La matraca de Vall-de-roures

maig 9

La matraca de Vall-de-roures

Escrito por Carles Sancho

La Setmana Santa a Vall-de-roures del 2014 ha recuperat un dels elements tradicionals d’estes celebracions religioses: la matraca de la torre-campanar de l’església parroquial de la població.

Fa algunes dècades estava situada en una de les obertures de la torre, al costat de les campanes. En una fotografia que va ser publicada fa uns anys, apareixia el campaner de la vila, Antonio Segurana “Claret”, ja traspassat, tocant la matraca quan encara estava situada en una dels finestrals de la torre al costat de les campanes. Una corda des del terra donava l’impuls necessari per a la rotació de l’artefacte. Fa uns anys van donar a la parròquia una campana nova, el que va suposar haver de traure l’antiga matraca, ja en desús, per col·locar-la perquè no hi havia cap altra obertura lliure a la torre. A conseqüència del canvi d’ubicació i al pas del temps, la matraca va quedar molt afectada. Passats uns anys, l’ampliació de l’església parroquial, va permetre instal·lar un Centre d’Interpretació Religiosa a la part restaurada del temple. Això va possibilitar recuperar la matraca i exposar-la com un element més del patrimoni de la vila el 2014. Després d’un parell d’anys, la matraca ha tornat a pujar a la torre del temple parroquial per a substituir el so de les campanes durant la Setmana Santa de Vall-de-roures com ho feia antigament. De dijous a dissabte sant la matraca recupera ara el protagonisme perdut i anuncia l’inici dels actes religiosos gràcies a Repavalde.

La matraca consta d’un eix de fusta d’on surten quatre aspes en forma de creu que delimiten quatre espais, a cada espai tenim tres maces, també de fusta, que donen cops a la taula que formen les aspes en rotar l’eix. El moviment s’aconsegueix per mitjà d’una maneta metàl·lica que volta per l’impuls d’una corda que estira el o els campaners.

Ara la matraca de la torre del campanar s’uneix als altres elements singulars de la Setmana Santa a Vall-de-roures: els tabals, els bombos, les trompetes, les processons, els passos, les túniques, la creu processional… tot allò que fan una celebració diferent i que atrau cada vegada més visitants a la capital del Matarranya.

Comments Off none Read more

Food tracks, jazz y exhibiciones ganaderas en Valderrobres

maig 9

Matarranya

Origen: Food tracks, jazz y exhibiciones ganaderas en Valderrobres

Comments Off none Read more

Ulldecona acull una jornada literària sobre el món rural i de reforç dels vincles entre Catalunya, la Franja i el País Valencià | VilaWeb

maig 7

Franja, Catalunya, País Valencià, Matarranya

El fòrum sorgeix en el marc de la iniciativa Terra de Cruïlla

Origen: Ulldecona acull una jornada literària sobre el món rural i de reforç dels vincles entre Catalunya, la Franja i el País Valencià | VilaWeb

Comments Off none Read more

Formularios de escrituras notariales en castellano y aragonés según el Código del Derecho Foral de Aragón

maig 6

Franja

Martes 10/5/2016, 19 horas, en el palacio de Armijo, sede de El Justicia de Aragón (Don Juan de Aragón, 7, Zaragoza): presentación del libro Formularios de escrituras notariales en castellano y aragonés según el Código del Derecho Foral de Aragón, de José Ignacio López Susín, Javier Mazana Puyol y Miguel Martínez Tomey.

Font: Rolde de Estudios Aragoneses www.roldedeestudiosaragoneses.org www.rolde.org

Comments Off none Read more

Matarranya: Alemanes y checos, interesados en la biomasa bajoaragonesa

maig 5

Matarranya

Origen: Alemanes y checos, interesados en la biomasa bajoaragonesa

Comments Off none Read more

Continúan las analíticas de agua en La Ginebrosa

maig 4

Matarranya, Mesquí

Origen: Continúan las analíticas de agua en La Ginebrosa

Comments Off none Read more

Ripollés reivindica el ‘Acuerdo de Morella’

maig 4

Aragó, Catalunya, País Valencià, Franja, Catalunya, País Valencià

Origen: Ripollés reivindica el ‘Acuerdo de Morella’

Comments Off none Read more

Informe CAT 2016 sobre el català | Lo Finestró

maig 4

Situació sociolingüística

Origen: Informe CAT 2016 sobre el català | Lo Finestró

La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest dimarts l’Informe Cat 2016 pdf on recull una cinquantena de dades sobre la situació actual del català. Entreu al link anterior per veure l’informe sencer, és força interessant i es llegeix ben fàcilment.

Comments Off none Read more

Baells, Pont de Montanyana i Viacamp-Llitera: Se buscan habitantes que quieran vivir en pueblos de menos de 500 habitantes – Radio Huesca

maig 4

Ribagorça

Origen: Se buscan habitantes que quieran vivir en pueblos de menos de 500 habitantes – Radio Huesca

Comments Off none Read more

Ràdio: La Veu del Baix Matarranya (7/5/2016)

maig 3

Franja

MAGAZIN 7 de maig de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Models d’urbanitat”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver
13:10- 13:25.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40- 14.- Entrevista a Mari Carmen Bielsa, amb motiu de la publicació del llibre “Diario de guerra y postguerra”. 1938-1944 de Agustín Bielsa Claramunt.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Yolanda Abad, Lifo Ros, Alberto Balaguer, Marcos Calleja, i Elías Satué.

Comments Off none Read more

Baltasar Garzón a Camporrells

maig 3

Llitera

“Celebramos nuestra maravillosa discapacidad para la guerra” Soy Jacinto Marqués, presidente del patronato de la Fundación Crisálida, con sede en Camporrells (Huesca – España). Crisálida es …

Origen: Important acte per la Pau a Camporrells | Mas de Bringuè

Cartell acte 29 de maig
“Celebramos nuestra maravillosa discapacidad para la guerra”

Soy Jacinto Marqués, presidente del patronato de la Fundación Crisálida, con sede en Camporrells (Huesca – España). Crisálida es una fundación constituida en el año 2009, y tiene como objetivo promover el desarrollo integral de las personas con discapacidad intelectual. Utilizamos en arte, y la relación con los artistas, como la herramienta principal, para fomentar la autoestima de las personas a las que atendemos.

Con nuestro homenaje en Julio de 2013 al “Red Line Sarajevo” nos visitó Jovan Divjak, y con el recuerdo del 40 aniversario de “La revolución de los claveles” en Noviembre de 2014, recibimos a Otelo Saraiva de Carvalho. En las dos ocasiones, presentamos los actos con nuestra declaración de intenciones y compromiso vital:

Estamos preparando el tercer acto de nuestra particular trilogía, recordando los 80 años del inicio de nuestra Guerra Civil. El domingo, 29 de mayo de 2016, queremos “Deconstruir la guerra, para construir la paz”

El programa consta de tres elementos: la orquesta sinfónica JOP, el “Guernica” de Pablo Picasso y los testimonio de 4 personas de reconocido prestigio internacional.

Por la mañana, “deconstruiremos” (la guerra) la orquesta y el cuadro. Diferentes dúos, tríos, cuartetos, interpretarán pequeñas piezas en diferentes rincones de Camporrells, a su lado, habrá un grupo de personas con discapacidad intelectual, que reinterpretarán plásticamente una parte, a tamaño real, del Guernica.

Por la tarde, “construiremos” (la paz) la orquesta y el cuadro. Los 60 músicos de la sinfónica, ofrecerán un concierto en la plaza Mayor de Camporrells, junto con al resultado final del Guernica.

Al mediodía, entre estos dos actos, hemos invitado a 4 personas, que con su testimonio vital y diario, representan la esperanza para el futuro de toda la humanidad.

Personas que buscan, personas que buscamos a nuestros abuelos y a nuestros padres, personas que buscamos a nuestros hijos y a nuestros nietos, personas que nos buscamos, personas que nos dejamos encontrar. Tere Silvestre (Patronato de la Fundación Crisálida) presentará a:

.- Clara Rojas, de Colombia

.- Estela B. de Carlotto, de Argentina

.- Baltasar Garzón, de España

.- Manel Vila, Ciudadano de Honor de Sarajevo

Comments Off none Read more

Els premis “Guillem Nicolau” i “Arnal Cavero” | Lo Finestró

maig 2

Aragonès, Baix Cinca, Literatura, Llengües a Aragó, Llitera, Matarranya, Mesquí, Normalització del català, Ribagorça

Origen: Els premis “Guillem Nicolau” i “Arnal Cavero” | Lo Finestró
(Publicat el dissabte el 30 d’abril del 2016 al Diario de Teruel)

Per notícies que m’arriben sembla que el Govern tornarà a convocar els premis literaris “Arnal Cavero” en aragonès, i “Guillem Nicolau” en català, suprimits per l’anterior Govern. Les notícies no precisen si serà un digne retorn a l’status quo ante, vull dir abans del govern PP-PAR, o sia: freqüència anual de convocatòria per a cada llengua, premi en efectiu i publicació de l’obra premiada, que pot versar sobre qualsevol gènere literari, i, per a l’aragonès obert a qualsevol autor, mentre que per al català obert només a autors aragonesos o relacionats amb el nostre país. Confiem que les bases seran aquestes o unes de molt semblants, i que no ens calga sentir allòde l’avara povertà degli Aragonesi –cito de memòria, que, com sabeu no sempre és fidel. El primer premi “Guillem Nicolau” fou convocat el 1986 per la Comissió Territorial de l’Aragó del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Uns anys més tard l’assumí el Govern i creà en paral·lel l”Arnal Cavero” en aragonès. A empentes i rodolons s’han anat migmantenint. En ambdós casos calia batejar-los amb el nom d’algun gran escriptor de la respectiva llengua. La nòmina d’autors aragonesos en català no era especialment nodrida l’any 1986, els grans autors que ara hi ha, tot just començaven. Els de la Comissió abans citada devien haver llegit l’article Literatura en catalán en Aragón de la GEA, on es parlava de mosén Guillem Nicolau, rector de Maella, que tradujo al catalán comentándolas, las Heroídas de Ovidio. I ho encertaren perquè en Nicolau ha resultat ser un dels primers i interessants humanistes aragonesos. Per a l’aragonès, encara va ser més difícil de trobar grans escriptors per a donar nom al premi. N`hi havia dos però ja figuraven en altres premis: al “Veremundo Méndez” i al “Ana Abarca de Bolea”. Finalment es trià “Arnal Cavero”, assagista que havia recollit molta literatura popular i fraseologia en aragonès. Juan Fernández de Heredia, el gran humanista traductor del grec i el llatí a l’aragonès, malauradament fou rebutjat, imagino, per considerar que el seu aragonès no era prou genuí.

Artur Quintana

Comments Off none Read more

Autenticitat i civilització (Viles i gents)

abr. 30

Franja

Origen: Autenticitat i civilització

Autenticitat i civilització

Natxo Sorolla

Si a un jove li preguntem si som lliures o estem engabiats per la societat i pel context, mos respondrà que “som lliures, cada un fa el que vol”. Què hi farem si s’ho creu… Lo nostre sistema social i econòmic ha sigut

molt exitós en situar la llibertat (individual) com a valor suprem. I ha tingut una gran perícia en convèncer-mos que som lliures. D’aquí que tinguem un sistema autodefinit com a democràtic, i una economia que s’autoconsidere de lliure mercat. Hi ha altres valors tan o més importants, com los de justícia, seguretat, igualtat d’oportunitats, fraternitat, altruisme o cooperació. Però la llibertat s’ha sobreposat a tots.
La realitat és que n’hi ha que són més lliures que altres. No és la mateixa llibertat la d’un fill d’agricultors del Matarranya, la de la parella d’un directiu de Mossack Fonseca, o la d’un agricultor de Senegal. I encara aixina, continuem pensant que som lliures.
En realitat, la societat és una estructura sòlida que mos engabie entre normes, constriccions, friccions, i molta gent obsequiant-mos en recomanacions, comentaris, discussions… Però la societat també és un espai de lliure adhesió en què a canvi de donar part de la nostra llibertat, aconseguim la civilització, i així, podem arribar a metes superiors a les que podríem arribar com a llops solitaris.
A Benavarri, un poble tocant al Pirineu, catalanoparlant de la Franja com los nostres, celebren lo ball de salvatges, a on representen com lluiten per l’amor les diferents parts humanes com lo salvatge, l’autenticitat, la violència, la noblesa o la civilització. Això em recorde sovint a les bodes al Matarranya. Divendres és un dia reservat per a cenar la parella i els amics, i convidar-los a beure i pastes a la porta de casa. Normalment és un espai que (presumptament) no té normes, fins el punt que s’admet allargar la festa encara que sigue a costa de patir bastanta son a la boda, i hi ha el consentiment tàcit a les bromes improvisades. Molt sovint este espai salvatge va sent ocupat per les versions més comercials de les despedides de solter. Però este preludi sense normes (aparents) és lo pas previ a una cerimònia mesurada, civilitzada, noble, a on triomfe la representació en corbata i vestit de gala. En este triomf de la civilització no deixe de ressonar l’autenticitat en forma de traques, arròs per en terra, i bona part del poble que va “de carrer” a observar des de fora la representació.
Evidentment, trobo apassionant eixe renàixer de l’espontaneïtat i l’autenticitat, que mos recorde constantment que som humans. De fet, alguna manera havíem de trobar per a donar-li una miqueta la raó al jove del que parlàvem al principi.

Comments Off none Read more