Skip to content

Origen: Finaliza la restauración de la iglesia de Torre del Compte

La Comarca del Matarraña/Matarranya anualmente convoca dos concursos fotográficos, uno de ‘Entorno, paisaje y medio ambiente’ y otro relacionado con el patrimonio cultural, ‘Valores del Matarraña’. En esta edición hemos querido unirlos en una sola convocatoria. El concurso quedará dividido en dos modalidades, una para medio ambiente y otra para patrimonio cultural, dentro de las cuáles habrá varias categorías. De este modo no se pierde la esencia de cada uno de ellos. Quedaría de la siguiente manera:

  • Modalidad A: ‘Entorno, Paisaje y Medio Ambiente’.
    • Categoría 1. Entorno y paisaje. Fotos en cuyas imágenes predomine el paisaje o el entorno de la Comarca Matarraña/Matarranya.

Primer premio: 300-€.

Segundo premio: 150-€.

Tercer premio: 75-€.

  • Categoría 2. Fauna. Fotos en cuyas imágenes predomine la fauna autóctona de la comarca.

Primer premio: 300-€.

Segundo premio: 150-€.

Tercer premio: 75-€.

  • Premio especial: Marcha Senderista de Lledó.

Premio único: 100-€.

 

  • Modalidad B: ‘Valores del Matarraña’.
    • Categoría 1: Oficios y actividades tradicionales de tipo laboral y tradiciones y fiestas populares.

Primer premio: 300-€.

Segundo premio: 150-€.

Tercer premio: 75-€.

  • Categoría 2: Arquitectura popular.

Primer premio: 300-€.

Segundo premio: 150-€.

Tercer premio: 75-€.

  • Premio especial: relojes de sol.

Premio único: 100-€.

 

El plazo para presentar obras finaliza el 15 de octubre de 2016. Os adelantamos las bases por si es de vuestro interés. Cualquier duda podéis poneros en contacto con nosotros a través de:

 

Teléfono: 978 89 08 81  –  978 85 06 67 (de lunes a viernes de 8:30 a 14:30 h).

Email: cultura@matarranya.org  –  m_ambiente@matarranya.org

 

 

Origen: Cretas da el pistoletazo de salida a las fiestas de agosto

Origen: Las fiestas más ‘bonitas’ para Calaceite

Origen: Comienzan las pruebas de depuración en el Matarraña

Origen: Multitudinario pregón en Monroyo

Origen: Valderrobres vive su semana más grande del año

Origen: L’agenda pecaminosa

L’agenda pecaminosa

  • Lluís Rajadell

La darrera polèmica anticatalanista alimentada pel PAR, que és incansable en estos menesters, arribe a un punt absolutament delirant. Resulte que la Diputació Provincial de Lleida ha patrocinat i distribuït, de bades, pels instituts i escoles de la Franja catalanoparlant d’Aragó l’Agenda de la Terra, una publicació on figuren les festes pròpies dels Països Catalans

-que no s’assusto ningú, no és un terme carregat de pancatalanisme agressiu, només vol dir tots els territoris de parla catalana- a més de moltes altres informacions interessants i d’innegable valor pedagògic per a l’alumnat. Entre els pecats més grossos de “agenda pancatalanista”, com l’han batejat els mitjans de comunicació aragonesos, figura el de fer referència “l’àrea idiomàtica catalana”. No haurie d’escandalitzar a ningú està expressió referida a la Franja, perquè es sabut -per a tots els que volen saber- que a la Franja es parle català i, per tant, forme part de “l’àrea idiomàtica catalana”. A l’Aragó central i occidental es parle castellà, o siga que forma part de l’àrea idiomàtica castellana, i ningú s’emprenya. I un altre pecat, i este molt gros segons denuncia el PAR, és que la polèmica agenda reivindica “la normalització del català”. A on anirem a parar! Convertir el català en una llengua amb tots els drets en peu d’igualtat amb el castellà en lloc de tenir-la arraconada i sota la bota del castellà!
Per cert, els promotors de la creuada antiagenda se’n guarden bé de dir que entre els promotors també n’hi ha entitats aragoneses, com el Casal Jaume I de Fraga o l’Associació Clarió de pares d’alumnes. Però no son de fiar perquè no passen la prova de puresa de sang que demane l’aragonessisme baturro, pilarista i, és clar, castellanoparlant.

I, per arrodonir la jugada, arribe el Govern d’Aragó, i li done la raó als paranoics anticatalanistes i ordena que no es distribuisque l’agenda. Depriment.

Origen: Atropellan a un niño de seis años en Calaceite

¿Cómo ha sido su primer año como arzobispo de Barcelona?
Bien, estoy muy contento. La gente es muy agradable y me han acogido muy bien los catalanes. Barcelona es una ciudad muy grande y yo soy de pueblo y he sido obispo de diócesis más pequeñas pero la verdad es que me estoy acostumbrando y no me siento extraño. Voy por la calle y la gente me saluda como si estuviera en Alcañiz y yo pensaba que en una ciudad tan grande esto no pasaba.

¿Cómo van las negociaciones para la vuelta de los bienes de Sijena?
Ese es un tema entre Barbastro y Lérida, Barcelona ahí no tiene nada que ver. Yo he sido obispo de Barbastro y en mi opinión lo que hay que hacer es seguir reclamándolos porque las propias parroquias lo piden. Imagino y deseo que algún día vuelvan.

Continuar llegint… “Estoy contento. Me han acogido muy bien los catalanes”

Origen: Reis escriptors | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 13 d’agost del 2016)

Com que són pocs els que d’una manera o una altra estudiem la literatura catalana de l‘Aragó passen les coses que passen. Per això gairebé no ens hem adonat que en la nòmina d’escriptors aragonesos en català hi falten tots els nostres reis del Casal d’Aragó. La GEA no els cita com a tals, ni figuren tampoc en altres panorames de la literatura catalana de l’Aragó. Només he sabut trobar un fragment de la Crònica del Cerimoniós a l’antologia d’autors aragonesos en català de La nostra llengua, la gramàtica catalana que el 1984 publicà la DGA a l’època Bada. I això que tots els nostre reis escriviren en català, i no pas poc: Jaume I i Pere IV hi redactaren les cròniques –avui en diríem memòries- del regnats respectius, que continuen essent de molt bona lectura; a Jaume I s’atribueix , a més, Lo llibre de saviesa. Joan I fundà els Jocs Florals i escriví moltes poesies, perdudes, sembla. I hi ha més reis i reines d’Aragó que escriuen en català: de gairebé tots ells tenim, si més no, abundosos carteigs i uns quants escrits miscel·lanis. No ens els hem d’imaginar redactant ells mateixos els textos –per a això tenien els escrivans- però sí intervenint-hi directament, i dictant-los en bona part. El Conqueridor no s’està a la Crònica de declarar-ne la pròpia autoria: G. de Puyo qui era amb Nos quan férem aquest llibre. Tots ells també tenen textos en les altres llengües oficials de la Corona: aragonès i llatí. Quan arriben els reis del Casal de Castella, els Trastàmares, l’aragonès desapareix substituït pel castellà. Es mantenen el llatí i el català, si bé aquest darrer, amb tendència a la baixa, i només a empentes i rodolons persistirà entre els Habsburgs. Els Borbons ja no hi escriuen res. Molts dels nostres compatriotes veuen amb mals ulls que els nostres reis haguessen escrit també en català: ja al segle XVI  Bernardino Gómez Miedes, bisbe d’Albarrassí, baladrejava per això mateix contra en Jaume I, i no falten mestres que a l’hora actual presenten als alumnes el Conqueridor com un traïdor a l’Aragó.

Artur Quintana  

Curriculum: http://www.boa.aragon.es/cgi-bin/EBOA/BRSCGI?CMD=VEROBJ&MLKOB=921670621818

Asimismo, la Ley 3/1999, de 10 de marzo, del Patrimonio Cultural Aragonés, en su redacción vigente, establece que el aragonés y el catalán de Aragón, en las que están incluidas sus variedades dialectales, son las lenguas y modalidades lingüísticas propias a las que se refieren el artículo 7 del Estatuto de Autonomía de Aragón de 2007. Nuestra realidad lingüística, reconocida en dicha Ley, se concreta mediante la incorporación del área de Lenguas Propias de Aragón desarrollada en este currículo con objeto de fomentar, en las zonas de utilización predominante, el aprendizaje de las lenguas propias.

Once. Se incorpora una Disposición transitoria quinta: “Disposición transitoria quinta. Enseñanza de la lengua aragonesa. Con carácter excepcional y con objeto de garantizar la enseñanza de la lengua aragonesa, los centros autorizados podrán continuar impartiendo esta materia fuera del horario lectivo”.
Doce. Se modifica el anexo II. Se modifica el currículo del área de Ciencias Sociales y se recoge el del área de Lenguas Propias de Aragón (Lengua Aragonesa y Lengua Catalana).

A partir de la pàgina 86, llengua aragonesa. A partir de la pàgina 117, llengua catalana.

Origen: BENABARRE – BENAVARRI: VISITAS GUIADAS BENABARRE AGOSTO

Durant 6 intensos dies, els veïns del municipi viuran una activitat frenètica. La presentació de les Reines i el pregó de festes serà el dissabte 13 Els veïns i veïnes de Calaceit, així com els seus visitants, ja estan preparats per viure unes intenses Festes Majors. Unes festivitats en les quals aquest any es solaparà […]

Origen: Carrosses, bous de foc, vaquilles i txupinazo destaquen a Calaceit – Ràdio Matarranya

La capital del Matarranya es prepara per viure les seues Festes Majors en les quals es mesclaran els actes més tradicionals i solemnes amb els més divertits Els veïns i veïnes de la capital del Matarranya ja estan explicant les hores que els queden per obrir les seves Festes Patronals. Unes Festes 2016 de Vall-de-roures […]

Origen: Orquestres, vaquilles, morra i molt més a les festes de Vall-de-roures – Ràdio Matarranya

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja