La Franja

Source: Agora x l’aragonés: Actualidat

Dende siempre Tintín ye estato una referenzia en a particular costelazión d’estrelas d’o mundo d’o nueno arte de MilCómics. Nos ha feito content@s, y emos vendito os suyos albums en castellano, franzés, anglés, catalán… e mesmo en tibetano.
Manimenos dica agora nunca no yera publicata una edizión de Las Aventuras de Tintín en aragonés. Pa MilCómics mos fa argüello e mos enfuelga convitar-te a ra presentazión de “As choyas d’a Castafiore”, o primer álbum d’a colezión “As aventuras de Tintín”.

A presentazión se ferá en a nuestra librería Milcomics.com en l’avenida de San José nº15 de Zaragoza, o venién día chueves 11 d’abril dende as 19.30 horas.
L’auto sera moderato per Javier Marquina, guionista, divulgador e critico de comic, e contará con a partizipazión de José Ignazio López, Director Cheneral de Politica Lingüistica d’o Gubierno d´Aragón, Chusé Aragüés, traductor de Gara d’Edizions e autor d’a traduzión d’o cómic, e Daniel Viñuales, editor de GP Ediciones, editorial que también cuenta entre as suyas publicazions con comics en aragonés.

Source: Seminario nuevos parlants de lenguas minoritarias | Seminario Aragonés de Sociolingüística

 

O mierques 27 de marzo teniemos a ocasión d’organizar un seminario en a Facultat de Ciencias Socials y de lo Treballo d’a Universidat de Zaragoza, sobre nuevos fablants de luengas minorizadas, con a profesora Maite Puigdevall, experta internacional en este tema.

Maite, de la Universitat Oberta de Catalunya, fació la suya tesi doctoral sobre politica lingüistica contimparada, fendo comparanza entre los casos de Gales y Catalunya baixo lo titol de “The Challenge of Language Planning in the Private Sector. Welsh and Catalan Perspectives”. Amás amás estió treballando como asesora en temas lingüisticos y culturals en o parlamento europeu y treballando pa lo ret Mercator, conoixendo bien a realidat d’as luengas minorizadas en a Unión Europea.

 

Maite nos ufrió una charrada en do explicó o desenrrollo d’os estudios sobre neofablants de luengas minorizadas en Europa, amostrando as diferencias basicas entre fablants nativos (L1) y neofablants (L2). Charró d’os contextos en que han naixiu os neofablants, como a colonización, a inmigración, a globalización u la normalización lingüística. Tamién sobre a caracteristica basica d’os neofablants, haber aprendiu a lengua difuera de casa. A posibilidat de tornar-se usuario habitual d’a segunda luenga. Y os conflictos de lechitimidat d’uso que se producen.

Explicó lo fenomeno d’o purismo lingüistico, dau que devant d’a realidat de que lo refuerzo d’a transmisión intercheneracional no ye suficient pa mantenir a comunidat lingüistica, a necesidat d’atrayer fablants adultos no nativos provoca una reacción en bells sectors, de defensa d’a pureza d’a luenga. Oblidando la radiz d’esta ye social, no “natural”. Amás amás, a relación entre neofablants y nativos gosa estar difícil, entre atrás cosas porque o perfil mas repetiu de parlant L2 ye d’o choven urbano con nivel d’estudios medio-alto, mientres que los parlants L1 gosan estar chent mas gran, con un nivel d’estudios inferior.

                                                                                                              

Os usos lingüisticos d’os neofablants son contextuals, y tienen un paper fundamental as suyas trayectorias vitals. Pa fer servir o idioma minorizau, ye menister acceder a chent que charre lo idioma y a espacios d’uso seguro, que tienen un alto component emocional y comunitario. En este sentiu, charró d’os procesos de muda lingüistica, ye decir, os procesos de cambio d’uso d’una luenga enta l’atra.

Pa rematar, presentó lo estudio de caso que son desenrollando, en o marco d’o prochecto d’I+D sobre mudas lingüisticas “El neohablante como sujeto social: el proceso de conversión lingüística en Galicia, Euskadi, Aragón y el País Valenciano”, centrau en o programa “Voluntaris por la Llengua” y en as collas de “Diables de Barcelona”, como dos claros eixemplos d’espacios seguros que favoreixen a muda lingüistica en o caso catalán.

Vos convidamos a veyer la suya conferencia.

* Agradeixemos a difusión feita por a Oficina de Lengua Aragonesa d’o Concello de Zaragoza.

MAGAZIN 6 d’abril de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40-11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”España vaciada”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30-12:40.- Miguel Antolín, presidente de la Cofradía La Sangre de Cristo.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver
13:10- 13:25.- Reflexions de Roberto Albiac.
13:25- 13: 40.- Actualitat agrícola. Alberto Balaguer
13:40 – 14.- Entrevista a Manuel Gimeno, un dels fundadors de “TERUEL EXISTE”, plataforma ciutadana creada fa 20 anys contra la despoblació. Juntament amb “Soria Ya”, i moltes d’altres organitzacions van ser capaces de reunir, el 31M a Madrid, a 100.000 persones sota el lema “La revuelta de la España vaciada”
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Miguel Antolín, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Mario Rius, Roberto Albiac, Alberto Balaguer, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: Presentació de la novel·la “Arbagel”, de Marta Momblant, a Barcelona | Mas de Bringuè

Source: Cloenda de l’Any Fabra | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

L’Any Fabra fa un mes que es va acabar, però com que Tots els aniversaris tenen capvuitada, encara en podem parlar. Fabra establí les normes del català. Podia haver tornat a la llengua medieval, o centrar-se en la variant barcelonina, i no ho va fer, sinó que establí una normativa on qualsevol parlant català s’hi sabés retrobar. Quan Fabra  començà a estudiar el català no li calgué partir del no-res: el català havia deixat de ser oficial des de feia  uns dos-cents anys, però continuava sent-ho a Andorra, i el Registre Civil, que sempre havia estat dut per l’Església, i en moltes diòcesis  en català, havia passat a l’Estat  només el 1871. Existia una considerable praxi administrativa d’escriure en català, i  en literatura. A l’escola fins a la Llei Moyano de 1857 que només permetia l’ensenyament en castellà, aquest era als primers nivells en català per a passar al llatí als nivells superiors. No faltaven gramàtiques o diccionaris catalans. Resumint: la tan divulgada mistificació segons la qual Fabra s’inventà un català  artificial, no té més fonament que la catalanofòbia de tants filòlegs i comunicadors. Fabra, com tot normativitzador d’una llengua, hagué de triar entre diverses variants, i ho va fer considerant-ne  l’ús en la llengua parlada i en els clàssics, com ho havien fet molts altres normativitzadors, i entre ells els castellans. Mentre els normativitzadors castellans no foren mai perseguits com a tals pels governs, Fabra ho fou pels dos dictadors sota els quals malvisqué: en Primo l’expulsà de la  Càtedra de  Català, que recuperaria a la  República, i que tornaria a perdre quan els franquistes ocuparen Barcelona. Fabra s’hagué de refugiar a  Prada a la Catalunya Nord. Decisió necessària, perquè  podia esperar el pitjor, que l’afusellessen o condemnessen a cadena perpètua. Prova que això podria haver passat és que una de les primeres accions dels franquistes a Badalona fou anar a la casa de Fabra i saquejar-la escampant pel carrer els seus llibres i materials . El 1948  Fabra morí a Prada i hi és enterrat. No em consta que Pedro Sánchez hi anés en el recent viatge seu per Catalunya i Occitània a recordar els republicans.

Artur Quintana

Source: Presentació de ‘Records per a la pau’ d’en José R. Bada Panillo » Temps de Franja

// Artur Quintana i Font

El dissabte 23 de març del 2019 s’ha presentat al Cinema Municipal de Favara del Matarranya el llibre de memòries Records per a la pau d’Un xiquet de la guerra, el favarol José Ramón Bada Panillo, en versió catalana d’en Carles Terès. Poc temps abans se n’havia presentat a Casp l’original castellà. Ambdues obres han estat editades per la Comarca de Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp, amb la col·laboració de la Fundación Seminario de investigación para la Paz (SIP) i el Govern d’Aragó. La presentació ha anat a càrrec de l’autor acomboiat pel conseller de cultura de la comarca, en Víctor Prats, el president d’honor de SIP, en Jesús María Alemany, la presidenta de SIP, na Carmen Magallón Portolés, i el Director General de Política Lingüística, en José Ignacio López Susín. El president de la comarca i batlle de Favara, en Francisco J. Domènech, no hi va poder assistir a causa d’un dol familiar.

La coberta del llibre

Les memòries de l’autor van especialment des de l’esclat de la sedició franquista el juliol del 1936, quan l’autor era un xiquet de poca edat —havia nascut el 1929—, allargassant-se fins al 19 de desembre del 1954 quan va cantar missa a Favara, i centrant-se en els anys de la Guerra amb la immediata postguerra. En Bada va viure amb ulls esbatanats d’infant les matances entre franquistes i republicans al seu poble —son pare i molts parents i convilatans van ser assassinats— per mor de la sedició del 1936 que va provocar la Guerra i les moltes seqüeles que, en bona part, segueixen en peu a l’hora actual. Favara va ser entre les viles més afectades per aquelles matances perquè va canviar de govern en tres ocasions durant la Guerra: primer va guanyar la sedició, després la República i finalment la sedició. A les memòries en Bada exposa amb enteresa i sense prendre mai partit —els fets, per si sols ja parlen prou— tots els horrors que li va tocar viure, des de l’assassinat de son pare per part dels republicans, ell que va ser l’últim que el va veure en vida, fins a la defensa aferrissada per part de sa mare d’una miliciana que els franquistes volien assassinar en ocupar definitivament Favara. Tant l’autor com els qui l’havien acompanyat en la presentació van insistir amb vehemència que a les guerres no hi ha vençuts ni vencedors, sinó només víctimes.

Dos moments de la presentació al cinema de Favara de Matarranya. / Cèlia Badet

https://twitter.com/Eslampa/status/1111211311076118528?s=19

Source: El Moncada més irreverent i entranyable, representat a la sala Goya de Mequinensa | Mas de Bringuè

El passat diumenge, 24 de març, es va representar a la Sala Goya de Mequinensa, l’obra “El rovell de l’ou”, muntada pel grup local de teatre “Garbinada” y un bon grapat de persones de l’associació “La Dona” de Mequinensa. Es tracta d’una obra basada en textos de relats inclosos en “Històries de la mà esquerra” y de la novel·la fragmentària “Calaveres atònites”, de Jesús Moncada. De la frase inicial d’aquesta obra, on es qualifica Mequinensa com “el rovell de l’ou de la galàxia” ve el títol d’aquesta peça dramàtica, que furga en els racons més desenfadats, crítics i hilarants de la producció literària del malaguanyat escriptor mequinensà.

Un escenari auster, quasi buit, on destaca el paper eficaç d’un solitari banc de presència permanent on se troben i s’assenten los mequinensans per a criticar els veïns, mostrar-se el seu amor o conspirar revolucions d’alta volada però impossibles, és el marc idoni on se desenvolupen amb gran agilitat  diverses trames breus, interpretades amb gran soltesa,  desimboltura i molta professionalitat, per uns actors i actrius que pareixien imbuïts per l’esperit sorneguer i genial de Jesús Moncada.

Un seguit de fotografies antigues, diferents en cada escena, marcaven l’atmosfera i l’època històrica de cada relat i ajudaven l’espectador a entrar en el món, llunyà en el temps però proper en la seua història familiar, personal i sentimental dels mequinensans i de tota la Franja.

L’enigmàtic “ull esquerre de Tomàs d’Atura”, les quimèriques històries conspiranoiques de la Leucofrina, majordona de mossèn Ambròs, i el principi i el final de l’estança del secretari de jutjat barceloní Mallol Fontcalda a Mequinensa, marquen els punts d’inflexió d’una adaptació notable manegada amb gran pols narratiu i  dramàtic, per la directora del muntatge.

El públic va omplir la sala Goya i los beneficis de la recaptació, 1.300 euros, es van aportar a l’Associació Espanyola contra el Càncer.

Source: Convocatòria del Govern d’Aragó del Premi Desideri Lombarte » Temps de Franja

// Redacció

El passat 16 de febrer, al Boletín Oficial de Aragón, va aparèixer la convocatòria per part del Govern d’Aragó del Premi Desideri Lombarte que “està destinat al reconeixement d’una tasca continuada o d’especial notorietat i importància, en qualsevol dels àmbits socials, culturals, esportius, econòmics, artístics, etc. que suposin una millora important per al català a l’Aragó, en especial consideració les activitats dirigides a la dignificació, difusió, investigació, docència, l’expressió literària, etc. del català a l’Aragó i que constitueixi un model i testimoni exemplar per a la societat aragonesa.” Els premis Desideri Lombarte, en català, i els Chuana Coscujuela, en aragonès, van ser creats pel Govern d’Aragó el 19 d’abril 2016 amb una periodicitat bianual. El que inaugurava la convocatòria, el 2017, va ser concedit ex aequo a José-Ramón Bada Panillo, ex conseller del primer Govern d’Aragó, i a Artur Quintana i Font, investigador, lingüista i professor. El lliurament del guardó va tindre lloc al Santuari de la Mare de Déu de la Font a Pena-roja, el 11 de setembre del 2017, vila on havia nascut l’escriptor i poeta matarranyenc Desideri Lombarte Arrufat, en una convocatòria solemne i molt emotiva amb gran presència de públic i d’autoritats autonòmiques, comarcals i locals.

Desideri Lombarte Arrufat (Pena-roja 1937-Barcelona 1989) va ser un activista cultural, poeta, novel·lista, assagista, autor dramàtic i dibuixant. Obra que produí en els seus últims deu anys de vida i quasi tota publicada després de la seua mort. És un dels millors i més prolífics escriptors que treballà per dignificar i promocionar la llengua catalana de l’Aragó. Com a poeta compta amb magnífica l’antologia ‘Ataüllar el món des del Molinar’. Va participar molt activament en el Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1986, dins de la Comissió Territorial d’Aragó, soci fundador de l’Associació Cultural del Matarranya el 1989 i vicepresident de l’entitat. Les seues poesies han estat recreades musicalment per diferents grups i cantants.

Imatge dels dos primes premis, atorgats el 2016. / Carles Terès

Lent, però a poc a poc, veiem com algun periodista d’Aragó Tv està aprenent a utilitzar els termes adequats per a l’aragonès. Així i tot, des Esfendemos as Luengas creiem que cal fer un pas cap endavant i superar aquesta percepció de “conservar les paraules de Torres”, “vocabulari Torrense-Castellà”, “un dialecte que es parla a Torres”… sense llevar-li el mèrit a l’enorme treball d’aquest vocabulari.

L’aragonès és una llengua viva, en contacte amb els pobles del seu voltant, que encara té una funció comunicativa i ha d’estar viva. No podem estigmatitzar-la com una peculiaritat d’un poble, o un patrimoni a guardar en un rebost.

Tal com veiem en aquest vídeo, l’aragonès es mor, no n’hi ha prou amb escriure les paraules específiques en un vocabulari, i les accions que s’han dut a terme fins ara no serveixen per revitalitzar-lo.

Des del Departament de Català de l’Escola Oficial d’Idiomes F. Lázaro Carreter, ens plau, un any més, convidar-vos a l’activitat que es durà a terme al nostre centre dins del programa Jesús Moncada, per a la difusió del català a Aragó als centres escolars, de la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó.

En aquesta ocasió, el proper dimecres dia 3 d’abril a les 18.30 h tindrà lloc, a l’aula 21, un taller de sabó casolà. A més de seguir les explicacions de la ponent, Alba Chesa, tindrem l’oportunitat d’elaborar el nostre propi sabó i endur-nos-el a casa.

MAGAZIN 30 de març de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40-11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”Les adopcions”. Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30-12:40.- Miguel Antolín, presidente de la Cofradía La Sangre de Cristo.
12:40- 12:55.- Pàgina escolar dels alumnes de 4art de primària del col.legi de Maella Virgen del Portal.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín i Juan Carlos Valén
13:10- 13:25.- Jaime Rebenaque, presidente de la asociación maellana, Guirigay.
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40 – 14.- Corresponsal a Casp, Néstor Fontoba i entrevista a Xavi Guimerà Capacés, nascut a Barcelona, d’origens maellans, que resideix actualmente a Casp; poeta, narrador, guionista…
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Néstor Fontoba, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.

Tenim el plaer d’informar-vos que el dia 8 d’abril, a les 7 de la vesprada, es presentarà a Barcelona, a la Llibreria Documenta, C/. Pau Claris, 144, el llibre Arbàgel, un revolt de l’amor de Marta Momblant Ribas. Aquest llibre ha guanyat el premi Guillem Nicolau 2018 i es va presentar a Calaceit el passat 15 de març.

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Facebook: Associació Cultural del Matarranya-ASCUMA
Web: ascuma.org