La Corona d’Aragón, paradiso poliglota? No hu credeba el vizconte d’Évol y sinyor de Castro en 1441, quan va determinar de fer escriure el suyo poder en aragonés, y no pas en el catalán materno d’ell y del suyo notario, enta participar a las Corts d’Aragón a Alcanyiz. pic.twitter.com/sGThfcPcqe
La Corona d’Aragón, paradiso poliglota? No hu credeba el vizconte d’Évol y sinyor de Castro en 1441, quan va determinar de fer escriure el suyo poder en aragonés, y no pas en el catalán materno d’ell y del suyo notario, enta participar a las Corts d’Aragón a Alcanyiz.
En la compareixença del Director General de Política Lingüística, Jose Ignacio Pérez Susín el 26 de novembre de 2019, ens avançava algunes xifres d’inversió de el Govern d’Aragó, que normalment són difícils de trobar, davant de les acusacions de PP de “xiringuito” on es malgasten subvencions.
Ignación López Susín, va donar les xifres amb les que en l’última legislatura s’havia passat d’una inversió de 2 cèntims a 20. Que malgrat tot, seguia estant a la cua d’inversions en política lingüística de la resta de comunitats amb llengües minoritàries a l’Estat, just per darrere d’Astúries amb 1 euro per habitant. Recordem de quan en 2014 es van publicar aquestes comparacions per primer cop, i ja llavors la inversió de País Basc era de 50,98 € per habitant, Catalunya 12,35 € o Navarra 3,38 €.
Esteve Valls, cap de la Unitat de Català de l’Institute for Multilingualism de la Universitat Internacional de Catalunya i investigador del CUSC-UB, ens presentarà els resultats de la seva recerca sobre l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa, publicats recentment en el volum La llengua escapçada, guanyador de la V Beca Joan Veny. Aquest treball analitza l’impacte de la frontera administrativa en l’evolució del català nord-occidental de Catalunya i l’Aragó, i vol demostrar que la pèrdua dels trets lingüístics propis de la Franja es deu més a la pressió de la llengua castellana que no pas de la catalana.
Podeu consultar el calendari complet de sessions del curs 2019/2020, amb la sociolingüística educativa com a eix temàtic central, en aquest enllaç.
Les sessions se celebren amb una periodicitat mensual i són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat. A més, l’assistència durant tot un curs acadèmic està reconeguda com a activitat de formació certificada per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona.
