Skip to content

La comarca destaca por sus campos de olivo y almendros, la exhuberante naturaleza en torno al río y el ocre de sus construcciones en piedra

Origen: Bajo el sol de El Matarraña: una escapada a la Toscana española

Origen: La Vuelta de Alcañiz terminará en Peñíscola

Origen: 14 de gener defenso la tesi: “Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” | Xarxes socials i llengües

Portada TesiDijous 14 de gener, a les 10h, defenso la tesi “Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla), que ha estat dirigida per F. Xavier Vila (i amb la tutoria de Josep Lluís C. Bosch). El tribunal es composa per Brauli Montoya (UA, doctor en filologia catalana, especialitzat en l’estudi de la substitució lingüística ), José Luís Molina (UAB, doctor en antropologia, especialitzat en anàlisi de xarxes socials) i Amado Alarcón (URV, doctor en sociologia, especialitzat en llengua i societat). El lloc serà la Sala de Juntes de l’edifici 696 de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona (abans era Empresarials, Metro L3 Zona Universitària).

Índex

MARC TEÒRIC
La substitució lingüística.
Llengua endogrupal i exogrupal: tries de llengües, normes, rols i límits etnolingüístics.
L’anàlisi de xarxes socials en sociolingüística.
La Franja. El català en un context de minorització.
RESULTATS
La construcció del model d’anàlisi (hipòtesis).
Metodologia i observació.
Usos lingüístics familiars.
Xarxes socials. Tries lingüístiques amb companys de classe.
Els rols sociolingüístics.
CONCLUSIONS

Podeu veure un resum dels continguts a continuació:

“Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla)

El treball planteja l’estudi dels processos de manteniment i substitució lingüística mitjançant l’anàlisi de les interaccions i les tries lingüístiques dels individus. El procés de modernització i homogeneïtzació política ha portat a la pèrdua de diversitat lingüística i cultural arreu d’Europa i el món. Des de la sociolingüística més preocupada per les interaccions socials se sol considerar que les xarxes denses i cohesionades tendeixen a formar espais en què els processos d’homogeneïtzació troben més dificultats per a la difusió de les llengües estatals o les varietats lingüístiques estàndard.

Els contextos socioeconòmics i polítics que poden causar els processos de substitució lingüística, activen els mecanismes socials que porten a la desaparició d’una llengua, tals com la bilingüització, la distribució funcional de les llengües, el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional i el desplaçament de la llengua en les relacions endogrupals.

En la nostra recerca a la Franja detectem que, a diferència de la situació observada durant els anys 90, el català es troba minoritzat demogràficament. A més, en oposició al que sovint s’havia considerat en l’estudi de la substitució lingüística, la llengua sofreix un retrocés en l’àmbit familiar en les relacions horitzontals (tria de llengua entre progenitors o tria de llengua entre germans), més que no pas en les relacions verticals (transmissió lingüística de progenitors a fills). Estos resultats fan encara més rellevant l’estudi de les interaccions entre iguals.

Amb l’objectiu d’analitzar les interaccions i les tries lingüístiques es proposa el desenvolupament del concepte de rol sociolingüístic, que es considera la pauta de comportament sociolingüístic que cada individu efectua tant en relació a la seua posició sociolingüística com a les expectatives de comportament que el grup espera que seguisca en funció del seu estatus sociolingüístic. A partir d’esta proposta interaccional, s’analitza les tries lingüístiques, les normes socials i els rols sociolingüístics, mostrant que en la cohort d’alumnes estudiats al Baix Cinca i a la Llitera el desenvolupament dels rols sociolingüístics catalanoparlants només es produeix en alumnes que tenen esta llengua com a familiar, i que els qui no la tenen com a llengua familiar, desenvolupen rols castellanoparlants mantenidors, i que no fan ús del català. A més, la recerca destaca que fins a una quarta part dels catalanoparlants familiars desenvolupen rols castellanoparlants, això és, tendeixen a usar el castellà entre ells, desplaçant l’ús d’esta llengua fins i tot en les interaccions endogrupals, un mecanisme clau en els processos de substitució. A més, es desvela que la major part dels bilingües familiars desenvolupen rols castellanoparlants, i usen majoritàriament el castellà, fins i tot amb els catalanoparlants familiars, encara que esta llengua no la compartisquen familiarment.

Així, la recerca fa diferents aportacions per a l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials en la recerca sociolingüística, tals com l’adaptació de l’anàlisi blockmodeling i l’aplicació de models ERGM, i fa diferents aportacions en el coneixement de la situació sociolingüística d’un territori que fins el moment s’havia mostrat com una excepció dels processos de substitució lingüística a nivell general.

Origen: Escena Humana… Llull vist per Joan Guasp | Viles i Gents

 

 

Origen: Mari Zapater recibe el “Premi Ernest LLuch 2015”

Origen: Maella colocará una escultura de Pablo Gargallo en su rotonda

MAGAZIN 9 de gener de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi
11:55- 12:30.- Àgora : “Any nou; nous propòsits, noves esperances”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros.
13:40- 14.- Entrevista a Mª Glòria Albiac. Monja favarola, directora de col.legi a Badalona; actualmente a la comunitat d’Alcarràs. Ara cuida als seus pares…
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Yolanda Abad, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.

Origen: Matarraña: una comarca entre dos mundos

Ejemplo de ello es  el «chapurriao», cruce de lenguas entre castellano y catalán que se ha transmitido de generación en generación y que usan todas sus gentes.

Leer más:  Matarraña: una comarca entre dos mundos  http://www.larazon.es/historico/6593-matarrana-una-comarca-entre-dos-mundos-PLla_razon_340736#Ttt1LhiZvk95lYOf

Origen: El Jesús Moncada més inèdit

El juny passat, va fer deu anys de la mort de l’escriptor Jesús Moncada(Mequinensa, 1941-Barcelona, 2005). Gracies a la gentilesa de la seva germana, Rosa Maria Moncada, us oferim un text inèdit de la seva novel·la inacabada, que s’havia de titular Dante S.A.. Amb un fort component autobiogràfic, en les seves pàgines narra les vivències d’un jove il·lustrador en una editorial barcelonina, que tot sembla indicar que és la Montaner i Simon, que tenia la seva seu on ara hi ha la Fundació Tàpies i on ell va treballar quan, procedent de Mequinensa, va traslladar-se a Barcelona per obrir-se camí. Allí coneixeria Pere Calders, que seria important en l’inici del seu trajecte literari.

L’escriptor i periodista Edmon Vallès, també de Mequinensa, va ser qui va parlar a Calders dels escrits del jove Moncada. Al cap d’un temps, Calders li va donar tan sols un consell al futur autor de Camí de sirga: “Que l’èxit no et faci malbé”. No hi havia risc. Jesús Moncada semblava immune a la vanitat i la fantasmagoria. Aliè als cenacles i capelletes literàries, la seva única ambició va ser erigir un món literari. Molt probablement, el traductor al suec de la seva obra, Kjell A. Johansson, no li va fer cap favor quan va dir que la literatura de Moncada era una seriosa aspirant al Premi Nobel, una afirmació que va fer-li guanyar animadversions indesitjades.
 

Inèdit de Jesus Moncada

En el text que us presentem, es plasmen les dificultats d’un jove Moncada que busca fer-se un lloc en la Barcelona de mitjan dels seixanta. Hi són presents molts dels trets propis de l’autor, des de l’obsessió per la perfecció lèxica a l’humor sarcàstic.

Bona persona, compromès sense carnet, va construir un dels grans universos creatius de la literatura catalana del segle XX. Si l’obra de Moncada ja ocupa un espai indiscutible en la memòria de les lletres catalanes, la seva personalitat ens recorda que el talent no necessita fantasmades per lluir. Tastar unes pàgines de Moncada és sempre un bon regal de Reis.

 

Jesús Moncada, un escriptor complet
Jesús Moncada (Mequinensa, 1941-Barcelona, 2005) fou escriptor, traductor i pintor. Nascut al Baix Cinca, es va traslladar de jove a Barcelona i va conrear un univers literari propi que el va convertir en un dels grans autors de la literatura catalana. La memòria de la Mequinensa anegada per l’Ebre és un tema central de la seva obra, que converteix un indret en espai universal. En la seva trajectòria excel·leixen les novel·les Camí de sirga (1988) i Estremida memòria (1997), al costat d’altres com La galeria de les estàtues (1992). En la seva producció també hi tenen un pes rellevant reculls de relats breus com El Cafè de la Granota (1981),Històries de la ma esquerra (1985) i Calaveres atònites (1999). Una de les seves darreres obres va ser Cabòries estivals i altres proses volanderes (2003). en morir, va deixar a punt de culminar la novel·la Dante S.A., de la qual NacióDigital us ofereix unes pàgines inèdites.

Camí de sirga ha estat valorada per la crítica com una de les grans novel·les de la literatura catalana, exponent d’una creació que aplega solidesa estructural, lirisme, força narrativa, humor, lèxic acurat i uns retrats dels personatges difícils de superar.
Moncada va rebre un seguit de guardons al llarg de la seva vida, com  el Premi Crexells, el Premi Nacional de la Crítica, el Premi de la Crítica Serra d’Or, el Ciutat de Barcelona i el Premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (va ser el primer autor a rebre el guardó), així com la Creu de Sant Jordi. La seva obra ha estat traduïda a una dotzena de llengües. Va traduir al català obres d’autors com Alexandre Dumas i Apollinaire.

Origen: Milions que s’evaporen

Milions que s’evaporen

  • Escrito por  Luis Rajadell

Vuit milions d’euros d’inversió pública han volat de la província. Com si anara sobrada d’inversions, s’han evaporat, i les obres que havien de finançar estan en l’aire. Els projectes estaven assignats al Fons d’Inversions de Terol (Fite) de 2014 i com no s’han justificat abans del 15 de desembre de 2015, el límit fixat per les dues administracions que suporten el Fite, el Govern central i la Diputació General d’Aragó, les seues consignacions decauen, s’esbraven, desapareixen, com si mai hagueren existit.

Probablement, les obres que s’havien assignat als vuit milions de 2014 es reassignaran al Fons de 2016, dotat com cada any amb 60 milions d’euros. Però, evidentment, la reassignació redueix en vuit milions la disponibilitat econòmica de 2016. El Govern d’Aragó diu que tota la culpa és del Govern central, que no ha volgut aprovar una pròrroga per a la certificació de les obres. El Govern central diu que el Govern d’Aragó provocarà una situació similar per al Fons de 2015 al endarrerir la notificació de les ajudes i retardar així l’execució, que tindrà problemes per complir terminis de certificació. És, sigue qui sigue el culpable, un mal precedent quan la província està embarcada en la reclamació d’ajuts especials de l’Estat i de la Unió Europea per lluitar contra la despoblació. Si les institucions i els agents econòmics de la província son incapaços d’invertir 60 milions d’euros a l’any complint les condiciones temporals i administratives fixades, amb quina autoritat moral poden demanar recursos extra?

Origen: OMELLA I EL PODER POLÍTIC DELS BÉNS DE LA FRANJA… – Institució Cultural de la Franja de Ponent

OMELLA I EL PODER POLÍTIC DELS BÉNS DE LA FRANJA

Vaigue per davant que com a ateu practicant que sóc m’importen ben poc les obres d’art relacionades amb l’Església, i encara em fa menys goig que uns capellans puguen decidir -a mitges amb altres institucions, encara sort- d’un patrimoni cultural que se suposa tan important. Els béns de la Franja, però, tenen un valor afegit: presenten un debat més polític i territorial que cultural. I no només ho dic jo, sinó que també ho va afirmar Josep Giralt, director del Museu de Lleida en una entrevista per Catalunya Ràdio el passat mes d’abril.

Les poblacions de la Franja, excepte algunes situades al Matarranya, van pertànyer al bisbat de Lleida des de la seua creació al segle XII fins la reforma que va acabar l’any 1998, amb els darrers llocs traspassats a la diòcesi de Barbastre-Montsó. L’única voluntat del canvi era fer coincidir els límits eclesiàstics -que tanta importància política havien arribat a tindre- amb les fronteres autonòmiques, cosa que va fer perdre al bisbat més de 100 parròquies. Llavors, des de l’Aragó va començar una campanya política i mediàtica perquè les obres del Museu Lleida tornessen a Barbastre -si és que es pot tornar allà on no has estat mai-. Des de Lleida, els diferents organismes no han considerat legítimes les resolucions que obligaven a portar les obres a Barbastre, i a dia d’avui continuen a la capital de Ponent.

Els béns han tornat una vegada més a la primera línia d’informació franjolina gràcies (o per culpa) del nou bisbe de Barcelona Juan José Omella, natural de Queretes i que també va ser bisbe de Barbastre. Omella també és partidari de portar els béns a Barbastre, no per justícia històrica ni res paregut, sinó per voluntat política. Si es vol veure quin tipus de franjolí és Omella, només cal llegir les paraules que va dedicar cap a la seua llengua en una entrevista a l’ABC, on va afirmar parlar “un catalán malo” i que treballaria per aprendre millor la llengua de Barcelona. Sí, un sinyor de Queretes mirant d’aprendre la llengua que fa 70 anys que parla.

foto de Institució Cultural de la Franja de Ponent.

Des d’una òptica catalanista, els béns de la Franja han de romandre a Lleida com a part de la cultura catalana que són. O, si tanta ràbia els fa que estiguen dins del límits autonòmics catalans, poden reclamar que tornen a la Franja, però no a Barbastre on mai han estat. Està clar que a la Franja hi ha una manca d’infraestructures on poder conservar les obres i de voluntat política des del Govern d’Aragó per conservar cap patrimoni propi. Exemple d’això és l’estat de Vil•la Fortunatus a Fraga, a més de totes les troballes romanes que van anar a parar a Saragossa. D’això ningú se’n queixa, tot i que Saragossa queda molt més lluny que Lleida per a qui vulgue anar a gaudir d’un dia cultural i visitar les obres. Per alguna cosa Lleida és la capital econòmica i social de referència de les gents de les comarques centrals de la Franja.

Marcel Pena, periodista lliterà

Origen: DGA garantiza el tramo ferroviario Caspe – Fayón al menos un año

DGA garantiza el tramo ferroviario Caspe – Fayón al menos un año

  • Escrito por 

El tramo ferroviario Caspe – Fayón está garantizado al menos hasta diciembre del 2016. Así lo ha confirmado el consejero de Movilidad y Vertebración del Territorio del Gobierno de Aragón, José Luis Soro, en una rueda de prensa en la que ha anunciado el acuerdo al que han llegado con RENFE.

La empresa ofrece un plazo de doce meses al ejecutivo autonómico para negociar el convenio de mantenimiento de los servicios ferroviarios con Madrid. Para ello prevén convocar una Comisión Bilateral, aunque no ofrecen plazos debido a la incertidumbre en la conformación de un nuevo gobierno central.

La alarma saltaba hace unas semanas cuando la consejería aragonesa anunciaba su intención de dejar de subvencionar los trenes que eran de competencia estatal y rescindir así el convenio que mantenían con RENFE. En ese momento, el Gobierno de Aragón comenzó una ronda de conversaciones con la entidad ferroviaria con el fin de conseguir tiempo hasta llegar a un acuerdo con el gobierno central. La última de ellas se produjo esta semana y en ella se ha acordado este plazo. “RENFE siempre ha mostrado su predisposición y prueba de ello es éste plazo. Esperamos finalmente poder renegociar estas competencias con Madrid por el bien de todos los aragoneses que es nuestro máximo interés”, afirmó Soro.

En el caso de que ambas administraciones no lleguen a un acuerdo, RENFE facturaría a DGA cuatro millones de euros. .

Hasta finales del 2016, los vecinos de Fabara, Nonaspe y Fayón mantienen sus paradas en sus respectivas estaciones tanto en el primer tren de la mañana con conexión a la capital aragonesa como en el último de la tarde.

Origen: El Albergue Comarcal de Cretas se incorpora a la Red de Albergues Juveniles de Aragón

Origen: Luz verde para la paralización de las depuradoras en proyecto

CHA presenta una enmienda, que tendrá el apoyo de la izquierda, y reconoce al catalán y al aragonés. PP y PAR modificaron esta normativa a finales del 2014, algo que generaba problemas administrativos

Los miembros de la comisión de Educación de las Cortes, con el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín (a la izquierda). - Foto:SERVICIO ESPECIAL

Los miembros de la comisión de Educación de las Cortes, con el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín (a la izquierda). – Foto:SERVICIO ESPECIAL

M. VALLÉS 30/12/2015

Aragón liquida el Lapao y el Lapapyp. A partir de ahora pasarán a denominarse, como siempre, catalán y aragonés. Chunta Aragonesista presentará una enmienda a la ley de acompañamiento de los presupuestos para modificar el texto de la norma que regula el patrimonio cultural de la comunidad. La propuesta será aceptada, previsiblemente, por el resto de grupos de la izquierda (PSOE, Podemos e IU).

CHA inicia así el camino para modificar los cambios que introdujo el PP, junto al PAR, en la pasada legislatura. Este paso inicial, el de cambiar la ley de patrimonio cultural, se verá acompañado esta misma legislatura por una nueva norma que regule las lenguas propias de la comunidad autónoma. El presidente Javier Lambán se comprometió a ello, y creó en la estructura de su Ejecutivo una dirección general de Política Lingüística, área que no había existido hasta entonces.

La enmienda preparada por Chunta modifica el apartado 1 del artículo 4 de la ley de patrimonio cultural de Aragón, que el PP cambió a finales del 2014, precisamente en la tramitación de la ley de acompañamiento. CHA utiliza el mismo sistema. En la nueva redacción propuesta, a falta de que se pacte con el resto de grupos, se señala que “el aragonés y el catalán de Aragón, en los que están incluidas sus variedades dialectales, son las lenguas y modalidades lingüísticas propias a que se refiere el artículo 7 del Estatuto de Autonomía de Aragón del 2007 y la ley 3/2013, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón”. Hasta ahora, en la redacción propuesta por los conservadores se decía: “Además del castellano, Aragón tiene como propias, originales e históricas las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la comunidad autónoma”.

Para el director general de Política Lingüística del Ejecutivo, José Ignacio López Susín, este cambio, a falta de que se apruebe en las Cortes, supone “un paso importante para la dignificación de estas lenguas, que era uno de los objetivos principales del Gobierno en esta área concreta. Se recuperan los nombres, el catalán y el aragonés, que es muy relevante, simbólico”. Con la fórmula elegida, a través de la ley de acompañamiento se consigue el objetivo desde un primer momento.

Y se evitan algunos problemas administrativos con los que se estaba encontrando el Gobierno, y particularmente el Departamento de Educación. “Estamos haciendo resoluciones y preparando el currículo del aragonés y el catalán de Primaria y tenemos que hacer circunloquios para referirnos a estas lenguas porque en la legislación no aparecen los nombres. Entre paréntesis ponemos aragonés y catalán, pero en realidad lo que vale es lo otro, las denominaciones que se pusieron en la norma”, explica el responsable de esta área.

CERTIFICACIONES En el caso del catalán, este cambio tiene especial relevancia para los estudiantes de la Franja que aprenden la lengua y que necesitan que se acredite de alguna forma su nivel. Evidentemente no es posible certificar el conocimiento de un idioma que no existe, como el Lapao, así que de nuevo el Gobierno debía emplear el circunloquio en los documentos oficiales, y poner entre paréntesis, para que quedase claro, que de lo que se estaba hablando es de catalán. López Susín detalla que incluso para el propio Consejo de Europa, cuando aplica la carta de las lenguas minoritarias y regionales, se estaban planteando problemas. “En los estudios que realizan ellos no contemplan los circunloquios utilizados en Aragón. Era algo que no existía. Así que están esperando que se recuperasen los nombres”.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja