Skip to content

Origen: Los territorios (fuera de Cataluña y España) donde también se habla catalán – BBC Mundo

  • 8 octubre 2017
Derechos de autor de la imagen Getty Images
Image caption Barcelona, la capital de Cataluña, es la ciudad más famosa en la que se habla catalán. Pero el idioma se extiende mucho más allá de las fronteras de esta región autónoma.

El catalán es la lengua propia de Cataluña. Pero no solo lo es de este territorio.

Para muchos catalanes este idioma de origen románico, es decir, derivado del latín, como el castellano, el portugués, el francés o el italiano, es su lengua -materna o no- de uso cotidiano y una de sus principales señas de identidad.

Sin embargo, el ámbito lingüístico del catalán no coincide con los límites de esta comunidad autónoma española.

En torno a un tercio de sus aproximadamente 10 millones de hablantes se encuentran fuera de Cataluña, repartidos por regiones y países con realidades políticas y sociolingüísticas muy diversas.

En los últimos días, Cataluña se encuentra sumida en una profunda crisis política tras la controvertida consulta sobre su independencia celebrada el pasado 1 de octubre, considerada ilegal por el gobierno español y suspendida por el Tribunal Constitucional.

Este martes, el presidente catalán, Carles Puigdemont, le dijo a la BBC que su gobierno declarará la independencia unilateral de Cataluña en los próximos días.

En este contexto, BBC Mundo explica en qué lugares se habla el catalán, cuál es su situación en cada uno de ellos y qué repercusiones puede tener la situación catalana en esta lengua.

Image caption La mayoría de quienes hablan catalán viven en Cataluña, pero millones lo hablan en otras partes también.

No solo en Cataluña

Además de en Cataluña, esta lengua se ha hablado históricamente en las Islas Baleares, en buena parte de la Comunidad Valenciana (donde oficialmente recibe la denominación de valenciano y es percibida por parte de la población como una lengua diferente) y en la Franja de Aragón, limítrofe con Cataluña.

También existen algunos hablantes en una zona de la Región de Murcia -al sur de Valencia- conocida como El Carche.

Fuera de España, el catalán se habla en el Principado de Andorra, en parte del departamento francés de los Pirineos Orientales -un área también conocida como Cataluña Norte- y en la ciudad de Alguer (Alghero en italiano), situada en la isla italiana de Cerdeña, que fue repoblada con catalanohablantes en el siglo XIV.

“En conjunto son entre 5-6 millones de hablantes nativos y, sumados a los hablantes como segunda lengua, unos 10-11 millones”, le dice a BBC Mundo F. Xavier Vila, profesor de Filología Catalana de la Universidad de Barcelona.

“La inmensa mayoría están en Cataluña, con unos siete millones, en Valencia, con unos dos, y en Baleares, con aproximadamente medio millón. En Aragón son unos 50.000, también 50.000 en Andorra y entre 50 y 100.000 en Francia. En Alguer hay unas 15.000 personas que dicen saber hablarlo”, agrega.

Una lengua de “demografía mediana”

Históricamente, la extensión de la lengua catalana fue de la mano de la expansión de los dominios de la Corona de Aragón, especialmente en los siglos XIII y XIV, tanto en la Península Ibérica, como en el Mediterráneo.

Derechos de autor de la imagen iStock
Image caption La lengua catalana se fue expandiendo de la mano de la Corona de Aragón.

“El germen del catalán se produjo en la parte norte, en el Pirineo. A través de la repoblación con población cristiana de zonas más al sur, ese germen fue difundiéndose y configuró un territorio en el que se hablaba y se continúa hablando esta variante del latín”, le dice a BBC Mundo el sociolingüista Natxo Sorolla.

En la actualidad, el catalán es lo que los lingüistas denominan una “lengua de demografía mediana”.

Esto significa que no es una de las “grandes lenguas” del mundo por número de hablantes, como el inglés, el mandarín o el castellano, pero que tampoco encaja en la definición de “lengua minoritaria”.

“Si hay alrededor de 7.000 lenguas en todo el mundo, el catalán se situaría de las primeras en la posición ciento y pico“, indica Sorolla.

“Si lo comparamos con las lenguas europeas, el catalán es la lengua con mayor número de hablantes de las que no tienen reconocimiento oficial en la Unión Europea. Hay otras lenguas que sí lo tienen, el croata, por ejemplo, con muchos menos hablantes que el catalán”, explica el profesor de la Universidad Rovira i Virgili de Tarragona.

Estatus legal diverso

El reconocimiento oficial de la lengua también varía sustancialmente entre los diferentes lugares donde se habla históricamente.

Derechos de autor de la imagen Getty Images
Image caption El catalán también se habla en las Islas Baleares, famosas por sus paradisíacos destinos turísticos, como Ibiza.

Mientras que en Andorra es el único idioma oficial y en Cataluña, Baleares y Valencia (con la denominación de valenciano) está reconocida como lengua propia y cooficial, en el resto de territorios, el catalán no tiene estatus de oficialidad.

“En la Cataluña Norte tiene algún reconocimiento, a veces municipal, y está recogida por la constitución francesa como patrimonio cultural y en Italia existe la ley de protección de las minorías lingüísticas, que menciona explícitamente al catalán y le da una cierta cobertura”, aclara el profesor Vila.

De este marco legal depende en gran medida el grado de protección y promoción oficial que se haga del catalán, por ejemplo, a nivel educativo.

También influye -aunque no es el único factor- en su vitalidad, que se mide en función de parámetros como su uso social, su presencia en los medios de comunicación y en la educación, en la producción cultural o en su transmisión (o no) entre padres e hijos.

En este sentido, de acuerdo con los expertos consultados, Cataluña y Andorra son los territorios, seguidos de Baleares y Valencia, donde la lengua presenta mayor “vitalidad”.

A continuación se situaría la zona de Aragón de habla catalana.

“A la cola nos encontraríamos la situación sociolingüística de la Cataluña Norte o del Alguer, que serían los dos territorios donde en el último siglo se empezó una situación de sustitución de la lengua. En este sentido vemos que en los años 50-60 incluso 40, se empezó a romper la transmisión intergeneracional. Actualmente lo que tenemos es una posición de la lengua bastante residual a nivel de uso”, apunta Sorolla.

Derechos de autor de la imagen Getty Images
Image caption Los nacionalistas catalanes se refieren a los lugares donde se habla este idioma como los Países Catalanes.

Lengua y política

Desde algunos sectores del nacionalismo catalán se refieren a este ámbito lingüístico como Països Catalans” (Países Catalanes), un concepto político que aspira a la independencia de estos territorios que -según sus partidarios- compartirían, no solo la lengua, sino también la identidad nacional catalana.

“Esta idea, desde un punto de vista político, tiene escaso apoyo en Cataluña. Hoy en día, el término lo utiliza algún partido de izquierda anticapitalista que aspira a la independencia de todo ese territorio, pero mayoritariamente, por lo que se ha visto, el proceso de independencia actual es solo de Cataluña (…). Otra cosa es que en términos culturales exista un mercado compartido”, afirma Vila.

Para Natxo Sorolla, desde el punto de vista político, la idea de Països Catalans es un concepto “que siempre fue muy criticado y debatido”.

“La relación entre lengua y política desde la sociolingüística sabemos que no es clara: lengua e identidad están entrelazadas pero no son lo mismo. Por ejemplo, en Aragón tenemos un territorio en el que se habla catalán donde la lengua tiene una presencia muy importante, pero al mismo tiempo la identidad es aragonesa y española en la mayoría de la población. Por otro lado, tenemos territorios en la Cataluña Norte donde la lengua tiene una vitalidad mucho menor pero la catalanidad es importante”, agrega Sorolla.

Derechos de autor de la imagen Getty Images
Image caption ¿Qué impacto tendría sobre el idioma si Cataluña fuera independiente?

Ante la pregunta de si una posible independencia de Cataluña tendría repercusiones en la lengua catalana dentro y fuera de ese territorio, los expertos consultados coinciden en responder afirmativamente.

Sobre el cómo se manifestarían esas consecuencias se abren varias posibilidades, algunas aparentemente contradictorias.

Vila sugiere que en un escenario hipotético de independencia, el catalán podría funcionar como primera lengua de Cataluña, mientras que el castellano tendría un carácter cooficial.

“Esto activaría el valor del catalán como lengua de ascenso social en Cataluña. Y en el resto de territorios veo dos dinámicas simultáneas, pero es difícil saber cuál sería más importante si llegarán a producirse. Por un lado se podría dar un aumento de la visibilidad y de la cotización de la lengua”, apunta el profesor.

“Por otro lado se podría producir el efecto contrario: si se produjera la independencia de Cataluña, se podría dar una intensificación del nacionalismo lingüístico español. Y esto te puede pasar en la misma familia: que unos analizaran la situación en términos más emotivos y otros más económicos y que las decisiones después fueran diferentes”, aventura.

Document PDF

MANIFEST DEL PSOE MATARRANYA PEL DIÀLEG I LA DEMOCRACIA A CATALUNYA Y ESPANYA MANIFIESTO DEL PSOE MATARRAÑA POR EL DIÁLOGO Y LA DEMOCRACIA EN CATALUÑA Y ESPAÑA Els pobles del Matarranya, per la seva situació de confluència, porten més de 800 anys compartint cultura, tradicions, llengua i relacions socials i comercials amb els nostres germans catalans i valencians. Històricament, sempre hem format part dels mateixos estats, ja sigue a la Corona d’Aragó o al Regne d’Espanya, i sempre amb una relació de respecte cap a les nostres pròpies singularitats administratives territorials. Amb les comarques veïnes de la Terra Alta, el Baix Ebre i Montsià de Catalunya i la Comarca Els Ports de València, a més a més de compartir molts trets culturals, relacions socials, econòmiques i institucionals, s’han dut a terme projectes comuns com la Taula del Sénia, la Reserva Nacional de Caça o l’Associació Tres Territoris, on confluïxen necessitats i inquietuds comunes per damunt de la pertinença a un o altre territori; creant així puestos comuns i punts de trobada on dialogar, acordar, fomentar i incentivar projectes compartits que són importants per a les nostres societats. Ens hem comunicat i entès amb la mateixa llengua i hem arribat a llançar projectes compartits com a ciutadans d’un mateix territori. Com a representants del PSOE a la Comarca del Matarranya (Aragó) volem mostrar la nostra preocupació per la situació i esdeveniments recents que s’estan produint a Catalunya i a tot l’estat espanyol. Condemnem rotundament l’ús de qualsevol tipus de violència. No és la solució. Condemnem l’escalada d’insults i improperis que els representants i líders de partits i institucions s’estan dirigint uns als altres. No ajuden gens a mantenir la convivència entre les nostres societats i estan convertint un conflicte que hauria de ser estrictament polític en social. Catalunya i els catalans són imprescindibles per a Espanya, Aragó i per al Matarranya i també al revés. Ací no sobre ningú. Tots som necessaris per seguir endavant i per això, és fonamental promoure un debat profund que permeti reconèixer la realitat plurinacional espanyola. Demanem encaridament diàleg polític, perquè tant el Govern d’Espanya com el de la Generalitat de Catalunya detinguin l’escalada de confrontació actual i es sentin en una taula de diàleg no excloent. I sobretot, demanem capacitat política per negociar des de les institucions per evitar que un problema que hauria de ser polític es transformi en fractura social.

Origen: “DIGNIDAT” PRIMER VIDEOCLIP DE RAP EN ARAGONÉS GRABAU EN VIETNAM – Lenguas de Aragón

Origen: Agents de Policia i Guàrdia Civil es refugien a Osca després de ser expulsats de Catalunya

(Publicat al Diario de Teruel el 23 de setembre del 2017)

L’escola de Sorita del Maestrat acabava el curs passat amb una festa de tancament. Situada a la comarca dels Ports, limítrof amb Aiguaviva, la Ginebrosa, Torredarques i Las Parras de Castellote, la població ha patit un progressiu descens demogràfic dels 1200 habitants a principis de segle als poc més de cent actuals. Una exposició de fotografies del centre des de la seua fundació als anys 40 oferia una crònica gràfica d’esta història trista i coneguda. Això a la Comunitat Valenciana veïna, que obre el nou curs a la comarca en qüestió amb 462 xiquets i xiquetes, la majoria concentrats als nuclis de Morella i Vilafranca, segons informa comarquesnord.cat. Una mica més al nord, al Matarranya, l’Escola Sagalets, que reunís set aules de sis pobles —Mont-roig de Tastavins, La Freixneda, Queretes, Massalió, Valjunquera i la Vall del Tormo—, comença amb 50 alumnes, una xifra similar al curs anterior, i les mateixes vuit professores, que continuaran fent projectes de centre ja iniciats. Enguany a Aragó 31 escoles rurals se mantindran obertes amb sis alumnes o inclús menys: un compromís del govern autonòmic amb l’àmbit rural i una mesura contra la despoblació, va afirmar lo president Lambán a la inauguració oficial del curs escolar a Osca lo dia 7 de setembre. És la retòrica d’una vella batalla, compartida per les autoritats locals i els habitants dels pobles, que xifren en l’escola l’esperança de futur, lluitant contra l’evidència del present, pa per avui i qui sap demà. Són d’agrair tots los esforços, alguns titànics, però potser caldria invertir l’ordre dels factors i preguntar-se si no s’ha d’impulsar primer l’economia del territori, assentant-hi mà d’obra diversificada, per damunt de les contingències i les inèrcies, perquè així, al mateix temps, s’hauran i es podran oferir serveis de tot tipus (infraestructures dignes, atenció mèdica, oci i cultura …, a part d’escoles), que són los factors que fan lo món habitable i més estable i possible la seua població. Tenen los nostres polítics la fórmula correcta, la intel·ligència i les ganes per impulsar este gran repte?

María Dolores Gimeno

Origen: Escoles rurals o l’equilibri inestable | Viles i Gents

//Marina d’Algars

Primera setmana de setembre. L’onze és història: les Torres de New York, la diada, el cop d’Estat a Xile… Quan arriba el temps de tornar a l’escola, faig el meu petit homenatge a Víctor Jara: les seues cançons, el compromís, les tortures i la mort. La vida quotidiana, la vida vida és molt diferent: la família, la feina, l’atur, la salut i la malaltia… Una altra volta em toca marxar cap a l’hospital. Una amiga ingressa per pneumotòrax. La primera pregunta: Fumadora? Sí. Hummm! I diuen els metges que no poden assegurar els motius: Genètics? Ambientals? Tabac? Però cal operar. Qui hem passat dies i nits de vigília al costat d’un familiar o amic sabem que es donen situacions increïbles per diferents motius. Hi ha petites situacions que podríem evitar perquè depenen exclusivament del nostre sentit cívic, sensibilitat i responsabilitat (o la falta de responsabilitat). Algunes persones entren i surten a l’hospital com si anessin a passejar al parc o a caminar en grup; xerren contínuament com si fossin al mercat, algunes vénen de visita i s’apeguen al costat del malalt i recorden totes les malalties que han patit ells i tots els del poble, vius o morts. Les persones que comparteixen habitació no tenen ganes ni d’escoltar històries ni de parlar ni de somriure les gràcies que solten sense substància els visitants per omplir l’espai i el temps. Continuar llegint… Hospital » Temps de Franja

Origen: Màrio Sasot guanya el Guillem Nicolau » Temps de Franja

Origen: El govern aragonès projecta, en el Dia Europeu de les Llengües, un film doblat a l’ansotà » Temps de Franja

No vull passar per ser un presumptuós, però em sembla que els qui m’heu llegit ja em coneixeu i sabeu com respiro. I, tanmateix, vull deixar constància de la meua adhesió al Procés per la Independència de Catalunya i al Referèndum de l’1 d’octubre que hi ha convocat.

Quan em decideixo a escriure aquest article falten 15 dies per a l’1-O. El que passarà és d’una importància cabdal per a Catalunya, és clar, i per a Espanya, no cal dir, i també ho serà per a la Franja. Això ja ho he escrit més d’un camí, però hi torno. Abans de continuar, deixeu-me recordar les coses esdevingudes els últims dies. Quan acabo l’article, ja som a 26 de setembre, dos dies després de l’acte de Saragossa on càrrecs electes de partits convocats per Podemos es van quedar assetjats en el local per centenars de persones, sense poder-ne eixir en no tenir la protecció de la policia perquè no se’n disposava a Saragossa; tota la tropa, diuen «ells mateixos», és a Catalunya a tancar webs, buscar paperetes i urnes i a fer estada en vaixells al ports de Barcelona i Tarragona… Fantàstic! Continuar llegint… Ho havia de dir » Temps de Franja

Origen: La carretera de La Portellada cerrada un mes | La Comarca

Origen: El Grupo Gargallo niega haber desalojado a policías de su hotel de Reus | La Comarca

Origen: Tot un error, que immens error! | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el 30 de setembre del 2017)

Demà serà u d’octubre, dia del referèndum a Catalunya. A mesura que han anat passant els dies s’ha fet més palesa la mancança de sentit comú per entendre el problema de Catalunya amb Espanya. Ni el PP, ni el PSOE, ni C’s han entès ni entenen el que passa a Catalunya; més i tot, ni ho volen entendre. Tot sembla increïble per molt real que sigui. Obriran el col·legis electorals? N’obriran molts o n’obriran pocs? Votarà la gent? La jutgessa del TSJC, desautoritzant la Fiscalia, ha ordenat al mossos i als altres cossos policials, entre altres coses, impedir l’obertura dels col·legis electorals i requisar els materials per portar a terme la votació, però, “sense afectar la normal convivència ciutadana” Una gran massa de ciutadans volen votar. Qualsevol especulació sobre el que pot passar demà, només és això, una especulació. Passi el que passi, els dies 2, 3, 4 i següents, sorgirà la pregunta: i ara què? Ara tot, poden contestar un munió de catalans. En política està gairebé tot inventat. Algú em pot indicar l’existència d’algun instrument més eficaç que el referèndum per resoldre el greu problema en qüestió? Qui digui que no és pot aplicar perquè no ho permet la Constitució m’està sumant un altre problema al que ja existeix. La política hauria de ser sempre l’art de l’impossible. Però ara som on som: milers i milers d’agents de la guàrdia civil i de la policia nacional són a Catalunya provinents de tota Espanya,  acomiadats als llocs d’origen amb crits d’“a por ellos”; el govern d’Espanya insistint que s’ha de complir la Constitució i les lleis, “somos prisioneros de la leyes”, diuen; una gran majoria de catalans manifesten que a Catalunya hi ha repressió, que no es respecta la llibertat d’expressió i es conculquen drets civils fonamentals; i al voltant d’un 70 per cent de catalans volen exercir el dret a decidir per sortir o quedar-se a Espanya. Tan de bo la justícia en aquest cas fossi bòrnia i no cega. El procés català ja s’ha estès per tot el món. I tot per un error, que immens error! Potser el recent gran error històric d’Espanya. Si algun dia, tard o d’hora, s’hi acceptés el fet que el ritme de desconnexió sentimental de Catalunya amb relació a Espanya va creixent inexorablement, tot seria més fàcil. Sóc molt pessimista envers que això pugui succeir.

José Miguel Gràcia

Origen: El premio literario en catalán Guillem Nicolau recae en Mario Sasot | Noticias de Ocio y Cultura en Heraldo.es

El jurado concede el galardón por unanimidad a la obra ‘Espills Trencats’ del autor, nacido en Zaidín.

Actualizada 05/10/2017 a las 15:15

El premio literario en catalán Guillem Nicolau recae en Mario Sasot

El ganador de esta edición, Mario Sasot Escuer, es licenciado en Filología románica y Ciencias de la Información.Gobierno de Aragón

El escritor literano Mario Sasot Escuer (Zaidín/Saidí, 1951) ha resultado ganador del premio literario en catalán convocado por el Gobierno de Aragón, que lleva el nombre del humanista y traductor maellano del siglo XIV Guillem Nicolau.

El jurado compuesto por el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, las profesoras Rosa Arqué Villar y María Josep Nogués Furió y el bibliotecario José Ignacio Micolau Adell, decidió por unanimidad otorgar el galardón a la obra titulada ‘Espills Trencats’, que, abierta la plica, resultó ser original de Mario Sasot Escuer. El jurado ha otorgado el reconocimiento por sus altos valores literarios.

Se trata de un relato en el que juega un papel decisivo la memoria y la red de relaciones familiares y de vecindad tanto en el entorno rural como en el urbano (con especial presencia de las ciudades de Zaragoza y Barcelona) en la fructífera época de la Transición, con un lenguaje que recoge la riqueza y las peculiaridades del catalán de Aragón que se habla en nuestras comarcas orientales. El premio está dotado con 3.000 euros y la publicación de la obra.

El Gobierno de Aragón ha apuntado en una nota de prensa que “cumple así su compromiso de dotar económicamente este galardón, después de que el anterior Gobierno PP-PAR lo fusionara con el Arnal Cavero y les retirara la dotación, lo que ocasionó que quedara desierto en todas sus convocatorias”.

Catedrático de Lengua y literatura castellana

El ganador de esta edición, Mario Sasot Escuer, es licenciado en Filología románica y Ciencias de la Información, y ha ejercido como catedrático de Lengua y literatura castellana en el IES Andalán de Zaragoza. Colabora habitualmente en la prensa diaria y ha dirigido durante más de once años la revista ‘Temps de Franja’.

Coordinó desde 2000 a 2011 el Projecte d’Animació Cultural a les Escoles de la Franja ‘Jesús Moncada’, y tiene publicados los siguientes libros:

1. ‘Així s’escriu a la Franja’, antología y guía didáctica de autores aragoneses en catalán.

2. ‘Joglars de Frontera’, una antología y reseña biográfica de los cantautores del Aragón orienta, que mereció el premio Guillem Nicolau en 1995.

3. ‘Aproximació Descriptiva a la Llengua de Saidí’, junto con Héctor Moret.

4. ‘Cobles d’anar i tornar. Dotze anys del Concurs de Cobles Aragonesese’ en Llengua catalana de l’Ajuntament de Saragossa.

5. Guía de lectura de ‘El cafè de la grannota’, de Jesús Moncada.

6. Guía turística de Fraga y Bajo Cinca.

Origen: La Casa Catalana, ausente por falta de proveedor | Noticias de Fiestas del Pilar en Heraldo.es

La Casa de Cataluña no montará este año su carpa gastronómica en las fiestas del Pilar junto al resto de comunidades en la plaza de Aragón.

¿Deben informar de los precios las casas regionales y otros puestos ambulantes?

 La Casa Catalana no montará este año su carpa gastronómica en las fiestas del Pilar junto al resto de comunidades en la plaza de Aragón. El motivo, según explicó su presidente, Jordi Oriol, es la falta de un proveedor, después de que el habitual que le servía los productos en ediciones anteriores le comunicara «casi sin margen» que no podría hacerlo este año.

Hasta este  a última hora de la tarde, y con la ayuda del resto de casas regionales, Oriol intentó sin éxito encontrar otra empresa que le permitiera abrir la jaima. “Es una pena, pero no ha sido posible», lamentó. Su ausencia, publicada este domingo ‘El Periódico de Aragón’, será además especialmente visible en la capital aragonesa ante la situación que vive el país por el desafío soberanista catalán.

En este sentido, Oriol dejó claro que «no ha tenido nada que ver», y reiteró su pesar por faltar a su habitual cita con las fiestas del Pilar. Así lo atestiguó el presidente de la Federación de Casas Regionales, José María Arilla: “Le avisaron con poco tiempo, y aunque hemos estado buscando todos, no hemos podido encontrar un sustituto”, reflejó.

Origen: Refugiats | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca, 8 de setembre del 2017)

Una reacció, no sé si natural però si molt freqüent, a les xarxes socials en front dels atacs jihadistes ha estat la de clamar pel tancament de fronteres als refugiats que venen de països desmanegats per guerres civils i per l’expansió de l’Estat Islàmic, Al Qaeda i similars. Però els radicals que escridassen contra els exiliats per la guerra obliden, o tan se’ls en fot, que també els espanyols vam fugir d’una guerra que havie dividit el país i vam haver de passar la frontera per a demanar auxili a França. Mig milió de persones van travessar els Pirineus l’any 1939 fugint de la despietada repressió dels victoriosos exèrcits franquistes. Van anar a parar als famosos -i terrorífics- camps de concentració improvisats pel govern francès. Vam demanar ajuda i ens la van donar. Poca, tard i a contracor, però la vam rebre. Bo serie recordar-ho ara quan són altres els que piquen a les portes de casa nostra.

Argumenten els xenòfobs que entre els que arriben n’hi ha fanàtics i terroristes. Pot ser. Però també entre els cents de milers d’espanyols exiliats a França i altres països n’hi havie de violents i gent de gallet fàcil. L’any 1951 una banda d’exsoldats espanyols -algun d’ells baixaragonés- va intentar atracar un banc a Lyon a punta de pistola amb el balanç de dos morts i nou ferits. Per aquells pistolers s’havia de tancar la frontera a mig milió d’hòmens, dones i xiquets que fugien de la mort i la presó i que no havien fet ni farien mal a ningú? No dic que no calgue vigilar al delinqüent, dic que la immensa majoria de gent de bé que malviu als camps de refugiats de Grècia i Pròxim Orient no ha de pagar les culpes d’una insignificant minoria d’indesitjables infiltrats -per altra banda, minories de malfactors n’hi ha entre els baixaragonesos, els espanyols, els xinesos…-. Es miro com es miro no és just, ni ara ni al 1939.

Lluís Rajadell

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja