Skip to content

L’empresari Tatxo Benet compra i diposita al Museu de Lleida un gran retaule gòtic provinent de l’església de Capella i conservat durant dècades als Estats Units

Source: Més Franja al museu | Maria Palau | barcelona | Art | El Punt Avui

Source: Presentació de la “Vall de Balat” a la Codonyera | Lo Finestró

L’Artur Quintana hi serà encara a Alemanya el 10 d’agost, tot i que presentarem el seu llibre perquè així és el seu desig. Les portes de casa meua estaran obertes a tots els amics que estimen l’Artur i la nostra llengua. El llibre ha estat editat per Rolde de Estudios Aragoneses.

Cartell en pdf: Cartell presentació la Vall de Balat

Nota: Prego als que vulguin assistir-hi a l’acte m’ho comuniquin, atesa la capacitat limitada de la Sala.

Source: Alcañiz, Amposta y Tarragona compartirán el XI Congreso Internacional de Latín del 24 al 28 de julio

Source: Detectados dos ejemplares muertos de caracol manzana en el río Matarraña a la altura de Fayón – Aragón Digital

Source: Programa Matarranya Íntim 2019 | Lo Finestró

Els dies 12, 13 i 14 tindrà lloc a Arenys de Lledó el 7è Festival Matarranya Ìntim. Tot fa preveure un nou èxit de públic atenyent la qualitat dels espectacles i de les propostes paral·leles. Recomanaria als interessats que vulguin assistir-hi a uns determinats espectacles facin la reserva prèvia.

Entreu i veureu el programa i tota la informació: llibret matarranya intim 2019_online

[PDF] The Aragonese resistance: A qualitative study on the attitudes and motivations of new speakers of an endangered language in Zaragoza

E Fau Blimming – 2019
Page 1. UPPSALA UNIVERSITY Department of Linguistics and Philology Master’s Thesis. Spring semester 2019 The Aragonese resistance A qualitative study on the attitudes and motivations of new speakers of an endangered language in Zaragoza Erik Fau Blimming …

JOSÉ IGNACIO MICOLAU ADELL, TÈCNIC CULTURAL I MEMBRE DEL CONSELL DE LLENGÜES

// Artur Quintana

José Ignacio Micolau Adell, conegut com a home de concòrdia, va nàixer a la Torre del Comte, al Matarranya, el 1956 en una família de petits propietaris agrícoles. És llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i des de 1981 treballa com a tècnic de cultura de l’Ajuntament d’Alcanyís. Com a tal ha donat una gran empenta a la biblioteca i l’arxiu municipals i a moltíssims actes culturals alcanyissans i del Baix Aragó en general. Va ser soci fundador i president del CESBA, i col·labora intensament amb l’Instituto de Estudios Humanísticos, importants entitats culturals, totes dues, d’Alcanyís. És també soci d’ASCUMA i sovint n’ha estat membre de la Junta. Escriu, en castellà i català, majoritàriament de temes d’història baixaragonesos. Una bona part dels seus treballs han estat aplegats al llibre Cuestiones Bajoaragonesas publicat a Alcanyís l’any 2009. Recentment ha estat nomenat membre del Consell de Llengües d’Aragó. Ens trobem al seu despatx de la Biblioteca Municipal un dia…

 
Continuar llegint... «L’anticatalanisme a Aragó ve de molt lluny»* » Temps de Franja

// Redacció

Dimecres 19 de juny, a Madrid, el rei Felip VI va distigir el soci i ex-membre de la junta d’ASCUMA José Ignacio Micolau Adell, amb la medalla de l’Ordedel Mèrit Civil. José Ignacio Micolau, natural de la Torre del Comte (Matarranya) és historiador i exerceix de fa molts anys de tècnic de cultura i arxiver-bibliotecari de l’Ajuntament d’Alcanyís. Ell ha estat el responsable de la modernització i professionalització de la magnífica Biblioteca Municipal de la capital del Baix Aragó, a més de ser el dinamitzador cultural de la ciutat durant tots els anys que fa que n’és el tècnic responsable de cultura. Continuar llegint… José Ignacio Micolau Adell, medalla de l’Orde al Mèrit Civil » Temps de Franja

Source: Convocatòria de català a l’EOI d’Alcanyís » Temps de Franja

Al departament de català de l’Escola Oficial d’Idiomes d’Alcanyís (EOI), es pot estudiar i obtenir els títols des de l’A2 fins el C1.

Per al proper curs 2019-2020, s’ha establert un calendari d’exàmens d’accés per a cadascun dels nivells. Aquí us adjuntem la informació per si és del vostre interès.

Es pot accedir amb prova de classificació al C1-2 directament. La professora és la Doctora en Filologia per la Universitat de Saragossa i experta en el català medieval de les nostres comarques, Maite Moret Oliver, de Mequinensa, tot un luxe per als alumnes.

La prova de classificació és el 16 de setembre a les 18:00h:

https://www.eoialcaniz.com/images/departamentos/Catalan/CALENDARIOSEPTIEMBRE19-CATAL_5.pdf

Us podeu descarregar també el tríptic informatiu de l’EOI clicant sobre la imatge (PDF).

 

Cartell Trobada 2019 (pdf)

Source: Descobrint el Matarranya, el paradís desconegut

Exàmens de l’Escola Oficial d’Idiomes d’Alcanyís de català. Es pot accedir amb prova de classificació al C1-2 directament. La prova de classificació és el 16 de setembre a les 18:00h
Font: Dra. Maria Teresa Moret Oliver. Universidad de Zaragoza. Lingüística General e Hispánica.

LA NORMALIZACIÓN SOCIAL DE LAS LENGUAS MINORITARIAS (pdf)
Javier Giralt Latorre y Francho Nagore Laín (eds.)
Cátedra Johan Ferrández d’Heredia – Prensas Universitarias de Zaragoza, 2019

El libro recoge el Curso que con el mismo título tuvo el pasado año en Jaca, dentro de los cursos extraordinarios que, en ese momento, dirigía Chesús Bernal, a quien este volumen está dedicado

Este volumen recoge las ponencias que se impartieron en el curso extraordinario de la Universidad de Zaragoza titulado “La normalización social de las lenguas minoritarias. Experiencias y procedimientos para la salvaguarda de un patrimonio inmaterial”, celebrado en Jaca en julio 2018. Cuando una lengua no está normalizada socialmente, se utiliza de modo exclusivo o predominante de manera oral en el ámbito familiar y en registros informales, y, en ese estado primario, la lengua no tiene más manifestación que la multiplicidad dialectal.

La normalización supone la recuperación de su status de lengua «normal», es decir, de lengua cuyo uso oral y escrito sea natural y espontáneo en cualquiera de las situaciones que se pueden producir en la vida pública y personal de sus hablantes. En este volumen se aportan las claves para entender los procesos de normalización que han experimentado —y todavía experimentan— algunas de las lenguas minoritarias de Europa, en concreto las propias de la Comunidad Autónoma de Aragón y las más próximas a ella (catalán, aragonés, gallego, asturiano, euskera y occitano)

Presentación.
Prólogo.
Política lingüística en Galicia: de la normalización sin conflicto al conflicto desnormalizador. Henrique Monteagudo.
La normalización externa del asturiano. Roberto González-Quevedo.
El euskera: un caso de revitalización. Patxi Baztarrika Galparsoro.
La llengua catalana: aproximació demolingüística a una realitat complexa. Miquel Àngel Pradilla Cardona.
El occitano en el siglo xxi: ¿la utopía de la normalización? Carmen Alén Garabato
La normalización social de la lengua catalana en Aragón: una larga y ardua historia. Mario Sasot Escuer.
20 años de aragonés en la Educación Infantil y Primaria, ¿hacia su normalización en la escuela? Iris Orosia Campos Bandrés
La literatura en la normalización externa del aragonés. Ensayo de aproximación. José Ángel Sánchez Ibáñez.

 

Altres publicacions (pdf)

LA NORMALIZACIÓN SOCIAL DE LAS LENGUAS MINORITARIAS
Javier Giralt Latorre y Francho Nagore Laín (eds.)
Cátedra Johan Ferrández d’Heredia – Prensas Universitarias de Zaragoza, 2019

El libro recoge el Curso que con el mismo título tuvo el pasado año en Jaca, dentro de los cursos extraordinarios que, en ese momento, dirigía Chesús Bernal, a quien este volumen está dedicado

Este volumen recoge las ponencias que se impartieron en el curso extraordinario de la Universidad de Zaragoza titulado “La normalización social de las lenguas minoritarias. Experiencias y procedimientos para la salvaguarda de un patrimonio inmaterial”, celebrado en Jaca en julio 2018. Cuando una lengua no está normalizada socialmente, se utiliza de modo exclusivo o predominante de manera oral en el ámbito familiar y en registros informales, y, en ese estado primario, la lengua no tiene más manifestación que la multiplicidad dialectal.

La normalización supone la recuperación de su status de lengua «normal», es decir, de lengua cuyo uso oral y escrito sea natural y espontáneo en cualquiera de las situaciones que se pueden producir en la vida pública y personal de sus hablantes. En este volumen se aportan las claves para entender los procesos de normalización que han experimentado —y todavía experimentan— algunas de las lenguas minoritarias de Europa, en concreto las propias de la Comunidad Autónoma de Aragón y las más próximas a ella (catalán, aragonés, gallego, asturiano, euskera y occitano)

VIDAL MAYOR Traducción aragonesa de la obra In excelsis Dei Thesauris de Vidal de Canellas. Vocabulario
Gunnar Tilander Textos introductorios: José Ignacio López Susín, Francho Nagore Laín
Cátedra Johan Ferrández d’Heredia – Prensas Universitarias de Zaragoza, 2019

En 1956 Gunnar Tilander publicó en Lund (Suecia), en tres volúmenes, la Traducción aragonesa de la obra “In excelsis Dei thesauris” de Vidal de Canellas. El Tomo I incluía la introducción, con un estudio lingüístico, y además insertaba la reproducción de las miniaturas, el II la transcripción del texto y el III incorporaba el vocabulario completo de la obra, que es el que se reproduce en este libro, en el que se incluyen, además, dos textos introductorios en los que se da noticia de los manuscritos en aragonés de la Compilatio minor de los Fueros de Aragón de 1247 que actualmente se conocen y se hace un análisis de los aspectos lingüísticos que pueden observarse en el Vocabulario de la traducción aragonesa de la Compilatio maior (conocida como Vidal Mayor) publicado por Tilander, como parte de la scripta navarroaragonesa del siglo XIII.
Esta edición ha sido posible gracias a la generosidad de Tilanderska Stiftelsen, depositaria del legado de este profesor e investigador y a las fructíferas gestiones de Mats Lundahl.

Llengua i societat a la Franja : Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüistics (2004-2014)
Sorolla, Natxo (coord.) ; Gimeno, Chabier ; Giralt, Javier ; Montañés, Miguel ; Moret, María Teresa ; Reyes, Anchel ; Sisas, Ramón ; Solé, Joan ; Torrijos, Anna
Prensas Universitarias de Zaragoza, 2018

Aquesta publicació té com a objectiu l’anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics realitzada a la Franja l’any 2014 (EULF2014), per tal d’oferir informació sobre la realitat sociolingüística dels municipis històricament catalanoparlants a Aragó, des d’una perspectiva acadèmica, quantitativa i representativa d’aquesta realitat sociolingüística. Es compara els resultats amb la primera onada de la mateixa enquesta, realitzada una dècada abans (any 2004), i és possible estendre la comparació als estudis sociolingüístics realitzats en la resta de territoris de llengua catalana. La cerca del coneixement sobre la relació entre llengües i societat que inspira aquest treball és rellevant acadèmicament i científicament i també ho és socialment, tant al propi territori com a fora. Donen testimoni d’aquesta rellevància social l’impuls i l’interès (i els obstacles) amb què ha comptat el projecte des de la mateixa gestació, el desenvolupament de la recerca i de l’anàlisi, la presentació pública i fins a la publicació. Esperem que la seua lectura també despertarà l’interès del lector, de la ciutadania i de les administracions, que disposaran així d’unes dades actualitzades que l’ajudaran a entendre millor aquesta relació complexa entre les llengües i els diferents aspectes socials a la Franja.

https://zaguan.unizar.es/record/76843/files/BOOK-2019-001.pdf

Lengua minorizada y enseñanza. Actitudes, metodológias y resultado de aprendizaje en el caso del aragonés
Iris Orosia Campos Bandrés
Cátedra Johan Ferrández d’Heredia – Prensas Universitarias de Zaragoza, 2018

Colección (RE)PENSAR LA EDUCACIÓN, 8
Presentazión: El aragonés es una de las lenguas europeas en mayor riesgo de desaparición. A pesar de que en el curso 2017/2018 se cumplen dos décadas de su entrada en la escuela, todavía no se ha desarrollado una línea de investigación que dé las claves sobre el desarrollo, situación y resultados de su enseñanza en la Educación Infantil y Primaria. Con el objetivo de realizar las primeras aportaciones a este respecto, el presente libro desarrolla una investigación de naturaleza multimetodológica y con un diseño de estudio de caso múltiple con una amplia muestra procedente de todo el territorio de influencia histórica de la lengua aragonesa. Para ello se centra en el análisis de las actitudes lingüísticas de la comunidad educativa del Alto Aragón (docentes, alumnado y familias) hablante y no hablante de la lengua propia, así como en la evaluación de la competencia comunicativa en aragonés alcanzada por el alumnado que cursa la materia.

Lenguas minoritarias en Europa y estandarización
Javier Giralt Latorre y Francho Nagore Laín (eds.)
Cátedra Johan Ferrández d’Heredia – Prensas Universitarias de Zaragoza, 2018

Colección PAPERS D’AVIGNON, 1

Índice:
Presentazión: José Ignacio López Susín y José Domingo Dueñas
Prólogo: Javier Giralt Latorre y Francho Nagore Laín
Crónica del curso: El complex i divers procés de normativització lingüística. Mario Sasot Escuer
Lenguas minoritarias y estandarización: Ramón d’Andrés Díaz
El proceso de estandarización de la lengua vasca: Pello Salaburu Etxeberría
A codificación do galego moderno. O papel do Instituto da Lingua Galega e da Real Academina nese proceso: Francisco Ferández Rei
El procesu d’estandarización del asturianu: Ramón d’Andrés Díaz
Anotaciones sobre el occitano con especial atención al aranés: Jordi Suïl Subirà
La estandarización del aragonés: Francho Nagore Laín
Política lingüística en Aragón: estado de la cuestión: José Ignacio López Susín

Quiere-me muito, quiere-me bien 
Numero 4 de a colezión “Cuentos de Casa Nuestra”, editau por o Gubierno d’Aragón y a Catedra Johan Ferrández d’Heredia. Obra de a maestra d’aragonés y profesora d’a Universidat de Zaragoza Iris Orosia Campos Bandrés

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja