La Franja

IX Jornades del CERIb-Trobades del Grup Mirmanda “De l’Ultralocal”.

Jornades a Erill la Vall el dissabte 2 de juliol (Centre d’Interpretació del Romànic de la Vall de Boí) / “Turisme? Nació, Cultura i Societat a partir del món local“
-> A les 10h30, Intervencions d’Antoni Pol (arquitecte, SAC, Andorra), Marta Pallarès (geògrafa, gestió cultural, La Seu d’Urgell), Pep Espluga (sociòleg, UAB, El Campell), Oscar Jané (historiador, CERIb-Mirmanda)… Així com les intervencions de Carles Barrull sobre la qüestió de la planificació territorial i les autopistes elèctriques, i la presentació dels llibres de Mirmanda-Afers sobre “fronteres”… Tot aquest dissabte vinent al matí a la Vall de Boí.
En la Catalunya actual, el pes central de Barcelona com a capital ha oblidat la consistència territorial d’un espai que ha estat, i ha de ser, fonamental en la construcció de la seva identitat, en la vertebració de les idees, tenint en compte els petits detalls de la imaginació local, dels pobles, de la gent, de l’art que hi circula… El ‘Turisme’ és un punt essencial en la mirada ultralocal, un dels elements majors de la societat globalitzada… la Vall de Boí, lloc simbòlic d’aquest ultralocalisme com a mostra universal de l’art romànic i de la nació catalana a ulls del món, pretén tenir una funció de debat i respostes necessaris.
-> A les 13h, Presentació dels llibres “Observar les fronteres, veure el món” i “L’afrontera. De la dominació a l’art de transgredir-la” (Ed. Afers- Mirmanda, 2010), que van ser pensats en part a la Ribagorça durant els anys anteriors.
-> A les 13h45: Presentació de la Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica “Montsó-Isona”

Us hi esperem!
+info: tel. 630.526.156 / 669.346.071
http://cerib.blogspot.com
http://mirmanda.blogspot.com

CERIb: IX Jornades del CERIb-Trobades del Grup Mirmanda “De l’Ultralocal”..

No creieu que l’Unió Europea no pot romandre mols més de temps, essent-hi únicament una unió monetària i no pas una unió fiscal i econòmica? Són compatibles amb aquests avanços els governs de dretes que dominen gairebé tots el països europeus? És pot progressar amb un egocentrisme de tant curta volada?

No penseu que a les manifestacions d’indignats, empipats o irats hi ha més persones d’esquerres o progressistes que de dretes tradicionals o sobrevingudes? Serà efectiu aquest gran moviment sense carregar-se d’ideologia i sense lideratges atractius i competents? I si fessin un pensament de com és pot conquerir el poder, encara que només fos com a exercici? Quan es diu que tots els polítics són iguals, es pensa que la classe política és el reflex de la societat i per tant que també tothom som iguals? I si les seues peticiones fossin menys òbvies, però més radicals. Si fossin realistes demanarien l’impossible, oi? No penseu que el temps de les rebaixes arribarà quan siguin al poder? Mentre tant per què no sumien que ja tenen el poder al seu abast? I si quan el tinguin se’ls ha esgotat el temps de somiar?

Si l’estat del benestar ens ha portat a l’augment progressiu de les despeses socials, per tant, a posar fora de capteniment el dèficit públic —com una insuportable massa d’“experts” s’encarrega d’anar repetint dia rere dia— com és que els països més desenvolupats d’Europa són capdavanters en serveis socials i benestar? I si els motius de la crisi fossin altres? Ens hem oblidat del bons escombraries, de l’especulació financera i immobiliària, de la llibertat infinita i gratuïta dels moviments de capitals, del creixement irracional…, i etcètera? I els africans què ens diuen de tot allò? Aquells que recomanen la venda dels béns públics per sortir-ne de la crisi, no recomanaran més tard o més aviat la venda o enclavatge de les persones?

Si el problema més gran que tenim és l’atur, perquè des de la gran majoria d’instàncies econòmiques, tècniques, polítiques i acadèmiques es recomana o s’exigeix només retallades de despeses, sous i plantilles que al capdavall només produiran més atur i despesa social? On s’amaguen les polítiques de progressivitat fiscal i les taxes ecològiques i d’estalvi energètic, les idees dels bons emprenedors i el pensament racional?

Com les causes “fonamentals” de la productivitat de les empreses són els baixos costs de la mà d’obra, algú es capaç d’explicar-nos per què les empreses instal·lades a Alemanya, França i altres països nòrdics són més productives que aquelles altres que hi són a països on els costs laborals per hora treballada són gairebé la meitat? Com es comptabilitzen els efectes de l’organització interna del treball i el volum d’inversions de racionalització?

Per què hem de suportar un euro tant sobrevalorat que impedeix les exportacions cap els EEUU i afavoreix, per contra, les importacions? No serà que a Alemanya i França ja els va bé perquè tenen Europa al seu abast?

Per què… i per què?
Teniu uns dies per pensar-ho  i contestar-vos. Compte que  a la terra li queden tant sols uns quants milions d’anys de vida:
primer escalfada,
després refredada
i amb dues glaciacions
pendents encara.

Feliç solstici d’estiu,
bones fogueres de Sant Joan
i bon mig cap d’any!

Preguntes carregades de respostes « Lo finestró del Gràcia.

YouTube – EL JUEGO DE LA MORRA EN MONROYO.

La ética política de Luis Bricio, cuestionada a nivel provincial.

Uns records « Lo finestró del Gràcia.

mitjançantLo Pasqual i la Felisa « Lo finestró del Gràcia.

Monroyo unirá en una ruta turística el patrimonio hídrico de la localidad.

Molí d`Els Ports, galardonada en el concurso de aceite de oliva virgen extra más prestigioso del mundo

Molí d`Els Ports, la almazara de la Denominación de Origen Protegida “Aceite del Bajo Aragón”, ha resultado galardonada en el concurso de aceite de oliva virgen extra más prestigioso del mundo. Es la primera vez en la historia que una DO del Bajo Aragón recibe esta distinción.

Los Angeles International Extra Virgin Olive Oil Competition, considerado el concurso de aceite de oliva virgen extra más prestigioso del mundo, han otorgado la medalla de plata a Molí d`Els Ports, la almazara de la Denominación de Origen Protegida “Aceite del Bajo Aragón”.

El director de Molí d’Els Ports, Ignacio Segura, presentó al concurso su aceite de oliva virgen extra monovarietal empeltre acogido a la Denominación de Origen Protegida Aceite del Bajo Aragón, logrando este reconocimiento en Los Ángeles.

SILVER MEDAL

Es la primera vez en la historia que un aceite de la Denominación de Origen Protegida “Aceite del Bajo Aragón”, monovarietal empeltre, recibe tal distinción.

Hace 10 años que el equipo de Molí d’Els Ports forma parte del Panel Oficial de Cata de Aceite de Oliva Virgen de Aragón, tiene una estrecha vinculación con la Denominación de Origen Protegida “Aceite del Bajo Aragón” y está especializado en la extracción del aceite de la variedad empeltre.

Tras años de esfuerzo, Ignacio Segura ha conseguido, en la última cosecha, laborar un aceite robusto, característico y diferente a todos por sus aromas de verde hoja y nueces, con unos extraordinarios parámetros físico‐químicos.

La empresa Molí d’Els Ports tiene su sede en Valderrobres (Teruel), elabora en la Cooperativa de Aceites del Matarraña ubicada en Calaceite y cuenta con el asesoramiento técnico y mecánico experto de Inoxcavonia en Caspe.

Molí d`Els Ports, galardonada en el concurso de aceite de oliva virgen extra más prestigioso del mundo.

Anècdotes electorals

(Lo Cresol, Diario de Teruel)

En aquest breu espai de la columna us contaré unes anècdotes o fets “curiosos” del dia de les eleccions i, més encara, dels actes de nomenament dels nous alcaldes. Em referiré al Matarranya i al Baix Aragó. A la Codonyera es va prolongar tant el recompte del vots que va ser l’últim municipi en enviar els resultats a Terol, i tot perquè l’alcaldessa elegida —del PAR— va impugnar el fet que el vot d’una persona impedida i en cadira de rodes, se’l va donar al seu fill —del PSOE—i aquest el va introduir a la urna. El PAR portava més de quaranta vots de diferència. Van estar a punt de fer intervenir la Guàrdia Civil. Mentre es produïen les votacions, la mateixa candidata del PAR s’havia encarat a una persona gran perquè anava a votar acompanyada d’un familiar —del PSOE—, recriminant-li que el dia d’avanç li havia promès el vot a ella. Quina cara!

A Bellmunt, tots els regidors elegits —dos del PP, dos del PSOE i u del PAR— es van posar d’acord per votar el cap de llista del PP.  Ara bé el més curiós va està que l’alcalde elegit va fer tot el seu parlament en català, s’entén en català de Bellmunt, circumstància que mai s’havia dotat a aquella vila, i ben poc habitual en cap altra, i encara més estrany, que ho fes un representant del PP, la qual cosa el dignifica. L’envio la meua modesta, però sincera felicitació.

A Calaceit,  amb quatre regidors del PSOE, quatre del PP, però amb menys vots, i u d’Esquerra Republicana, aquest últim increïblement va votar el candidat del PP. Un maridatge sorprenent, impossible d’entendre. Només que hagués votat en blanc, l’alcaldia s’hauria quedat en mans del PSOE. Què es pot pensar?

A la Freixneda, quan semblava que els dos regidors del PSOE i els dos del PAR havien arribat a un acord per guanyar l’alcaldia al PP — tres regidors—, una regidora del PSOE va votar al PP i després va dir que s’havia equivocat. L’elecció d’alcalde està en suspens i a l’espera d’estudi per part de la Junta Electoral. Distracció o penediment?

L’alcalde d’Aiguaviva no es va presentar, ni a la elecció ni a prendre possessió. A la tercera va ser la vençuda. Quin rostre!

Pel fet que, cada vegada més, els alcaldes dels pobles no resideixen habitualment al propi Municipi, se’n podrien omplir unes quantes de columnes.

José Miguel Gràcia

Anècdotes electorals « Lo finestró del Gràcia.

Youtube

“Hay tema producido en Fraga, carretera y manta, anem cap a la Franja”

owatch?v=K3G0RJoItx

ouTube – NO REBLAR.

sapeira

mitjançantRecullen 200 al·legacions contra laMAT en tres hores.

sapeira

mitjançantASSEMBLEA DE LA MAT: 17 DE JUNY A TREMP.