonesa de Espacios Escénicos (RAEE), a la que la DGA aportará 305.000 euros de un presupuesto total de 1,8 millones, que completarán diputaciones y ayuntamientos y que este año hará una apuesta mayor por las producciones aragonesas, que significarán el 60% del total. En este apartado, la diputada de IU, Patricia Luquin, recordó que el presupuesto de la RAEE baja un 34% y hay “más de 150 actuaciones perdidas”; mientras que la portavoz de CHA, Nieves Ibeas, criticó el “retraso” en el convenio de la RAEE, que ha puesto “en riesgo a compañías y espectáculos”. Vadillo señaló que se ha modificado la estructura de la RAEE tras llegar a un acuerdo con las comarcas “para que se concentren en lo que les es más cercano, el Circuito de Artes Escénicas”, pues hasta ahora “teníamos muchísimos participantes” en la RAEE, hasta 44, y el objetivo ha sido “simplificar y propiciar la transparencia” en esta red. Ibeas aludió al cambio de posición de Vadillo sobre la Muestra de Alcañiz, ya que en octubre “nos dijo que la muestra cumplía una función difícilmente sustituible” y ahora “se la carga dos meses antes de celebrarse”. Vadillo contestó que en la muestra, “era difícil reducir gastos sin modificar sus características”, y cuestionó si, ante los “estrictos planes de reducción del gasto”, era operativo mantener dos ferias de eventos similares “cuando es necesaria la asignación de la mayor parte de los recursos a conservar la producción y el mercado existente”. Y añadió que en su cambio de opinión respecto al apoyo a la muestra pesaban “los 465 millones de euros en facturas no contabilizadas” halladas por el nuevo Gobierno, “que han debido ser dotadas” y suponen el 9% del presupuesto de la Comunidad, dinero que permitiría “900 años de la Feria de Huesca y la Muestra de Alcañiz a la vez”. LOS FESTIVALES Por otro lado, Vadillo recordó que los festivales de Aragón “son pasado”, ya que en el presupuesto de 2011, del anterior Ejecutivo, “ya no había partida para ellos” por lo que antes de su llegada a la dirección general “ya se habían terminado”. A pesar de las explicaciones, la socialista Ana Cristina Vera, criticó una comparecencia en la que “solo hemos oído hablar de gastos, pero en ningún caso de inversiones en la cultura”, algo en lo que insistió Patricia Luquín, quien lamentó que Vadillo no hablase de rentabilidad social, “pues exclusivamente nos ha hablado de dinero”, por lo que podría ser el director general “de cualquier empresa”, que está “desmantelando todo”. |
Poesía crua a Penaroja (Videos) | Purnas en o zierzo.
Viernes, mayo 4, 2012 18:14
Como parti d’o Franjarock d’enguán en Penaroja (Matarranya) faciemos un recital de poesia con textos de Marc Martí en catalán y castellán, mientres que o propio Marc tocaba con a suya guitarra. Ye penchau en quantos videos, que tos meto agora, por si tos agana de veyer-lo, encara que o soniu no ye que siga muit poliu, precisament. Ye a segunda vegada que femos Marc, Laira y yo iste show, y no queda malament de tot.
Visto en: http://www.purnas.com/2012/05/04/poesia-crua-a-penaroja-videos/#ixzz1u0orN2ru
Nationalia – “Our children can only study Aragonese and Catalan once the school day is over”.
03/05/2012
INTERVIEW. Miguel Martínez Tomey, Chunta Aragonesista responsible for European Affairs, says European institutions are “receptive” and “concerned about the Aragonese linguistic problem” · CHA opposes PP’s policy of limiting the public role of both languages in their traditional territories
The slight improvement that the Law on the Languages of Aragon of 2009 meant for Catalan (in the Franja) and Aragonese (in the Pyrenees) is being threatened by the will of the Popular Party (PP, Spanish conservatives) to terminate some of its provisions. Chunta Aragonesista (CHA, Aragonese progressives) is taking the case to the European institutions. A conversation with Miguel Martinez Tomey, CHA responsible for European Affairs.
The government of Aragon (with a PP majority) has widely announced its wish to modify the current Law of languages of Aragon (that had been passed with the support of a coalition between the Spanish socialists and CHA). The amendment to the law will certainly remove some linguistic rights that had been foreseen for the Aragonese and Catalan languages. Why is PP trying to do that, bearing in mind that the Law of languages did not even make Aragonese and Catalan official languages?
The Law of languages of Aragon does not recognize Aragonese and Catalan as official languages. However, the actual contents of the Law give them in practice a status fairly similar to that enjoyed by any official language in the zones of the country where they are spoken. Official status, in its barest sense, sets up obligations mostly to public administrations. Although the obligations of the Aragonese law only apply to certain public administrations, PP still considers that these are unacceptable, and presents them as if they were imposed upon citizens.
CHA has recently asked the Council of Europe to act as a guarantor of the linguistic rights of Aragonese and Catalan speakers in Aragon in the light of the compromises that Spain undertook when the European Charter for Regional and Minority Languages was signed and ratified. Have European institutions been receptive to CHA’s demands?
European institutions have been very receptive and helpful. In April 2009 CHA organized a visit of the representatives of the NGOs that work for the Aragonese languages to the European Parliament and the European Commission. They met with MEPs and European Commission’s senior officers to explain the difficult situation our languages and speakers were (and still are) undergoing, and even taking into account the limited legal framework for an EU strong action, they made very bold statements of the issue. The Aragonese media made a quite good coverage of that visit. It is difficult to say to what extent that impact happened to be decisive, but the fact is that only a few days after that visit, the Socialist party announced the introduction of a bill in the Aragonese parliament that became the current law, with the support of CHA. In our last initiative before the European Parliament and the Council of Europe (March 28th, 2012) we were invited to explain directly the Aragonese case to the members of the European Parliament Intergroup for Traditional Minorities, National Communities and Languages and to the Head of the Secretariat of the European Charter for Regional or Minority Languages of at the Council of Europe’s headquarters in Strasbourg (both of them scheduled for May 24th, 2012). These invitations give a good idea on how concerned the European institutions feel about the Aragonese linguistic problem.
The lack of opportunities to study Aragonese and Catalan is one of the main linguistic black spots in Aragon now. To which extent is it possible to find those languages as curricular subjects in the Aragonese education system?
Despite the entry into force of the Law in 2010, which provided for the gradual introduction of the teaching of both languages as curricular subjects by September 2011, neither the previous nor the current Aragonese governments have made a single positive step in that direction. As a result, we are today as far away from that possibility as ever and our children (those who have access to such an opportunity) can only study these languages once the school day is over, thus being in disadvantage with respect to these of their fellows who do not take Aragonese or Catalan lessons. The only new circumstance in that respect is that it puts the Aragonese government in a blatant breach of the law approved by its own country’s parliament.
Viles i Gents :: Vallibona i Pena-roja a les pestes :: May :: 2012.
Lo 2012 és importantíssim per a Pena-roja. És any de Rogativa de Vallibona a Pena-roja. Una cita que es repeteix cada set anys, i que marque l’agenda de les dos viles des de fa més de sis segles i mig, i prop d’un centenar d’edicions.
L’origen de la rogativa se situe en l’any 1347, amb l’epidèmia de pesta negra. Vallibona es queda sense dones jóvens, i set xics acompanyats del capellà ixen a buscar dones fora. Creuen tota la Tinença de Benifassà fins que a Pena-roja, a set hores de camí, troben set mosses amb les que es casaran. I així comença una rogativa d’agraïment per la recuperació de la vila que es repeteix cada set anys.
L’origen de la Rogativa, per la pesta negra, ajuda a fer pensar sobre la nostra història més obscura. La pesta té origen asiàtic. La seua entrada a Europa es produeix pels ports comercials europeus situats al mediterrani, en un procés incipient de mundialització. I va assolar tota Europa, perdent-se un terç de la població del vell continent.
Dos van ser les raons donades en aquell moment sobre l’origen de les morts: la causa jueva i la causa esotèrica. La de l’origen jueu va donar lloc a una onada de persecucions dels jueus, a qui s’acusava d’intoxicar els pous. Però a pesar d’atribuir-los l’origen de la pesta, els jueus morien de la malaltia com tota la resta d’humans. I en segon lloc, els astròlegs culpaven de la malaltia a una conjunció dels astres que causava els mals.
Tant la xenofòbia com l’esoterisme són dos prejudicis que encara ara tenen credibilitat, sobretot en els pitjors temps. La font real de contagi, que eren les rates, no va ser evident fins més tard. Però en esta causa s’amaga que, encara ara, mos espantem en veure rates.
Programa Bien Dicho sobre Aiguaviva
… abans de venir al lloc ja em van picar (crec que un conegut des de Saragossa els va donar el meu telèfon) i em van demanar col·laboració per aparèixer al seu programa. Ja la conversa que vaig tindre amb la periodista va ser una mica tirant ja que insistia a nomenar la nostra llengua com a “chapurriau” i de seguida vaig poder adonar-me de les intencions que tenia la direcció del programa i la pròpia cadena de TV aragonesa sobre la nostra llengua i cultura. Malgrat això vaig quedar amb ells a l’Hotel d’Aiguaviva però després de “pensar molt amb la coixinera” sobre el tipus de programa que volia fer la cadena vaig prendre la decisió de comunicar-los l’endemà que no apareixeria en el seu “documental”.
El dia assenyalat em vaig presentar i vaig veure un equip de set o vuit persones (totes molt jovens) dirigits per un jove periodista molt amable però completament ignorant de tot allò que suposa una població bilingüe, ignorant sobre el que és la història d’Aragó, sobre què és i que significa “llengua”, “parla” i “dialecte”, sobre la diversitat pròpia de la nostra terra ARAGÓ, pero d’eixe Aragón amb mayuscules divers i ric culturalment … i amb el ferm propòsit de fer un programa “castís”, “xaró” i populista.
D’altra banda els vaig preguntar si algun d’ells sabia català o aragonès, o bé si tenien alguna noció d’aquests idiomes. Cap sabia més que castellà, quelcom que els vaig recriminar i els vaig avisar que els duria problemes ja que els veïns del poble no parlarien clarament en la seua llengua si no hi havia algun d’ells que iniciarà les converses i preguntes en català. I així va ocórrer, van tindre realment dificultats per a gravar en català als aiguavivans ja que ells no estàn avesats a parlar amb la seua llengua si hi ha gent present que no domina el català.
De totes maneres, la conversa amb els periodistes va ser normal i no va pujar de to. Per un moment vaig tenir la sensació de que havia pogut, en part, fer reflexionar als periodistes sobre les seves primeres intencions quant a la línia i filosofia del programa. Inclos vaig fer un cridament a la seua condició de universitaris, de persones amb una formació per reconduir una mica les seues intencions i tractar amb respete i dignitiat la nostra llengua, la nostra cultura que al cap i a la fi significava tractar-nos a naltres mateixos, com a aragonesos, amb dignitat i respete. Fins i tot abans d’emetre’s el programa els vaig ajudar a traduir algunes paraules i expressions que van replegar incloent les formes normalitzades i també respectant les variants dialectals propies del lloc.
Els vaig insistir en la idea que la variant del català occidental d’Aiguaviva és molt genuïna, que està avalada per il.lustes lingüistes i per universitats (entre la qual es troba la de Saragossa), és un “tresor lingüístic” conservat pels veïns del poble durant gairebé cinc-cents anys mantenint-se exclusivament gràcies a la transmissió oral dels aguavivans, sobretot des de fa gairebé tres-cents anys. Això diu molt de la tenacitat, del geny, i del caracter dels habitants d’este lloc i dels pobles de tota la Franja d’Aragó en haver conservat una llengua i una cultura durant tant temps i haver-la transmès als seus fills simplement amb el “boca a boca” sense l’ajuda de ningú i de cap administració. Esta cultura està i volem que estiga integrada dins d’eixe Aragó divers.
Però, després de veure el programa crec que se’ns ha faltat profundament al respecte i a més la nostra pròpia televisió, la tv aragonesa, un “ente” que últimament es dedica a “esclafar” amb excessius programes de jotes, “toros” i recorreguts pels pobles d’Aragó sense un contingut cult, original i veritablement informatiu i cultural, intentant uniformar tota la rica cultura aragonesa daball els vells i “casposos” estereotips costumistes decimonómics i per què no dir-ho “franquistes” que vam patir durant més de quaranta anys, és a dir: jotes, “cachirulo”, “baturros”, “toros”, reys i princeps, virgens del Pilar…
Estos dies a Aiguaviva en moltes converses i tertúlies amb veïns he expressat el meu punt de vista i la meva indignació. Sí que hi ha gent que reconeix que el que van fer va ser un insultant nyap, sobretot les persones (fils del lloc) que resideixen a Catalunya i també algunes que están a Zaragoza, però són els menys. La majoria de la gent es queda amb l’anecdòtic i amb el fet que isca el seu lloc a la televisió i no li’l recrimino, en part és una reacció normal. Tantmateix també crec que hi ha molta gent que fa no fa entenen que hi ha alguna cosa que no quadra en este tipus de programes i en el fons es senten ofesos i “ninguneados” però no ho expressen amb tota l’energia que seria necessari. La meua opinió és que aquest és precisament el problema que existeix i que tenim a tota la Franja d’Aragó.
P. C.
Programa Bien Dicho sobre Aiguaviva
El Punt Avui – Notícia: Pacte congelat a la Franja.
L’acord el van signar els governs anteriors amb una vigènciade quatre anys
El govern de la Generalitat i el d’Aragó van signar el 13 d’octubre del 2010 un acord de reciprocitat per garantir que el senyal de TV3 i la resta de canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals es veiés a totes les poblacions de la Franja de Ponent, i al mateix temps la televisió pública aragonesa es pogués sintonitzar a les comarques occidentals i a la costa de Tarragona.
Un any i mig després, aquell acord continua vigent, però congelat. S’havien d’aixecar 34 repetidors en territori de la Franja per poder rebotar fins a tots els racons d’aquestes comarques el senyal de TV3 emès des dels emissors del Segrià, l’Alta Ribagorça i les Terres de l’Ebre en direcció a Aragó. No se n’ha aixecat cap, encara. L’acord preveia també fer una despesa de 500.000 euros en aquestes instal·lacions i altres operacions tècniques, els quals havien de ser aportats per les dues administracions, però la implantació de l’acord no ha arribat.
El que sí s’ha fet és augmentar la potència des dels emissors catalans en direcció a les comarques de la Franja. I sembla haver obtingut bon resultat. Paulí Fontova, tinent d’alcalde de Calaceit (Matarranya) i en el passat un dels activistes a favor de TV3 a la Franja, explica que d’ençà de l’acord el senyal es rep per fi correctament a tota la comarca, excepte als pobles que no són catalanoparlants, com ara Alcanyís. I el mateix passa a la Llitera, el Baix Cinca i la Ribagorça, excepte en els punts on l’orografia no ho permet. Carles Barrull, promotor de Convergència Democràtica de la Franja a la Ribagorça, explica que diversos pobles no reben el senyal correctament. El terreny no ho permet i sense repetidors no hi ha senyal.
A l’acord, s’hi va arribar perquè la implantació de la televisió digital va deixar sense senyal els pobles de la Franja de Ponent que, en la seva majoria, havien rebut fins llavors el senyal de TV3 sense problemes, orientant les antenes cap als repetidors del Montcaro o Alpicat. Amb el nou senyal digital necessitaven més potència i proximitat per a la recepció. Per trobar una solució global, el govern català va iniciar converses amb el d’Aragó, les quals van culminar l’octubre del 2010 amb la signatura de l’acord de reciprocitat.
Els dos governs van donar una gran importància a l’acord, especialment el català. Qui era llavors conseller de Cultura, el republicà Joan Manuel Tresserras, va anar a signar-lo a Lledó, al Matarranya, acompanyat pel llavors director de la CCMA, Enric Marín. Per part aragonesa, el va signar el conseller de la Presidència, el socialista Javier Velasco. Ara tots dos governs han canviat de color polític i a Aragó mana una coalició del PP i el PAR. L’acord tenia una vigència de quatre anys. De moment, fa un any i mig que està congelat.
A lei de luengas ye muerta « Puyalón.
La llei de llengües és morta
El enèsim govern, que es diu representant de la població aragonesa, tornarà a tombar la primera oportunitat que tenien els / les aragoneses d’assolir el seu drets com a ciutadans / es. La possibilitat que la seva llengua materna fos reconeguda pel govern que dicta i legislació seves lleis.
Una Llei de Llengües és el mínim, però no aquesta, ni la que va aprovar el PSOE, sinó una llei com la que tenen altres comunitats com Galícia, Catalunya, Illes Balears,València, Nafarroa o la Comunitat Autònoma Basca, on les seves respectives llengües minoritzades són oficials. Ta jo com deia el dictamen de la comissió especial de políticalingüística de les Corts d’Aragó, aprovat el 1997 sense cap vot en contra.
No així els actuals polítics aragonesos amb representació parlamentària (totes / us), que han renunciat completament a defensar-la.
Els avisos i declaracions, que des dels diferents components del BIC, s’han fet arribar a l’opinió publica, només demostren que Puyalón discorre per la bona direcció.
Mentre sentim les declaracions dels polítics sortits de les últimes eleccions, en els diferents escenaris, ens adonem ”evidentment” que ells no són els nostres representants, no són els representants de aproximadament 55.000 parlants entre català i aragonès.
Aquestes llengües segueixen sense fer-se sentir en aquests escenaris, i les reivindicacions dels més reivindicatius no es preocupen per elles: la Democràcia no serà completafins que no estigui reconeguda la capacitat de parlar dels membres del seu poble.
Ni l’espanyolisme, ni el protagonisme, ni la aculturització cap la què des de sectors de la cultura aragonesa ens volen someter (Aragó és la comunitat amb el pressupost més baix en cultura de 2012), faran retrocedir als sectors populars i les diferents manifestacions que en puguin sortir. Puyalón està i serà sempre amb ells.
