Skip to content

Source: El grupo Arcoiris creará en el Matarraña cien puestos de trabajo en los próximos tres años | Noticias de Teruel en Heraldo.es

Source: Presentació de “Espills trencats” al Torricó | Mas de Bringuè

Lo proper dijous, 8 de març, a les 17,30 hores, es presenta,  a la Casa de Cultura de l’Ajuntament del Torricó la novel·la autobiogràfica de Màrio Sasot “Espills trencats”, premi Guillem Nicolau 2017, on l’autor comentarà els origens i continguts de la seua obra i firmarà exemplars del seu llibre a les assistents. A continuació, en conmemoració del Dia de la Dona Treballadora,  tindrà lloc una xocolatada i música de ball dins del mateix recinte.

L’acte està organitzat per l’Associació de Mestreses de Casa del Torricó  i obert a tot el públic.

Presentarà  l’autor la presidenta de l’Associació, Ana Domínguez.

Animeu-vos a vindre!

Ressenya del llibre “Espills Trencats” al suplement “Artes y Letras” de  l’Heraldo d’Aragón (1-3-2018)

Ressenya Heraldo Espills trencats

Source: · DÍA DE LA LENGUA MATERNA EN FONZ – Lenguas de Aragón

Source: · SOFTARAGONÉS PRESENTA EL PAQUETE DE IDIOMA DE MOODLE EN ARAGONÉS. – Lenguas de Aragón

Source: · RECEPCIÓN DE SOLICITUDES DE ALTA, BAJA Y VARIACIÓN DE DATOS DE PROPUESTAS EDUCATIVAS Y CULTURALES PARA EL PROGRAMA “JESÚS MONCADA” – Lenguas de Aragón

Source: · RECEPCIÓN DE SOLICITUDES DE ALTA, BAJA Y VARIACIÓN DE DATOS DE PROPUESTAS EDUCATIVAS Y CULTURALES PARA EL PROGRAMA “LUZÍA DUESO” – Lenguas de Aragón

Source: Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. | Zaragoza Lingüística

El pasado mes de febrero ZL se unió a la celebración del día de la lengua materna recibiendo al Dr. Natxo Sorolla, que nos habló del impacto de las relaciones sociales (las redes, en sentido amplio) en el uso de las lenguas. Desde aquí queremos reiterar las gracias a Natxo por acompañarnos y conseguir que veamos la sociolingüística desde otra perspectiva.

Para los que no nos pudísteis acompañar, aquí os dejamos el vídeo de la charla. ¡Que la disfrutéis!

Source: El Dia Internacionl de la Llengua Materna al Matarranya | Lo Finestró

Per a celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna, el 21 de febrer, el Govern d’Aragó, a través de la Direcció de Política Lingüística, ha publicat un ampli i variat programa d’actes per a divulgar i promocionar les dos llengües minoritàries aragoneses: el català i l’aragonès. Una convocatòria instituïda per la Conferència General de la UNESCO en 1999 i que busca promoure el multilingüisme i la diversitat cultural que és una part molt important del nostre irrenunciable patrimoni immaterial.
De les 122 activitats programades enguany, 83 es fan en aragonès i 39 encatalà. D’estes últimes 16 tenen lloc a la comarca del Matarranya. Resultaben estrany l’escassa presència de convocatòries en català al nord de la Franja: a la Ribagorça i també a la Llitera. I més sorprenent que a les 7 viles del Baix Aragó catalanoparlant no hi hague programat ni un sol acte per a commemorar el Dia Internacional de la Llengua Materna en la nostra llengua. Precisament en un territori on s’està produint una ràpida substitució lingüística a favor del castellà per la falta de promoció de la llengua pròpiadel territori.
Les activitats programades enguany a la comarca del Matarranya estan organitzades per diferents entitats i col·lectius. Als CRAs Algars, Matarranya i la Freixneda i a l’IES Matarraña i a la Biblioteca de Vall-de-roures. Clarió, l’Associació de Mares i Pares en defensa del català, ha organitzat amb altres entitats dos jornades plenes d’actes. Una a Vall-de-roures i una altra a Queretes, on es presentarà el CD del grup “Ya babé” ‘Cantant Desideri’ i on haurà una actuació de la formació musical entre altres activitats. Dins d’esta convocatòria també hi tenim una iniciativa que ha sorgit a l’IES Matarraña de Vall-de-roures: ‘Iaios a l’Insti’, jornada de llengua i memòria oral. La gent gran anirà al centre de secundària per a compartir amb els alumnes les receptes de cuina tradicional i els jocs populars. D’esta trobada intergeneracional es farà un programa de ràdio on es parlarà i es valorarà la iniciativa… I molts més actes programats que podeu consultar a http://www.lenguasdearagón.org

Carles Sancho

*Alcalde d’Aiguaviva de Bergantes i portaveu de GANAR a la Comarca del Bajo Aragón.

// Aitor Clemente*

Últimament, la depuració d’aigües residuals és un tema candent a Aragó, especialment per la implantació del polèmic impost de Contaminació de les Aigües (conegut com ICA) i per la no construcció de les infraestructures pendents en esta matèria. Més d’una dècada dispués de la firma dels convenis pels quals l’Institut Aragonès de l’Aigua (IAA) havia d’encarregar-se de la construcció dels equipaments necessaris en matèria de depuració, los nostres llocs han de seguir abocant les seues aigües brutes i a més, per acabar-lo d’adobar, l’any passat vam ser sancionats per este motiu.

Al llarg de tot este temps s’han succeït multitud de despropòsits derivats de la pròpia concepció del Pla Aragonès de Depuració i Sanejament (PASD) i la seua gestió posterior, com un sobredimensionament intencionat de les infraestructures, operacions de privatització a través de concessions a empreses que han disparat el cost del servei en tota la Comunidat i la imposició de successius gravàmens a la ciudadania com l’anterior Cànon de Sanejament o l’actual ICA, los quals, com impostos ambientals són legítims i pot ser necessaris, però en unes formes totalment injustes. Continuar llegint… La depuració d’aigües a Aragó: una cadena de despropòsits » Temps de Franja

 

HUESCA.- Recosiros comenzó como una serie de artículos de Óscar Latas publicados en el suplemento Escolar de DIARIO DEL ALTOARAGÓN para dar a conocer a escritores que utilizaban la lengua aragone

Source: Vicky Calavia pone imágenes a “Recosiros”

Ajuntament de Calaceit

Dissabte 10 de març de 2018, al teatre La Germandat de Calaceit

Primer acte de la commemoració el centenari de les excavacions arqueològiques al Matarranya

PRIMERA PART

19.00 h Benvinguda de Josep Maria Salsench Mestre, alcalde de Calaceit

Presentació de l’acte per part de Joaquim R. Montclús Esteban,
president de l’Associació Cultural del Matarranya

Lectura del conveni de col·laboració entre l’Institut d’Estudis Catalans (IEC)
i l’Associació Cultural del Matarranya

Intervenció de Joandomènec Ros i Aragonès, president de l’IEC

SEGONA PART

Presentació del llibre de Rafel Jornet Niella : «El jaciment ibèric de Sant Antoni de Calaceit i el poblament ibèric de les comarques del Matarranya i la Terra Alta»

Hi intervindran:

  • José Manuel Anguera Niella, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Calaceit
  • Núria Molist Capella, conservadora del Museu d’Arqueologia de Catalunya
  • Joan Sanmartí Grego, Catedràtic d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona i membre numerari de l’IEC
  • Rafel Jornet Niella, professor d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona i autor del llibre

Cloenda a càrrec de l’alcalde de Calaceit

Actuació musical de YaBabé

En acabar, s’obsequiarà els assistents amb un aperitiu i vi d’honor.

Amb la col·laboració de:

Source: Ramón y Cajal i l’aprenentatge de la llengua aragonesa per l’efecte xarxa | Xarxes socials i llengües

"Ramón y Cajal"Porto un temps donant voltes a l’aplicació de l’efecte xarxa en sociolingüística. Este seria l’efecte pel qual una llengua, en perdre densitat de parlants, pateix una pressió en què fins i tot els propis parlants deixen d’usar-la entre ells. I l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania em va permetre evidenciar una idea amb la que ja lluitava amb el català del Baix Cinca i la Llitera. De fet, una frase dels treball de camp qualitatiu a Echo va ser clau per a observar que els propis parlants en tenen la mateixa sensació: «De 15 amigas bi’n habría 10 que charrasen cheso, y agora no».

Però el mateix efecte xarxa té lectura en sentit oposat. És a dir, igual que la pèrdua d’interaccions en la llengua minoritzada serveix per a explicar els processos de substitució, també serveix per a explicar els processos d’atracció o de recuperació sociolingüística. I és el cas de la cita de Ramón y Cajal, premi Nobel aragonès de medicina, quan explica com va aprendre l’aragonès a Ayerbe. La pressió social d’una llengua minoritzada, però localment hegemònica, pot incentivar l’aprenentatge per part de la minoria parlant de la llengua expansiva:

Contribuyó también algo a la citada antipatía la extrañeza causada por mi lenguaje. Por entonces se hablaba en Ayerbe un dialecto extraño, desconcertante revoltijo de palabras y giros franceses, castellanos, catalanes y aragoneses antiguos. Allí se decía: forato por agujero, no pas por no, tiengo y en tiengo por tengo o tengo de eso, aivan por adelante, muller por mujer, fierro y ferrero por hierro y herrero, chiqué y mocete por chico y mocito, abríos por caballerías, dámene por dame de eso, en ta allá por hacia allá, m’en voy por me voy de aquí, y otras muchas voces y locuciones de este jaez, borradas hoy de mi memoria. 1

En boca de los ayerbenses hasta los artículos habían sufrido inverosímiles elipsis, toda vez que el, la, lo se habían convertido en o, a y o, respectivamente. Diríase que estábamos en Portugal. A los rapaces de Ayerbe parecioles, en cambio, el castellano relativamente castizo que yo usaba, es decir, el hablado en Valpalmas y Cinco Villas, insufrible algarabía, y hacían burla de mí llamándome el forano (forastero).

Poco a poco fuimos, sin embargo, entendiéndonos. Y como no era cosa de que ellos, que eran muchos, aprendieran la lengua de uno, sino al reves, acabé por acomodarme a su estrafalaria jerigonza, atiborrando mi memoria de vocablos bárbaros y de solecismos atroces.

* La negreta és nostra

La narració és excel·lent per a explicar l’adopció d’una llengua minoritzada per l’efecte xarxa. I a més, també, dona molta base a les visions materialistes de la sociolingüística: a pesar de les ideologies del parlant (idees), la pressió social (material) fa que l’individu adopte la llengua minoritzada. Sobre el supremacisme lingüístic de Ramón y Cajal, i la seua alegria per la substitució lingüística de l’aragonès (vegeu la nota 1)  ja en parlarem un altre dia ;)

Source: El president de l’Aragó es desmarca del PSOE: el castellà està “maltractat”

Source: Al PSOE se le traban las lenguas | Política | Cadena SER

Page y Lambán salen en defensa del castellano como “vehículo de igualación de derechos” mientras los socialistas asturianos se dividen por la cooficialidad del bable, Francina Armengol incluye el catalán como requisito para los sanitarios y el PSC se adhiera a las concentraciones en favor de la inmersión lingüística en Cataluña

El presidente de Castilla-La Mancha, Emiliano García-Page (i) y el presidente de Aragón, Javier Lambán (d), durante la visita que realizan a la Real Academia Española.
El presidente de Castilla-La Mancha, Emiliano García-Page (i) y el presidente de Aragón, Javier Lambán (d), durante la visita que realizan a la Real Academia Española. / Emilio Naranjo (EFE)

“El planteamiento de Francina Armengol es nacionalista y nos va a terminar pasando factura”. La reflexión la hacía en privado hace unos días un miembro de la Ejecutiva federal nada sospechoso de tener una visión centralista del Estado y parece estar, en parte, en el origen de las declaraciones que este martes han querido hacer en Madrid los presidentes de Castilla La Mancha y Aragón, Emiliano García Page y Javier Lambán, respectivamente, que han comparecido en la Real Academia Española para reinvidicar al castellano como “un vehículo de igualación de derechos”.

Queda solo un año para las elecciones autonómicas y las encuestas pronostican que el partido que nació en Cataluña enarbolando la bandera del castellano puede conquistar otros territorios en los que hasta ahora tenía poco predicamento, subido, precisamente, a la ola de la crisis territorial. En las Cortes de Castilla La Mancha, sin ir más lejos, Ciudadanos no tiene ningún escaño y para el PSOE resulta estratégico ni perder apoyos por el centro ni que surja una muleta que permita que el PPregrese al Gobierno autonómico. Así que el presidente castellanomanchego, Emiliano García Page se ha puesto manos a la obra y, junto a Javier Lambán, ha querido remarcar su perfil más españolista en la nebulosa de los discursos del PSOE sobre las lenguas. Porque los socialistas removiendo las aguas de la política lingüística en distintos territorios.

El de Baleares es el caso con más impacto social. El Gobierno que preside la socialista Francina Armengol, apoyándose en Podemos y los nacionalistas de MES, ultima una nueva normativa que exige el conocimiento de catalán a los médicos y enfermeros que quieran trabajar en el sistema público. En Asturias, los socialistas no ocultan su división por la cooficialidad del bable, que el PSOE incorporó a sus documentos oficiales en el último congreso en el Principado, al tiempo que el PSC intenta en estos días subrayar su perfil más catalanista adhiriéndose a las concentraciones de apoyo al modelo de escuela de Cataluña.

Las castellanoparlantes estarán “vigilantes”

En medio de todo esto, irrumpen los presidentes Lambán y Page advirtiendo, en “son de paz”, que hay quienes tienen la tentación de crear “corralitos culturales”. “Esto nos va a llevar a las comunidades autónomas castellanoparlantes a estar muy vigilantes sobre todo, no para que se deje de hablar el catalán donde tenga que hacerse, pero sí para que ningún idioma haga las veces de frontera o de corralito cultural que nos convierta en españoles distintos o con derechos distintos en la práctica según el idioma que hablemos”.

“El idioma tiene que servir para unir, y en el caso del español, además, en el conjunto de España tiene que ser un vehículo de igualación de derechos. Es la garantía de que cualquier español, nazca donde nazca, puede trabajar, vivir y acceder a servicios públicos sin que el idioma se convierta en una barrera”, ha señalado García Page que, preguntado por los periodistas por el caso balear, ha evitado afear a su compañera de filas la iniciativa que promueve su Gobierno.

Las lenguas cooficiales que reconoce la Constitución, ha respondidio, suponen una “riqueza cultural” y que, como tal, él se alegra cuando escucha al rey hablar en catalán. “Ahora bien, hay quien puede tener tentaciones desde planteamientos independentistas de acorralar o atacar al español, al castellano, y eso es lo que hay que evitar”, ha añadido.

La “policromía territorial” del PSOE

Aunque en privado hay dirigentes socialistas que no entienden que el debate abierto en Baleares encaje en la línea tradicional del PSOE, García Page ha querido poner el acento en que en el PSOE hay “policromía territorial” que es lo que, a su juicio, sitúa esta formación política en mejores condiciones de “armonizar la igualdad del idioma y la igualdad de derechos en España” sin caer en el “fundamentalismo”.

En Ferraz no se sienten especialmente cómodos con que se utilice la política lingüística como ariete de confrontación. Así lo han expresado en más de una ocasión aunque la dirección de Pedro Sánchez sí que ha respaldado la iniciativa de Francina Armengol: “Es legal y constitucional, y si no fuera así no estaría en vigor”.sentenció la responsable de Igualdad, Carmen Calvo, a cuenta del requisito del catalán para trabajar en la sanidad pública en Baleares.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja