La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentSource: El català del Matarranya al segle XIV | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel)
El febrer d‘enguany ha aparegut El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol) de Javier Giralt i María Teresa Moret de la Universitat de Saragossa, publicat per les Prensas Universitarias d’aqueixa universitat, ben editat i il·lustrat. Els autors tenen merescuda fama pels seus treballs de catalanística, sobretot en l’edició de textos catalans medievals aragonesos. Precedeix el llibre un informatiu pròleg de Jesús Vázquez, conegut romanista i aragonesista. Es tracta d’una important contribució al magne projecte de publicar tots els textos en català de l’Aragó des dels origens fins al 1707, quan amb l’abolició dels furs Felip V prohibí el català. Són 50 pergamins en català, tret de breus fragments en aragonès i llatí. Procedeixen majoritàriament d‘arxius municipals de la Comarca del Matarranya, amb exclusió dels septentrionals de Maella a Faió i els ponentins de la Codonyera a Aiguaviva. Els redactors eren els notaris municipals. Havien de ser aragonesos, viure al nostre país i conèixer les tres llengües oficials de la Corona: aragonès, català i llatí; les altres no. La llengua castellana, que després de Casp (1412) es farà present en l‘escrit, és absent dels documents, i així quan el notari reprodueix les paraules d’un frare calatrau, membre d’una orde castellana, ho fa en català. Els textos són en general contractes de compravenda de terres, préstecs i àpoques (cobrament d‘aquells) i les dites cartes del consell sobre límits municipals, distribució d’aigües, pastures i temes que toquen a la justícia que exercia el batlle del municipi com a representant del senyor. Donen abundant informació sobre la història social, econòmica, lingüística i jurídica del territori. Els autors en la segona part del llibre han estudiat a fons la llengua catalana dels textos i n’han fet una esplèndida descripció: grafia, fonètica, morfosintaxi i lèxic amb toponomàstica inclosa. Tant prologuista com autors insisteixen en el fet que els manuscrits ens demostren que aleshores [segle XIV] al Matarranya ja es parlava català. I cal que ho segueixen repetint, sense repòs, perquè a l‘Aragó són molts els nostres conciutadans que neguen amb gran afany aquesta evidència –els LAPAO i afins, entre d‘altres.
Artur Quintana
Pena-roja de Tastavins, 17 de maig de 2018 Les instal·lacions estan ubicades sota el frontó a l’espai de l’antic magatzem municipal Pena-roja de Tastavins compte des del passat 1 de maig amb una sala de dols totalment equipada. L’adequació de la instal·lació i la posada en marxa d’este servei dona resposta a una demanda que els veïns […]
Source: Pena-roja ja compta amb una sala de dols – Ràdio Matarranya
Madrid, 17 de maig de 2018 El president de la Junta d’Usuaris del Matarranya dóna veu a la gestió de l’aigua del territori en la Comissió d’Agricultura El riu Matarranya es va pronunciar amb força este passat 9 de maig al Congrés dels Diputats a Madrid a través de la veu del president de la […]
Source: La conca del Matarranya ressona al Congrés dels Diputats a Madrid – Ràdio Matarranya
Source: Presentació de la novel·la “Espills trencats” a Lleida | Mas de Bringuè
Imma Monsó
Ramon Sistac amb l’Anton Abad
Màrio Sasot
Source: Asimetries aragoneses* » Temps de Franja
// Editorial
Darrerament s’observa una inusual activitat institucional dedicada a la promoció de les llengües d’Aragó, segurament el fet de tenir una Direcció General de Política Lingüística (DGPL) està començant a donar fruits. Tanmateix, malgrat les bones notícies i intencions, que cal agrair, el tractament que s’està fent de les dues llengües minoritzades pateix d’una certa asimetria.
Anem a pams. El passat mes de febrer, la Universitat de Saragossa (UdZ) va organitzar un Seminari en dos actes, un al Paranimf, on es va presentar l’estudi sociolingüístic de la Chacetania (fet per Anchel Reyes i Natxo Sorolla), i un altre a l’aula magna de la Facultat de Filosofia i Lletres, una classe magistral de l’incombustible Natxo Sorolla sobre la metodologia de xarxes per a estudiar la transmissió intergeneracional del català a la Franja. Aquell dia l’aragonès i el català van estar ben representats, si bé amb un major protagonisme per a la primera llengua. Una simetria lleu. Tot en ordre.
Aquella mateixa setmana de febrer es va celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna, i la UdZ va aprofitar per posar el seu campus virtual (aula moodle) en format trilingüe, de tal manera que tant l’alumnat com professorat ja se’l pot configurar en aragonès o en català, si així ho volen. No deixa de ser remarcable, a més, que la UdZ ho anunciés al seu butlletí en els tres idiomes locals (castellà, aragonès i català). Una simetria perfecta. I tota una mostra de coherència institucional. Per fi.
Aquella mateixa setmana de febrer, el Govern d’Aragó va anunciar que la DGPL firmaria convenis amb ajuntaments per a implementar mesures en favor de la llengua aragonesa, com participar en programes de socialització com ‘Agora a l’aragonés’, organitzar activitats culturals en aquesta llengua, o convocar ajuts de recerca local sobre l’aragonès. En aquest cas, del català res de res. Un cas d’asimetria plena.
Tornem a la UdZ, on l’any passat es va crear la Càtedra Johan Ferrández d’Heredia amb la finalitat d’impulsar la investigació sobre les llengües minoritàries d’Aragó. El novembre de 2017 aquesta Càtedra va organitzar un Seminari sobre ‘Las lenguas de Aragón: Bases para llegar a acuerdos”, que va comptar amb exposicions de lingüistes i sociolingüistes tant de l’aragonès com del català. Simetria perfecta. No obstant això, aquest mes de març la Càtedra ha anunciat l’inici d’un estudi sobre ‘Análisis prospectivo y escenarios sociales de las lenguas propias de Aragón: el caso del aragonés’. Tornem a l’asimetria. Bé, cal dir que s’espera fer el mateix amb el català en un futur indeterminat. Esperem que ho comencin a fer abans del maig del 2019, no siga que les eleccions municipals i autonòmiques tornen a capgirar-ho tot (com d’habitual).
En llenguatge esportiu, de moment portem tres empats i dues derrotes del català. Hem de reconèixer que l’aragonès és una llengua molt més precària que el català, i que per això es mereix un pla de xoc més potent (i més urgent). També sabem que la defensa del català és més incòmoda en l’enrocat ecosistema polític i mediàtic aragonès, però això no hauria d’eximir els governants del deure de protegir els drets dels parlants.
Qualsevol govern preocupat pels drets lingüístics de la seua població no hauria d’estalviar recursos a l’hora de garantir drets tan bàsics. Per sort, el Govern d’Aragó n’és ben conscient. Almenys així ho va expressar el passat febrer el seu president, Javier Lambán, que en una visita a la Real Academia de la Lengua Española (RAE) va declarar que “la lengua española es el principal sustento, soporte y razón de ser de la gran nación española”, va lamentar que el Govern espanyol hagués reduït la seva aportació econòmica en un 50% i va dir que estava disposat a reparar aquest greuge amb la incorporació d’Aragó a la Fundación Pro-RAE. Tot un exemple de sensibilitat lingüística. Perquè podria donar-se el cas que el castellà fos un idioma amenaçat, sobretot a la nostra malaurada Comunitat trilingüe. Vet ací un asimètric salt d’escala.
Natxo Sorolla i Javier Giralt en un acte a la UdZ. / Josep Espluga
*Editorial aparegut a Temps de Franja 137, abril de 2018
Source: Presentació a Favara d’«Àngel Villalba. Cançons i poemes» » Temps de Franja
// Carles Sancho
Diumenge 20 de maig, a les 12,30 hores al Saló de Plens de l’Ajuntament de Favara, tindrà lloc la presentació del llibre Àngel Villalba. Cançons i poemes, volum que inicia la col·lecció ‘Mangrana’ que —segons el conseller de Cultura— “neix amb la vocació de donar veu a l’obra d’aquells escriptors de la nostra comarca la qualitat i producció dels quals així en ho demanin” col·lecció editada per la Comarca del Baix Aragó-Casp/Bajo Aragón-Caspe. L’acte comptarà amb la presència del president de la comarca saragossana i alcalde de Favara Francisco Domènech, el conseller de Cultura Víctor Prats, l’editor Carles Sancho i el protagonista del llibre Àngel Villalba que interpretarà alguns dels seus temes més populars d’una llarga trajectòria musical de cinquanta anys. Acompanyat amb el timple canari el favarol cantarà sobre el territori ‘Vestida de verd’, sobre la parla ‘Volguda mare’, sobre la qüestió social ‘Sinyor banquer’ i un tema festiu ‘La polca de Nonasp’.
// Carlos Grifoll*
Tan sols deu dies a la regió del Tigray, al nord d’Etiòpia, per fer me qüestionar molts dels valors del desenvolupat món occidental, i com membre d’aquest primer món, molts d’aquestos suposats valors que en lo temps he adquirit.
Aquest ha sigut el meu segon viatge al Tigray com a membre de l’ONG ADIA. Al primer viatge vaig posar els peus a un món nou i desconegut per mi. Vaig aterrar allà en lo compromís ferm de seguir la tasca, que ara fa vint anys, va assolir ADIA en vers a la població del Tigray. La línia primera i principal, que seguim mantenint a dia d’avui, a sigut donar suport alimentari a les xiquetes i xiquets menors de cinc anys en greu perill de desnutrició. Però a més, hem fet pous per captació d’aigües, hem concedit micro-crèdits a mares caps de família, hem fet horts tant a la zona urbana com a la rural, hem fet edificis al Centre de Salut de la ciutat de Wukro, i ara mateix acabem d engegar un projecte de suport alimentari per ancians q estan sols i no tenen res de res, i un altre d’esport per adolescents i joves. Continuar llegint… Un viatge a Etiòpia » Temps de Franja
L’IES Matarranya guanya el Concurs de Lectura en Públic dels instituts d’Aragó » Temps de Franja
maig 11// IES Matarraña
Les representants de l’IES Matarranya han estat les guanyadores del quinzè Concurs de Lectura en Públic en la categoria de secundària i els idiomes d’anglès i català. En esta edició s’han presentat 69 centres de tot Aragó i han participat un total de 357 alumnes.
És la primera vegada que el l’IES Matarranya participa en este concurs, organitzat Biblioteques Escolars de la Direcció General d’Innovació del Departament d’Educació, Cultura i Esport, que pretén fomentar la lectura en els centres escolars d’Aragó. De l’I.E.S. Matarranya han participat els dos grups guanyadors formats per tres alumnes de 1r de l’ESO en cada idioma. Per part d’anglès, les alumnes premiades són Ana Tarzan, Tessa Leiva i Lorena Mircea que, coordinades per la seua professora, Ana Estopiñá, van llegir com a text lliure una selecció de Harry Potter. El grup de català va estar representat per Roser Aragonès, Romina Gómez i Anna Samper que, acompanyades amb la seva professora, Pepa Nogués, havien preparat una selecció de poesies del llibre “Davall d’una Olivera” de l’escriptor de la Codonyera, José Miguel Gràcia. Continuar llegint… L’IES Matarranya guanya el Concurs de Lectura en Públic dels instituts d’Aragó » Temps de Franja
MAGAZIN 12 de maig de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:55- 12:30.- Àgora:”Evolució de la societat respecte a la violència de gènere” Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- El cine. Lifo Ros
13:25- 13: 35.- Entrevista a José Francisco Bielsa, president del “Círculo Agrícola San Isidro”.
13:35- 13:45.- Entrevista a Carmen Sancho París, la xurrera que ens visita cada any per Sant Isidro.
13:45- 14.- Entrevista a Roberto Cabistany Díaz, alcalde de Faió. Ens explicarà les accions empreses per a promocionar el turismo local.
Participants: Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Mario Rius, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.
// Roberto Albiac Balaguer
Des del moment que es va resoldre la confusió Mazarrón/Mazaleón del Ministeri de Cultura al Libro Memorial. Españoles deportados a los campos nazis (1940-1945) i vam descobrir lo vertader origen massalioner de Soledad Cortés Cubeles —Ravensbrück, n. 27099─, sabem que van ser 145 los veïns de la Franja que van patir aquell infern: 15 de la Ribagorça, 32 de la Llitera, 21 del Baix Cinca, 20 del Baix Matarranya, 42 de l’Alt Matarranya i 15 del Bergantes-Mesquí. La majoria d’ells van passar per Mauthausen-Gusen, un camp de concentració i d’extermini que cada 5 de maig rememore el seu alliberament de l’any 1945.
Sempre s’ha dit que al nord dels Pirineus los deportats han tingut més reconeixement que a ca seua: Legions d’Honor franceses, noms de carrers, memorials, monuments, plaques… Si bé, poc a poc, gràcies a associacions com l’Amical de Mauthausen, però també als seus descendents, als voluntaris, als historiadors compromesos i als investigadors que dediquen lo seu temps lliure a documentar les seues històries, van eixint de l’oblit de la nostra societat i cada volta són més presents per a les institucions (això sí, més a nivell local i/o autonòmic que a l’estatal). Per exemple: fa quatre anys que l’Ajuntament de Mequinensa té instal·lada una placa prop del seu Museu de la Història en record dels set mequinensans afectats, o el passat 25 de gener, quan les Corts d’Aragó van commemorar lo Dia Internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust. Continuar llegint…: Dreitausendeinhundertdreiundneunzig » Temps de Franja
