El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó – Maria Teresa Moret i Javier Giralt – RLD blog
nov. 17
Origen: El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó – Maria Teresa Moret i Javier Giralt – RLD blog
El 28 d’octubre de 2016, l’Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa i l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes, van organitzar a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres una jornada científica dedicada a la investigació sobre l’àrea catalanoparlant d’Aragó, la coneguda Franja. Fou l’oportunitat perfecta de fer visible a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa i, per extensió, a la societat aragonesa, la recerca que sobre la realitat lingüística d’aquest territori s’ha desenvolupat fins avui des de diferents perspectives.
És cert que la Franja no és una realitat tangible, perquè no s’identifica amb un grup humà concret, ni amb cap territori amb unes demarcacions definides i amb unes relacions internes ben assentades. Però, hi ha un fet lingüístic que li dóna unitat i que permet diferenciar-la d’altres zones dins la Comunitat Autònoma d’Aragó: en aquesta àrea es parla català, a pesar que encara avui molts aragonesos ho neguin, i per això ha estat objectiu d’estudi des que Joaquín Costa, en 1879, dediqués unes quantes pàgines a descriure el panorama lingüístic de la Ribagorça i la Llitera. Després vingueren la tesi doctoral d’Antoni Griera sobre la frontera catalanoaragonesa en 1914 i la ressenya que en féu Ramon Menéndez Pidal en 1916; d’aquestes dues aportacions s’ha acomplit el centenari, fet que ha justificat també la celebració d’aquesta jornada. D’aleshores ençà, la recerca sobre la Franja no s’ha aturat, de manera que, a la vora dels estudis descriptius de les varietats dialectals, se n’han desenvolupat d’altres de caire històric, sociolingüístic i literari, a través dels quals s’ha aconseguit tenir una visió exacta de la riquesa cultural d’aquesta zona d’Aragó, amb unes arrels compartides amb Catalunya. Per aquest motiu, els objectius de la jornada han estat, en primer lloc, divulgar la investigació duta a terme fins ara sobre la Franja d’Aragó des de diverses perspectives; en segon lloc, presentar els treballs que s’estan realitzant actualment sobre aquest territori; i, finalment, proposar noves línies de recerca d’interès científic i, sobretot, social.
Un total de set ponències i set pòsters tractaren aspectes relatius a la dialectologia, la sociolingüística, la història de la llengua i la literatura a les terres de frontera entre Aragó i Catalunya. La trobada es va iniciar amb les paraules del degà de la Facultat de Filosofia i Lletres, Eliseo Serrano, qui va fer esment de l’existència d’una defensa de la diversitat lingüística ja des de l’Edat Moderna. El director del Departament de Lingüística General i Hispànica i organitzador de la trobada, Javier Giralt, va remarcar que, tot i que la investigació duta a terme sobre aspectes lingüístics d’aquests territoris de frontera ha estat prou prolífica, encara queda molt per fer i hi ha àrees que encara resten per explorar. La secretària de l’AILLC, Lídia Pons, va incidir en la producció investigadora de la Universitat de Saragossa. I, per últim, el director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López Susín, va repassar les accions que la Direcció està duent a terme i els esforços que s’estan realitzant per tal de potenciar i donar suport el trilingüisme a l’Aragó, sobretot des de l’àmbit de l’ensenyament de les llengües pròpies.
Les conferències dels ponents que hi van participar conferiren un excel·lent nivell científic a la diada: Ramon Sistac (Universitat de Lleida): “Fronteres lingüístiques en una Europa sense fronteres”, va insistir en la definició de frontera i les accions que s’haurien de dur a terme des d’una òptica geolingüística; Pere Navarro (Universitat Rovira i Virgili): “Variació geolingüística del català al sud de la Franja d’Aragó”, va exposar, a partir de la presentació de mapes lingüístics, la riquesa dialectal dels parlars del Matarranya, tot incidint en les romanalles tan interessants que presenta la parla d’Aiguaviva (Terol); Esteve Valls (Universitat de Barcelona): “Cap a on va el català de la Franja? Alguns exemples de canvi lingüístic en curs”, va plantejar que, des d’un punt de vista dialectal, on ara trobem fronteres abans hi havia un contínuum entre els dos territoris; Artur Quintana (Institució Cultural de la Franja): “Panorama de la literatura contemporània catalana a l’Aragó” i Hèctor Moret (IES Miquel Tarradell): “A propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó”, van presentar el panorama literari de la literatura produïda a l’Aragó catalanoparlant, des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat; Josep Espluga (Universitat Autònoma de Barcelona) “Un enigma oriental: Franja, frontera i llengua vint anys després”, va incidir en les actituds dels frangencs vers la llengua; i va tancar la jornada el sociolingüista Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili/ UOC): “Repte a la Franja: detectar la fase prèvia a la interrupció familiar del català (i evitar-la!)”, el qual va presentar una comparativa entre les dades obtingudes sobre l’Enquesta d’Usos Lingüístics de La Franja de 2014 i les de 2004, tot assenyalant que només des de l’escola es pot evitar el trencament generacional que s’està produint en la transmissió de la llengua.
L’altra activitat destacada fou l’exposició de pòsters, els quals van tractar diversos temes que no foren inclosos en les col·laboracions dels ponents i van ser presentats en diferents llengües (català, aragonès i castellà): Elena Albesa (Universitat de Saragossa): “Presencia de catalanismos en documentación notarial bajoaragonesa: comparación entre dos momentos históricos”; Iris Orosia Campos (Universtitat de Saragossa): “Actitudes hacia el catalán de los futuros maestros aragoneses de Educación Primaria”; Pietro Cucalón (Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó): “L’ensenyament del català a l’Aragó”; Laura Farré (Universitat de Barcelona): “Estremida memòria, de Jesús Moncada: un homenatge a la dona mequinensana”; Chabier Gimeno i Miguel Montañés (Universitat de Saragossa): “Sociolingistica d’o catalán y aragonés dende l’analís d’o Censo 2011”; Maria Teresa Moret, Iraide Ibarretxe i Alberto Hijazo (Universitat de Saragossa / Universitat de East Anglia): “Tipologia semàntica i llengües minoritàries. Els esdeveniments de moviment en les llengües d’Aragó”; Laia Rosàs (Universitat de Barcelona): “El parlar de la conca central de la Noguera Ribagorçana: fronteres dialectals a la Terreta”.
La jornada de l’AILLC, amb les aportacions dels ponents i dels pòsters, fou un moment de recapitulació de la tasca desenvolupada en els darrers anys; fou l’ocasió d’orientar en una bona direcció els projectes en curs i els previstos per als propers anys; fou l’avinentesa de reflexionar conjuntament sobre la realitat lingüística de la Franja, tractant d’avançar en el camí docent i investigador; i, alhora, va permetre encetar relacions entre alguns especialistes de diferents àmbits de les ciències i continuar col·laborant amb d’altres. Gràcies a tots els participants –en paraules de Maria Teresa Moret, també organitzadora de la trobada– fou un d’aquells esdeveniments especials en què persones i institucions s’uneixen per vèncer entrebancs i condicionants, a favor d’un front comú, la supervivència d’una llengua.
Maria Teresa Moret Oliver i Javier Giralt Latorre
Universitat de Saragossa
